Pánico en la disco

Un iraquià amb una M16 activa l’alarma a Alemanya

Policies al davant de la discoteca Grey, a Constança, on un home va obrir foc i va matar una persona i en va ferir quatre més abans de ser abatut per la policia Foto: THOMAS KIENZLE / AFP.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Dos dies després de l’atac a ganivetades d’un refugiat en espera d’expulsió en un supermercat d’Hamburg, Alemanya es va llevar ahir un altre cop amb les alarmes activades i les imatges d’un altre gran dispositiu policial. L’escenari va ser aquest cop una discoteca de la ciutat de Constança, al sud del país. El balanç, dos morts –inclòs l’atacant– i quatre ferits.

Un o més homes havien entrat al club Grey cap a les quatre de la matinada, quan el lloc estava ple a vessar, i havien obert foc amb una arma automàtica, segons les primeres informacions. Poc després es va saber que era un únic atacant i diverses fonts policials avançaven, en espera de la confirmació de la fiscalia, que no hi havia indicis de rerefons terrorista.

Al mateix temps, però, es va saber que l’atacant era un iraquià de 34 anys, cosa que per a alguns mitjans implica obrir la porta a interpretacions. Al capdavall, pel que fa a l’agressor del ganivet de divendres, que va matar un home i va ferir sis persones més, tampoc s’ha establert si va actuar empès pel radicalisme islàmic o per trastorns psíquics.

D’on va sortir l’arma?

A mitja tarda van comparèixer en roda de premsa els representants d’Interior del land de Baden-Württemberg i de la fiscalia de Constança i van deixar clar que el detonant va ser una baralla privada i que l’agressor era un kurd iraquià establert al país des del 1991. Havia tingut una forta discussió dins del local, d’on va ser expulsat. Va anar a casa, va recollir una semiautomàtica d’assalt tipus M16 i va tornar al club, on va matar el guàrdia de la porta i va disparar contra altres persones, ja dins del local. Un cop a fora, es va enfrontar a trets amb la policia i poc després va morir en un hospital.

El rerefons terrorista va quedar totalment esvaït. La incògnita va passar a ser d’on havia tret una arma que utilitzen les forces de seguretat dels Estats Units un agressor amb antecedents per delictes comuns relacionats amb la droga. Però la qüestió va perdre un notable impacte en els informatius.

Alarma permanent

Alemanya, un país que des del 2015 ha rebut 1,2 milions de refugiats, està en alarma antiterrorista permanent, com molts altres països europeus. La resposta policial és ràpida, amb grans desplegaments a la primera alarma. Els mitjans responen també acceleradament. El popular diari Bild havia obert el dominical amb els “herois” d’Hamburg: l’afganès, l’egipci, el turc i el tunisià que s’havien enfrontat i havien aturat el radical islàmic, encara amb el ganivet ensangonat. De cop, la notícia principal va ser l’iraquià de l’M16 i el pànic a la discoteca.

Sajonia, siempre Sajonia

El suïcidi d'un pres gihadista sacseja Berlín

De Maizière, a la dreta, amb els seus col·legues francès i espanyol, ahir a Luxemburg Foto: EFE.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

A les imatges difoses dilluns del sirià Jaber Albakr, de 22 anys, amb el cap rapat, lligat amb un cable elèctric i reduït pels compatriotes que el van lliurar a la policia, va seguir ahir la notícia del suïcidi del presumpte gihadista a la presó on havia quedat preventivament reclòs. L'home que durant dos dies havia dut de cap la policia alemanya, que el buscava com l'enemic número u per a la seguretat del país, va aparèixer penjat amb la seva pròpia samarreta a la cel·la que ocupava des de dilluns a Leipzig (est del país), sota la sospita de preparar un atemptat de manera imminent, potser contra un dels aeroports de Berlín.

La jutgessa d'instrucció havia advertit que hi havia perill que se suïcidés i se l'havia posat sota vigilància. A la humiliació per les fotos difoses al diari més llegit d'Europa –el Bild– s'hi afegia que, amb la seva detenció, havia fracassat en el presumpte objectiu d'atemptar a Alemanya, amb el quilo i mig d'explosius que se li van trobar a casa seva, a Chemnitz. Els compatriotes que l'havien detingut, refugiats com ell, se'ls tractava a Alemanya d'herois, mentre que ell era un màrtir frustrat.

Estava sota vigilància, però sembla que no tan exhaustiva. Abans de morir penjat amb la samarreta, havia manipulat un endoll de la cel·la i trencat una làmpada, aparentment per pur vandalisme, explicava ahir el ministre de Justícia del land de Saxònia, Sebastian Gemkow.

Qui finalment el va trobar mort no era un dels funcionaris penitenciaris que feien la ronda, sinó una persona en pràctiques. Que no estigués en vigilància intensiva –en comptes de ser controlat cada 15 minuts se li passava visita cada mitja hora– es devia, segons Gemkow, al fet que la psicòloga que l'havia examinat no havia percebut “perill imminent de suïcidi”. Val a dir, però, que aquesta conclusió era fruit d'una única conversa sense intèrpret.

La sèrie de problemes o negligències que envolten el cas va arrencar abans del seu ingrés al departament hospitalari del penitenciari de Leipzig. Ja el cap de setmana, mentre la policia tenia assetjada la seva casa amb un fort dispositiu, se'ls va escapar a peu, primer, i després amb tren, malgrat l'alerta activada arreu del país. I molt abans, a mitjan any passat, uns quants mesos després d'haver arribat a Alemanya i haver-se registrat com a refugiat, va poder viatjar fins a Síria, via Turquia. “Què passa a Saxònia?”, era la pregunta persistent ahir en els mitjans alemanys, amb relació a la sèrie de pífies que envolten el cas, mentre es recordaven altres escàndols anteriors.

Males notícies a Saxònia

El més punyent de tots, les negligències que van envoltar els assassinats en sèrie de nou immigrants en gairebé deu anys comesos per un tercet de terroristes neonazi local, que no es van investigar convenientment fins que dos dels seus membres es van suïcidar, assetjats per la policia després d'un atracament.

L'estat federat de Saxònia és ara mateix una font continuada de males notícies. No només pel cas d'aquest presumpte gihadista d'origen sirià, sinó també pel clima de xenofòbia i l'empenta que ha pres la ultradreta en aquest land, la capital del qual, Dresden, és la ciutat on va néixer el moviment islamòfob Pegida.

No fue un cumple cualquiera

Breivik, cinc anys després

El príncep Haakon Magnus de Noruega i la primera ministra dipositen flors en memòria de les víctimes de Breivik

GEMMA C. SERRA - BERLÍN


“La ideologia del terrorista pot ser diferent. Però tots parlen el mateix idioma”, va advertir ahir Erna Solberg, la primera ministra noruega, en l'acte institucional del barri governamental d'Oslo, el primer d'una llarga jornada de record i dolor per al país. Anders Behring Breivik, el fanàtic fonamentalista cristià que el 22 de juliol del 2011 va assassinar 77 persones, en la seva croada islamòfoba per “reconquerir Europa”, no era tan diferent dels llops solitaris que ara escampen la destrucció per Istanbul, Niça o Orlando, hi va afegir el seu antecessor en el càrrec, Jens Stoltenberg, ara secretari general de l'OTAN.

L'advertència de tots dos polítics, l'actual primera ministra conservadora i el socialdemòcrata, en el poder cinc anys enrere, era oportuna i òbvia. Noruega va patir aquell dia la pitjor sacsejada de la seva història, en forma del doble atemptat que va arrencar de l'esclat d'una furgoneta, al barri governamental, on van morir vuit persones, i va continuar a la idíl·lica illa d'Utoya, a 40 quilòmetres de la capital, amb 69 víctimes més.

A Utoya se celebrava aleshores el tradicional campament d'estiu de les joventuts socialdemòcrates. Gran part de les víctimes van ser adolescents a qui Breivik va sortir al pas i va anar a matar un a un, sigui perquè els va sorprendre encara asseguts a terra, sigui quan fugien enmig del pànic en direcció al llac. Utoya havia estat per a un parell de generacions de socialdemòcrates l'illa de l'acampada estiuenca de cada any, allà on algun d'ells havia descobert, potser, el primer amor, havia recordat el mateix Stoltenberg, entre llàgrimes, cinc anys enrere, enmig de la commoció dels dies següents a l'atemptat. Ara és l'illa del trauma lligat al nom de Breivik.

El llop solitari fanatitzat per la islamofòbia, que havia preparat fins al darrer detall el seu atac, és a la presó amb una condemna de 21 anys, prorrogables indefinidament.

Tiroteig mortal a Munic: 

Alemanya i la por a ser el següent objetiu 

Confusió total i alarma generalitzada, en una Alemanya convençuda de què el proper atemptat devastador islàmic ha de caure en aquest país i davant un tiroteig que tant podia ser un atac islàmic, com xenòfob o un atracament. O potser, fins i tot, un atemptat en "honor" de Anders Behring Breivik, en el cinquè aniversari de la matança d'Oslo i Utoya, amb 77 morts.

Aquesta era la situación ahir, immediatament després de produir-se el tiroteig, i mentre xarxes socials i televisions, públiques i privades, difonen tota mena d'informacions sense fonts oficials.

Durant hores, l'únic que es podia considerar una “font creïble”, el compte de twitter de la policia de Múnich, l'únic que transmetia amb perfils de ser cert eren les crides a abandonar els llocs públics, a no sortir de casa i a no difondre fotos ni vídeos dels operatius policials que circulaven per tota la ciudad per no “ajudar” els autors o autor del tiroteig, presumiblement a la fuga.

La por d'Alemanya a ser el següent objectiu del terrorisme islàmic ja era gran i, al damunt, el tiroteig va produir-se en una setmana en què els pitjors pronòstics semblaven confirmar-se. L'atac d'un refugiat de 17 anys en un tren regional, amb cinc passatgers ferits i l'atacant mort per la policia, apuntava en aquest sentit.

Del jove només se sap, de moment, que havia entrat al país com a afganès i que va penjar un vídeo on es deia “soldat del califat”, al servei de l'Estat Islàmic, sense que hi hagi cap indici que seguia ordres de l'organització terrorista.

No es un cumpleaños cualquiera

Breivik, cinco años después del lobo solitario islamóbo

Gemma Casadevall

Berlín, 21 jul (EFE).- Noruega rinde mañana homenaje a las víctimas de la matanza cometida hace cinco años por Anders Behring Breivik, el "lobo solitario" fascista e islámobo que asesinó a 77 personas, en su mayoría adolescentes, y sacudió el modelo de sociedad abierta del país escandinavo. 

Un acto institucional en el barrio gubernamental de Oslo y una ceremonia más privada en la vecina isla de Utøya recordarán el doble atentado de Breivik, un noruego por entonces de 32 años, que cumple condena a 21 años de cárcel prorrogables de forma indefinida, 

En el corazón de la capital noruega hizo estallar el 22 de julio de 2011 una furgoneta, lo que provocó las primeras ocho víctimas, tras lo cual se trasladó en otro vehículo a la isla donde las juventudes socialdemócratas celebraban su tradicional campamento de verano y abrió fuego indiscriminadamente contra los presentes. 

Ahí mismo fue detenido, cuando ya había matado a otras 69 personas, en una acción devastadora minuciosamente preparada durante años y guiada por el ideario plasmado en un manifiesto de 1.500 páginas que colgó en internet horas antes de su matanza. 

Llevaba por título "2083: Una declaración de independencia europea", había invertido nueve años en escribirlo y era un compendio mesiánico de revisionismo histórico islamófobo destinado a impulsar la "reconquista de Europa". 

Noruega, país identificado con el progreso económico y el bienestar social, sufrió ese día el peor ataque de su historia en tiempos de paz y perpetrado por un enemigo interior: un metódico fanático cristiano, que nunca había despertado sospechas. 

Al entonces primer ministro, el socialdemócrata Jens Stoltenberg -ahora secretario general de la OTAN- le correspondió lidiar con las críticas a la lentitud con que la Policía reaccionó a las alertas procedentes desde Utøya, mientras Breivik iba asesinando a sangre fría a los asistentes al campamento juvenil. 

La elite política y la sociedad noruega reaccionaron defendiendo su modelo de sociedad abierta frente al fanatismo religioso u otras formas de extremismo. 

La actual jefa del Gobierno, la conservadora Erna Solberg, será la oradora principal del acto institucional que comenzará a las 07.30 GMT. 

Le seguirá un oficio religioso en la catedral de Oslo, el lugar cuyos alrededores se convirtieron entonces en un mar de lágrimas y flores, depositadas por ciudadanos que acudían al templo, independientemente de su confesión, en busca de consuelo. 

Ya por la tarde tendrá lugar la ceremonia en la isla, reservada a los familiares y bajo el precepto del respeto a su privacidad, sin presencia mediática fuera de la cobertura de la televisión pública. 

Sobre estos actos planeará la figura de Breivik, un hijo de una sociedad civilizada, quien convirtió su juicio en escaparate de sus saludos fascistas y que el pasado marzo logró hacer prosperar una denuncia contra el trato inhumano que dice recibir en la cárcel. 

Los casi cinco años que llevaba ya en régimen de aislamiento violan el artículo 3 de la Convención Europea de Derechos Humanos, que prohíbe la tortura y el trato inhumano o denigrante, sentenció un tribunal de primera instancia de Oslo. 

El aniversario del doble atentado será presumiblemente motivo de reflexión sobre otras matanzas devastadoras, cometidas por lobos solitarios a los que no siempre es fácil definir como terroristas o enajenados, en ambos casos en su versión más radical. 

Casos como Omar Mateen, un estadounidense de origen afgano, que mató a 49 personas en una discoteca gay de Orlando (EEUU), o como el franco-tunecino Mohamed Lahouaiej Bouhlel, autor de la matanza de Niza, cuya "arma" fue un camión de gran tonelaje alquilado y su "enemigo" la multitud concentrada en el Día Nacional francés. 

A ellos -como al refugiado de 17 años que el lunes atacó con un hacha a los pasajeros de un tren regional, en Baviera (Alemania), sin más víctimas mortales que él mismo- se les sitúa en una franja indefinida entre el acto de locura o el terrorismo. 

En los tres casos se cree que actuaron "inspirados" por Estado Islámico (EI), aunque probablemente sin recibir órdenes directas de la organización terrorista sino instigados por el demonio interior que les convirtió en fanáticos lobos solitarios. EFE 

gc/rz/ig

Atentado al corazón de Europa: Bruselas

Europa s'uneix per lluitar contra el terror

Angela Merkel, la cancellera alemanya durant la compareixença que va fer ahir amb motiu dels atacs a Bèlgica afp

GEMMA C. SERRA

Aquest cop, els Vint-i-vuit sí que van parlar amb una sola veu: "És un dia negre per a Europa", deia una de les primeres reaccions oficials difoses via Twitter, poc després que saltessin les primeres informacions i abans encara que es confirmés que es tractava d'un atac terrorista coordinat. No era la reacció d'un dels grans líders, sinó del ministre alemany de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas. Però d'alguna manera resumia el que després van ser totes les declaracions desfermades en el conjunt de la Unió Europea (UE).

"Ha estat un atac contra la nostra societat oberta i democràtica", deia un comunicat conjunt de tots els líders de la UE, en què s'expressava la solidaritat amb Bèlgica i la determinació de combatre el terrorisme "amb tots els mitjans necessaris".

La unitat per lluitar contra un terror que amenaça els valors i el dia a dia europeu era la tendència comuna, en una jornada en què uns i altres líders segurament se sentien més literalment a la vora del perill que en altres atemptats, igualment monstruosos, però potser allunyats físicament dels llocs per on es mou l'elit política europea. Hi havia coincidència total i absoluta que aquest cop l'atac ha anat al cor del poder de la UE i que, més que mai, s'imposen respostes conjuntes. En aquest sentit va anar el missatge del premier britànic, David Cameron -"farem tot el que calgui per ajudar"-; el del president francès, François Hollande -"tot Europa ha estat colpejada"- o el de la cancellera Angela Merkel -"el nostre horror és tan gran com la determinació de fer front al terrorisme".

Era un dia per mostrar unanimitat total, en una Europa que últimament ha donat més mostres d'egoismes nacionals que de cohesió. La cancellera, com la majoria dels líders, va enllaçar la seva declaració -"en nom del meu govern i en nom meu", va dir- amb el compromís de col·laborar amb Bèlgica en la persecució dels responsables dels atemptats. La lluita contra el terrorisme fa temps que ha deixat de ser un problema nacional, per al conjunt de la UE.

Les paraules del ministre Maas, contingudes en els 140 caràcters d'una piulada, expressaven molt més que l'horror multiplicat en la resta dels missatges del dia. Era la síntesi d'un dia negre, en una Europa que tanca fronteres -exteriors i interiors- per blindar-se contra l'arribada de refugiats, però que alhora necessita enfortir la seva seguretat davant aquest nou terrorisme, interconnectat, que sembla esquivar sense problemes els seus serveis d'espionatge i es desplaça entre França i Bèlgica, potser amb connexions a Alemanya i altres països comunitaris.

El primer que es va tallar, des d'Alemanya, va ser el trajecte ferroviari entre Aquisgrà i Brussel·les, la principal via de comunicació per tren. L'aeroport de Frankfurt, el de més trànsit del continent, es va preparar per rebre els avions que ja no podrien aterrar a Brussel·les, mentre s'articulava tot un dispositiu per acollir aquests viatgers que tampoc no podrien continuar en tren cap a la destinació prevista. Uns 500 vols destinats a l'aeroport belga de Zaventem havien quedat cancel·lats, dels quals uns cinquanta -ja en ple vol- van haver de ser desviats. Els controls a les carreteres van complicar encara més la logística d'aquests passatgers, en una setmana que a bona part del centre d'Europa és de vacances escolars -com la vinent-. Per al ciutadà comunitari s'encetava així una nova prova de resistència, semblant a la que es va viure al novembre amb els atemptats coordinats de París, que van portar al col·lapse les comunicacions per carretera, en tren o en avió de l'anomenat cor d'Europa.

Un dia negre, no només per les incomoditats als viatgers, sinó sobretot pel missatge que porta implícita l'última acció dels terroristes. Europa -i el cor del seu poder- són vulnerables.


Els EUA van oferir ahir a Bèlgica el seu suport en la "investigació" dels atemptats i van augmentar la seguretat en aeroports i metros. Quan es van produir els atemptats de París, el 13 de novembre passat, l'FBI i altres agències dels EUA van col·laborar amb els autoritats franceses en el cas. Aleshores el diari The New York Times va informar, citant funcionaris, que l'FBI havia enviat un grup d'agents especialitzats en la recuperació d'informació de dispositius electrònics. D'altra banda, des de l'Havana, el president dels EUA, Barack Obama, va condemnar els atacs i va instar la comunitat internacional a mantenir-se "unida".
Ferma condemna dels països àrabs

Diversos governs de països àrabs, entre ells l'Àràbia Saudita, Jordània i Egipte, van condemnar ahir amb fermesa els atacs i van rebutjar qualsevol tipus de violència i terrorisme. El rei de l'Aràbia Saudita va qualificar els atacs d'"actes criminals" i va demanar que s'uneixin els esforços de la comunitat internacional per lluitar contra el terrorisme. Per la seva banda, el monarca jordà Abdal·là II va instar, després de reunir-se amb l'alta representant de la UE per a Política Exterior, Federica Mogherini, a impulsar la lluita global contra en terrorisme, i també ho va demanar el president egipci, Abdel Fattah al-Sisi.

Múnich, desde la Berlinale

L'alta diplomàcia se la juga amb un acord fràgil a Síria

 

Sergei Lavrov , ministre rus d'Afers Estrangers, i John Kerry, secretari d'Estat nord-americà, ahir a Munic Foto: REUTERS.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Un acord fràgil segons els principals subscriptors, els Estats Units i Rússia, i també segons l'OTAN. Un acord aconseguit després de reunions maratonianes, i amb el règim del president Baixar al-Assad decidit a continuar marcant l'agenda de les hostilitats. Aquest era el panorama amb què ahir es va encetar la Conferència de Seguretat de Munic, punt de trobada tradicional entre representants d'arreu del món per parlar dels conflictes del moment, ara òbviament marcat per Síria.

A la capital de Baviera havia tingut lloc, la nit de dijous a divendres, la trobada prèvia a la conferència pròpiament dita, de tres dies de durada, amb l'obligació moral de trobar una solució “in extremis” a la situació dramàtica que es viu a Alep, entre altres regions sirianes. El resultat va ser el compromís d'aturar la violència en el termini d'una setmana i d'intensificar l'ajut humanitari de manera immediata. Els principals actors de l'acord eren els titulars d'Afers Estrangers de les dues grans potències, John Kerry i Serguei Lavrov, però emmarcats en l'anomenat Grup Internacional de Suport a Síria (Turquia, l'Iran, l'Aràbia Saudita, Egipte, França, el Regne Unit i Alemanya). “El més important ara

és la implementació de l'acord”, va afirmar, també a Munic, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, amb un to gens dissimulat d'escepticisme, semblant al que havia emprat el mateix Kerry després de sis hores

de negociació amb el seu col·lega rus.

L'objectiu és “ambiciós”, van coincidir a dir tots dos, el secretari d'Estat nord-americà i el ministre rus. Les vies per implementar-lo i per comprovar-ne el compliment són incertes. L'única cosa que va quedar clara és la voluntat d'accelerar l'arribada d'ajut humanitari, enmig de la impotència de la comunitat internacional tant per incidir sobre el comportament d'Al-Assad i d'Estat Islàmic com per trobar solucions a la situació dels refugiats que intenten entrar, com a mínim, en territori turc.

Des de Damasc, ahir no es va reaccionar oficialment a l'acord entre Washington i Moscou anunciat des de Munic. Però Al-Assad es va preocupar de deixar clar que les hostilitats continuaran fins que el règim sirià aconsegueixi recuperar tot el territori que ara com ara és en poder dels gihadistes d'Estat Islàmic.

Les diferències entre els objectius dels principals protagonistes del conflicte són més que paleses. Mentrestant, a Munic ahir al vespre s'intentava girar full i passar a altres qüestions, un cop obertes oficialment les sessions de

la conferència, en què el tema recurrent, fins a la cloenda oficial diumenge, continuarà sent inevitablement Síria i tots els apèndixs del conflicte. Inclosa l'arribada incessant de refugiats a Alemanya a través de Baviera, el land més pròsper, amb capital

a Munic.

Àustria enviarà soldats al pas de Macedònia i Grècia

El ministre austríac d'Afers Estrangers, Sebastian Kurz, va dir ahir que el seu país està preparat per enviar soldats a la frontera entre Macedònia i Grècia en cas de tancament de la frontera amb Grècia.

80.000 refugiats han arribat a Europa el 2016

Uns 80.000 refugiats han arribat a Europa en les sis primeres setmanes del 2016 després de creuar el Mediterrani. Segons l'ONU, s'han registrat més arribades que en els primers quatre mesos del 2015.

El maltrecho corazón turístico

Berlín muestra sangre fría ante un atentado con víctimas alemanas en Turquía

Gemma Casadevall

Berlín, 13 ene (EFE).- El Gobierno de la canciller Angela Merkel respondió hoy con sangre fría al atentado de ayer en el corazón de Estambul, cuyas víctimas mortales fueron turistas alemanes, pero insistió en no considerarlo un ataque intencionado contra Alemania, pese a su renovada alianza política con Turquía.
No hay indicios de que el objetivo directo del atentado fuera Alemania, aseguró el ministro del Interior alemán, Thomas de Maizière, desplazado a Estambul para seguir sobre el terreno las investigaciones del ataque.
El mismo mensaje repitió en Berlín la portavoz del Ministerio de Asuntos Exteriores, Sawsan Chebli, tras dar a conocer el último balance de víctimas mortales alemanas -diez- y expresar el temor a que la cifra pueda aún subir, dado que hay cinco heridos en la unidad de cuidados intensivos, junto a otros tres de menor gravedad.
Todos ellos eran integrantes de un grupo de 33 turistas llegados a Turquía en un viaje organizado por la agencia berlinesa Lebenslust y se encontraban en el momento del atentado suicida en la plaza Sultanahmet, un lugar muy turístico por la cercanía de la Mezquita Azul, el Palacio Topkapi y la iglesia bizantina de Santa Sofía.
"Turquía ha sido objeto en los últimos meses de otros trágicos atentados", recordó Chebli, que citó el del pasado octubre contra una marcha pacifista, en que murieron 102 personas, el más grave en la historia moderna del país.
La portavoz recordó la condena de Merkel, el día anterior, al apuntar que el objetivo del terrorismo islámico es siempre el mismo, actúe en París, Copenhague, Túnez o Turquía, y que éste es "atacar nuestras vidas libres, en sociedades libres".

 

La respuesta no debe ser evitar viajar a Turquía, porque eso sería "darle una victoria al terrorismo", dijo, en un mensaje asimismo muy similar al lanzado en Estambul por De Maizière, quien afirmó que no hay motivo para dejar de visitar ese país, destino vacacional para millones de alemanes.
El propósito de dar una respuesta serena a lo ocurrido contrasta con las advertencias al viajero actualizadas ayer en la web de Exteriores, donde se "aconseja de forma apremiante" evitar concentraciones en lugares públicos y puntos de atracción turística, así como seguir las noticias a través de los medios.
Tanto la portavoz de Exteriores como su colega de Interior, Johannes Dimroth, y el del Gobierno, Steffen Seibert, declinaron hacer valoraciones acerca de la presunta autoría de grupo yihadista Estado Islámico (EI), así como las informaciones brindadas por Turquía sobre la identidad del terrorista suicida, supuestamente un peticionario de asilo sirio.
Los tres insistieron en que no disponen de información propia al respecto, lo que se espera lograr gracias al trabajo que realice un equipo de cuatro agentes de la Oficina de Investigación Criminal (BKA) desplazados a Estambul.
El atentado de ayer será "capítulo importante", dijo Seibert, en la cumbre bilateral prevista para el 22 de enero, que inicialmente iba a centrarse en la apuesta de Merkel por una alianza estratégica con Turquía como clave para frenar la oleada de refugiados a Europa.
Merkel, quien ayer presidió un Consejo de Ministros extraordinario convocado tras el atentado, enviará esta semana a Turquía para preparar esa cumbre al ministro de la Cancillería y coordinador para Asuntos de Refugiados, Peter Altmaier.
El mensaje lanzado hoy desde Berlín buscaba evitar juicios prematuros, dada la cantidad de frentes que tiene abiertos Turquía.
Por un lado, el EI, al que combate activamente en Siria; por el otro, la dura ofensiva iniciada en diciembre contra la guerrilla del Partido de los Trabajadores del Kurdistán (PKK), y, en paralelo, la hostilidad creciente con Moscú.
Merkel, que no ha encontrado apoyos efectivos en la Unión Europea en su búsqueda de soluciones a la acogida de refugiados, optó por acercarse al presidente turco, Recep Tayyip Erdogan, visto que Turquía sí está dispuesta a atenderlos en su territorio, a cambio de ayuda financiera y política.
La perspectiva de que Alemania -que aporta a la lucha contra EI sus aviones de reconocimiento Tornado- se haya convertido en objetivo directo del terrorismo en suelo turco sería un problema añadido para la canciller, sometida desde hace meses a fuertes presiones por la incesante llegada de refugiados a Alemania. EFE
gc/nl/si
(foto) (audio)

Demasiadas películas

Una amenaça d'atemptat gihadista imminent dispara l'alarma a Munic

Gemma C. Serra - Berlín

Dues estacions de trens evacuades –la central de Munic i la de la barriada de Pasing– i sota el setge policial, mentre a la resta de la capital bavaresa es vivia un ambient semblant al de Berlín la nit de Cap d'Any: batalla campal de focs artificials i coets, sigui a les festes organitzades a qualsevol cantonada, llançats per ciutadans de qualsevol edat i condició, abraçades i xampany. En primer lloc, perquè en el moment d'activar-se l'alarma per un possible atemptat terrorista –cap a les onze de la nit–, qui més qui menys ja era al carrer. En segon lloc, perquè la consigna actual, copiada dels francesos des dels atemptats del 13 de novembre, és no deixar-se robar el dret a la festa ni la llibertat de moviment.

Munic es va col·locar la nit de Cap d'Any en l'òrbita de les ciutats europees directament amenaçades pel terrorisme islàmic, en rebre's informacions dels serveis secrets francesos sobre un presumpte escamot de cinc o set sospitosos –sirians i iraquians– preparat per actuar. L'estació central que, mesos enrere, es va convertir en un campament improvisat de desenes de milers de refugiats, passava a ser un recinte fantasma, entre patrulles de policies armats com en un estat d'emergència.
Les explicacions, ahir, tant de les autoritats bavareses com del ministre d'Interior d'Angela Merkel, Thomas de Maizière, recordaven les de l'endemà del dia en què va desallotjar in extremis l'estadi de futbol de Hannover on havia de jugar Holanda contra Alemanya, en presència de la cancellera i 48 hores després dels atemptats parisencs. Hi havia informacions fiables i es va optar pel que semblava més responsable: activar l'alarma.

En el cas de Munic, es tenien fins i tot els noms i cognoms dels presumptes terroristes, vinculats a Estat Islàmic. Però no se sap ni tan sols si són reals o falsos, va admetre el cap de la policia de Munic, Hubertus Andrä. No s'ha aconseguit localitzar els sospitosos i encara menys se sap si són a Alemanya. Però cap al migdia es va reduir el nivell d'alerta, en considerar que no hi havia un perill imminent.
El dilema sobre quan actuar és la constant amb què es troben les autoritats dels països occidentals situats en el punt de mira d'Estat Islàmic. Alemanya ho és per partida doble, com a principal país d'acollida de refugiats i com a membre de la coalició internacional que combat EI a Síria.
L'alarma de Munic va coincidir amb els preparatius de la convenció que la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) obrirà la setmana vinent. La cúpula del partit dretà, agermanat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, hi anirà amb una sèrie de propostes per tancar l'aixeta a l'acollida de refugiats i obligar els qui vulguin quedar-se al país a demostrar “voluntat d'integració”. La CSU manté un estira-i-arronsa constant contra Merkel, que responsabilitza de l'arribada del milió llarg de peticionaris d'asil que ha rebut el 2015 el país, la majoria dels quals entren per Baviera. L'alerta de Cap d'Any a Munic reforça el seu argument que cal tenir un control rigorós sobre aquests contingents, entre els quals poden haver-se camuflat presumpte terroristes.

De pronto estamos en guerra

Merkel se suma a la guerra contra EI

Gemma C. Serra - Berlín

 

 

Per Angela Merkel, es tracta d'una “intervenció militar”, segons va dir ahir, tot defugint obertament el terme guerra. Pel diputat verd Hans Christian Ströbele, un històric de l'antimilitarisme i de successives comissions de secrets oficials del Parlament, amb la decisió d'ahir Alemanya ha entrat oficialment en guerra contra Estat Islàmic (EI).

El Parlament ha de votar l'operació perquè comenci al gener

Merkel va emprar deliberadament l'expressió intervenció militar en ser preguntada en una compareixença amb el primer ministre de Nova Zelanda, John Key, si la missió que acabava d'aprovar el seu Consell de Ministres era una intervenció de combat. “Des del setembre del 2014 formem part de l'aliança internacional contra EI”, hi va afegir la cancellera. Una data absolutament certa, però cal matisar que, fins ara, la participació alemanya es limitava a tasques d'instrucció tècnica i logística a l'Iraq i també de subministrament d'armes als peixmergues kurds. A partir del mes vinent, la implicació alemanya en la lluita contra el terrorisme islàmic implicarà els seus avions de reconeixement Tornado, a més d'un contingent de 1.200 soldats, un avió cisterna per subministrar combustible a altres aparells i una fragata que custodiarà el portaavions francès Charles De Gaulle.
És una mesura “correcta i necessària”, justificava el portaveu de Merkel, Steffen Seibert, en la conferència de premsa que va seguir al Consell de Ministres extraordinari, convocat ahir per accelerar l'entrada en el tràmit parlamentari del corresponent mandat. La gran coalició de Merkel s'havia decantat per aquesta fórmula de participació la setmana passada, després de la visita de la cancellera a París, on el president francès, François Hollande, li havia reclamat una contribució més efectiva en la lluita contra EI.

D'acord amb la Constitució alemanya, tota intervenció del seu exèrcit en una missió fora del territori nacional ha de ser sotmesa al vot del Parlament. La intenció de la gran coalició de Merkel és que es presenti a votació divendres vinent i que a principis de gener comenci la missió.
Estarà limitada a un any, d'acord amb la pràctica en missions internacionals, i l'objectiu és subministrar informació per satèl·lit, facilitar dades d'objectius, moviments fronterers i operacions de l'organització islamista aconseguides per aquests aparells espia. Es preveu que siguin sis el nombre d'aparells que Alemanya posarà a disposició de la missió. Dos dels avions seran emprats per a vols de reconeixement a partir del gener, mentre que els altres quatre quedaran en situació de reserva.
“Alemanya no bombardeja, envia avions de reconeixement”, va insistir Seibert. A Alemanya, cadascuna de les contribucions del seu exèrcit en operacions internacionals ha anat envoltada de fortes discussions entorn de si es tracta o no d'una missió de combat. Fora del cas de l'Afganistan, on manté un contingent de terra, s'ha procurat limitar la contribució a avions Tornado, a suport logístic o accions de patrullatge. Abans que Hollande formalitzés la petició davant Merkel, la mateixa Merkel havia ofert, com a alternativa menys compromesa, augmentar amb 650 soldats el contingent alemany a l'estabilització de Mali, que s'afegirien als 200 ja desplegats al país.
Segons Berlín, això permetria a França concentrar-se en les operacions a Síria. París va acceptar l'oferta, però insisteix que no n'hi ha prou i que necessita la força dels aliats per combatre EI allà on s'ha fet més fort, Síria.

De l'amic francès al descobert aliat turc

L'oferiment d'Angela Merkel dels avions de reconeixement Tornado entra en la lògica de la lleialtat alemanya al seu aliat europeu tradicional, el company de tàndem en el famós eix París-Berlín, l'autoproclamat motor de la UE. La cancellera no podia negar al president francès, François Hollande, la demanda d'una implicació en la lluita contra Estat Islàmic a Síria després dels atacs del 13 de novembre. Ni per lleialtat, ni per seguretat. Si alguna cosa s'ha repetit a Berlín cada cop que hi ha hagut un atemptat en sòl de la UE, és que fins ara Alemanya s'ha salvat de rebre'n un, però que té tots els números per ser el següent.
Merkel no podia defugir el compromís. L'argument que “entrar en guerra” implica guanyar punts com a objectiu del terrorisme no serveix. Que Alemanya s'hagi convertit en terra d'acollida d'un milió de refugiats aquest 2015, inclosos els que fugen de Síria, la col·loca en el grup de països potencialment punibles pel radicalisme. Donar asil a qui fuig d'EI és quasi tan hostil com fer-los la guerra.
Merkel va respondre a la demanda del company de l'eix, mentre en paral·lel ha posat la directa en l'acostament a Turquia. La cancellera ho veu clau per resoldre el gran problema intern que té amb l'acollida de refugiats. La UE formula crítiques als assetjaments als mitjans de comunicació crítics o s'intenta que Ankara accedeixi a “disculpar-se” davant Vladímir Putin, després d'abatre-li un avió. Però Merkel ha accelerat els plans de pagar a Turquia a canvi d'atendre els refugiats. La cancellera ha estat la màxima impulsora dels 3.000 milions d'euros que la UE s'ha compromès a lliurar a Turquia per aquest concepte. De frenar les aspiracions turques a ingressar a la UE, com han fet anteriors governs alemanys durant dècades, s'ha passat a acceptar Erdogan com a interlocutor privilegiat. Turquia ja no és part del problema, sinó de la solució.

Lo que faltaba.

Merkel demana no barrejar els atemptats amb els refugiats

Gemma C. Serra - Berlín

Al missatge en to institucional i solemne de la cancellera en va seguir un altre que reflectia encara més aquesta altra por, també molt immediata, a una embranzida del populisme intern alemany. “No barregem el debat sobre els refugiats amb els atemptats”, va dir el seu ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, precisament un dels membre del seu govern que, els dies passats, havia posat les coses difícils a Merkel, amb iniciatives no consensuades per a endurir la llei d'asil.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, més propera que mai al president François Hollande, va mostrar-se, ahir, unida al president francès no només enmig de la commoció general deixada pels atemptats, sinó també pels efectes col·laterals que, a la curta o a la llarga, poden tenir en el panorama polític respectiu. És a dir, en la disparada de les forces ultradretanes o el populisme més o menys discret. A l'Estat francès, representades pel Front Nacional. A Alemanya, per les pressions creixents que pateix la cancellera procedents de les ales més dretanes de les seves mateixes files conservadores.
“Alemanya plora amb França”, va dir la cancellera, en una declaració solemne, a les nou del matí. Cal respondre-hi de manera conjunta, perquè així ho reclama la lluita contra el terrorisme internacional, va afegir.
De cop, De Maizière percebia el perill que, a més d'enfortir els dispositius de seguretat contra el terrorisme internacional, hagi d'afrontar conseqüències per part del polvorí ultradretà. Els atacs contra refugiats són a l'ordre del dia des que va arrencar l'any i han anat augmentant amb la crisi migratòria. Però, de moment, s'han concentrat en incendis contra habitatges d'asilats, a més d'agressions físiques que preocupen, sobretot, per l'alta freqüència. D'aquesta situació es podria passar, ara, a una escalada, barrejada amb el rebuig o la por generalitzada a la presència d'estrangers als poblets on, sovint, se'ls busca un lloc on quedar-se. Si la crispació política i social era ja difícilment sostenible, amb les estimacions del milió de refugiats que rebrà Alemanya aquest any, ara les coses poden empitjorar si se'ls aplica el factor de la sospita generalitzada.
En aquest context, va saltar, al damunt, la notícia d'un possible sospitós, detingut fa més d'una setmana en un control a Baviera, amb el cotxe carregat d'armes automàtiques, explosius i granades de mà. L'home, de 51 anys i procedent de Montenegro, va ser interceptat per la policia i continua en presó preventiva. Al navegador del seu cotxe hi havia una adreça a París com a punt de destí, segons va informar De Maizière.
No és clar que sigui una adreça relacionada amb els atemptats de Paris, hi va afegir el ministre. Des de la policia bavaresa es va arribar a dir, a primera hora, que tot plegat eren pures especulacions. Però, immediatament, el líder de Baviera Horst Seehofer va aprofitar per sortir amb la seva reivindicació més comuna en aquestes setmanes: cal implantar controls a les fronteres. Per Seehofer, aquest enfortiment ha de produir-se encara que no es confirmi un vincle entre el sospitós i la trama parisenca. El sol fet dels atemptats en un altre país de la Unió Europea és un toc d'alerta sobre la situació actual i el descontrol absolut que, al seu parer, envolta la llibertat de moviments en territori comunitari.

Steinmeier i la por a l'estadi

El ministre d'Afers Estrangers alemany, Franz-Walter Steinmeier, era divendres a l'estadi de Saint Denis on es jugava l'amistós entre Alemanya i França. “Hem d'agrair a les autoritats franceses que no esclatés el pànic”, va explicar, ahir, a la televisió pública ARD, de retorn de París i després d'haver-se quedat tota la segona part del partit clavat a l'estadi, d'acord amb les instruccions, més pendent de les informacions que rebia al telèfon mòbil que del que passava a la gespa, on, de tota manera, Alemanya perdia (2-0). Al president François Hollande el van evacuar en activar-se les alarmes, per raons de seguretat; al representant del govern de la selecció convidada li van dir que es quedés. “Es tractava d'impedir reaccions de pànic. Havíem d'actuar amb tranquil·litat”, va explicar, aparentment d'acord amb la decisió de deixar-lo allà.
L'estadi de Saint Denis hauria pogut ser l'escenari de la pitjor matança, si hi hagués aconseguit entrar un dels terroristes, a qui es va interceptar a la porta. “Vam sentir les explosions, és clar. Però dins d'un estadi, amb tants sorolls i clams, no eren identificables com a tals”, va concloure Steinmeier, fanàtic del futbol que no oblidarà el partit de divendres. I no precisament pel resultat.