GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Aquest any no ha calgut esperar a finals de juliol o agost per veure com la gespa que envolta les piscines públiques o els parcs esdevé un llençol groc, com de palla cremada al sol. A mitjan juny, dies abans de l’arribada oficial de l’estiu, ja era aquest l’aspecte de moltes zones verdes a la capital alemanya. I això malgrat que l’hivern passat va ser el més plujós dels últims cinc anys. Els quatre primers mesos del 2023 van portar més pluja del que és normal. Al maig, però, no va caure ni un 20% d’aigua del que seria habitual en aquest mes, i al juny, es va quedar en un 4%, segons la Berliner Wasserbetriebe, la gestora de les aigües a la capital alemanya. Un 19% del conjunt de les gestores de tot el país ja han alertat d’una possible escassetat de recursos. A algunes regions de l’est es parla de restriccions en l’ús de l’aigua.
Tampoc no ha calgut esperar que el termòmetre pugés per damunt dels 25 graus per veure els primers grans incendis forestals. Més de 700 hectàrees de bosc van cremar entre el cap de setmana i dimecres passat al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, al nord-est del país. La situació és ja d’alarma a Brandenburg, el land que envolta Berlín. Tot això en regions riques en rius, canals i llacs, com són aquests estats federats o la mateixa capital alemanya.
En alguns dels seus boscos, com Grunewald, al nucli urbà berlinès, hi ha encara antics dipòsits de material explosiu. Qualsevol incendi va acompanyat de detonacions, perquè el sòl continua contaminat amb aquestes substàncies. Aquest va ser el cas de Lübtheen, a Mecklenburg-Pomerània Occidental, epicentre d’un dels incendis recents, on la població del radi més proper al dipòsit va ser evacuada. Fa quatre anys, el vell dipòsit d’explosius als afores d’aquesta ciutat de 4.600 habitants va causar un incendi que es va estendre per 1.000 hectàrees de bosc.
“El problema no és només que a la primavera no hagi plogut prou, sinó que aquesta aigua que cau del cel no arriba a la profunditat necessària per arreglar la situació del subsol, ressec després de cinc anys de poca pluja”, explica el professor Andreas Marx, director del departament anomenat Monitor de la Sequera, del Centre d’Investigació Mediambiental Helmholtz de Leipzig.
Pulmó verd i font de riquesaEn el seu departament es fa el seguiment de com avança la sequera, setmana a setmana, i com afecta el subsol. Els mapes corresponents a la superfície, fins a 25 centímetres de fondària, mostren una Alemanya “sana”, amb només algunes zones grogues i, de tant en tant, algun punt vermell, que es qualifiquen dins les categories de “sequera inusual” o “sequera moderada”.
En el mapa corresponent a 1,8 metres de fondària, s’estén el vermell fosc o el granat, que signifiquen “sequera extrema” o “sequera extraordinària”.
Els efectes d’aquesta sequera o escassetat de pluges en els conreus no són dramàtics, malgrat que el camp òbviament se’n ressenti. Molt menys ho és que la gespa que envolta les piscines sigui groga, en comptes de verda. Un parell de dies de pluges seguits de sol la faran aparèixer de nou. La gespa no necessita un subsol sa; l’agricultura sí, però pot aguantar si la terra és prou humida amb menys fondària.
Molt pitjor és la situació dels boscos, el pulmó verd i font de riquesa d’Alemanya, amb 10,7 milions d’hectàrees, l’equivalent al 29,8% de la superfície total del país més poblat d’Europa –83,7 milions d’habitants–. Segons dades del 2022 del departament federal d’Estadística (Destatis), aquesta riquesa es tradueix en 90.000 milions d’arbres.
Obsessió nacionalCuidar que no es perdin hectàrees de bosc és una obsessió nacional, compartida tant pels que gaudeixen de la passejada o l’excursió al llac com pels col·lectius ecologistes que planten cara a explotacions de carbó o a altres projectes industrials, si impliquen tallar bosc.
La xifra de Destatis, el departament encarregat de transmetre tot tipus d’indicadors, des de l’evolució de la inflació fins a les arribades de refugiats o percentatges de població d’arrels estrangeres, no serveix per reflectir, però, la dimensió d’un problema creixent, com és l’anomenat estat de salut dels arbres. Quatre de cada cinc arbres estan malalts, segons alertava fa uns mesos el Ministeri d’Agricultura. El seu titular, el verd Cem Özdemir, i la ministra de Medi Ambient, Steffi Lemke, també del partit ecologista, van presentar recentment la primera llei de protecció dels boscos i gestió de les aigües. Per malalts, s’entén que no tenen la frondositat que els pertoca, que la capçada s’esgrogueeix prematurament o que el tronc no té les mesures o la solidesa necessàries.
La malaltia prové principalment de la sequera del subsol, per molt que a Alemanya sembli que plou molt o fins i tot massa, en la percepció del visitant que hi passa uns dies i marxa sense haver vist ni un raig de sol. “Si la pluja no cala per sota d’un metre de fondària, no arriba a les arrels dels arbres”, recorda el professor Marx. Les fulles seran verdes i lluents com sempre, però més primes. El pulmó verd alemany es contrau. Un altre ministre del tripartit d’Olaf Scholz amb Verds i liberals, el de Sanitat, Karl Lauterbach, socialdemòcrata com el canceller, va presentar aquesta setmana el seu programa contra la calor extrema. Això vol dir, a Alemanya, quan les màximes pugen per damunt dels 30 graus, com les que s’han viscut en els quatre darrers anys.
“Morts evitables”“No estem preparats per evitar les morts per calor extrema”, va admetre el ministre, segons el qual països com França, amb fases de màximes rècord més altes i llargues que les alemanyes, sí que tenen models d’actuació eficients per atendre les persones vulnerables, sigui per edat o per patologies.
Alemanya ha enregistrat, en els últims quatre anys, fins a 20.000 morts anuals per motius relacionats amb la calor extrema. “Són morts evitables”, assegura Lauterbach, metge de professió. Lauterbach es marca com a model el francès, país que des del 2003 té un programa d’actuació contra la calor extrema. Es proposa des d’estendre la xarxa de fonts públiques d’aigua potable fins a programes de medicina preventiva sobre les persones vulnerables. El canvi climàtic fa que cada any hi hagi més dies per damunt dels 30 graus i també que els episodis de calor extrema siguin cada cop més prolongats. L’any 2011 es van enregistrar 4,1 dies per sobre d’aquesta temperatura, mentre que el 2018 –l’any rècord– van ser 20,4, segons el Ministeri de Medi Ambient.
La sequera o la calor extrema es reconeixen com a problema o perill en un país on els habitants solien viatjar cada estiu a la recerca desesperada de sol a Mallorca o Turquia, els seus destins preferencials per a les vacances.
“Haurem de racionar l’aigua?”, es demanava el diari sensacionalista Bild, després que les autoritats de Saxònia –a l’est– comencessin a parlar de restriccions. No aplicables al consum o l’aigua d’aixeta, però sí a piscines privades, camps de golf o al reg del jardí de casa. Són mesures semblants a les que es plantegen al sud europeu i sobretot a la Mediterrània, però que sobten en països identificats tradicionalment com de pluja. “El gran perdedor de la situació actual no són jardins ni piscines. És el bosc. La situació del subsol és un problema acumulatiu que no es resol amb quatre xàfecs ni tan sols amb hiverns plujosos i magnífics com el que hem passat”, insisteix el professor Marx, de Leipzig.
,Pressekonferenz_Nationale_Sicherheitsstrategie.jpg.2291393.jpg)
