Plou sobre mullat a Alemanya
L’emergència climàtica es pot palesar en una sequera històrica –i restriccions en l’ús de l’aigua– com la que viu Catalunya. Però també en setmanes i setmanes de pluja persistent que la terra no pot xuclar com les que s’han viscut entre finals del 2023 i principis del 2024 a Alemanya i altres països del nord europeu. L’escalfament dels oceans i l’evaporació sobredimensionada de les aigües del mar del Nord fan preveure que aquesta situació persistirà o augmentarà els pròxims anys, segons advertia aquests dies la investigadora Insa Meinke, de l’Institut de Climatologia del Mar del Nord Alemany, a la televisió pública ARD. En les últimes setmanes s’ha registrat un volum de pluges que multiplica per tres la mitjana de les cinc últimes dècades per aquesta època de l’any. Són el resultat d’uns corrents d’aire empesos des del Canadà i Groenlàndia que en arribar al nord d’Europa es transformen en precipitacions. En comptes de neu, com seria habitual en aquestes dades, cau pluja. La temperatura ha estat en les últimes setmanes de l’any per damunt del que és normal en un desembre.
Això fa témer que, encara que al gener i febrer sí que caigui neu, tampoc no es produirà el gran desglaç estacional i propi de la primavera europea, afavoridor de la regeneració dels camps i boscos.
Ara per ara, l’aigua cau en volums desproporcionats sobre la terra i inunda regions senceres de mig país, com ara el land de Renània del Nord-Westfàlia o els veïns de Baixa Saxònia, Saxònia Anhalt i Turíngia. Al land renà, el més poblat del país, les precipitacions en forma de pluja han estat pràcticament diàries des de l’octubre passat. No han caigut forts ruixats com a la Baixa Saxònia, el land més afectat per les inundacions. Però ho ha fet de manera constant. “El problema és múltiple: s’ha construït massa als marges dels rius o s’han desnaturalitzat els seus marges, cau més aigua del que la terra pot absorbir i la temperatura ambient és massa alta”, explica Christian Wolter, expert en renaturalització dels rius, des de la mateixa cadena pública alemanya.
Les imatges de l’Alemanya inundada no són les úniques que aquests dies dominen els informatius nacionals. La situació és semblant al nord de França i Anglaterra, mentre que a Dinamarca, Suècia i Finlàndia s’estan registrant temperatures rècord a la baixa, inusuals fins i tot per al món nòrdic europeu –fins a menys 40 graus sota zero a Lapònia–. És a dir, allà on l’aire polar transforma unes precipitacions igualment desproporcionades en neu.
A Alemanya la sensació és que plou sobre mullat. L’exèrcit participa, ja des de principi d’any, en una operació per assegurar els marges dels rius a la Baixa Saxònia, Saxònia-Anhalt i Turíngia. Són accions que la població afectada agraeix, després de setmanes de bombejar l’aigua que els inunda soterranis, jardins, carrers i camps de conreu.
Però la pregunta que es fa el ciutadà alemany és com afectarà aquesta nova catàstrofe natural l’economia d’un país que va tancar el 2023 en recessió –0,4% del PIB–. La contracció econòmica és atribuïda principalment a la crisis energètica precipitada per la guerra d’Ucraïna en un país que durant dècades va dependre dels subministraments russos. No és una gran caiguda, però preocupa la falta de símptomes de recuperació a curt termini.
Les últimes setmanes de l’any passat van estar marcades per la crisi interna a la coalició d’Olaf Scholz. El detonant va ser una sentència del Tribunal Constitucional, que va bloquejar 60.000 milions d’euros destinats a projectes relacionats amb la transició cap a l’energia verda. El tripartit de govern entre socialdemòcrates, verds i liberals pretenia destinar els crèdits sobrants aprovats per apaivagar els efectes de la pandèmia a aquest nou concepte. Però la justícia va sentenciar que allò vulnerava el fre al deute, un mecanisme que no permet que el dèficit superi el 0,35% del PIB. Alemanya havia deixat en suspens aquest fre durant quatre anys seguits –és a dir, des de la pandèmia–. Però pel Constitucional els fons extraordinaris autoritzats en una situació d’emergència no són transferibles de manera automàtica al següent desastre.
El guanyador de la partida va ser el ministre de Finances i líder dels liberals, Christian Lindner, que va aconseguir el compromís de Scholz que el 2024 es tornava a la via de l’austeritat o el fre al deute. El perdedor va ser el titular d’Economia i Protecció del Clima, el verd Robert Habeck, el departament del qual haurà d’encaixar noves retallades.
Però la batalla contra el fre al deute continua. Tant entre els socialdemòcrates de Scholz com entre els verds, són molts els qui reclamen l’aixecament del fre a deute, un instrument que ha convertit l’economia alemanya en un malalt europeu, mentre altres socis europeus enfilen cap a la recuperació.
Es recorda també que un dels conceptes que no patiran les conseqüències de les retallades és el fons creat –i que encara té activats 2.500 milions d’euros– per pal·liar els danys causats el 2021 per una altra catàstrofe natural: les inundacions de la vall del riu Ahr. No van ser aleshores setmanes i setmanes de pluja, sinó una tromba d’aigua que en una nit de juliol es va endur carreteres, ponts, barriades i pobles sencers. Hi van morir 135 persones –del total de gairebé 200 morts entre aquella regió i la veïna, a Renània del Nord-Wesfàlia–. Per Scholz, tant aquella partida com la que pugui arribar a produir una nova escalada a Ucraïna queden fora del fre al deute.