De l’estratègic avorriment de la campanya a l'esbroncada ultra
“Ho faig tan bé com puc”, deia ahir Angela Merkel, en una compareixença de més de noranta minuts davant els mitjans de comunicació, oberta a tot tipus de preguntes i on un i altre cop es va veure confrontada amb la qüestió de si és conscient de com resulta d’avorrida la seva campanya per a la reelecció. “Cap sotrac electoral no ha de molestar el son de l’elector”, havia escrit el columnista i editor Jakob Augstein, en l’edició digital de Der Spiegel, respecte a una campanya de perfils, segons ell, deliberadament soporífers. Amb aquest mateix propòsit s’ha dissenyat –diu Augstein– l’únic cara a cara televisat entre la líder conservadora i el seu rival socialdemòcrata, Martin Schulz, que tindrà lloc diumenge vinent i on s’han imposat paràmetres de distància física i altres restriccions. Els estrategs de Merkel semblen decidits a buscar el mínim de confrontació, cosa que evidentment li treu impacte mediàtic.
Ni Merkel ni Schulz són polítics agressius i segurament ni caldrien aquestes restriccions poc afavoridores, des de la perspectiva mediàtica. Però, per a la cancellera, amb dotze anys en el càrrec i a la recerca d’una reelecció per quatre anys més en les generals del 24 de setembre, l’absència d’estridències és un senyal d’identitat.
Merkel va intentar conduir la conferència de premsa al terreny de la immigració i el pla pactat a París amb el francès Emmanuel Macron, l’espanyol Mariano Rajoy i l’italià Paolo Gentiloni, a més de líders africans, per aconseguir regular aquests contingents des dels països d’origen o de trànsit. Si durant tota la legislatura l’han perseguida les crítiques internes a l’obertura de les fronteres, enmig l’allau de refugiats que intentaven entrar a Alemanya –1,3 milions, des del 2015 ençà–, ara sembla decidida a buscar solucions “sobre el terreny” –és a dir, abans que els desplaçats per les guerres o la misèria intentin arribar a Europa–. L’avantatge que li donen els sondejos –quinze punts per damunt de Schulz– fa que sembli que tot està decidit i augmenta la sensació d’ensopiment en campanya.
El cert és, però, que els seus actes esdevenen un espectacle d’esbroncades fetes per centenars de seguidors organitzats d’Alternativa per Alemanya (AfD), el partit xenòfob que aspira a entrar al Parlament empès pel vot de protesta contra l’arribada dels refugiats. Els sondejos indiquen que aconseguirà trencar el blindatge contra partits extremistes que, durant dècades, ha funcionat a la República Federal Alemanya. Se’ls pronostica un 8 o un 10%, en un país on per tenir escons cal superar el llistó del 5% dels vots.
