El PIB alemán se dispara

 

Alemanya ignora la crisi i fa disparar un 3,6% el seu PIB, el més alt en 20 anys

L'embranzida exportadora cap als països emergents impulsa la locomotora europea

Les polítiques d'ocupació també han revifat el consum intern

13/01/11 02:00 - berlín - Gemma C. Serra

La locomotora alemanya es va disparar sense complexos amb un creixement del PIB del 3,6% en un 2010 dominat per la paraula crisi. Es tracta del creixement més alt des de la reunificació, vint anys enrere, i el doble del que marca la mitjana europea. Ha estat l'efecte d'una mena d'aliança entre la força exportadora, el descens de l'atur i el bon funcionament del consum privat.
El quadern de bones notes d'Alemanya s'esperava –els pronòstics del govern Merkel, com els dels instituts i savis econòmics, anaven del 3,5% al 3,7%– i l'únic suspens perceptible, el del dèficit, no amarga la festa a la coalició de la cancellera.

Pecats a Maastricht

És cert que a més del creixement s'ha disparat el dèficit públic –88.570 milions, un 3,5% del PIB– i que s'ha superat el 3% marcat pel Pacte d'Estabilitat i Creixement. Però en un context com l'actual, la desobediència a Maastricht és pecata minuta, per molt que es trenqui amb cinc anys de submissió a la norma.
Fora d'aquesta llàntia, l'economia alemanya pot presumir d'una mena de blindatge que la immunitza contra tot allò que fa patir els veïns de l'eurozona, com ara els acomiadaments en massa i els seus efectes en el consum privat.

Feina prèvia

L'atur ha baixat de manera continuada, en part pels plans de reducció de jornada i el treball a temps parcial impulsats abans que s'endurís la crisi. Això s'ha traduït en un augment del consum privat del 0,5%, un percentatge discret, però que en el context del comportament tradicionalment estalviador del ciutadà alemany implica optimisme en temps de crisi.
El creixement del 3,6% és gairebé tan espectacular com dramàtic va ser l'encongiment, el 2009, d'aquest mateix indicador, amb un retrocés del 4,7%. Teòricament, això hauria de donar ales a la popularitat de Merkel. El ciutadà comú, però, no es deixa enlluernar per unes dades que tots els experts atribueixen a l'embranzida exportadora, que no prové de la gestió de govern, sinó de la situació mundial. El motor alemany són les exportacions, que van créixer un 14,2%, per la forta demanda de les economies emergents, que no han patit tant la crisi o bé l'han superada més ràpidament.

El PIB no es sexy

El ‘miracle' de Merkel no acontenta la indústria

Diversos instituts i el Bundesbank revisen a l'alça el creixement del PIB alemany després que s'hagi disparat en l'últim trimestre

 

L'impuls econòmic no calma el sector manufacturer, que exigeix favors fiscals

22/08/10 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

No hi ha cap dubte que l'economia alemanya creixerà més del que s'esperava. L'única incògnita és quant: el Bundesbank ha corregit aquesta setmana a l'alça els pronòstics de creixement del PIB d'aquest 2010 fins a un 3 per cent, més o menys el que s'espera que faci el govern quan presenti la revisió oficial –a l'octubre–. És a dir, clarament per damunt de l'1,5 per cent que calculava el govern ara fa uns mesos. L'economia alemanya és, ara per ara, l'enveja dels socis europeus i el motor del conjunt de la UE. Però, en comptes de celebrar-ho com un èxit de la combinació dels paquets de rescats i plans d'estalvi de Merkel, s'amunteguen les exigències sobre la cancellera: dels socis liberals, que han aprofitat el bon moment per recuperar les seves promeses d'alleujament fiscal; d'una aliança de l'empresariat, que vol que revisi la política energètica; o fins i tot de la petita i mitjana empresa, que parla de retallar les vacances dels treballadors.

Sembla que, o bé ningú no s'acaba de creure que aquest creixement ara anunciat sigui la fi de la crisi, o bé uns i altres consideren que ja han patit prou aquests dos darrers anys, obligats a la modèstia, i que ja ha arribat el moment de demostrar qui mana a la potència econòmica europea.

Després de la sorpresa del creixement insospitat del PIB –un 2,2 per cent al segon trimestre, el més alt des del 1987– no s'ha donat a Merkel cap treva per a celebracions. El Partit Liberal va encetar la setmana demanant a Merkel que reconsideri la seva negativa a les rebaixes fiscals. És a dir, el cavall de batalla de sempre dels liberals, a què Merkel respon que la prioritat és la consolidació pressupostària. Ja de cara al cap de setmana, una quarantena de caps dels grans consorcis energètics, més alguns aliats oportunistes –des de l'exministre d'Economia socialdemòcrata, Wolfgang Clement, fins al president del Deutsche Bank, Josef Ackermann– anunciaven una ofensiva mediàtica per pressionar mentre es negocia la revisió del calendari per a l'abandonament de l'energia nuclear. I la cirereta: el president de la patronal BVMV, Mario Ohoven, sortia amb la proposta de retallar les vacances des del Bild, el diari més fàcil de trobar en una platja de Mallorca, plena a vessar aquestes setmanes d'estiuejants alemanys.

La proposta d'Ohoven és una d'aquelles serps d'estiu que omplen la sequera informativa d'aquest final d'agost; la reclamació dels liberals és un leitmotiv en la seva disciplina de partit; i la iniciativa dels 40 empresaris i aliats s'adreça contra l'anomenat impost atòmic, inclòs al paquet d'estalvi de Merkel –80.000 milions d'euros menys en despesa pública fins al 2014– com a fórmula per treure profit fiscal de la prolongació del període de funcionament de les centrals nuclears.
De moment, no es parla de construir noves centrals, però sí de tancar les considerades més segures més tard de la data pactada en l'època del govern socialdemòcrata-verd de Gerhard Schröder. Fins al setembre s'han de concretar els terminis i, enmig de les negociacions, la indústria ha agafat embranzida per mostrar que no s'empassarà una prolongació al preu que sigui, sinó al que li sembli convenient.

Gràcies als veïns

A Alemanya es té clar que el creixement es deu, sobretot, a l'efecte que han provocat en les exportacions els paquets d'impuls econòmic dels veïns, sumat al disparament del consum privat i les inversions en el sector de la construcció, conseqüència del mateix paquet domèstic de Merkel. És així com de la recessió amb què es va tancar el 2009 –un encongiment del PIB del 4,7 per cent, el més greu des de la fi de la Segona Guerra Mundial– es passarà al “miracle” del 3 per cent pronosticat per a aquest 2010. Què passarà quan es mitiguin els efectes dels paquets d'ajut és el que es demanen els experts. La gran indústria del motor i el metall viuen el seu moment d'eufòria, com les inversions en la construcció, però es tem que aquest efecte posi fi als plans conjunturals propis o veïns.
És per això que Merkel manté la política de la prudència pressupostària, agradi o no als socis liberals. Si també serà capaç de renunciar a l'impost atòmic –i a canvi de què– quedarà determinat en funció de com es desenvolupi el pols amb la gran indústria energètica, amb importants portaveus dins la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU). Merkel esperava de l'impost atòmic una recaptació anual de 2.300 milions d'euros. D'aquesta xifra, multiplicada pels deu anys que, com a mínim, es parla de prolongar la vida d'algunes de les centrals nuclears, se n'obté un total considerable, que haurà de sortir d'algun altre lloc.

3

per cent

creixerà aquest any l'economia alemanya, segons les previsions del Bundesbank.

Milagroso, el PIB

 

Les claus de l'èxit alemany

Les exportacions, el consum privat i les inversions en la construcció són l'eix dels bons resultats de l'economia del gegant europeu

El PIB alemany es dispara gràcies als programes estructurals propis, dels socis i dels veïns

14/08/10 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

1

Alemanya va tancar 2009 sota el signe de la pitjor recessió des de la fi de la Segona Guerra Mundial –el producte interior brut (PIB) es va encongir un 4,7%– i sis mesos després recupera el títol de locomotora econòmica europea, amb el creixement trimestral del PIB més alt des de 1987, un 2,2%. És un creixement en format “XL”, com deia el ministre d'Economia, Rainer Brüderle, en comentar la notícia, atribuït per analistes i l'Oficina Federal d'Estadística al motor tradicional de l'economia alemanya, les exportacions, amanides ara amb els programes estructurals no només propis, sinó també dels veïns i els socis.

Cadascun dels paquets d'activament dissenyats per les economies occidentals han revertit en guanys per a la seva indústria, com ho reflectien els resultats semestrals donats a conèixer aquests dies pels seus grans consorcis. Només el mes de juny passat, les exportacions alemanyes van créixer un 28,5% respecte al mateix mes de 2009, xifra que il·lustra el miracle trimestral alemany.

De l'1,4% que l'equip de Brüderle pronosticava com a xifra global de creixement, per a tot el 2010, s'ha passat a un 2%, segons els càlculs encara improvisats del ministre. O fins i tot del 3,5%, segons alguns experts. Les exportacions, el consum privat i les inversions en el sector de la construcció han fet revifar la potència econòmica que semblava trontollar, qüestió que, a escala domèstica, remet al paquet de reactivament que l'any passat, en plena crisi, va aprovar el govern d'Angela Merkel: 50.000 milions d'euros, que cal afegir als 30.000 milions que ja s'havien destinat a aquest mateix concepte sis mesos enrere. Tot això, acompanyat d'un programa d'avals a la indústria de 100.000 milions, semblant al paraigua de rescat aprovat per a la banca, també el 2009.

Ressorgir de les cendres

A aquest paquet de reactivació l'ha seguit, aquest any, un altre de dimensions semblants, però en direcció contrària: el paquet d'estalvi igualment dissenyat per Merkel, que pretén una reducció de la despesa de 80.000 milions, fins al 2014, amb l'objectiu d'aconseguir una reducció efectiva del dèficit en aquest mateix marge de cinc anys.
Activament dràstic, reducció igualment dràstica de l'endeutament, per a dos paquets paral·lels que, com la recessió del 2009, porten l'afegitó d'“el més gran des de la fi de la Segona Guerra Mundial”. Una denominació recurrent a Alemanya, que remet a la seva capacitat de ressorgir de les cendres.
Aquest cop, el mèrit és compartit amb els programes estructurals internacionals que han activat l'exportació, deien ahir els analistes. Això pot voler dir, però, que serà un creixement igualment conjuntural, no sostenible més enllà del 2010. De moment, però, Alemanya torna a tirar de l'economia europea.

Darrera actualització ( Dissabte, 14 d'agost del 2010 14:24 )