“M'estimaria molt més que el Regne Unit continués unit”, deia ahir
Frank-Walter Steinmeier, el ministre d'Afers Estrangers d'Angela Merkel, en
presència del seu col·lega britànic, Philip Hammond, de visita de treball a
Berlín. Les paraules del cap de la diplomàcia alemanya, referides òbviament al
referèndum escocès, no eren cap sorpresa. El govern de Merkel tem qualsevol nou
“factor de risc” econòmic o sisme polític a la UE, com ara una escissió en un
dels estats membres. Paral·lelament al
nein contundent de l'oficialisme
alemany a tot el que vulgui dir separatisme, sigui català o escocès, els mitjans
de comunicació del país comencen a intentar entendre què hi ha darrere, per
exemple, d'una manifestació multitudinària i pacífica com la de Barcelona. El
president Artur Mas explicava les raons del clam pel dret a decidir en una
entrevista a la cadena pública nacional ZDF, en què insistia, en anglès, en la
necessitat del referèndum i en el model escocès. “Manifestació massiva per la
independència”, titulava el setmanari polític per excel·lència,
Der
Spiegel, que acompanyava la informació sobre la V amb una entrevista a
Salvador Cardús, explicant precisament les raons dels “escocesos d'Espanya”, com
anomenava el diari berlinès
Der Tagesspiegel els catalans. Per al
conservador
Frankfurter Allgemeine Zeitung, en el clam sobiranista català
s'apleguen “diners i sentiments”.