Marcela, a lo "Corazón, Corazón"

Puigdemont recibe el respaldo de su entorno mientras la Audiencia estudia su extradición

Gemma Casadevall

Neumünster (Alemania), 4 abr (Efe).- El expresidente de la Generalitat catalana Carlos Puigdemont recibió hoy el respaldo de su entorno en la cárcel de Neumünster, en el norte de Alemania, mientras la justicia del país examina su extradición a España por los delitos de rebelión y malversación de fondos públicos. 

El vicepresidente primero del Parlamento catalán, Josep Costa, la esposa del líder independentista, Marcela Topor, y el eurodiputado Ivo Vajgl, exministro de Exteriores esloveno, visitaron durante casi seis horas, en total, al expresidente, el día después de que la Fiscalía decidiera tramitar su entrega a España. 

La reunión con Costa era la primera de rango político después de que la cámara catalana aceptara la delegación de voto de Puigdemont para una eventual investidura; en ella, según explicó el diputado de JxCat, el expresidente le transmitió su confianza en la justicia alemana. 

Según indicó Costa al término de su visita, la Audiencia Territorial de Schleswig-Holstein, el "Land" donde fue detenido el 25 de marzo y a la que corresponde decidir sobre su extradición, entenderá que en España "se le quiere enjuiciar por una causa política". 

"El presidente Puigdemont no renunciará ni dará un paso atrás", insistió el diputado, quien dijo haberle visto "muy entero y determinado". 

El vicepresidente del Parlamento se refirió en todo momento a Puigdemont como "el presidente legítimo electo por los catalanes", para afirmar que si no puede ejercer ese cargo "es por la inadmisible injerencia" del Estado español. 

Costa zanjó con un "no hemos hablado de eso" las preguntas sobre si respalda las acciones de protesta de los Comités de Defensa de la República (CDR) o si consideraba que éstas podían perjudicar la defensa de Puigdemont en Alemania. 

Unas dos horas se prolongó la que era la primera visita en la cárcel de la esposa de Puigdemont, Marcela Topor, quien no hizo declaraciones -más allá de pronunciar varias veces "gracias"- y quien estuvo acompañada, tanto al entrar como al salir del centro, por el empresario catalán Josep Maria Matamatala. 

A Matamala se le considera una persona del círculo más estrecho del expresidente, con quien viajaba en coche cuando fue detenido tras entrar en Alemania por la frontera con Dinamarca. 

El eurodiputado esloveno Vajdl acudió a Neumünster como "signo de solidaridad", explicó a los medios, y también de advertencia hacia "toda Europa", contra un proceso que calificó de "político". 

"Europa debería estar preocupada por tener a un político electo democráticamente en la cárcel", dijo, convencido de que el caso había dejado de ser un conflicto "estrictamente español". 

Fue un día intenso, en cuanto a visitas, para Puigdemont, cuyo caso entró el martes en una nueva fase, al elevar la Fiscalía del "Land" la petición de extradición a la Audiencia competente, en los términos contemplados por el Tribunal Supremo español. 

La Audiencia Territorial de Schleswig-Holstein analiza desde entonces "en profundidad" esa petición, apuntó a Efe la portavoz de ese tribunal, la jueza Frauke Holmer, sin comprometerse a concretar plazos para la toma de decisiones. 

"Es un análisis meticuloso, que llevará unos cuantos días", dijo para explicar que en ese proceso hay dos fases: una primera en la que deberá decidirse si se mantiene a Puigdemont en prisión y el análisis después de la petición de extradición. 

Mientras tanto, desde Berlín, el Gobierno de la canciller, Angela Merkel, insistió en que el caso es una cuestión meramente judicial en la que no puede haber ningún tipo de intervención del Ejecutivo. 

"Se trata de una decisión de la Justicia", recalcó el portavoz del Ministerio de Justicia, Maximilian Kall. 

Descartó además la posibilidad de que el Ejecutivo no dé su autorización a una eventual extradición, si ésa es la decisión de la Justicia, lo que ha pedido públicamente el abogado defensor de Puigdemont en Alemania, Wolfgang Schomburg. 

"Confiamos en que la Audiencia hará una revisión adecuada e independiente. Desde nuestro punto de vista, es evidente que se trata de un caso de persecución política", apuntó el hijo de ese letrado, Sören Schomburg, miembro también del equipo de la defensa, tras visitar a su cliente el martes en prisión. EFE 

gc-ber/nl

(foto) (audio) (vídeo)

La incógnita del 1D

https://www1.wdr.de/mediathek/av/audio-cataluna-vota-su-independencia-100.html

En Estacion, con Rubén

Pep por bandera

On hi ha voluntat, hi ha un camí

GEMMA C. SERRA - Berlín

“És clar que sóc aquí. Sóc l'amo, puc anar on vulgui”, respon fent broma Pep Guardiola quan li pregunten què fa a Berlín un dia entre setmana (dimecres) en comptes d'estar entrenant el seu Bayern, que dissabte té partit. Guardiola somriu, des de la seva posició d'imant mediàtic a la Bundesliga des que va arribar a la capital bavaresa, el juny del 2013. Des d'aleshores, ha guanyat els dos títols de lliga jugats sota la seva direcció. És, si més no en el context futbolístic del país, un amo obligat a la victòria, segons les regles del joc d'un Bayern acostumat a guanyar.

Aquest dimecres de setembre, a Berlín, Pep també és l'amo: hi ha cua per fer-se una foto al seu costat, entre els assistents, de qualsevol edat, sexe i condició, a l'acte institucional de la delegació de la Generalitat a la capital alemanya, dos dies abans de la Diada. No intervé en la ronda de discursos ni tampoc li cal. Tothom sap què representa, en quina llista està (Junts pel Sí). Fora d'actes institucionals com aquest, ha fet campanya sense embuts per l'independentisme, dins i fora d'Alemanya.

Ja sigui a l'Alexanderplatz berlinesa, en un míting de juny del 2014, o en declaracions més recents, ja amb la mirada posada en el 27-S.

El seu compromís amb el sobiranisme ha servit de pantalla, també, perquè l'opinió pública alemanya es comenci a interessar pel “fenomen català”. La cancellera Angela Merkel i la resta de l'oficialisme a Berlín donen suport a la línia de Mariano Rajoy –com va fer en la recent cimera amb el president espanyol, els dies 1 i 2 de setembre a Berlín–. El ciutadà corrent considera que alguna cosa més es deu estar manegant per sota dels suports explícits entre els dos líders. Costa imaginar-se que la pròspera i europeista Catalunya sigui castigada a quedar fora de la UE si guanya el sí. “Els alemanys reaccionem amb al·lèrgia quan sentim parlar de nacionalismes”, admet Heike Bruckmann, advocada alemanya. Ella, com el seu marit, Ernst –extècnic de televisió–, ha estat de les primeres a arribar a la recepció catalana. No per l'ànsia de fer-se una foto amb “l'amo” Pep, sinó per afinitat amb Catalunya. “El nostre camí cap a Catalunya va arrencar de la literatura i la poesia. Després va venir l'interès per la política”, recorda ella. Per Heike, és lògic que un país amb una cultura i una literatura com les catalanes aspiri a una sobirania plena. Veu el moviment independentista català com una forma d'“emancipació”, de les persones i de la seva identitat. A diferència dels que ho veuen com una “maniobra egoista”, ella ho percep com un “motor del desenvolupament de la identitat europea”. “La independència és un tema espinós per als alemanys, és cert. I, durant molt de temps, desconegut per a molts d'ells”, sosté Kirsten Brandt, traductora de clàssics com ara Mercè Rodoreda i Josep Pla, així com de Carme Riera, i que està a punt de veure al carrer, al setembre, la seva versió d'Incerta glòria, de Joan Sales. Els nacionalismes fan por a Alemanya, perquè es relacionen amb les monstruositats històriques que han enfonsat el continent en guerres, però aquesta dinàmica ja ha començat a canviar.

“El concepte nacionalisme a Alemanya té connotacions molt negatives i s'associa ràpidament amb el feixisme. La meva generació té un gran problema amb tot el que és brandar banderes i entonar himnes”, diu Kirsten Brandt. A això s'afegeix –diu– que, contràriament al cas de l'Estat espanyol, la creació de l'Estat alemany és molt tardana, producte d'una unió de petits estats. Una federació, com és avui Alemanya, s'ha percebut com un model progressista, mentre que la de petits estats independents es veia com un model vell i superat.

Els comentaris que ara es llegeixen a la premsa sobre els nacionalismes –propis o aliens– van començar a canviar amb la generació més jove des del mundial de futbol d'Alemanya del 2006, en què els alemanys van començar a perdre la por de lluir la pròpia bandera, però també amb l'impacte d'una personalitat com la de Guardiola pel que fa al cas català. “Ningú com Pep Guardiola ha fet que el procés català sigui conegut aquí. Ell ha contribuït a fer que se'n parli més i m'atreviria a dir que d'una manera una mica més positiva”, argumenta la traductora. Tant Brandt com l'advocadadevota de Catalunya esmenten la publicació aquests dies d'un article d'Albert Sánchez Piñol en el setmanari Die Zeit –El deplorable cas català– com a símptoma del canvi de perspectiva amb què ara es comencen a veure els processos sobiranistes i pacífics català i escocès, més enllà del fenomen futbolístic i mediàtic de l'entrenador del Bayern.

“Una Catalunya fora de la UE? Esperem que no, pel bé de totes les parts”, comenta Reinhold Bocklet, vicepresident del Parlament de Baviera per la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), assistent a la recepció. La CSU, el partit agermanat de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que lidera Merkel, és una formació amb “moltes afinitats i lligams amb Catalunya”, afegeix Brocklet. Ell mateix és un bon coneixedor de Catalunya i el juny passat va rebre a la cambra bavaresa una delegació catalana. “Cal buscar camins nous, noves vies, des de la perspectiva del diàleg i sense encallar-se en posicions anomenades inamovibles”, insisteix. “Tenim una cancellera que sempre diu que, quan hi ha voluntat, es troba el camí”, recorda, a la vora de Bocklet, Werner Fuhrmann, policia jubilat i president honorari del Cercle d'Amics d'Europa. Es tracta d'una associació que busca el foment de la comunicació entre les regions europees, dins i fora de l'àmbit de la UE. Fuhrmann es remet als successius pronunciaments d'Angela Merkel, sigui davant del premier britànic, David Cameron, o en al·lusió a la Grècia d'Alexis Tsipras.

No és un moment propici, des de la perspectiva oficialista alemanya, per afrontar nous maldecaps o incerteses en la hipersensible zona euro. “A Alemanya costa una mica més que a altres llocs entendre que no tothom aspira a la unitat i a formar part d'un gran país”, explica Franz Walk, professor de la Universitat Lliure de Berlín. Alemanya es prepara per celebrar el 25è aniversari de l'entrada en vigor del Tractat d'Unitat. Va ser el 3 d'octubre del 1990, onze mesos encara no després de la caiguda del Mur –el 9 de novembre del 1989–, fruit de les negociacions exprés empreses per Helmut Kohl amb l'agònica República Democràtica Alemanya (RDA) i les quatre potències que van guanyar la Segona Guerra Mundial –els EUA, la Unió Soviètica, el Regne Unit i França–. Va ser una obra d'enginyeria política i diplomàtica que va donar a Kohl el títol de canceller de la reunificació i de la qual va sorgir l'Alemanya gran i poderosa d'avui. Aquests dies també es compleixen deu anys de la victòria electoral, el 18 de setembre del 2005, d'una dona, crescuda a l'est, anomenada Merkel i que va arribar al poder com una líder atípica. “Es van canviar moltes regles, es van explorar molts camins i es van obrir moltes vies que anys enrere semblaven impossibles”, diu Walk. Alemanya va veure satisfeta la seva aspiració de tornar a ser un gran país, unificat, per la via de la negociació. Però, molt abans que aquesta “obra mestra de la diplomàcia” –com ho anomenava aquests dies el ministre d'Afers Estrangers, Frank-Walter Steinmeier–, Alemanya també va saber trobar la fórmula per permetre que un petit territori anomenat Saarland decidís per referèndum si volia o no formar part de la República Federal d'Alemanya (RFA). Era el 1955, deu anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Saarland havia estat fins aleshores un territori a cavall entre França i Alemanya, que va passar a mans franceses pel Tractat de Versalles i va tornar al Tercer Reich, amb Adolf Hitler. En la primera fase de la postguerra, va quedar convertit en protectorat autònom supeditat a França. Després, Konrad Adenauer va voler negociar amb París un nou estatus. Enmig, però, va sorgir un primer ministre local, Johannes Hoffmann, que va impulsar un referèndum independentista. “Un 67% van votar en contra de la independència i Saarland es va convertir així en el que ja sempre ha estat des d'aleshores, un land de la Bundesrepublik”, resumeix Christoph Roth, de la representació d'aquest estat federat a Berlín. I qui va participar en aquell referèndum? Els milions de francesos, sumats als milions d'alemanys, ja que afectava la integritat territorial dels dos països? Doncs no. La consulta va ser entre els 662.849 electors de Saarland, amb un índex de participació del 97%.

Daños colaterales a la catàstrofe de Germanwings

Lufthansa fa balanç mentre va perdent credibilitat

28/04/15 02:00 - BERLÍN - GEMMA C. SERRA 

Una setmana després de comparèixer davant la comissió de Transports del Parlament alemany, al president de Lufthamsa, Carsten Spohr, li espera demà un altre auditori on explicar-se sobre la catàstrofe del Germanwings: l'accionariat. Sobre l'assemblea general plana el pànic per la pèrdua de credibilitat de la primera aerolínea alemanya.

Una setmana enrera, Spohr va comparéixer davant els parlamentaris, en una reunió a porta tancada on va garantir l'aclariment total d'una tragèdia atribuïda en solitari al copilot Andreas Lubitz, però que ha deixat molts dubtes respecte als criteris de selecció i seguiment dels seus pilots. Spohr no va donar detalls sobre les indemnitzacions als familiars de les 150 víctimes -el volum de les quals dependrà de les regulacions dels seus respectius països-. Les asseguradores n'han destinat un fons d'uns 300 milions d'euros i se suposa que les quantitats més altes les percebran els familiars de les víctimes dels Estats Units.

Tampoc no va voler entrar a precisar Spohr quan es lliuraran les restes de les víctimes a les seves famílies, amb l'argument que això és competència de les autoritats franceses. Ahir, la vicepresidenta del govern catalá, Joana Ortega, anunciava que les repatriacions es faran en dues o, com a mâxim, tres setmanes.

El pas per la comissió parlamentària va ser relativament suau per a Spohr, qui des de l'accident ha viscut capítols molts durs, sigui davant el mitjans de comunicaió o en les trobades amb els familiars. Demà haurà de passar comptes a un accionariat que acud a l'assemblea en el pitjor moment de la història de la companyia. La tragèdia dels Alps van coincidir en un any marcat per dotze vagues seguides dels pilots, exponent de la revolta interna contra els plans de sanejament de la companyia, que cau cada dia dia a la borsa de Frankfurt.

Mentrestant, les famílies han començat a rebre un avançament de 50.000 euros per cada mort, com a indemnització prèvia o inicial. El que acabin rebent dependrà de la legislació de cada nacionalitat d'origen, que són molt diverses. La companyia reserva 278 milions d'euros per a les assegurances

.

Siempre nos quedará el "Bild"

“Obre la maleïda porta”

30/03/15 02:00 - Düsseldorf - Gemma C. Serra

Mentre als Alps els investigadors francesos avancen amb dificultats en la identificació de les restes de les víctimes del vol 4U 9525 –fins ahir a la tarda, s'havia aïllat l'ADN de 78 dels 150 ocupants de l'A320 de Germanwings–, a Alemanya se succeeixen les filtracions per la via de la premsa groga. Els quioscos de la conca del Ruhr, la regió del Rin del Nord-Westfàlia a la qual pertany Düsseldorf, oferien ahir un ventall de portades amb les últimes “revelacions” al voltant d'Andreas Lubitz, el copilot que presumptament va estavellar de manera intencionada l'avió que s'havia enlairat de Barcelona a les 10.01 h del dimarts fatídic, i que hauria ignorat l'ordre del pilot d'obrir “la maleïda porta”.
La seva havia estat fins aleshores una existència més entre les dels milions d'habitants d'aquesta regió, una de les més poblades d'Alemanya, no caracteritzada per la prosperitat de Baviera –al sud del país–, sinó pel desmantellament industrial i l'atur. Lubitz, el jove de 27 anys obsessionat per volar, coneixedor d'aquesta part dels Alps –perquè hi havia fet vols en parapent amb els seus pares– i amb 630 hores de vol amb Germanwings acumulades, estava rebent tractament preventiu per la possibilitat de tenir un despreniment de retina, segons l'edició dominical del Bild, el diari més llegit d'Europa.
Si dissabte aquest mateix diari mostrava declaracions d'una exparella de Lubitz, hostessa, que el retratava com un noi tendre però amb trastorns de temperament, ahir s'insinuava que la companya actual –Sabine, mestra en una escola de la regió– podria estar embarassada. Ho havia dit ella mateixa als seus alumnes, unes setmanes abans, sempre segons Bild.
S'havien conegut als divuit anys, quan tots dos treballaven en un Burger King de Montabaur, el poble dels pares de Lubitz. Tant la parella com el germà del copilot i els pares es van assabentar que ell era el presumpte culpable de la tragèdia mentre viatjaven al lloc de la catàstrofe amb els familiars de la resta de la tripulació.
Més morbositat, impossible. Feia gairebé deu anys que estaven junts, sembla que esperaven un fill i potser tenien plans de casar-se per posar fi a l'anar i venir entre la casa dels pares de Montabaur i l'apartament de Düsseldorf que compartia amb la noia.
De la parella no es publicava, de moment, cap fotografia, però el rostre de Lubitz era omnipresent en les diverses variants de la premsa groga nacional, regional i local. Els pares i la xicota són, sens dubte, víctimes de manera especial d'una tragèdia que els acompanyarà la resta de la seva vida.
“Per l'amor de Déu, obre la porta!”, cridava el pilot, a les 10.35 h, segons la gravació de la caixa negra trobada, que reprodueix el diari Bild. “Obre la maleïda porta!”, va tornar a cridar, 90 segons després. I aquesta és l'última frase que va quedar enregistrada abans que, a les 10.38 h, l'Airbus s'estavellés contra les roques dels Alps francesos.
Els trastorns psíquics, la por de perdre la llicència i les baixes ocultades a l'empresa omplen les pàgines de la premsa, tot i que cap dels ingredients d'aquest còctel, ni la combinació de tots, són explicació suficient per al que seria un exponent de bogeria extrema i assassina.
A Alemanya s'espera que avui la fiscalia de Düsseldorf doni informació sobre els documents, la informació de l'ordinador i altres materials decomissats als dos habitatges de Lubitz. També, potser, sobre les declaracions preses aquests dies a la família, la parella, els amics i col·legues i l'entorn de Lufthansa. En el seu últim comunicat, divendres, la fiscalia informava de la baixa mèdica feta miques que mai va arribar als seus caps de Germanwings i que l'hauria inhabilitat per pilotar l'avió que va sortir de Düsseldorf, va aterrar a Barcelona i després es va enlairar de nou des del Prat amb la mateixa tripulació.

Identificat l'ADN de 78 passatgers del vol sinistrat

Els investigadors francesos han identificat l'ADN de 78 dels 150 ocupants de l'A320 estavellat dimarts als Alps francesos. Així ho va explicar ahir el fiscal que dirigeix la investigació des de Sanha, Brice Robin. De moment, però, no s'ha identificat cap passatger, ja que això es farà posteriorment a París. El pas següent és comparar les mostres recollides al lloc de la tragèdia amb les gairebé 5.000 mostres que han aportat els familiars de les persones que viatjaven en l'avió que feia la ruta Barcelona-Düsseldorf.
La gendarmeria ha instal·lat a Sanha, el municipi més pròxim al lloc de l'impacte, que és on es desplacen aquests dies alguns dels familiars de les víctimes per acomiadar-se'n, un lloc avançat amb material procedent del seu laboratori dels afores de París. En aquest centre provisional es fan les primeres anàlisis de les mostres que els equips de rescat van portant de la zona muntanyosa. Posteriorment, les dades s'encreuaran amb el perfil genètic ante mortem de les víctimes, que s'ha aconseguit gràcies a la col·laboració de les famílies. Tot plegat, per identificar cadascun dels 150 ocupants de l'aparell.
El fiscal va subratllar que, si finalment s'aconsegueix construir un camí per arribar molt més a prop de la zona de l'impacte amb tot terrenys, la investigació podrà anar molt més de pressa. Ara com ara, totes les restes que es van recuperant s'han de traslladar amb helicòpters.

Mucha radiografía y ninguna autopsia

Alemanya mostra les seves malalties

29/03/15 03:00 - Düsseldorf - Gemma C. Serra

El país s'omple aquest cap de setmana de petites cerimònies de comiat a les víctimes. El land del Rin del Nord-Westfàlia –amb capital a Düsseldorf– i el land veí de Renània-Palatinat eren ahir un mosaic de petites cerimònies de dol en memòria dels 150 morts en el vol 4U 9525. El gran acte d'estat, amb la cancellera Angela Merkel, tindrà lloc el 17 d'abril a Colònia, d'acord amb el costum alemany de donar-se temps –setmanes o fins i tot algun mes– abans d'acomiadar els seus morts. En aquest dia de dol nacional, en cadascuna d'aquestes petites cerimònies, ja sigui al poblet on hi ha l'escola dels setze adolescents alemanys que tornaven d'un intercanvi a Llinars del Vallès (Haltern am See) o en un altre no gaire més gran com Montabaur (el de la família del copilot), hi conflueixen l'aflicció i la recerca de respostes.

Alemanya no és país d'escarafalls ni de persecució mediàtica dels familiars. La commoció s'expressa amb silencis o amb poques paraules. La portada ahir de Der Spiegel n'era un exemple: la finestreta d'un avió, els Alps nevats de fons i una frase: “Desemparament: un pilot, 149 víctimes.”
“[La tragèdia] depassa la nostra capacitat de comprensió”, deia Merkel fa uns dies. I això es plasma en titulars com aquest i amb reportatges a les pàgines interiors que ressegueixen els últims minuts fatídics del vol de Germanwings, el trencaclosques mental d'Andreas Lubitz i la davallada de tota una companyia aèria com Lufthansa, que, com moltes marques estendard del Made in Germany, fa temps que ha descobert les seves febleses.

Enmig de les moltes reflexions que aquests dies se succeeixen a Alemanya, hi ha també el redescobriment d'aquesta malaltia anomenada depressió, que molts pateixen obertament i d'altres intenten amagar, perquè, com en el cas d'un pilot, està castigada socialment i laboralment amb l'exclusió. Fa uns anys, els termes depressió i suïcidi ja van sacsejar el país teutó amb la mort del porter de la selecció alemanya Robert Enke. El 10 de novembre del 2009, aquest home jove, un gegant nascut per aturar gols, es va tirar a la via del tren perquè no podia continuar amagant durant més temps la seva tragèdia personal, enmig de les pressions d'un entorn futbolístic que no accepta les febleses. Ara, la combinació d'aquests dos termes ha cobrat una dimensió monstruosa, no només perquè ha destrossat 150 famílies i ha enfonsat en un mar de llàgrimes els països respectius, sinó perquè, com demostren aquests dies cronologies i anàlisis, el suïcidi d'un pilot amb el seu avió ni tan sols és un fet aïllat.
El copilot Lubitz tenia una malaltia psíquica. I no era un cas únic en aquest gremi professional, explicava l'Spiegel. La pressió a què estan sotmesos aquests professionals és enorme i sovint es troben en un ambient laboral dominat per la por. El president de Lufthansa, Carsten Spohr, insistia a declarar-lo “cas extrem únic”, però ell mateix ha de saber, com a expilot, que no ho és tant, argumentava aquest setmanari. És un col·lectiu professional altament elitista en què confessar depressions, addiccions o febleses és pecat mortal. Els aspirants a ser-ho aprenen a amagar-ho en els tests a què se'ls sotmet i els metges de les companyies aèries no sempre són capaços de detectar-ho.

Maratón en busca de Andreas

El copilot va amagar que estava malalt

28/03/15 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

Els papers trobats confirmen que tenia problemes psiquiàtrics

Alemanya cau d'un daltabaix al següent, enmig d'una tragèdia amb 150 morts i, aparentment, un únic responsable, el copilot Andreas Lubitz. El noi de 27 anys, corredor de maratons i descrit pels seus veïns, companys i coneguts com un jove agradable i tranquil. Un jove agradable i tranquil que tenia a casa, però, un plec d'informes mèdics i una baixa que, si hagués arribat a la seva empresa, hauria evitat la catàstrofe dels Alps francesos.
Dimarts i dimecres Lufthansa es va esmerçar a demostrar que la seva filial de baix cost, Germanwings, té un funcionament impecable per esborrar del seu expedient l'ombra de la falla tècnica. D'allà va caure dijous en la teoria del pilot suïcida o assassí, capaç de tancar el company més experimentat, el capità, fora de la cabina de pilotatge per poder estavellar l'Airbus A320 contra els Alps.
Divendres, la fiscalia de Düsseldorf, la ciutat de destí del vol 4U 9525, va donar una nova sotragada al país sencer, en explicar que el jove perfecte tenia a casa un munt d'informes, alguns d'ells trencats a trossos, com la baixa, que demostraven que estava en tractament mèdic. No va emprar la paraula tractament psiquiàtric, però la maquinària periodística desplegada en aquesta tragèdia col·lectiva no va trigar a trobar qui no fes cas del precepte de la confidencialitat per apuntar en aquesta direcció: la baixa l'havia estesa un neuropsiquiatra de Renània, la regió on va néixer, estudiar, començar a volar i on encara vivia. Segons Süddeutsche Zeitung, un diari seriós i sinònim de periodisme d'investigació, Lubitz havia passat per moltes teràpies i per molts metges, totes en aquesta mateixa direcció.
Fora d'Alemanya pot semblar estrany que un pilot pugui volar amb una baixa mèdica. En aquest país, és facultat del treballador transmetre o no la baixa a l'empresa. També si aquest treballador és pilot i d'ell depenen les vides dels qui viatgen en un avió comercial de passatgers, com el que havia sortit dimarts passat de Barcelona en direcció a Düsseldorf. Forma part del secret professional que es considera sagrat i que afecta tot el sector mèdic. Inclòs el metge que li va emetre la baixa.
Exponent d'aquest secretisme era un comunicat, emès per la direcció de la Clínica Universitària de Düsseldorf, on s'aclaria que Lubitz havia estat atès allà el passat 10 de març, com havia dit un altre mitja, però que “era incorrecte” que ho hagués fet per sotmetre's a un tractament psiquiàtric. Ho havia fet per “contrastar diagnòstics”, cosa que es pot interpretar com en recerca d'una segona opinió, a més de la del metge que li havia estès la baixa i que el tenia en tractament.
L'explicació del secret mèdic té, però, una llacuna que afecta directament Lufthansa i les autoritats aèries alemanyes. Com havia explicat dijous el president de la companyia, Carsten Spohr, Lubitz havia interromput la seva formació com a pilot a la seva elitista escola l'any 2009, per uns sis mesos. Després la va reprendre, fins a superar totes les proves físiques i mentals establertes i entrar a Germanwings el 2013.
Molt abans que la fiscalia expliqués que Lubitz estava de baixa, però treballant, el diari sensacionalista Bild havia ofert als seus lectors un retrat del jove perfecte, maratonià i format com a pilot entre Alemanya i Estats Units, amb problemes de “depressió greu” corresponents a aquests sis mesos del 2009. Aquest “capítol de depressió greu” que el màxim responsable de Lufthansa no havia volgut concretar per qüestions de confidencialitat havia de constar en el seu expedient professional amb el codi “SIC”. Una abreviatura que, per a qualsevol que la llegeixi dins l'àmbit del transport aeri alemany, significa que ha de sotmetre's a “exàmens regulars mèdics específics”.
És aquí on la sospita torna a caure sobre l'eficiència dels controls de Lufthansa, no tant sobre els aparells tècnics, sinó sobre el factor humà. Els metges de la sanitat pública o privada alemanya estan lligats al secret professional, però no els qui han de sotmetre els aspirants a pilot a les rigoroses proves d'aptitud.
Que Lubitz passés totes les revisions sense que es detectés el seu trastorn, fos diagnosticable com a depressió o no, resulta difícil d'explicar. Una cosa és trencar i no transmetre el paper de la baixa mèdica al patró. L'altra, “enganyar” els professionals que, teòricament, han de poder detectar aquests problemes. Ningú no pot llegir fins al fons de l'ànima humana, cap autòpsia podria revelar –en cas que es trobés el cos del pilot– què passava pel seu cap, advertia ahir el psicòleg Rudolf Egg, a la televisió pública ZDF. Tot sembla apuntar que el jove que somniava de petit ser pilot, havia amagat als metges la seva depressió, conscient que amb un diagnòstic com aquest mai no hauria superat les proves d'accés ni entrat a treballar a la filial de Lufthansa.
El cas de Lubitz va donar així un nou tomb, envoltat en la recerca d'una definició per al presumpte causant únic de la tragèdia: un boig, un assassí, un suïcida, un malalt o tot alhora.
Els familiars de les víctimes de la decisió atroç d'Andreas Lubitz rebran un ajut pont de la companyia Lufthansa mentre no s'acordin les indemnitzacions. Segons el diari Der Tagesspiegel, rebran per cada passatger mort 50.000 euros.   Es van trobar documents mèdics que apunten a una malaltia i el seu corresponent tractament mèdic. Van trobar baixes mèdiques, actuals i fins i tot vigents per al dia dels fets, fetes miques

Agraïments als pilots

El nou daltabaix en la investigació de la tragèdia de l'Airbus estavellat als Alps va coincidir, ahir, amb l'inici de les vacances escolars de Setmana Santa a tot Alemanya. Milions de persones es preparaven per sortir, amb cotxe, amb tren o amb avió, sols o amb la família. Impossible no marxar cap a l'aeroport amb sentiments estranys, especialment per a qui sempre ha tingut l'anomenada por de volar.
Una dona, que dimecres va viatjar amb Germanwings, expressava a Facebook el seu agraïment al pilot d'aquell avió. Abans d'enlairar-se, el capità va passar per la cabina dels passatgers, els va saludar personalment i després es va adreçar a tots ells per explicar-los que ell també tenia família i que faria tot el possible per estar al vespre amb els seus. Quan va acabar va rebre un aplaudiment de tot el passatge. I l'agraïment d'aquesta passatgera, amb por de volar, el missatge de la qual a Facebook va rebre 290.000 clicades de “m'agrada”.

La autoproclamada impecable Lufthansa

Prohibit especular amb la tragèdia

26/03/15 00:00 - DÜSSELDORF - GEMMA C. SERRA

El president de Lufthansa, Carsten Spohr, ahir al PratFoto: EFE.

1

Si algun punt de coincidència hi havia ahir, entre el món polític, les companyies afectades i fins i tot el ciutadà, és que no és moment d'especular. Les mil teories, inclòs el sabotatge o bé l'atemptat, que en un altre país podien omplir els informatius, són, a Alemanya, un terreny reservat a la premsa groga i prou.

De la mateixa manera que dimarts es va preservar de les mirades alienes els familiars de les víctimes que anaven arribant a Düsseldorf, ahir es buscava no entrar de ple en teories alimentades per la incertesa.

A l'aeroport de destí del vol 4U 9525, amb prou feines un minut de silenci, cap a les deu del matí, va servir per recordar amb dolor les víctimes, però també que la vida continua i que l'activitat al tercer aeròdrom d'Alemanya, pel que fa a trànsit aeri, no s'atura. Un minut de silenci, amb el personal de Lufthansa i de Germanwings uniformat, valia més que mil paraules. També, un petit recordatori improvisat al mig de la terminal de facturacions, amb les espelmes, alguna flor i missatges en diferents idiomes que els visitants hi deixaven.

Els únics noms que en aquests dos dies de commoció nacional omplen els diaris, els informatius i els pensaments dels ciutadans alemanys són els dels 16 nois i noies que tornaven de Llinars de Vallès en l'avió de Germanwings. Ells representen la tragèdia col·lectiva, concentrada en l'escola d'un poblet petit, Haltern am See, com també ho fan, d'una altra manera, els sis membres de la tripulació del 4U 9225, el record dels quals ha encomanat la resta de la plantilla de Germanwings, la filial pobra de Lufthansa, de cop immersos en la por de volar.

Reaccions humanes

Res a veure amb les condicions dels seus aparells, insisteixen des de la companyia aèria. Segons remarcava la companyia, es tracta de la reacció humana dels qui, no ho oblidem, també han perdut companys –de vegades, companys d'altres vols– als Alps francesos.

“A Düsseldorf, tots ens coneixem”, deia Thomas Winkelmann, president de Germanwings, al diari localExpress. “La companyia és una gran família. El personal que no es vegi amb cor de treballar aquests dies té dret a agafar-se uns dies lliures”, hi afegia.

Per la seva part, Vereinigung Cockpit (VC), el sindicat de pilots de Lufthansa, va expressar la seva “empatia màxima” pels amics i familiars de passatgers i tripulants de cabina del vol. “Demanem que s'evitin especulacions, ja que fan especialment mal. No són l'objecte de la investigació ni li són útils”, afirmava el sindicat en un comunicat.

Avió impecable, tragèdia inexplicable

26/03/15 02:00 - DÜSSELDORF - GEMMA C. SERRA

Una noia diposita una espelma ahir a Haltern, amb un cartell que diu ‘Per què?' Foto: AFP.

1

El president de Lufthansa, Carsten Spohr, anava ahir d'aeroport en aeroport, oferint una declaració rere l'altra als mitjans, alemanys o internacionals, que volien sentir dels seus llavis allò que no deixava de repetir: que l'A-320 de Germanwings, la filial de baix cost de la companyia estrella, estava en estat impecable –malgrat que se li havia detectat un problema el dia abans de la jornada fatídica–; que no era un aparell vell –més de 25 anys de vols és normal– i que el pilot era un professional tan impecable com l'avió. “Lufthansa mai no estalviarà en seguretat”, deia, a l'aeroport de Düsseldorf, una de les cites del dia, de retorn del lloc de la catàstrofe, després d'haver-se trobat amb familiars de les víctimes i abans de marxar de nou cap a Barcelona, a explicar-se també des del lloc on es va enlairar el seu avió impecable, però que es va estavellar als Alps francesos.

Les paraules de Spohr sonaven una mica buides. No només a Alemanya, país on teòricament la paraula impecable es dóna per descomptada, sobretot si s'aplica a Lufthansa. És així? Paradoxalment, ahir a Düsseldorf semblaven més necessitats de trobar explicacions els mitjans internacionals que els mateixos alemanys, potser perquè, des del país, es té una imatge menys impecable del funcionament del Made in Germany, a Lufthansa o altres marques insígnia, que entre els estrangers.

La realitat no sempre s'ajusta a l'estereotip de país poderós on tot rutlla perfectament. Els alemanys ja ho saben, la resta del món se sorprèn. L'altre cap protagonista de la tragèdia, el de Germanwings, Thomas Winkelmann, omnipresent també d'aeroport en aeroport, va haver de reconèixer que no tenia ni tan sols la xifra certa de passatgers alemanys. Setanta-dos, deia, donant-la encara com a provisional, perquè tampoc no es pot saber, en aquest món globalitzat i de població canviant, quantes dobles nacionalitats hi havia entre les 150 víctimes.

Ahir a la nit, el seu equip no havia pogut ni localitzar totes les famílies. N'hi faltaven una vintena.

La premsa alemanya qüestiona l'espanyola

Alguns mitjans alemanys van assenyalar ahir el diferent tracte que es va dispensar als familiars de les víctimes que en el moment de conèixer-se l'accident van anar a demanar informació a l'aeroport del Prat i al de Düsseldorf. Una informació al web de Deutsche Welle destacava el contrast entre el tracte rebut pels familiars a l'aeroport alemany, “que van ser respectats i sense ser exposats a imatges emocionals”, amb les escenes amb corredisses de periodistes que volien captar imatges i declaracions dels familiars. El mitjà digital enllaçava amb una crònica del seu corresponsal a Barcelona, Nik Martin, que explicava com els familiars eren “molestats” fins que personal de l'aeroport els rescatava i els portava a una àrea restringida. En canvi, a Düsseldorf entraven directament a les àrees VIP reservades per a ells sense que ningú els perseguís per obtenir alguna frase o imatge d'ells. Els diaris alemanys, com els catalans, no van posar imatges de familiars a les portades. Alguns d'espanyols sí. També hi va haver mitjans que es van fixar en els tuits que aplaudien l'accident perquè hi havia catalans i alemanys. El diari digital Focus en va fer un ampli seguiment.

david marín

Haltern, sin palabras

Klimpel, el rostre humà de la tragèdia

25/03/15 00:00 - DÜSSELDORF - GEMMA C. SERRA

Estudiants del Joseph-König de Haltern, a l'oest d'Alemanya, ahir a la porta de l'escola Foto: AFP / ROLF VENNENBERND.

1

Alemanya era ahir un paisatge de contenció i dolor, expressat en rostres compungits i poques imatges de familiars corrent a l'aeroport de Düsseldorf, el lloc de destinació del vol de Germanwings que havia sortit del Prat amb 150 persones a bord. La majoria eren alemanys, estava clar. Però la doctrina de la contenció manava sobre les emocions.

“No és moment d'especulacions, és moment d'estar al costat dels qui pateixen”, deia Angela Merkel, la cancellera del país més poderós d'Europa, de negre rigorós. La notícia de la tragèdia aèria, en la companyia low cost de Lufthansa, havia deixat en no res les imatges dominants del dia anterior, amb una Merkel somrient al costat del líder grec, Alexis Tsipras, amb qui es va tancar en un sopar de cinc hores per parlar del gran tema europeu des que va esclatar la crisi, el deute grec. L'endemà de la cita amb Tsipras ningú a Alemanya no tenia ulls ni cap per a res que no fos mirar d'entendre el que havia passat: un vol de Germanwings, la filial de la companyia estel·lar del país, amb 150 persones a bord, s'havia estavellat als Alps francesos.

Els informatius reproduïen la declaració de la cancellera, que deixava en suspens la seva agenda per estar, avui dimecres, al lloc de la catàstrofe, però també la de la conferència de premsa de l'alcalde d'un poblet perdut prop de Düsseldorf, l'aeroport de destinació del vol 4U 9525 de Germanwings.

Entre les 67 víctimes alemanyes hi havia 16 nois i dos professors de l'escola Joseph-König de Haltern, una població de l'oest del país el nom de la qual no deia res a pràcticament ningú a Alemanya. De cop, el seu alcalde, Bodo Klimpel, era el rostre més humà de la tragèdia. Les televisions havien estalviat als seus conciutadans imatges dels familiars de les víctimes, destrossats per un dolor “immens i impossible de mesurar”, en paraules de Merkel.

Encara menys es podia pensar a difondre la identitat dels qui havien mort, fins que no se'n tingués la certesa absoluta. Klimpel, un alcalde que mai no havia pensat que seria notícia d'abast nacional i encara menys ser-ho en aquestes circumstàncies de dol compartit a tot el país, donava una conferència de premsa, unes hores després de tenir constància que aquella tragèdia aèria enfonsava d'una manera especial el seu poblet. Era un dolor immens, compartit entre Alemanya, França i l'Estat espanyol, com havia expressat des de Berlín la cancellera, però que havia deixat el seu poblet enfonsat en el silenci. Havien perdut 16 nois, i dues mestres, en una comunitat on tothom coneix tothom i on tothom sentia que li

havien arrancat un dels seus.

Els mitjans alemanys reproduïen el dolor, sincer i contingut, de l'alcalde, i també el nom de la població catalana on aquells 16 noiets havien passat una setmana, dins el programa d'intercanvi entre Haltern i Llinars del Vallès. Amb tota probabilitat ningú a Alemanya no sabia de quina població catalana s'estava parlant –no era Lloret de Mar, ni Calella, ni cap de les altres poblacions identificades amb unes vacancesalemanyes a Catalunya–. Però era, sens dubte, el rostre d'aquesta jornada de dolor, enmig del mar de flors i espelmes que anaven dipositant a la porta del col·legi els companys d'escola o pares que no havien perdut els seus en la tragèdia del vol 4U 9525, de Barcelona a Düsseldorf.

D'altra banda, els cantants lírics Oleg Bryjak, originari del Kazakhstan, i l'alemanya Maria Radner, juntament amb el marit de la contralt i el seu nadó, també van morir en l'accident. Tots dos artistes havien actuat al Gran Teatre del Liceu en l'òpera de Wagner Siegfried, dissabte passat per última vegada, segons van confirmar fonts del teatre, que van expressar el seu condol i van anunciar que avui al migdia han convocat un minut de silenci. Bryjak, que era baríton i interpretava el paper d'Alberich, tornava cap a Düsseldorf, on vivia. Radner debutava al Liceu.

Germanwings, el low cost de Lufthansa

25/03/15 02:00 - DÜSSELDORF / BARCELONA - GEMMA C. SERRA / M.S

Germanwings, filial de Lufthansa, és la tercera companyia àeria d'Alemanya Foto: INA FASSBENDER / AFP.

“Germanwings és una companyia molt sòlida, que ofereix un tracte molt bo als passatgers”, assegurava ahir Athina Sismanidou, professora de màrqueting i operacions a Eada Business School i experta en línies aèries de baix cost. “Gairebé podem dir que és com una mini-Lufthansa, una companyia que no et fa sentir que viatges en low cost”, explicava Sismanidou, alhora que comparava l'alemanya, per concepte, qualitat de servei i funcionament amb la catalana Vueling, també de baix cost.

Germanwings, tercera línia aèria alemanya després de Lufthansa i Air Berlin, va ser fundada per la Eurowings l'octubre del 2002 i el primer de gener del 2009 va entrar en l'òrbita de Lufthansa, que va passar a ser propietària del cent per cent de la línia aèria i la va convertir en la seva filial de baix cost.

Amb base aeroportuària a Colònia i una plantilla de 2.000 empleats, ofereix vols des d'aquesta ciutat i també des de Bonn, Berlín, Dortmund, Düsseldorf, Hamburg, Hannover i Stuttgart a més de 130 destinacions al continent europeu, el nord d'Àfrica, el Pròxim Orient, l'Àsia i l'Amèrica Central.

Germanwings disposa d'una flota de 76 avions –Airbus A319, A320 i A330 i Bombardier CRJ900 NextGen–, amb els quals va transportar 16 milions de passatgers entre el juliol del 2013 i el juliol del 2014. L'A320, el model Airbus que es va estavellar ahir a l'alta Provença, és l'aparell més gran de la seva flota i un dels més venuts en el món per a rutes de curt i mitjà radis, amb una capacitat de 174 seients.

Des del 2013, Lufthansa ha anat traspassant progressivament a Germanwings les rutes d'Alemanya –115 connexions, de les quals 52 des de l'aeroport de Düsseldorf– i d'Europa, excepte els vols que s'enlairen o aterren a Frankfurt i Munic, principals hubs de la casa mare. Germanwings opera amb un costos un 20% més baixos que Lufthansa, però superiors a la d'Eurowings, l'altra low cost de la companyia de bandera alemanya, que ja ha anunciat la fusió de les dues sota la marca Eurowings a partir d'aquesta tardor.

Mal moment

La catàstrofe aèria del 4U 9525 enxampa Lufthansa en un moment d'inflexió –a la baixa– de la que continua sent la companyia estrella del cel alemany, però que evidentment no és el que era. La setmana passada, la vaga dels seus pilots –5.400 professionals– va obligar a suspendre la meitat dels seus vols –1.500, en els trajectes alemanys i europeus, més 150 dels intercontinentals–, en els seus quatre dies de durada. Era la quarta tanda de vagues d'aquest col·lectiu, centrada en la lluita dels pilots per mantenir un sistema de jubilacions anticipades privilegiat, però que en realitat amaga el conflicte d'aquest sector contra les retallades de la direcció.

Fa un any que Lufthansa està immersa en un pla de reestructuració que, entre altres mesures, implica la supressió gradual dels vols europeus en favor de Germanwings i, a partir de la tardor, d'Eurowings, fet que agreuja les pors entre els empleats de la casa mare, que intenta, com els seus competidors, rebaixar costos de la matriu a través de les filials de baix cost.

Qué viene, qué viene

 

Un escàndol incòmode per al president espanyol davant la cimera amb Merkel

Rajoy oferirà la primera roda de premsa després de l'afer del s sobresous

El cas Bárcenas recorda la xarxa de comptes secrets en temps de Kohl

03/02/13 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

Oficialment, ni les sospites sobre el PP ni l'allau d'escàndols que planen sobre tots els estaments polítics espanyols, des d'ajuntaments fins a la Casa del Rei, no han d'esquitxar la cimera bilateral de demà entre Mariano Rajoy i Angela Merkel. El portaveu de la cancellera, Steffen Seibert, va dir divendres que això “no és tema” a la trobada. Fonts diplomàtiques espanyoles també van descartar que aquestes “sospites” puguin enterbolir la cimera.
Les consultes hispano-alemanyes estan immerses en la ronda de trobades de Merkel amb líders europeus –dijous passat, amb Mario Monti i dimecres vinent, amb François Hollande a París–, de cara a la propera cimera de la UE, en què s'intentarà desbloquejar els pressupostos per al període 2014-2020.

“Rajoy va rebre presumptament diner negre”, “Ha acceptat el president espanyol diner negre?” i “El president, en el fang del cas Gürtel”. Aquests eren els titulars que dedicaven al tema el conservador Frankfurter Allgemeine Zeitung, el més aviat esquerrà Süddeutsche Zeitung i el setmanari Der Spiegel. Tots tres, referents de premsa seriosa alemanya i tots tres difusors de l'escàndol espanyol, especialment pel que fa al cas del gendre del rei Iñaki Urdangarin.

La cimera hispanoalemanya tindrà un format reduït a només unes horetes –res a veure amb trobades de dos dies, com en temps de Helmut Kohl i José María Aznar. La compareixença conjunta de Merkel i Rajoy serà també reduïda a quatre preguntes –dues per a mitjans alemanys i dues per a espanyols–, amb potser alguna més de propina. I és que aquesta roda de premsa serà la primera de Rajoy després que hagués esclatat l'escàndol dels sobresous i, a diferència d'ahir, haurà de fer front a les preguntes dels periodistes.
Es respira molta tensió, mentre els corresponsals més veterans recorden que a Merkel el tema dels comptes secrets no li és gens estrany. El 1999, poc després de perdre el poder Helmut Kohl a mans del socialdemòcrata Gerhard Schröder, va sortir a la llum una trama de finançament paral·lel a la Unió Cristianodemòcrata (CDU), amb comptes a Suïssa i Liechtenstein, gestionades per l'aleshores tresorer del partit Walther Leisler Kiep. Allà anaven a parar els donatius anònims que Kohl recollia entre els seus “empresaris amics”.
Van seguir mesos d'escàndol i Kohl va renunciar a la presidència honorària del partit que havia liderat 25 anys. El seu delfí, l'ara ministre de Finances Wolfgang Schäuble, va fer-ho com a president actiu de la CDU, esquitxat per l'afer. I l'aleshores secretària general de la CDU, Angela Merkel, va ser elegida presidenta poc després d'haver signat un article, al Frankfurter Allgemeine Zeitung, convidant la CDU a “emancipar-se” de Kohl. La noieta de l'Est que Kohl havia descobert va assumir les regnes d'un partit que aleshores cap dels barons no volia, per por de cremar-se.

La lliçó alemanya

Kohl mai no va confessar qui eren aquells empresaris amics que van omplir les caixes secretes de la CDU durant dècades. Schäuble mai no es va reconciliar amb el seu expadrí polític, però tampoc no ha trencat la llei del silenci. Va ser un escàndol de ramificacions infinites que anaven des de l'Espanya de Felipe González –el cas Flick– a la França de François Mitterrand –el suborns d'Elf Aquitaine– i que s'estenien per tota l'anomenada era Kohl. Però alguna cosa va canviar al panorama alemany des d'aleshores: la llei de finançament dels partits, que des del 2002 van quedar obligats a presentar comptes clars. Cap donatiu no és fraccionable i els imports superiors als 10.000 euros han de quedar reflectits amb noms i cognoms al llibre de comptabilitat. I tot donatiu superior als 50.000 euros ha de ser comunicat a la presidència del Parlament, que ho publica tot seguit al seu butlletí.

Mario Draghi nos desea un contenido 2013

 

El BCE adverteix que no hi ha marxa enrere en l'austeritat

Draghi obre l'any sense tocar els tipus i sota el signe de l'optimisme prudent

 

Els mercats s'estabilitzen gràcies a les retallades, diu

11/01/13 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

1

Hi ha símptomes de recuperació, malgrat la recessió, i els mercats s'han estabilitzat, com ho evidencia la relaxació de la prima de risc i de les tensions sobre els països en situació més crítica. Malgrat tot, no queda altre remei que les retallades, perquè aquests senyals positius són fruit de les mesures empreses. Aquest era el missatge que va llançar ahir el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, en la seva primera conferència de premsa de l'any després del consell de govern de l'entitat, on va enviar un parell de senyals positius i va deixar clar, a més, que no cal tocar les seves “eines” tradicionals.
Els tipus es van quedar al seu mínim històric, un 0,75%, perquè els mercats “estan més tranquils” en aquest inici del 2013 que l'any passat. Draghi va deixar igualment clar que no hi haurà al llarg d'aquest any cap nou abaratiment del preu del diner i va pronosticar que la inflació se situarà en els límits desitjats pel BCE, un 2%, és a dir, un alleujament després del 2,2% que va marcar el desembre.
És cert que “alguns bancs”, en paraules de Draghi, continuen reticents a concedir crèdits, però el president del BCE preveu que aquesta situació millori a mesura que avanci l'any. La principal diferència respecte a l'any passat que justifica el seu prudent optimisme és que la situació ha millorat. I això es deu, segons Draghi, al fet que els governs de la zona euro han sabut aplicar “les mesures adients”. És a dir, l'austeritat i les retallades.
Draghi afirma que no hi ha cap més remei que mantenir aquest curs i que no es pot tampoc fer marxa enrere en les polítiques aplicades. L'única correcció que va insinuar el president del BCE va ser respecte a la situació del mercat laboral. Cal “repartir millor” l'atur, segons Draghi. Ara per ara, els joves són els més castigats per la situació del mercat laboral, va dir apuntalant-se en unes xifres més que indiscutibles.
“Si tots els treballadors rebessin el mateix tracte, l'atur es repartiria de manera més igualitària entre tota la població”, hi va afegir. La frase remet a les mesures adoptades a principi del 2000 a la majoria dels països de la Unió Europea (UE) i que van conduir a una flexibilització del món laboral.
“Els joves –va dir– han estat els primers a patir els acomiadaments, en esclatar la crisi.” Dit d'una altra manera, que abaratir els acomiadaments no ha ajudat a crear més llocs de treball, sinó que senzillament ha fet que es prescindís, a l'hora de retallar plantilles, de qui més barat resulta acomiadar.

LES XIFRES

2 per cent d'inflació pronostica el Banc Central Europeu que hi haurà a la zona euro a final d'aquest 2013.

0,75 per centes quedaran els tipus d'interès aquest exercici, el seu mínim històric, segons les previsions.

Las reglas de la compra-venta, según el BCE

 

Draghi insisteix: no hi ha compra sense contrapartides

 

El BCE evita concretar les condicions per a la compra de bons

 

L'organisme emetrà nous bitllets de cinc euros

09/11/12 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

El govern de Mariano Rajoy no vol vendre's a un rescat que no li garanteixi una prima de risc entorn dels 200 punts bàsics. El Banc Central Europeu (BCE) de Mario Draghi no es vol hipotecar a comprar deute sobirà espanyol sense condicions ni sostre. Aquest era el missatge, ahir, del president del BCE, després que el seu consell executiu deixés els tipus al nivell intocable i històric –a la baixa– del 0,75% i mentre insistia que les coses començaven a anar costa amunt, també per a Alemanya, el motor fins ara de la Unió Europea.
“No es pot garantir res anticipadament. No hi ha d'haver automatismes”, responia Draghi respecte a la pretensió de Rajoy que se li garanteixi que no es dispararà la prima de risc a canvi de decidir-se a demanar el rescat de l'Estat. És el país afectat el que ha de demanar el rescat, com a condició prèvia per activar la compra de bons, diu el president del BCE, subjecte a la disciplina que no es pot intervenir per finançar un estat, sinó que només es pot actuar de tallafocs.
La pregunta de quina condicionalitat és prioritària –la que vol Rajoy o la que imposa Draghi– és el que està en joc. Una qüestió que es pot precipitar cap a un cantó o l'altre, en el moment que torni a sonar l'alarma enmig d'aquest compàs d'espera que viuen els mercats. Les respostes de Draghi no eren noves, perquè és el que sosté des que va pronunciar la frase que farà el que calgui fer i que el que es faci serà “suficient”. Una frase que per a alguns significava la compra de deute il·limitat dels països amb problemes, però que després va quedar supeditada a la sol·licitud prèvia de rescat per l'estat en qüestió. El que sí que és nou és la insistència de Mario Draghi de recordar que els efectes de la crisi ja es noten en l'economia global de la zona euro i, fins i tot, en l'alemanya. Ho va dir dimecres i ahir, dijous, hi va insistir.
“El creixement a la zona euro continua feble i hi ha el perill d'una davallada”, va assegurar. Dimecres, el perill es reflectia en la caiguda de la cartera de comandes industrials a Alemanya procedents de la zona euro –un 9,5% menys al setembre–. Ahir, en la baixada interanual de les exportacions dels socis europeus, en aquest cas d'un 4,5%, també el setembre passat.

Nova tanda de bitllets

El BCE també va anunciar ahir que llançarà una nova tanda de bitllets amb tres nous elements de seguretat. La nova sèrie es titula Europa –mostrarà en l'holograma el personatge mitològic que ha donat nom al continent– i s'estrenarà amb els de cinc euros.

Al fin solos

 

El Constitucional alemany elimina l'última trava al rescat de l'Estat espanyol

 

Els jutges desbloquegen el Mede i el pacte fiscal europeu amb mínimes condicions

 

Merkel interpreta el veredicte com un suport al govern de Berlín

13/09/12 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

Va ser com un cop d'alliberament general: després de setmanes de pensar en “què passaria” si el Tribunal Constitucional alemany aturava el fons de rescat permanent –el Mede–, finalment hi va donar llum verd. Els jutges de Karlsruhe van rebutjar el munt de demandes presentades en contra per un col·lectiu poc heterodox –diputats esquerrans, 37.000 ciutadans reclamant “Més democràcia” i un diputat bavarès de les files d'Angela Merkel–.

El Mede i el pacte fiscal europeu s'ajusten a la Constitució alemanya –primer contribuent al fons i últim membre de la zona euro a desbloquejar-lo–, sempre, és clar, que no se superi el sostre dels 190.000 milions d'euros –és a dir, entre l'aportació real alemanya i els avals– aprovats pel Bundestag (Parlament). És a dir, en cas de fer-ho, s'ha de consultar altre cop els parlamentaris, que fins ara han donat el vistiplau sense problemes i amb suport de l'oposició a tots els rescats.

Amb una sola sentència, anunciada a peu dret pel president del TC, Andreas Vosskuhle, i argumentada després amb detall, ja assegut, el senyor de la toga vermella va desbloquejar el Mede, del qual depèn el futur de l'euro, més la gestió de Merkel, més l'opció de Rajoy a demanar, o no, el rescat.
“És un gran dia per a Alemanya i per a Europa”, va dir després la cancellera davant el Bundestag, en el debat general del pressupost del 2013. Un no del TC l'hauria posada en una situació políticament compromesa, davant el seu govern i els socis de la Unió Europea. Merkel no va deixar passar l'ocasió, un cop escoltat el veredicte, per interpretar la decisió com un suport al seu govern.
Els jutges donen llum verd al Mede i el Banc Central Europeu (BCE) també està en la seva línia, hi va afegir, en haver condicionat la compra de deute sobirà a la petició del rescat. L'ajut arribarà si hi ha compromís de “combatre les arrels de la crisi”, va dir Merkel. Això, per a la cancellera, suposa directament que els països implicats compleixin. Tot d'acord amb la seva línia.

 

La firma de l'independent Gauck

A la crisi de l'euro no hi ha mai punt final. Qualsevol capítol és sempre el penúltim pas fins a la solució del problema. Aprovat i ratificat el Mede pel Bundestag i el Bundesrat (cambres baixa i alta), i ara pels jutges, queda una darrera formalitat: la firma del president. Joachim Gauck, home heterodox, a més de políticament independent, signarà els paquets pendents “tan aviat com sigui possible”. El cap de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, vol que sigui operatiu el 8 d'octubre, és a dir, amb mesos de retard des de l'1 de juliol en què estava previst
.