La máxima líder

 

Merkel, indiscutible

CDU El programa electoral dels cristianodemòcrates alemanys es basa en el lideratge de la cancellera, que té el suport total del partit FUTUR A tres mesos dels comicis, és una incògnita qui serà el seu soci de govern

Gemma C. Serra

"Valoro molt la cancellera. És intel·ligent, pragmàtica i absolutament fiable", va dir Barack Obama d'Angela Merkel divendres, a Washington, en el seu quart contacte bilateral des que va arribar a la Casa Blanca.

Amb un elogi tan eloqüent del polític teòricament més carismàtic del món i més de deu punts d'avantatge sobre l'aspirant socialdemòcrata, el ministre d'Exteriors Frank-Walter Steinmeier, més d'un se n'aniria tranquil·lament de vacances i tornaria un cop encetada la campanya per les eleccions generals del 27 de setembre.

Merkel no ho farà. Acaba d'arribar de Washington -17 hores de vol i 24 hores d'estada en la seva primera visita als EUA amb Obama- i avui vol deixar enllestit el programa electoral conjunt de la Unió Cristianodemòcrata Alemanya (CDU) que presideix i de la seva agermanada Unió Socialcristiana de Baviera (CSU).

Demà el defensarà davant un congrés també unitari en el qual no es preveu cap gran maldecap per a la líder absoluta i indiscutible, i després continuarà amb la seva agenda, inclosos els compromisos internacionals, fins a decidir-se, a mitjan juliol, a marxar de vacances amb el seu marit, el catedràtic Joachim Sauer.

La virtut de la discreció

Als atributs d'intel·ligent i pragmàtica hauria pogut afegir Obama el de discreta, probablement el tret que més valoren en ella els seus compatriotes, que no es poden ni imaginar tenir al capdavant del seu govern un polític d'opereta com Silvio Berlusconi, i ni tan sols un Nicolas Sarkozy.

"El programa es diu Merkel", deia fa uns dies el diari Süddeutsche Zeitung, tradicionalment proper a la socialdemocràcia. "Estan decidides les eleccions al Parlament?", es demanava el conservador Frankfurter Allgemeine, el diari de referència entre la premsa seriosa alemanya.

El programa electoral de la CDU-CSU són 62 pàgines de no-res, fonamentades en la premissa del "ho hem fet tot bé, ara hem de continuar" i en el lideratge de Merkel, segons el primer rotatiu. No hi ha grans promeses, ni tan sols fiscals, i de moment l'únic que la cancellera ha rebutjat de ple és una nova pujada de l'IVA, com havien proposat des de les seves files. En temps de crisi no es pot jugar amb augments impositius, va dir, mentre tots els observadors recordaven que a la seva primera victòria electoral, el 2005, va seguir una pujada de l'IVA del 16% al 19% actual.

El programa és Merkel i la seva reputació de solidesa. La CDU-CSU no necessita llargs debats per demostrar-ho. Les eleccions no estan decidides, deia Steinmeier en el congrés de l'SPD, i ho repeteix, ara, Merkel. En el cas de la cancellera, perquè del percentatge de vots que obtingui dependrà que governi còmodament amb els liberals com a socis, que mantingui el matrimoni de conveniència amb Steinmeier, o que es vegi abocada a una petita revolució: una innovadora coalició amb els Verds.
Dos dels seus ministres, el d'Interior, Wolfgang Schäuble -de l'ala més dretana a la CDU-, i el d'Economia -de la CSU, estrella emergent dels sondeigs-, en parlen com a opció "possible". Merkel, de moment, calla. Però en el fons no li aniria tan malament a una cancellera a qui li agrada presentar-se com abanderada de la lluita contra el canvi climàtic i que, davant Obama, es va prendre la llicència de parlar de la propera conferència de l'ONU en què s'ha de marcar el camí per a un protocol post-Kioto, com si ella en fos l'amfitriona, malgrat que se celebra a Copenhaguen.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 12. Diumenge, 28 de juny del 2009

Luchando, un rato más

 

La socialdemocràcia alemanya no es rendeix tot i la desfeta europea

| L'SPD ratifica Steinmeier com a candidat i emprèn la batalla contra Merkel | L'aspirant promet que guanyarà al setembre

Gemma C. Serra

 
Les europees van ser un desastre per a la socialdemocràcia alemanya, amb un històric rècord a la baixa del 20,8%. Els sondejos diuen que les generals del 27 de setembre acabaran també en desfeta per al seu candidat, el ministre d'Afers Estrangers alemany Frank-Walter Steinmeier, que pot quedar uns deu punts per sota de la cap del govern, Angela Merkel.

En comptes de plorar, és l'hora de lluitar. El Partit Socialdemòcrata (SPD) és la força que representa els grans guanys socials de l'Alemanya moderna, diu Steinmeier, i l'únic que defensa tots els sectors del seu cor social, des del treballador de la construcció a la dependenta.

"Volem guanyar i podem guanyar. La cursa és oberta. Vull ser el canceller de tots els alemanys". Amb aquesta proclama, Steinmeier es va posar ahir el congrés electoral de l'SPD a la butxaca, que no va tenir més remei que deixar-se arrossegar per l'entusiasme, sincer o no, amb un líder que tampoc no té un rival intern disposat a prendre les regnes de la campanya, a cent dies de les eleccions.

Steinmeier, ministre de la cancelleria amb Gerhard Schröder i vicecanceller amb Merkel, va deixar-se ratificar per aclamació com a candidat, amb la promesa de lluitar per recuperar la direcció del govern. Sobre el paper, això és una bogeria o una fantasmada. Segons els analistes, és l'única resposta possible per evitar la desfeta total davant una Merkel a qui els sondejos donen des de fa mesos com a guanyadora. Si alguna cosa valoren els alemanys en un polític és la determinació, i Steinmeier ahir en va oferir un recital.
Els càlculs
En els seus càlculs juguen un paper les dues legislatives anteriors. En totes dues, l'SPD partia com a derrotat. Schröder va capgirar els sondejos el 2002, davant d'Edmund Stoiber, i va aconseguir la reelecció. Tres anys després, el 2005, en el seu pitjor moment i en eleccions anticipades, l'SPD va remuntar deu punts i va acabar només una mica per sota de l'aleshores aspirant Angela Merkel.
Steinmeier no és el guerrer de campanya que va ser Schröder. Però potser l'elector d'avui no vol un jugador de pòquer carismàtic però enganyós com va ser l'excanceller. Per Steinmeier, es tracta d'impedir que el proper govern sigui una coalició entre Merkel i els liberals, d'acord amb el model tradicional dels seus antecessors conservadors. La cursa és oberta.

• Imprimir

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 15. Dilluns, 15 de juny del 2009

Steinmeier, el hombre tranquilo

Socialdemocracia celebra congreso acuciada peores resultados de su historia
　　
Gemma Casadevall

Berlín, 13 jun (EFE).- El Partido Socialdemócrata Alemán (SPD) celebra este fin de semana un congreso para ratificar como líder para las elecciones generales al ministro de Exteriores, Frank- Walter Steinmeier, acuciado por sondeos adversos y tras cosechar los peores resultados de su historia en las pasadas europeas.

Steinmeier, vicecanciller de Angela Merkel y su rival directo en las legislativas de septiembre, se presentará mañana ante la militancia del congreso electoral, en Berlín, para el que se han previsto seis horas de debate y ningún cambio substancial al programa aprobado por la cúpula del SPD cuatro meses atrás.

"¿Qué haría ahora Gerhard Schröder?", se pregunta hoy el popular diario conservador "Bild", confrontando al apacible Steinmeier con el batallador ex canciller, "el mejor guerrero electoral del SPD", que en 2002 y 2005, con los sondeos casi tan adversos, remontó posiciones en el sprint a las generales.

En 2002 logró Schröder la reelección por la mínima ventaja frente al conservador Edmund Stoiber. En 2005, tras una serie de reveses electorales y la convocatoria de elecciones anticipadas, recuperó terreno hasta quedar sólo mínimamente por debajo de la entonces aspirante a canciller Merkel, forzada a gobernar en gran coalición.

El SPD, el partido más antiguo de Alemania con 140 años de historia, se hundió en las europeas en un récord a la baja del 20,8. Los sondeos le vaticinan para las legislativas un 25 por ciento.

Los pronósticos apuntan a que Merkel podrá volver al esquema tradicional de coalición con los liberales, ya que se perfila una mayoría entre su Unión Cristianodemócrata y la Unión Socialcristiana (CDU/CSU), apuntalados en sus aliados naturales.

Mientras fue sólo ministro de Exteriores, Steinmeier se ganó el aprecio ciudadano hasta llegar a ser el segundo político más popular -tras Merkel-. Tras su elección como candidato del SPD, el aprecio ha decaído y ahora, a la pregunta de a quién ve el ciudadano como mejor canciller, obtiene un 28 por ciento, frente al 58 de Merkel.
Las europeas fueron demoledoras, pero en los medios alemanes se parte de la base de que Steinmeier recibirá el espaldarazo cerrado de sus filas, por falta de alternativa a 100 días de los comicios.
Las recetas de la socialdemocracia alemana en tiempos de recesión no calan en el electorado. El ministro de Economía, el conservador Karl-Theodor zu Guttenberg, es la figura emergente de los sondeos con su apuesta por no salvar industrias a cualquier precio. Steinmeier, en cambio, pierde aprecio por representar el empeño en lanzar operaciones de rescate estatales a cuenta del contribuyente.

El programa electoral del SPD pone el acento en aspectos sociales y el impulso a la educación y a la familia. De ganar las elecciones, promete un descenso del tipo mínimo del IRPF del actual 14 al 10 por ciento y un incremento del máximo del 45 al 47 por ciento.

Lo más innovador es la introducción de una prima de 300 euros -600 a los casados- para los contribuyentes no obligados a hacer la declaración de la renta (por su nivel de ingresos y no tener otros adicionales) que renuncien a presentarla.

Steinmeier ha defendido estas propuestas como "responsables" para una mayor justicia social impositiva en tiempos de crisis.

El mal momento de la socialdemocracia alemana no está tan relacionado con la recesión o la falta de recetas ante ésta, sino que se remonta a la segunda legislatura de Schröder, con la caída en picado derivada de sus impopulares reformas estructurales, que implicaron recortes en subsidios del desempleo y demás prestaciones.
Los expertos han coincidido en calificar de necesaria la reforma e incluso apuntan que la recesión ahora habría tenido consecuencias más dramáticas sin esos correctivos. Lo trágico del asunto, para el SPD, es que le correspondió hacerlo a su partido, no a los conservadores, y al líder de su ala más centrista, Schröder. EFE
gc/mcd

Pezqueñines sí, gracias

 

Merkel aguanta davant un SPD enfonsat i amb els partits petits creixent

| Liberals, Verds i postcomunistes alemanys avancen i la ultradreta no obté cap eurodiputat | L'abstenció bat rècords

Gemma C. Serra

 
La bona notícia per a la democràcia és que la ultradreta continuarà sense tenir al Parlament Europeu cap dels escons que corresponen a Alemanya, 99. La dolenta és l'abstenció rècord -només un 42,5% de participació-, i la lectura general és que els grans partits s'encongeixen i els petits creixen.

Les europees servien d'assaig per a les eleccions generals del setembre, i des d'aquesta perspectiva la Unió Cristianodemòcrata (CDU) no ha de patir per la reelecció de la cancellera Angela Merkel. Els conservadors defensen la posició de primera força, amb un 37,9%, entre la CDU i els aliats bavaresos de la Unió Socialcristiana (CSU).

El seu soci al govern de Berlín, el Partit Socialdemòcrata (SPD), continua encallat en mínims històrics, un 20,8%, i res no fa pensar que el candidat a canceller, l'actual ministre d'Exteriors, Frank-Walter Steinmeier, pugui remuntar en els quatre mesos que queden fins a les generals.

Els conservadors de Merkel, però, no podien tirar coets per la victòria, perquè van perdre terreny respecte al 44,5% del 2004, mentre que l'SPD fins i tot ha cedit uns decimals més respecte al desastre electoral d'aleshores.

L'altra cara

Els petits, en canvi, estaven eufòrics. El que estava més content que ningú era el Partit Liberal, que del 6,1% de fa cinc anys s'ha situat en un 11%. Aquest resultat els dóna ales per imaginar-se ja com a nou soci de govern de Merkel, enfortits per la condició de força emergent. El partit dels sous alts, com se l'anomena a Alemanya, no pateix amb la crisi ni amb la desconfiança envers els sistemes financers que representa.

Igualment enfortits van sortir els Verds, amb un 12,1%, i l'Esquerra, que són els postcomunistes fusionats amb la dissidència socialdemòcrata, que va pujar un punt i quatre dècimes i se situa en un 7,5%.
La tardor pot portar un govern Merkel-liberals, els aliats minoritaris tradicionals a la majoria de governs de la República Federal d'Alemanya (RFA). Un hipotètic bloc d'esquerres que els pugui plantar cara, amb un SPD recolzat en els Verds i els postcomunistes, és encara un tabú quan està a punt de complir-se el vintè aniversari de la caiguda del Mur.
Merkel fa un pas endavant per a la reelecció, encara que haurà de vigilar que als liberals no se'ls descontroli l'eufòria. Per a Merkel, que es va estrenar en el poder amb una gran coalició sorgida d'un empat tècnic amb l'SPD, això no hauria de ser cap maldecap.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 29. Dilluns, 8 de juny del 2009

Miss Europa frente a Lady Abstención

Merkel cierra la campaña de las europeas con un llamamiento directo al voto

　
Gemma Casadevall

Berlín, 4 jun (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, apremió hoy a "saltar de la cama" el domingo e ir a votar, en el cierre de la campaña de las elecciones europeas, sobre las que planea el fantasma de una gran abstención.

"Hay que aprovechar la oportunidad, Europa vale la pena. Sin una Europa unida no tendríamos la Alemania reunificada de hoy, solidaria y social", dijo Merkel en el mitin de la Unión Cristianodemócrata (CDU) ante unos 200 militantes.

La canciller dijo que, ante la "más grave crisis de la posguerra, la respuesta debe proceder de una Europa "fuerte y unida", capaz de emitir "leyes sensatas" para reconducir una situación que se originó "fuera de sus fronteras".

Los 27 miembros de la UE deben hacerse escuchar "con una voz única y poderosa", enfatizó Merkel, acompañada por el presidente del Parlamento Europeo y cabeza de lista de la CDU en las europeas, Hans Gerd Pottering, de 63 años y con escaño de eurodiputado desde hace 30 años.

Mientras la canciller habló cerca de media hora, Pottering lo hizo sólo cinco minutos, concentrados en explicar que de las "competencias cero" con que nació la Eurocámara se ha pasado a aprobar las leyes y normativas que rigen las vidas de los 500 millones de ciudadanos.

Pottering es la personificación del político consagrado en cuerpo y alma a un trabajo de nulo perfil mediático, como la propia Eurocámara. Según una encuesta del semanario "Stern", apenas un dos por ciento de los votantes le identifica como el cabeza de lista de la CDU y su aliada Unión Socialcristiana de Baviera, porcentaje que sube apenas al 3 por ciento entre los electores conservadores.

La apatía ante las elecciones del domingo apunta a un récord de baja de participación, después de que en 2004 ésta se situara ya en un mínimo histórico -43 por ciento-. Algo que no puede atribuirse siquiera a un euroescepticismo o inapetencia democrática de los alemanes, considerados europeístas y votantes constantes.

Las europeas serán el último test en las urnas antes de las generales del 27 de septiembre, en que Merkel aspira a la reelección y donde tendrá como rival del Partido Socialdemócrata (SPD) a su vicecanciller y ministro de Exteriores, Frank-Walter Steinmeier.

Los sondeos pronostican que las europeas se saldarán con pérdidas para las dos grandes formaciones. A la CDU/CSU se le calcula un 39 por ciento, frente al 44,5 de 2004. Para el SPD se cuenta con un 25 por ciento, después de que cinco años atrás encajara uno de los peores resultados de su historia, un 21,5 por ciento.

El vencedor moral, según los sondeos, será el Partido Liberal (FDP), que del 6,1 por ciento de 2004 saltaría a un 10 por ciento, un empujón a sus aspiraciones de recuperar su papel tradicional como socio menor de gobierno, tras la etapa de gran coalición de Merkel.

Asimismo se pronostica un ascenso para La Izquierda, comandada por el histórico poscomunista germano-oriental Lothar Bisky, que del 6,1 por ciento subiría al 8 por ciento, mientras que a los Verdes se les anuncia un ligero descenso, del 11,9 al 10 por ciento.
La apatía ante el último mitin de Merkel contrastó con la expectación con que en Dresde se esperaba al presidente estadounidense, Barak Obama.
La capital sajona, llamada la Florencia del Elba por sus monumentos barrocos, será el principal escenario de la visita de Obama por territorio alemán.
gc/jc

Cerramos el ciclo

Àudio02/06/09

 

El Musikfestspiele de Dresden. Per Gemma Casadevall

 

Els corresponsals del Blog de nit

 

http://www.catmusica.cat/diferit_cm.htm?tipus=audio&origenId=343469

A Dresde, con Angie

Obama, el saltironet electoral per a Merkel

Gemma C. Serra

Barack Obama passarà aquesta setmana per Europa en altre viatge d'alta simbologia històrica. Arribarà al continent procedent d'Egipte, on haurà complert amb retràs la seva promesa electoral d'adreçar-se al món islàmic en els seus cent primers dies de govern. Bé, la data ha passat, però el contingut és el que compte. Serà a El Caire, el dia 4.

Després començarà la gira europea, amb visites a les seves grans potències, Alemanya i França.

Primer passarà per Dresde, la Florència de l'Elba, com se la va conéixer, i també la ciutat màrtir de l'operació de càstig de l'aviació aliada, amb el Tercer Reich pràcticament colapsat, el 1945. D'allà anirà a Buchenwald, un antic camp de concentració nazi posteriorment reciclat pels soviètics. D'allà marxarà a Normandia, a les commemoracions, el dia 6, del 65 aniversari del desembarcament aliat a les costes franceses.

Aparentement, s'ajusta al guió d'altres passeigs commemoratius dels seus antecessors per aquests llocs històrics. En aquest cas, amb un detall personalitzat: a Buchenwald, Obama recordarà el soldat Carlie Payne, un oncle seu que formava part de la 89 Divisió dels Estats Units que va alliberar del camp.

El pas d'Obama per cadascún d'aquests punts anirà acompanyat del conseguent desplegament mediàtic i de mesures de seguretat, també, històriques. Només pel que fa a Dresde, les autoritats de la capital saxona calculen que els costos per rebre com es mereix Obama costarà uns 40 milions d'euros.

Una mica car, per a un recorregut específicament simbòlic. En realitat, però, el viatge d'Obama per Europa té també la seva connexió amb el present. El president dels Estats Units trepijarà territori de la Unió Europea a les portes d'unes eleccions que, fins ara, deixen fred el ciutadà alemany. Merkel i la resta de la classe políticament correcta pateixen de pensar que potser no aconseguiran arrossegar a les urnes ni tan sols un 43 per cent dels electors de les anteriors europees.

No és que els alemanys siguin antieuropeus, sinó que ningú no entén ben bé qué és el que es vota. Més o menys el que passa a tot el territori de la UE. Amb la diferència, però que a Merkel aquestes eleccions li interessen més que a altres socis europeus: a Alemanya hi ha generals el dia 27 de setembre. Dos diumenges enrera va ser reelegit com a president el candidat conservador, Horts Köhler. Ara vol una altra empenteta moral a les europees.

A Merkel li vindrà bé una altra fotografia amb Obama. I, enmig de tant de passeig històric, potser trobaran una estona per parlar d'interessos bilaterals, com ara qui assumeix quants presos de Guantànamo.