Merkel lliga una coalició amb segell
socialdemòcrata
“Hem trigat una mica, perquè veníem de posicions molt diferents. Però és un pacte equilibrat entre la consolidació i la justícia social”, deia ahir Angela Merkel després de signar un pacte de coalició contingut en 185 pàgines entre la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), l'agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) i el futur soci de govern, el Partit Socialdemòcrata (SPD). La cancellera alemanya tornarà així a l'esquema amb què va governar en el seu primer mandat, del 2005 al 2009, si és que passa un últim obstacle: la consulta als 473.000 militants de l'SPD, un partit que va sortir escaldat d'aquella primera experiència de gran coalició amb Merkel –una caiguda de més de deu punts en les següents generals, el 2009– i que ara es vol curar en salut.
Dos punts han estat essencials fins arribar a aquest pacte, signat sota una forta tempesta mediàtica: la implantació d'un salari mínim interprofessional i la introducció de la doble nacionalitat als fills d'estrangers nascuts després del 1990. Eren les dues grans reivindicacions de l'SPD, sense les quals es considerava impossible que el seu líder, Sigmar Gabriel, signés el pacte.
Reivindicació de l'SPD
El salari mínim –no es treballarà per sota dels 8,5 euros l'hora– es convertirà en llei el 2015, amb un període de transició de dos anys, i ha estat el principal focus de les crítiques de la patronal i també dels experts, que consideren que atempta contra la bona salut del mercat laboral alemany. L'SPD el defensa, però, com a instrument contra la precarietat laboral creixent en la primera economia alemanya i amb l'argument que ara per ara vuit milions de persones treballen al país amb sous baixos o molt baixos.
Merkel volia una fórmula flexible, per sectors, però sabia que havia de claudicar per poder-se posar al capdavant d'un govern estable, vist que no té al nou Parlament cap aliat natural –els lliberals van quedar-ne fora en les eleccions del 22 de setembre–. La qüestió de la doble nacionalitat es considerava més fàcil d'assumir, per molt que la dreta bavaresa arrufés el nas.
La cancellera es va presentar, de nou, com a guanyadora de la batalla després d'una nova exhibició de la seva reconeguda sang freda, que li permet negociar sense presses encara que els aliats europeus s'impacienten amb un govern en funcions a Berlín que frena les decisions a la UE.
Ha aturat la reivindicació de l'SPD d'apujar càrregues impositives als ingressos més alts –qüestió que hauria provocat crítiques encara més dures del món econòmic–. I ha donat a la CSU una petita victòria, consistent en la introducció d'un peatge a les autopistes per als conductors estrangers, com reclamaven els bavaresos, condicionada a un improbable vistiplau de la UE.
Ni Merkel ni l'SPD combreguen amb aquesta fórmula, considerada una concessió simbòlica a la CSU, el líder de la qual, Horst Seehofer, va guanyar per majoria absoluta al seu land una setmana abans de les generals amb el compromís que, sense peatge als estrangers, no hi hauria pacte de govern.
“Puc esperar catorze dies més”, deia Merkel, a la pregunta de si no li fa por la consulta a les bases de l'SPD. Ha trigat dos mesos i cinc dies a signar un pacte de govern que, teòricament, pot ser paper mullat si la militància –gairebé mig milió de ciutadans– diu que no. La consulta engegarà d'aquí a una setmana i els resultats se sabran el 14 de desembre. La sessió d'investidura de Merkel està programada per al 17 de desembre. Si la militància de l'SPD ho vol.
Lateinamerika 
Gemma Casadevall 
RLS 