Draghi, aliat d'Espanya

El president del BCE garanteix davant d'un centenar de parlamentaris alemanys que no hi haurà finançament encobert a cap estat

Defensa la compra de deute sense deixar de practicar la fidelitat a l'ortodòxia monetària

25/10/12 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va complir ahir amb el seu compromís de “defensar” davant els parlamentaris alemanys el programa de compra de deute massiu, una opció que tanta por provoca a Berlín i tantes esperances desferma a Madrid. Tanmateix, la intervenció del president del BCE no va ser al ple del Bundestag (el Parlament federal), com ell hauria volgut. Se li va negar el privilegi, amb el pretext que no es tracta d'un líder o d'un cap d'estat. Així és que, al Reichstag –la seu del Bundestag–, hi va anar, però es va passejar de comissió en comissió –pressupostària, finances i afers europeus–, i es va haver de conformar amb dialogar amb alguns diputats. En total, un centenar, la sisena part del total dels escons del Bundestag.

“No es tracta d'un finançament disfressat als estats. El programa no posa en perill la independència del BCE i no empenyerà la inflació”, va assegurar Draghi, a qui a Berlín s'esperava com un cavaliere defensor de la causa espanyola o com un transgressor de l'ortodòxia monetària. I tot i que Draghi no va referir-se a l'Estat espanyol, cadascuna de les seves paraules es van entendre en el context del rescat que, diuen, ha de demanar més d'hora que tard el govern de Mariano Rajoy.
Des que fa uns mesos el president del BCE es va comprometre a fer “tot el que calgui” per resoldre la crisi del deute, a Alemanya s'han disparat els càlculs sobre què pot representar tot això en termes monetaris. El que sembla clar és que no hi haurà “barra lliure” i que tot queda supeditat que sigui el país amb angoixes econòmiques qui demani el rescat. Però aquesta posició no ha tranquil·litzat fins ara el sector més euroescèptic del Bundestag, que no s'asseu en les files de l'oposició, sinó a les ales menys disciplinades de la coalició d'Angela Merkel.
La cancellera, com el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, ha expressat el suport al pla de Draghi. Però al mateix temps donen certa màniga ampla als crítics, que representen un ampli sector del seu electorat tradicional. La realitat és que a Alemanya ja ha començat una llarga precampanya electoral, d'uns comicis que no tindran lloc fins al setembre del 2013. Falta gairebé un any per aquesta data, però la cancellera Merkel ja s'ha posat a treballar per assegurar-se la reelecció.

El safareig grec que ignora Berlín

Una filtració publicada ahir pel diari alemany Süddeutsche Zeitung, segons la qual s'ha arribat a un acord per concedir dos anys més de coll a Grècia en el compliment dels seus compromisos de reforma, va desencadenar ahir una safareig de desmentits des d'Alemanya i de confirmacions plenes des d'Atenes. El primer a sortir al pas de la filtració publicada pel rotatiu va ser el membre alemany del comitè executiu del BCE, Jörg Asmussen, que va desmentir el rumor imprès, ja que no hi podia haver cap acord perquè la Troika –és a dir, el mateix BCE, més la Comissió Europea (CE) i el Fons Monetari Internacional (FMI)– no han fet públic encara cap informe. Aquesta va ser la consigna repetida més tard pel president del BCE, Mario Draghi, i també pels ministres alemanys de Finances, Wolfgang Schäuble, i d'Economia, Philipp Rösler.
Ningú no confirmava ni desmentia la filtració, però els fets feien pensar que només s'estava pendent del redactat final. I mentre a Alemanya ningú volia dir res, Atenes frisava per fer arribar bones notícies als ciutadans.