Mostrando entradas con la etiqueta eurozona. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta eurozona. Mostrar todas las entradas

jueves, 21 de septiembre de 2017

2005-2017

Merkel, doce años en el poder marcados por la capacidad de reacción ante crisis externas

Gemma Casadevall

Berlín, 21 sep (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, busca la reelección el domingo tras doce años en el poder marcados por su reacción ante crisis globales como las del euro y los refugiados, y decisiones no siempre digeribles por sus filas conservadoras. 
La primera legislatura de Merkel (2005-2009) se vio sacudida por la crisis de la eurozona, precipitada por el hundimiento en 2007 del mercado hipotecario estadounidense y a la que Berlín respondió con una férrea austeridad, a cambio de evitar la insolvencia de cualquier Estado miembro. 
El dogma del ahorro no fue decisión exclusiva de Alemania, pero se convirtió en una seña de identidad del país y fue visto como una imposición orquestada desde la primera potencia europea, el mayor contribuyente a los sucesivos rescates aprobados para los países más castigados por la crisis. 
Alemania cerró 2009 con una contracción de su Producto Interior Bruto (PIB) del 5,6 %, de la que se recuperó ya al año siguiente, y con este expediente terminó también la primera gran coalición del bloque conservador de Merkel con el Partido Socialdemócrata (SPD).

Bildergebnis für merkel 2005 2017


La articulación de soluciones de emergencia y de instrumentos para evitar hundimientos futuros marcó también la segunda legislatura de Merkel, quien tras las generales de 2009 pudo formar coalición con sus aliados naturales, los liberales, mientras el SPD quedaba hundido en su peor resultado histórico -un 23 %-. 
En esa segunda legislatura, llegó la segunda crisis, con epicentro en la central nuclear de Fukushima (Japón). 
Mientras gobernó en gran coalición, la canciller "respetó" el apagón nuclear pactado con las eléctricas por la coalición socialdemócrata-verde de su antecesor, Gerhard Schröder, pero poco después de abrir su mandato con los liberales, formación cercana a la industria, tumbó el plan para cerrar progresivamente las 17 plantas nucleares. 
Bajo el impacto de la catástrofe en 2011, rectificó de nuevo y sentenció al cierre progresivo, hasta 2022, a todas las plantas atómicas alemanas, lo que los Verdes calificaron irónicamente de "apagón del apagón del apagón". 
Alemania se convirtió así, bajo el liderazgo de una canciller conservadora, en la primera potencia que trazaba de forma vinculante el adiós a la energía atómica, mientras se improvisaba la transición hacia otras fuentes que garanticen el suministro en el futuro. 
En esa segunda legislatura se aprobó también la suspensión del servicio militar obligatorio, otra decisión considerada un hito en Alemania y que estuvo precedida de fuertes tensiones en las filas conservadoras. 
En 2013, Merkel logró la reelección casi con mayoría absoluta, mientras que el Partido Liberal (FDP) quedaba relegado a extraparlamentario, situación inédita para una formación que había apuntalado como socio minoritario tanto a Gobiernos conservadores como socialdemócratas. 
La canciller volvió a la gran coalición, manteniendo al conservador Wolfgang Schäuble como ministro de Finanzas y guardián de la línea de la austeridad frente a la persistente crisis de la zona euro. 
Se habían aprobado ya cinco planes de rescate económico -dos a Grecia y uno a Portugal, Irlanda y Chipre, además de la ayuda a la banca española-, cuando Alemania quedó inmersa en la siguiente gran crisis global, la de los refugiados. 
El 4 de septiembre de 2015, Merkel adoptó la decisión que más ha minado su poder dentro de sus propias filas: la apertura de las fronteras a columnas humanas de decenas de miles de peticionarios de asilo atrapados en Hungría. 
Fue una medida humanitaria -ha defendido desde entonces la canciller- a la que siguió la llegada al país de hasta 1,3 millones de peticionarios de asilo y la exigencia a Merkel, desde las propias filas conservadoras, de poner un límite. 
Las presiones de la Unión Socialcristiana (CSU), partido bávaro hermanado a la Unión Cristianodemócrata (CDU), han perseguido a la canciller hasta casi el final de la legislatura. 
A Merkel se la ha acusado también de haber propiciado con su línea poco conservadora el auge de la ultraderechista Alternativa para Alemania (AfD), que ha capitalizado el voto xenófobo y que, según los sondeos, se convertirá en la primera formación de ese espectro con escaños en el Bundestag (Parlamento federal). 
La legislatura se cerró con un último hito, la aprobación del matrimonio homosexual, impulsado por los socialdemócratas y con el voto negativo de Merkel, quien con la ley ya aprobada por la cámara dijo sentirse satisfecha con la nueva situación. EFE 
gc/nl/ah

jueves, 20 de agosto de 2015

Siempre nos quedará Schäuble


Llum verd alemany al rescat

Gairebé 50 escons buits de diputats “de vacances”, 63 vots dissidents en el bloc conservador d'Angela Merkel i un ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, parlant per boca de la cancellera, que aquest cop no va intervenir al Parlament per demanar el sí al tercer rescat a Grècia.
Aquest era el panorama amb què ahir es va donar per beneït el nou paquet de rescat a Atenes, amb un volum de 86.000 milions d'euros, dels quals 23.200 corresponen a la primera potència de la Unió Europea (UE).



No hi havia dubtes que el paquet sortiria endavant, com tampoc no n'hi havia que el lleial Schäuble sortiria a demanar l'aprovació d'un paquet en què no creu, com sap qualsevol que escolti les seves declaracions, als mitjans, sigui a Berlín o a Brussel·les. El ministre de Finances alemany representa l'ala dura a l'Eurogrup i no s'està de dir, cada cop que finalment li toca defensar algun apèndix del rescat al Parlament de Berlín, que no és una decisió “fàcil”.
“El debat no és fàcil. Hi ha raons a favor i en contra, de tipus polític i econòmic”, repetia ahir. No hi ha, tampoc, cap garantia que aquest cop els ajuts “funcionin”. Però “hem de recomanar, i així ho fem, el sí”, deia, perquè pronunciar-se en sentit contrari seria “irresponsable” i implicaria negar-se a donar l'oportunitat “d'un nou començament” a Grècia. Hi ha un canvi d'actitud en el govern d'Alexis Tsipras, va afegir, com si de cop volgués recordar a tothom el comportament, a ulls de la majoria dels alemanys, caòtic del mediàtic exministre de Finances Iannis Varufakis.
Aquest era el missatge de Schäuble, no només als 311 diputats del seu grup –ahir, uns quants menys, per les 17 baixes per vacances entre els conservadors–, sinó també al ciutadà contrari a donar més ajuts a un soci que molts contribuents veuen com un sac sense fons. La nit abans, el mateix ministre i la cancellera s'havien reunit amb els seus diputats per assajar la votació d'ahir, en la sessió parlamentària convocada, de nou, enmig de la pausa de l'estiu. A la votació de tempteig de la vetlla van sortir 56 vots negatius. A la debò, el nombre va pujar a 63, tres més que els enregistrats en la sessió parlamentària del 17 de juliol que va donar el vistiplau a obrir les negociacions entre Atenes i els creditors internacionals.
A Berlín es veu aquest còmput de dissidències com acceptable per a Merkel. O fins i tot profitós, ja que li permet connectar amb aquests ciutadans –al capdavall, electors– que rebutgen els ajuts a Grècia. Tampoc no semblava un vot de càstig als intents del cap del grup parlamentari, Volker Kauder, de coaccionar els seus diputats, amb amenaces de mesures internes als qui es decantessin pel no. Els propòsits d'intimidació van aixecar molt d'enrenou, als mitjans i als propis cercles conservadors, però no s'han traduït en una resistència activa.
A mitjà termini, però, aquesta creixent indisciplina de vot pot ser més perillosa, sobretot en un format de govern que no sigui la gran coalició actual que lidera la cancellera, on tanta dissidència és jugar amb foc. Actualment Merkel controla un 80% de la cambra, gràcies a la coalició que integren la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) i el Partit Socialdemòcrata. En una altra aliança de govern, 63 vots perduts –més 3 abstencions i 17 estiuejants– és una bomba de rellotgeria.
El tercer rescat va rebre l'aprovació de 543 vots, per 113 en contra i 18 abstencions. Als vots afirmatius hi van contribuir tant els diputats obedients de la CDU/CSU com els Verds de l'oposició. Els negatius venien dels dissidents, més L'Esquerra, partit agermanat amb el Syriza de Tsipras, que malgrat tot no dóna suport al rescat pactat entre Atenes i les institucions internacionals.
Alemanya va donar el seu vistiplau, igual que ho han fet prèviament altres Parlaments o governs de la zona euro. Des de les crítiques repúbliques bàltiques fins a Holanda o Finlàndia. El paquet està lligat i Grècia, preparada per rebre la liquiditat que necessita per fer front avui mateix als seus pagaments pendents al Banc Central Europeu (BCE).

miércoles, 19 de agosto de 2015

Estos alemanes...

Alemanya s'endú els aeroports grecs exigits per al rescat 

Gemma C. Serra

El tercer rescat a Grècia no està formalment dat i beneït. Falta el vistiplau del Parlament alemany –dins del procés de ratificació de cada membre de la zona euro–, previst per avui. Però una de les condicions previstes en la negociació entre Atenes i els creditors internacionals ja s'ha formalitzat: l'autorització per adjudicar catorze aeroports que Grècia s'ha compromès a privatitzar.
Fraport, la societat gestora de l'aeroport de més trànsit aeri del continent, el de Frankfurt, va rebre ahir l'autorització del govern d'Alexis Tsipras per a l'operació, per un volum de 1.234 milions d'euros.
Val a dir que Tsipras havia “heretat” l'adjudicació dels seus antecessors conservadors al poder i que l'operació es donava per sentenciada. Però no deixa de ser simptomàtic que Fraport ho anunciés ahir, la vigília de la votació parlamentària.
L'acord dels aeroports era una de les condicions imposades per seguir en les negociacions amb Grècia, recordava un portaveu de Fraport.
Tsipras fa marxa enrere
La societat gestora havia anat desenvolupant l'operació des de l'any passat, apuntalada amb un soci grec, Copelouzos Group, i amb la perspectiva d'obtenir un període de concessió de 40 anys.
La privatització dels aeroports era una de les condicions que Tsipras havia promès frenar i renegociar quan va arribar al poder, en les eleccions del 25 de gener passat. De fet, aquest és el primer procés de privatització que completa el govern de Syriza i el seu soci de coalició, el partit nacionalista conservador Grecs Independents.
Es tracta, en el cas dels adjudicats ahir a Fraport, d'aeroports regionals, amb un trànsit de passatgers global de prop de vint milions de persones per any.
El volum global del que Grècia ha d'aconseguir mitjançant les privatitzacions, d'acord amb el text pactat a canvi del rescat, supera els 50.000 milions d'euros.

Merkel i la prova de la submissió


La sessió d'avui al Bundestag és una “prova del cotó fluix” del grau de resignació al tercer rescat a Grècia i de la submissió a Merkel. Fa un mes, a les files conservadores els van sortir 60 vots dissidents contra l'obertura de negociacions del nou paquet. En bona lògica, ara haurien de ser-ne més. Hi ha “amenaces” de càstig intern a qui no segueixi la disciplina. Teòricament, al Bundestag hi ha llibertat de vot. I, de fet, a Merkel li convé cert grau de dissidència, perquè també representen una part dels seus votants. Tot això –el grau de tolerància i el de disciplina– ha de quedar reflectit en el còmput dels no entre els seus 311 diputats.



lunes, 17 de agosto de 2015

De Bayreuth a la ZDF

Grècia i els refugiats, reptes imminents per a Merkel

 

El retorn d'Angela Merkel al despatx ha estat marcat per Grècia, aquest cop des d'una doble perspectiva: el tercer rescat, que ha de rebre el vistiplau del Parlament alemany dimecres, i la crisi humanitària dels refugiats, sintetitzada per les imatges que arriben a Kos. Una illeta grega de 30.000 habitants, desbordada per l'arribada de 7.000 sol·licitants d'asil, un reflex de la situació que viu aquest país sobreendeutat al qual es volen imposar més sacrificis a canvi dels 86.000 milions d'euros del tercer rescat. “No té sentit ser amables ara amb Grècia si d'aquí a dos o tres anys la cosa empitjora”, responia ahir a la televisió pública ZDF la cancellera, de tornada després de les vacances. Merkel vol que el Fons Monetari Internacional (FMI) continuï dins del paquet –la seva presència a la troica va ser una imposició d'Alemanya, que necessita el gran supervisor–. “L'FMI ha estat en les negociacions. Això vol dir que hi dóna suport”, deia la cancellera, per intentar allunyar la possibilitat d'una sortida, a la tardor.
Per Berlín, l'FMI és garantia de rigor i una manera de tranquil·litzar els ànims dels que consideren Grècia un sac sense fons. Merkel no va voler entrar a parlar de reestructurar el deute grec –com reclama l'FMI per seguir dins del rescat–, però sí d'“afluixar” la corda i suavitzar els terminis imposats a Atenes. La cancellera va fer un recital de la seva capacitat per mirar d'acontentar tothom i aquest serà previsiblement el missatge del seu discurs, dimecres al Bundestag, per demanar el sí al rescat. Quatre setmanes abans, en demanar llum verd a l'obertura de les negociacions amb Grècia, va encaixar 65 vots dissidents –dels 311 escons del grup conservador–. No perilla el vistiplau al rescat, ja que la gran coalició controla el 80% de la cambra. Però Merkel no vol que creixi la dissidència. El sí al nou rescat és el repte parlamentari imminent. L'altre és fer front a la crisi dels refugiats. Kos és un lloc de pas per a l'onada de refugiats que acaba preferentment a Alemanya: fins a 600.000 sol·licitants d'asil es calcula que rebrà aquest any la primera economia de la UE. Un rècord i una “empresa gegantina”, diu Merkel, que demana solucions a escala europea. Cal crear paràmetres unitaris entre els països membres i també “diferenciar” la immigració arribada de països segurs de la que fuig de conflictes com el de Síria.
Un 40% dels nous sol·licitants d'asil procedeixen dels Balcans, segons el govern. Mentre la immigració dels països segurs es barregi amb els que fugen de la guerra no es podran concentrar els recursos en aquests darrers. Aquí hi ha coincidències amb Grècia: a Kos es dóna preferència a les sol·licituds dels sirians i a Berlín es vol accelerar el retorn a casa dels que vénen de països segurs.

lunes, 20 de julio de 2015

De la ARD a Bayreuth



Merkel penja el “tancat per vacances” al tema ‘Grexit'

Angela Merkel va donar ahir per inaugurades les seves vacances amb la tradicional entrevista d'estiu a la televisió pública –ARD– i un missatge en sintonia amb les esperances d'una treva d'estiu. “ElGrexit era una opció sobre la taula, però ens vam decidir per un altre camí”, deia la cancellera, respecte al que durant setmanes ha fet anar de corcoll el conjunt de la zona euro: la sortida de Grècia de la moneda única. “Hem acordat amb Atenes negociar un nou paquet d'ajut. Ara ens hem de concentrar en això”, afegia la cap del govern alemany, respecte a l'acord per començar a negociar un tercer rescat.
Era un missatge potser marcat per l'esgotament, després de setmanes d'anar de cimera en cimera, i amb un punt d'advertència a qui clarament no es conforma amb aquest teòric acord, Wolfgang Schäuble. El seu ministre de Finances va fer rodar la bombolla de la seva dimissió, dissabte. Ho va dir en termes d'hipòtesi, no d'amenaça, després de setmanes de clara dissensió entre Merkel i el seu home fort, entossudit a mantenir oberta l'opció del Grexit per molt que davant el Bundestag (Parlament) demanés el sí a l'inici de negociacions.
“Cal mirar endavant”, insistia la cancellera ahir. Aquest “mirar endavant” no vol dir que la crisi grega quedi enrere: tot just s'ha encetat el camí de la negociació per al tercer rescat –fins a 86.000 milions d'euros– i encara poden sortir molts obstacles per tancar-lo. “Tots els membres de la zona euro ens hem decantat pel que ens semblava millor”, va repetir Merkel, a qui en la votació de divendres al Bundestag li van sortir 65 vots dissidents –60 en contra i 5 abstencions, dins 311 escons que té el seu grup conservador.
Merkel no vol sentir a parlar de Grexit, per ara, ni tampoc de dimissió de Schäuble, representant dels falcons i de la inflexibilitat davant Atenes. “Ningú no m'ha demanat el cessament”, va dir. La cancellera és conscient que sense el seu ministre probablement no podria contenir l'ala més dretana de les seves files, contràries a donar més rescats a Grècia. Paradoxalment, la duresa de Schäuble actua a favor d'Atenes, ja que mentre ell acabi demanant el sí al Parlament les dissidències internes queden sota control.
La cancellera va donar per tancat el debat entorn del Grexit a la primera cadena pública, mentre a la segona, la ZDF, el seu vicecanceller i líder socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, emetia un missatge idèntic en la seva entrevista estiuenca. La duresa de Schäuble ha provocat grans tensions no només a escala de la UE, sinó dins la gran coalició entre els conservadors de Merkel i els socialdemòcrates de Gabriel. Sembla que els dos líders estan ara d'acord, si més no, en el desig d'un estiu tranquil.
La cancellera es pren unes setmanes de vacances, però continua –com tot cap de govern– en una mena de stand by. No es pot permetre desconnectar en un moment de tensions entre els socis –europeus i de coalició– i, a més, ha tingut una relliscada anòmala en el seu expedient. Aquesta setmana van donar la volta al món les imatges de Merkel fent plorar una noieta palestina, que del somriure ample va passar als plors mentre ella li explicava, serenament, que podia ser expulsada amb la seva família al Líban. L'intent de Merkel de consolar-la després amb una carícia no va resultar, òbviament.
La cancellera va defensar com a “correcte” el seu gest. Les discussions a les xarxes socials sobre si és o no una dona de gel potser no li preocupen, però és evident que tampoc no es pot permetre desconnectar mentre a Alemanya se succeeixin els atacs contra els centres d'acollida, en construcció o ja habitats, de sol·licitants d'asil. Tres n'hi ha hagut aquest cap de setmana. La xenofòbia no només no fa vacances, sinó que s'ha disparat amb les xifres rècord de sol·licitants d'asil a Alemanya.

viernes, 17 de julio de 2015


El BCE rebaixa la pressió


Mario Draghi va enviar ahir dos balons d'oxigen a Atenes: d'una banda, amb l'anunci d'un augment dels màxim de crèdits d'emergència als bancs grecs i, de l'altra, en considerar la possibilitat d'una quitança al deute de Grècia. El Banc Central Europeu (BCE) veu “canvis positius”, va dir el seu president, en la situació de Grècia i, per tant, estima que es donen les condicions necessàries per augmentar la liquiditat en 900 milions d'euros –és a dir, fins a 89.500 milions d'euros. En definitiva, poca cosa però l'important és el missatge que hi ha al darrere d'aquest posicionament.
Dilluns passat Grècia va entrar en la segona setmana de corralito, mentre el BCE no es decidia a apujar el nivell dels ajuts d'emergència. Això implicava una mena d'escanyament a foc lent de la liquiditat del país. A la tempestuosa sessió del Parlament d'Atenes, la nit de dimecres a dijous, amb un Alexis Tsipras lluitant desesperadament contra el rebuig de les pròpies files a les condicions pactades a Brussel·les va seguir aquest missatge de certa benevolència de Draghi. Tsipras va aconseguir dels seus diputats l'objectiu immediat –el sí a unes mesures que, com admet ell mateix, rebutja– i la resposta del BCE era una mena de premi de consol.
No es va quedar aquí el president del BCE, que va haver de reconèixer que la decisió d'apujar el crèdit no havia estat adoptada per unanimitat, sinó per una majoria de dos terços. Draghi també es va mostrar convençut que Grècia seguirà a la zona euro i, al damunt, va posar-se al costat de les recents recomanacions del Fons Monetari Internacional (FMI), segons les quals Grècia necessita una quitança.
Tot indica que el BCE rebrà el proper 20 de juliol el pagament que Atenes ha de fer per respondre a les seves obligacions amb la institució. Es a dir, un total de 4.200 milions d'euros, entre els bons que deu i els interessos. També, va dir Draghi, es parteix de la base que pagarà els 2.000 milions que deu al FMI. “Atenes ha de mostrar voluntat i capacitat per a complir el compromís assumit”, va dir Draghi, en un missatge que combinava l'advertència amb la confiança.
A Berlín, les paraules del president del BCE s'interpretaven com un cop directe en direcció a l'home identificat amb l'austeritat i la duresa, el ministre de Finances d'Angela Merkel, Wolfgang Schäuble. L'home fort del govern alemany no sembla penedit de les tensions que ha provocat a Europa i dins la coalició alemanya, amb la seva proposta del Grexit temporal per cinc anys o el no taxatiu a reestructurar el deute. Ahir mateix, Schäuble insistia des de la ràdio pública en la necessitat de mantenir oberta la via d'aquest pla B per cinc anys, i també en el rebuig a la quitança. Des de les files socialdemòcrates, soci de govern de Merkel, el cap del seu grup parlamentari, Thomas Oppermann, instava Schäuble a deixar de banda aquesta estratègia i a caminar tots plegats en la mateixa direcció.
De la mateixa manera que Tsipras va demanar el sí a contracor al seu Parlament, Schäuble haurà de parlar avui dels “beneficis” de negociar un nou paquet de rescat, d'acord al pactat entre Atenes i els seus socis de l'eurozona. El ministre de Finances ha de comparèixer aquest divendres davant el Bundestag (la cambra baixa) per aconseguir el vistiplau a l'inici de les negociacions del tercer paquet.
No estarà sol en les seves recances: fins un centenar dels 311 diputats conservadors rebutjaran la proposta o s'abstindran. No hi ha perill que guanyi el no, ja que entre els conservadors i els socialdemòcrates sumen un 80% dels 631 escons.
A contracor o no, al final s'imposarà la disciplina.
Si Schäuble acata, encara que assenyala des de la tribuna allò que no li agrada, també aprovaran el rescat el gruix dels diputats del Bundestag. Al capdavall, així ha estat fins ara en
cadascun dels paquets de rescat a Grècia que tan poc satisfan Alemanya, primer contribuent en tot el que té a veure amb Europa.

El problemín griego


http://www.dw.com/es/qu%C3%A9-tan-da%C3%B1ado-queda-el-capital-pol%C3%ADtico-de-merkel-tras-la-aprobaci%C3%B3n-del-rescate-a-grecia/av-18592890








lunes, 13 de julio de 2015

Schäuble, ni olvida ni perdona


Les arrels de la inflexibilitat


La inflexibilitat alemanya davant un pacte a la zona euro que pugui evitar encara el Grèxit té un rostre, un nom i un passat: Wolfgang Schäuble. L'home fort d'Angela Merkel, el seu ministre de Finances, sintetitza una postura que arrenca de molt lluny, per molt que ara s'hagi aguditzat amb Grècia. Vint anys enrere, Schäuble, aleshores representant de l'ala més dretana de la Unió Democratacristiana (CDU) que liderava Helmut Kohl, ja parlava, el 1994, sense embuts d'una Europa “de dues velocitats”. Més d'un va posar en aquells moments el crit al cel amb la seva idea d'una UE que diferenciés entre el “Kerneuropa” (‘nucli europeu') i els batejats com països perifèrics. Els que anaven més a poc a poc no podien endarrerir el motor de la UE, era el seu missatge.
A Tsipras no li perdonen la ‘provocació' d'haver convocat i guanyat un referèndum
Kohl entrarà sens dubte a la història com un gran europeu; a Schäuble ningú no li qüestiona tampoc aquest qualificatiu, malgrat aquell plantejament d'aleshores o que la seva postura actual davant Grècia el col·loqui en una línia de clara confrontació amb París i Roma, partidaris de salvar la zona euro dels 19 membres. La publicació, ahir, al dominical del conservador Frankfurter Allgemeine zeitung (FAZ) del document amb què el ministeri de Finances alemany rebutjava el tercer paquet de rescat i plantejava una sortida de Grècia teòricament temporal per cinc anys pot resultar comprometedor, de cara enfora, però no per als seus compatriotes. A Alemanya, s'han disparat en aquests darrers quinze dies els titulars a la premsa, seriosa o groga, hostils cap a Grècia, mentre que la popularitat de Schäuble ha pujat als seus nivells més alts. A Alexis Tsipras, primer ministre hel·lè, no se li perdona laprovocació d'haver convocat un referèndum ni, menys encara, d'haver-lo guanyat.
La darrera proposta grega “no considera” encara “importants àrees que cal reformar”, deia el document del departament de Schäuble, que inclou en aquesta consideració el mercat laboral, el sector públic, les privatitzacions, el sector bancari, entre d'altres.

El paper de l'FMI

El ministre no veu possible que aquestes noves propostes serveixin de base per a un nou rescat ni tampoc que es pugui desvincular del paquet el gran enemic declarat d'Atenes, el Fons Monetari Internacional (FMI). Que la institució de Christine Lagarde formi part del que es va conèixer com a troica –i que continua sent el mateix, malgrat que amb Tsipras al poder ja no se l'anomeni així– va ser una imposició alemanya, que va incloure aquest verificadorcom a condició per donar el vistiplau al que va ser un segon rescat. Schäuble ha compartit així amb el FMI el paper de dur en el drama grec i no hi ha símptomes que, de moment, vulgui deixar aquesta funció.
“Estigui a l'altura, senyora Merkel”, reclamava, ahir, Der Spiegel, abans que quedés en suspens la nova cimera extraordinària de la UE per tornar al format de l'Eurogrup. El setmanari polític semblava posar-se així del costat d'Atenes, per molt que a la portada del darrer número caricaturitzés “els nostres grecs” com un poble que balla el sirtaki al sol amb una copeta de vi a la mà. Els mitjans alemanya, sigui la FAZ, Spiegel o Bild, semblen més preocupats per la reputació de la cancellera o de la potència europea, si es deixa caure Grècia, que pel destí del seu soci de la UE i de l'OTAN.
Atenes ha de moure fitxa és el missatge coincident de la premsa i de l'estament polític. La pregunta podria ser, però, per què ha de bellugar res més Atenes o per què ha d'escanyar més els seus jubilats i la resta de la població? Vint anys enrere, Schäuble no semblava creure en una Europa formada per socis que es mirin d'igual a igual, sinó en un Kern que no vol sacrificar la seva velocitat privilegiada per culpa de la lentitud dels perifèrics.

lunes, 6 de julio de 2015

No hay vacaciones con Grecia


Merkel busca remeis de la mà d'Hollande


No feia ni mitja hora que havien sortit els primers sondeigs a peu d'urna, apuntant a un oxi encara amb timidesa, quan de la cancelleria alemanya i el Palau de l'Elisi treien un comunicat pactat i apamat entre París i Berlín: Angela Merkel i François Hollande es reuniran dilluns per abordar, en un sopar de treball, la situació creada pel referèndum grec. Cinc línies, ni una més, i la incògnita de si s'haurien reunit també en cas que s'hagués perfilat un nai.
El futur de Grècia era i continuarà sent d'incertesa, també en el cas que hagués guanyat el sí, ja que potser hauria equivalgut a convocar eleccions anticipades. No es reuniran sota els efectes de la relativa tranquil·litat que hauria comportat un sí per a l'ordre establert, si més no quant a victòria moral, sinó enmig d'un panorama de revaloració de la rebel·lia grega. Els dos líders volen restaurar aquest dilluns el model de l'eix francoalemany com a eina per marcar el camí i el que cal fer en situacions d'emergència.
La integritat de l'eix havia quedat en qüestió des del moment en què, la setmana passada, Merkel va pronunciar-se per esperar el referèndum, en comptes d'intentar negociar, mentre Hollande deia exactament el contrari: que calia parlar amb Atenes fins al darrer moment malgrat la consulta. El president francès es va haver d'empassar el seu parer, perquè l'eurogrup va decidir –un cop més– decantar-se per l'abwarten –esperar– de Merkel. Ara podria correspondre-li el paper d'interlocutor més o menys proper, per a Atenes. A la cancellera, li correspondrà tractar de calmar els ànims a les pròpies files, que si ja es tancaven a donar més diners “als grecs” –com s'anomena Grècia, sense embuts i amb clar menyspreu, en la vida pública alemanya– ara insistiran a tirar pel dret.
El Banc Central Europeu (BCE) haurà de moure fitxa avui mateix, set dies després d'obrir la situació de corralito, tal com li reclama el Banc de Grècia. El seu “braç alemany” del BCR, el Bundesbank, sembla témer més les conseqüències econòmiques d'un “Grexit” que els costos de continuar pagant Atenes. El cap del banc central alemany, Jens Weidmann, calcula que les pèrdues per a Alemanya, si Grècia ha de deixar l'euro, seran de milers de milions d'euros, segons el diari econòmic Handelsblatt. Aquest argument, més que les advertències incendiàries del populista diari Bild amb titulars del tipus “prou de diners als grecs”, en totes les seves variants, és el que pot fer moure Berlín de la posició actual. És a dir, de la intransigència que representa el ministre de Finances, Wolfgang Schaüble, o de l'esperar a veure si el problema es resol per si mateix, que s'identifica amb Merkel. Només amb xifres que demostrin que el pitjor encara ha d'arribar es podrà aconseguir l'imprescindible sí del Bundestag (Parlament federal) al que, per a Berlín, són concessions a la rebel·lia grega i la mania (perillosa, a ulls alemanys) de demanar al poble opinions.

sábado, 4 de julio de 2015

Insalvable Grecia

L'NSA esquitxa Merkel

Quan va deixar de creure Angela Merkel que era possible salvar Grècia i, si és així, per què no va tirar pel dret en comptes de perllongar l'agonia? Aquesta és la pregunta que ahir circulava pels mitjans alemanys i entre els representants de l'oposició –Verds i L'Esquerra– en vista del fins ara penúltim episodi de l'anomenat espionatge “entre amics”. Les noves revelacions extretes de la plataforma Wikileaks, a més d'un informe difós pel diari Süddeutsche Zeitung, han esquitxat la credibilitat de la cancellera alemanya en uns moments en què sembla que hi ha en joc el futur de l'euro. Ja no es tracta només de les informacions que assenyalen que l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) tenia punxats, des dels anys noranta, els telèfons de més de 60 departaments adscrits a ministeris alemanys –Economia, Finances i Agricultura, principalment.

Queda clar que l'objectiu fonamental dels Estats Units no és tant espiar l'àmbit polític, sinó sobretot l'econòmic i comercial, el que remet als interessos de la indústria de la potència europea. Això, però, probablement no espantaria ningú, després de dos anys continuats de revelacions sobre l'espionatge “amic”, escenificacions de picabaralles bilaterals i disculpes més o menys creïbles del president Barack Obama.

Entre el munt de noves informacions, n'hi havia una, de l'octubre del 2011, corresponent a una conversa de Merkel amb un interlocutor desconegut captada per l'espionatge “aliat”. Aleshores es discutia a escala de la Unió Europea la reestructuració del deute grec i un segon programa de rescat. La cancellera, segons aquestes filtracions, no només no ho veia clar, sinó que a sobre dubtava que hi hagués una solució viable.

Tornem a la pregunta: per què no es van engegar aleshores els mecanismes per a un Grexit organitzat en comptes de deixar créixer l'endeutament d'Atenes i de sobrecarregar els paquets d'ajut, dels quals Alemanya és el primer contribuent. Les crítiques a la gestió de Merkel en la crisi grega ja havien crescut al llarg de la setmana, tant entre l'opinió pública com a les files de la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), que no volen ni sentir parlar d'haver de donar suport a nous programes d'ajut al Parlament.

“La dona de les runes: si s'enfonsa l'euro, s'enfonsa Merkel com a cancellera”, diu la portada de Der Spiegel que surt avui al carrer. El terme dona de les runes (Die Trümmerfrau) remet als milions de dones que, un cop derrotat el Tercer Reich de Hitler, buscaven enmig de les ciutats arrasades per les bombes les totxanes cremades que es podien tornar a fer servir per reconstruir el país. L'apocalíptica portada del setmanari polític per excel·lència d'Alemanya inclou la denúncia a la fiscalia d'aquesta publicació, que assegura que ha estat “objecte” de l'espionatge de l'NSA. El serial de l'espionatge continua, en un cap de setmana marcat pels pronòstics del que pot passar a Grècia, guanyi l'oxi o el nai. Hi ha sondejos per a tots els gustos i un empat matemàtic, entre els alemanys, pel que fa a si Grècia ha de continuar o no a la zona euro: 45% a favor del sí i 45% a favor del no, segons una enquesta de la primera cadena de la televisió alemanya, ARD. Aquest mateix sondeig col·loca Wolfgang Schäuble en el seu punt màxim de popularitat. El ministre de Finances i home fort de Merkel, a més de paradigma de l'austeritat, representa per als alemanys la solidesa, als antípodes de la disbauxa continuada representada pel govern de Tsipras.

jueves, 2 de julio de 2015

El pecado capital del caos




Entre el ‘nein' i el ‘oui'


Va ser un dia amb molta comunicació, ahir, per a Angela Merkel i el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble: una roda de premsa i una declaració al Bundestag (Parlament) per a cadascú, el que vol dir quatre oportunitats en un mateix dia per escoltar el que Alemanya té a dir respecte a Grècia, quan falten quatre dies per al referèndum grec. El retret principal que es va sentir en direcció a Atenes girava entorn els múltiples ara sí, ara no, canvis de perspectives, noves provocacions i propostes d'última hora dels seus (encara) socis grecs en direcció a Brussel·les i al mateix Berlín.
Ja no es tracta de divergències d'opinió respecte a les reformes. Es tracta del gran pecat, des de la perspectiva alemanya, de la informalitat representada per dos polítics inexperts o caòtics que no respecten les regles i que, a més, representen la indesitjada esquerra radical –Alexis Tsipras i Yanis Varoufakis. Tant en la declaració al Bundestag com en una roda de premsa posterior amb el primer ministre italià, Matteo Renzi, Merkel va deixar clar que ella, si més no, és persona de paraula. El seu missatge va ser que no hi pot haver noves negociacions amb Atenes fins després del referèndum. El programa de rescat va expirar la nit anterior, no hi pot haver més pròrrogues i, a més, Grècia no va pagar l'FMI. No hi ha res a parlar sobre un programa ja inexistent i ara el que cal és esperar què diuen els ciutadans diumenge.
Grècia és un país sobirà que està en el seu dret de convocar el referèndum, va insistir Merkel. Tsipras està, òbviament, democràticament legitimat a demanar el no. Però els altres 18 membres de la zona euro també han de poder dir-hi la seva, hi va afegir, desafiant, una cancellera que sap perfectament el pes de les seves paraules i la pressió política que estan exercint sobre Tsipras i el vot dels grecs. Una setmana sense accés als caixers automàtics potser ajudi a girar el vot cap al sí, comentava algun analista a Berlín, tot i que, des de la perspectiva alemanya, això pot implicar la següent indeterminació: què passaria, si guanyés el sí? Tampoc no és clar que perdre la consulta vulgui dir dimissió i eleccions anticipades, el desenllaç de les quals és imprevisible.
Merkel exercia la capacitat de pressió amb certa elegància mentre Schäuble criticava sense embuts les maneres de fer i desfer de l'equip de Tsipras. A la cancellera se la va veure relaxada en la compareixença amb Renzi. Va ser uns minuts després que Tsipras insistís en el referèndum, en el qual demana el no. Un altre canvi d'opinió en una d'aquestes dues qüestions potser hauria molestat més Merkel que mantenir-se en la línia de confrontació. Com a mínim, fins diumenge no caldrà fer res més que esperar.
A la cancellera se la va veure, però, insegura quan se li va demanar pel dissens aparegut en l'eix francoalemany. François Hollande, des de París, s'havia pronunciat a favor de negociar de seguida, amb les noves propostes last minute de Tsipras a la mà, sense esperar el referèndum.

“No hi ha diferències d'opinió sobre el fet que en algun moment tots volem reprendre les negociacions”, va dir Merkel en una resposta a una qüestió sobre aquest evident dissens entre París i Berlín. A la cancellera se l'havia vist en tot el debat parlamentari llegint i enviant missatges de text pel seu telèfon mòbil. Probablement no per estudiar hipotètiques propostes d'Atenes, sinó per saber què estava passant a París i per què.



miércoles, 1 de julio de 2015

lunes, 29 de junio de 2015

Advertencias al viajero


Alemanya teatralitza un blindatge contra el ‘Grexit'

 

Les recomanacions als viatgers que es connecten al web del Ministeri d'Afers Exteriors solen tenir com a objectiu advertir els nacionals dels problemes que es poden trobar al país que volen visitar. La que ahir va col·locar Berlín, referida a Grècia, tenia aires de toc d'avís global, també de cara a la galeria: qui viatgi a aquest país que porti prou diners en efectiu, es deia al web, atès que hi pot haver problemes per treure'n dels caixers automàtics.
El missatge apuntava a un panorama de “això s'enfonsa”, des del país dominant a la UE i on l'estabilitat –política, monetària o d'altra mena– és gairebé el primer manament. Oficialment, l'Alemanya d'Angela Merkel continua buscant que Grècia es quedi a l'euro –una voluntat compartida per la cancellera i el president dels Estats Units, Barack Obama, segons insistia un comunicat de la Casa Blanca emès després d'una conversa, diumenge, entre els dos líders. Però, en un país de tarannà previsor com Alemanya, l'única manera d'evitar el pànic és exhibir blindatge i cohesió, tant en l'àmbit polític casolà com internacional, a escala de la gran economia o del viatger privat que va a Grècia, un país que el 2014 va rebre 2,5 milions de turistes alemanys.
La cohesió internacional quedava palesa en la conversa amb Obama, a més de les múltiples cimeres a escala de la UE. A escala domèstica, el portaveu del govern, Steffen Seibert, va anunciar per a avui una reunió de Merkel amb la resta dels líders dels partits polítics amb escons al Bundestag (Parlament alemany.
La complexitat de la situació quedava també palesa en la cancel·lació del viatge del vicecanceller, ministre d'Economia i líder del SPD, Sigmar Gabriel, a Israel, país amb què, per raons històriques, Alemanya manté una relació al mateix nivell que amb els grans socis europeus o globals. I, per la seva banda, el seu company de partit i ministre d'Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, va criticar obertament la política “de disbauxa” practicada, al seu entendre, per Alexis Tsipras, el primer ministre grec.
Steinmeier prenia així el relleu al ministre de Finances i representant de l'ala dura de la CDU, Wolfgang Schäuble, fins ara màxim exponent de les pressions sobre Atenes, com si tota la gran coalició de Merkel compartís, de cop, un mateix llenguatge.
Els preparatius per al Grèxit rutllen en paral·lel als teòrics esforços de totes bandes per evitar la sortida de Grècia de l'euro, una qüestió en què, insistia ahir Iannis Varufakis, Merkel té la clau. “Espero que la faci servir”, deia el ministre de Finances grec, respecte a aquesta hipotètica clau, en una entrevista al diari més llegit d'Europa, Bild, el mitjà que, dia a dia, obre amb titulars hostils a Atenes i crides a “no donar més diners” als grecs.

martes, 23 de junio de 2015

El sufrimiento de Schäuble, bálsamo nacional

ANÀLISI

Sacrificar Schäuble

Wolfgang Schäuble, el poder en cadira de rodes, com se l'anomena a Alemanya, ha estat en aquesta ronda de negociacions dramàtiques la imatge de l'esgotament. Al ministre de més pes de la cancellera Angela Merkel se'l va veure en dos reunions de l'Eurogrup com un home amargat, pessimista i sembla que disposat a activar el llum verd al Grèxit, per convicció i per principis. “No he vist cap proposta nova (…). Sense propostes substancials no pot haver-hi acord”, deia Schäuble ahir, després de la reunió dels ministres de l'Eurogrup, en un to gairebé tan lúgubre com l'emprat en la sessió de dijous passat.
En comparació amb el seu home fort, Merkel ha estat en aquesta mateixa ronda la imatge de la recerca de solucions. “Si hi ha voluntat es troba el camí”, ha estat la frase més repetida aquests dies per la cancellera. El primer cop que se li va escoltar va ser unes setmanes abans, en la visita a Berlín del premier David Cameron i aplicada a un altre escenari apocalíptic –el Brexit o sortida del Regne Unit, en aquest cas de la Unió Europea–. En els últims deu dies, l'ha repetida cada cop que s'ha referit a Grècia. Tant fort ha estat el contrast entre el pessimisme de Schäuble i la confiança de Merkel que més d'un analista es volia imaginar quina cara posarà el ministre de Finances alemany quan vegi sortir una fumata biancade la cimera. Sigui l'extraordinària d'ahir, entre els líders de la zona euro, o la de mitjans de setmana, entre els socis de la UE.
Alguns mitjans han volgut veure també un abisme entre la cancellera i el seu home de ferro. Fins i tot un abandonament del vaixell del polític que, a Alemanya, s'identifica amb el sacrifici personal i l'esperit de superació. Schäuble, l'arquitecte del Tractat d'Unitat alemanya –signat per ell el 1990, com a ministre de l'Interior de Helmut Kohl– a punt de tirar la tovallola, fart de confrontacions, fantasmades o provocacions de Ianis Varufakis? Costa de creure.
Schäuble no només va posar fil a l'agulla de la gran empresa nacional unificadora. Un any més tard va esdevenir icona de la fortalesa en reaparèixer en qüestió d'unes setmanes, disposat a seguir treballant, després de rebre dos trets d'un pertorbat en un míting –un a la galta, l'altre a la columna vertebral– i quedar condemnat a la cadira de rodes, el seu senyal d'identitat actual.
Ha rebut molts cops des d'aleshores. De successor designat de Kohl va passar a veure com Merkel agafava les regnes dels conservadors, enmig d'un escàndol de finançament irregular del seu partit. I va arrodonir la imatge de l'abnegació, en resignar-se a ser el soldat lleial de la dona més poderosa del món. Costa d'imaginar-se'l tirant la tovallola. Mentre Merkel el tingui de soldat, el ciutadà alemany continuarà confiant en que hi ha algú –ell– que vetlla per la casa. Mentre Schäuble sigui el guardià de la caixa forta, la cancellera sap que podrà continuar confiant amb el vistiplau del Parlament a allò que es decideixi a Brussel·les.
Els mitjans alemanys especulen amb què sortirà més car a la primera economia de la UE, el Grèxit o nous rescats. Els titulars hostils cap a Atenes i el govern d'Alexis Tsipras formen part de la premsa diària en termes indigeribles per als 283.000 grecs que viuen al país. Però mentre Schäuble acabi sortint, com fins ara, amb cara de pomes agres però demanant al Parlament el vistiplau a la fumata bianca o nera, els diputats diran amén. Ell és el rostre del sacrifici. Per això, ni Merkel ni Grècia no poden permetre's sacrificar-lo.

martes, 9 de junio de 2015

Siempre nos quedará la foto

El G7 mostra els seus límits amb Moscou i Atenes


Obama i Merkel exhibeixen unitat transatlàntica per la crisi grega i el conflicte ucraïnès





La cimera del G7 sota presidència alemanya es va cloure amb notables compromisos pel que fa als grans reptes a mitjà termini –la lluita contra l'escalfament global i epidèmies com ara l'èbola– i pressions pel que fa al present: el conflicte ucraïnès o l'estira-i-arronsa entre Grècia i els seus creditors. Van ser dos dies de sessions “molt productives”, deia Angela Merkel, en la seva compareixença final, després de difondre's el document de les conclusions segons el qual el G7 aprovava “per unanimitat” la possibilitat de reforçar les sancions contra Rússia si Moscou no se cenyeix als acords a Minsk.
“Estem disposats, tot i que no ho volem, a enfortir les sancions”, va dir Merkel. El to de la cancellera prou més conciliador que l'emprat pel president dels EUA, Barack Obama, en la seva arribada a la cimera del castell d'Elmau, en condemnar les últimes “agressions” militars a l'est d'Ucraïna.
Merkel i Obama havien estat els protagonistes absoluts de la cimera compartida amb els líders de França, el Regne Unit, Itàlia, Canadà i el Japó. En la seva compareixença de cloenda, Obama va instar Grècia a “ser seriosa” en la recerca de solucions amb els seus creditors, en al·lusió al maldecap principal que ara per ara hi ha a la zona euro. Mentre al castell bavarès els set líders parlaven de tot una mica, a Berlín el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, es reunia amb el seu col·lega grec, Iannis Varufakis, enmig de frenètiques gestions a totes bandes buscant solucions.
Obama donava suport a Merkel amb Grècia, mentre la cancellera anava de la mà amb Washington respecte a Moscou. Els pronunciaments dels grans líders reflectien un punt d'impotència, ja que per molta cohesió que mostrin està clar que ni la crisi ucraïnesa ni la grega es poden resoldre a escala del G7. La cita a Elmau va estar dominada per les al·lusions constants a dos absents, Vladímir Putin i Alexis Tsipras. El primer va quedar fora dos anys enrere del G8, per l'annexió de Crimea, i el segon representa el país de la màxima feble-sa dins de la zona euro,
a distàncies insalvables respecte a les potències industrialitzades.

Fora d'això, la cimera va aportar compromisos –no vinculants, perquè el G7 és un grup consultiu, sense eines d'actuació– en aspectes on Merkel havia posat especial accent. D'una banda, amb el d'ajudar uns 60 països –sobretot africans– a combatre pandèmies futures. De l'altra, a prendre mesures perquè l'escalfament global no superi els dos graus respecte a les etapes preindustrials, la qual cosa implica que les potències més industrialitzades han de reduir les emissions de C0².
Eren punts positius en una cimera, a Alemanya, etiquetada d'eminentment mediàtica. Obama es va retirar amb la seva esquadra de funcionaris després de la conferència de premsa final, enmig d'una tempesta alpina. Tot un contrast per a la cloenda d'una cita que havia arrencat sota el sol radiant en un poblet bavarès, entre cerveses i salsitxes amb Merkel.

El comentari dominant en els mitjans alemanys, però, és si té sentit mantenir el costós format –160 milions d'euros de pressupost oficial, amplificat a 360 milions per als comptes

oficiosos–. Per a la cimera s'havien mobilitzat 22.000 policies, exèrcits de funcionaris de cadascun dels líders i milers de periodistes seguint-t'ho tot des d'un centre de premsa a 17 quilòmetres del castell. A més, és clar, dels milers de manifestants concentrats a trobar un foradet en la tenalla policial per fer la seva petita o gran protesta.