Imparable Zafón, sólida Barbal
Gemma Casadevall
„Das Spiel des Engels“ –„El juego del ángel“- va arribar fa un parell de setmanes a les llibreries alemanyes i ja està allà on se l’havia predestinat: del no-res al capdamunt de les llistes de vendes. La novel.a de Carlos Ruiz Zafón ha tingut una operació de llançament al mercat alemany insòlit per a un autor „català“, apuntalat en l’exit igualment sense precedents que va tenir „Der Schatten des Windes“ –„La sombra del viento“-. S. Fischer, l’editor, va engegar el compte enrera a la seva pàgina web –„queden 15 dies per a la sortida de…“, „queden 14 dies…“, etc- i l’autor ha complert el seu destí.
Mentre a Ruiz Zafón se’l rebia al cinema Babylon de Berlin, Maria Barbal continuava amb solidesa la gira del seu „Inneres Land“ –„País Íntim“-. Al teatre de la Renaissance, un clàssic, Barbal va tenir l’estació principal d’un viatge que va començar a l’octubre i que l’ha col.locat en una mena de „road movie“ amb Pere Joan Tous, professor a la Universitat de Constança, i Heike Nottebaum, la seva traductora.
Es la segona gira després de l’èxit gens precuinat de „Pedra de Tartera“, la „novel.leta“ que Nottebaum, lectora apassionada, va portar a una editorial petita, Transit, i que en poquetes setmanes es va col.locar també primera a les llistes de vendes. Barbal és ara una autora de culte a Alemanya.
I mentre Ruiz Zafón es retroba amb el destí i Barbal amb el seu públic, un altre fenòmen, aquest cop nacional, amenaça robar protagonisme als llibres de debó: „Frühling und so“ –„Primavera i això“, de Rebecca Martin, una autora de 18 anys que parla d’amor i sexe entre escolars. Quina por! Se la presenta com a successora de Charlotte Roche, que va liderar mesos, mesos i mesos les llistes de vendes amb „Feuchtgebiete“ –„Zones húmides“, aviat a Anagrama i Proa-. Diran que és literatura per a pederastes, però el sexe ven.
El món per la finestra. Suplement de Cultura, Avui