Angie estrena paraguas

 

L'euro supera la prova

Merkel guanya la pugna amb els diputats insubmisos i fa aprovar al Bundestag el fons de rescat europeu amb àmplia majoria

Alemanya ampliarà la seva aportació al nou mecanisme d'ajuda fins als 211.000 milions d'euros

30/09/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email prote

El paraigua de rescat europeu va superar ahir amb molt millor nota del previst la votació del Bundestag, el Parlament alemany: 523 diputats, del total de 611 presents a la sala, van donar suport a l'ampliació del Fons Europeu d'Estabilització Financera (FEEF), d'acord amb un projecte de llei que comportarà l'ampliació de l'aportació alemanya, en règim de garanties, dels 123.000 milions d'euros inicialment previstos als 211.000 milions. Alemanya revalida així el títol de primera potència contribuent al fons comú, tal com s'havia previst en la cimera de la zona euro del 21 de juliol passat.

En termes globals, Alemanya es va convertir així en l'onzè país dels 17 socis de la zona euro, el Parlament del qual ha subscrit les resolucions adoptades aleshores pels líders respectius. A efectes psicològics, el vistiplau de la primera potència europea empeny aquest tram de l'operació, si no és que una altra tempesta fa trontollar de nou l'organigrama.

A Merkel només li van sortir 15 veus dissidents entre els diputats de la seva coalició –és a dir, entre els de la Unió Cristianodemòcrata/Unió Socialcristiana de Baviera i els liberals–, quatre menys dels 19 que es podia permetre per poder dir que el projecte de llei havia tirat endavant amb el suport d'una majoria pròpia. Amb això es va ensorrar el crit de l'oposició socialdemòcrata-verda, que ja tenia preparades les exigències d'eleccions anticipades, en el cas que a Merkel li haguessin sortit més dissidents dels digeribles. La majoria matemàtica no estava en perill, perquè l'oposició sí que donava suport, gairebé com un sol home, a l'ampliació. Aquesta mena d'insòlita disciplina opositora tenia caire de regal enverinat, ja que es tractava de deixar en evidència les dissonàncies als feus de la cancellera.

Merkel se'n va sortir, com sempre, després de 24 hores de pugna intensa –i fins i tot sessions de “confessionari”, segons alguns mitjans alemanys– amb els dissidents, els noms dels quals eren coneguts. La maquinària de la seva formació i els aliats liberals van aconseguir vèncer els recels dels insubmisos, fins a deixar-los reduïts a aquestes perfectament assumibles –i fins i tot edificants, per a la bona pràctica democràtica– 15 veus dissonants, inclosos un parell de pesos pesants de la Unió de Merkel, com ara Wolfgang Bosbach, amb 40 anys de militància fidel en el seu currículum.
Superada, i amb tan bona nota, l'aprovació del primer escull, queda pendent el perill d'ensopegada en els petits, com ara la rebel Eslovàquia. És a dir, apareix el risc de posar remei a temps a les crisis.

Merkel, a por Grecia

 

Alemanya escenifica la seva confiança en l'èxit de l'ajust grec

Merkel mostra el seu suport però el condiciona a l'“avaluació de la troica” sobre els progressos en les reformes estructurals

Papandreu entona el “‹Yes, we can›” davant d'empresaris alemanys, convençut que el país se'n sortirà

28/09/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

1

Angela Merkel i Iorgos Papandreu van escenificar una mena de suport mutu, de l'Alemanya teòricament blindada contra la crisi cap al principal maldecap de la zona euro, enmig d'aquesta setmana dita decisiva per a tots dos països: Grècia, perquè necessita la visita i el vistiplau de la troica –Banc Central Europeu (BCE), Comissió Europea (CE) i Fons Monetari Internacional (FMI)– per desbloquejar els ajuts; Alemanya, perquè no té més remei que aprovar un paraigua de rescat que divideix la coalició de Merkel.
“Tot dependrà de l'avaluació que en faci la troica”, va dir la cancellera, que va insistir en la certesa que Grècia complirà amb els seus compromisos. És a dir, que retallarà fins allà on li exigeixi la troica. Amb aquest missatge de coratge, però alhora d'advertència, la cancellera es tancava a sopar amb Papandreu, després d'una jornada marcada pels esforços de tots dos a mostrar fortalesa enmig de la tempesta.
La líder de la potència amb qualificació AAA i el primer ministre del país més escanyat de la zona euro havien comparegut, abans de la cita a la Cancelleria, davant la gran indústria alemanya amb missatges subliminars que remetien als Estats Units de Barack Obama. Papandreu va apuntalar el seu discurs en anglès en la frase “Yes, we can”, convençut que el seu país se'n sortirà, perquè no és un país pobre sinó senzillament mal governat.
Merkel va dir un no molt clar a donar suport a plans conjunturals. És a dir, no al dictat de Washington, que pretén que per sortir de la crisi s'ha de gastar més.
La gran indústria va aplaudir, amablement, la valentia de Papandreu tot i l'escepticisme que envoltava aquest nou “Yes, we can” grec, vist que l'original d'Obama tampoc no s'ha materialitzat, fins ara, en fruits concrets.

Amb més entusiasme va rebre la cancellera, de qui l'empresariat del país valora, i molt, la lluita per tirar endavant un projecte –l'aprovació del Fons Europeu d'Estabilització Financera (FEEF)– al qual part de les seves files no volen donar suport al Bundestag (Parlament) dijous.

Merkel vol l'aprovació dels acords pactats en la cimera de la zona euro, al juliol, per ampliar aquest paraigua fins que entri en dansa el mecanisme permanent (EMS).
La té assegurada, a efectes matemàtics, però no a efectes polítics. L'oposició ha anunciat que li donarà suport, però podria trobar-se en el difícil paper de veure com la rebutja una part vistosa de les seves files

De sandwich, entre Andrés y Gonzalo

 Studiogast, con Gonzalo Cáceres y Andrés Blumenkranz: el euro

 

http://www.dw.de/dw/article/0,,15418963,00.html

El rescate del euro, entre la política y la economía

¿Debe Alemania responder con más de 200 mil millones de euros por el “paraguas de rescate” de la moneda común europea? El Parlamento responderá esta pregunta el jueves (29.09.11). ¿Qué alternativa tienen los diputados?

El Euro necesita un salvavidas urgente.

Carsten Schneider, diputado parlamentario del partido socialdemócrata (SPD) es especialista en asuntos presupuestales, además de vocero político de su bancada. Como tal está habituado a manejar grandes sumas, ya que en las finanzas federales siempre se trata de millones y miles de millones. Sin embargo, el alzamiento del fondo de rescate del euro alcanza una dimensión hasta ahora desconocida.

Las garantías alemanas deben ser elevadas de 123 a 211 mil millones de euros, es decir, que Alemania asumiría la responsabilidad por casi la mitad de la totalidad del fondo de rescate. Pero, ¿alcanzará esto? ¿Qué pasa si Grecia necesita más dinero? ¿Y qué sucederá si Italia también solicita ayuda?

El diputado Schneider formula las mismas preguntas que seguramente se plantearán muchos de sus colegas en estos días: “¿Qué nos espera en el futuro a nivel macroeconómico? ¿Qué ocurrirá en los mercados, si no le concedemos otro paquete más de créditos a Grecia y dejamos que el país dé quiebra?”

Papandreu en Berlín

Merkel abre con Papandréu una ronda clave para el paraguas de rescate europeo
　
Gemma Casadevall

Berlín, 26 sep (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, abrirá mañana, con el primer ministro griego, Yorgos Papandréu, de visita en Berlín, una ronda clave tanto para el futuro del Fondo Europeo de Estabilidad Financiera (FEEF) como para la credibilidad de su liderazgo, a escala doméstica y global.
Papandréu será recibido este martes por la jefa del Gobierno, diez días después de la teleconferencia en formato tripartito con el presidente francés, Nicolas Sarkozy, y a la espera de que la troika -Banco Central Europeo (BCE), Fondo Monetario Internacional (FMI) y Comisión Europea (CE)- se decida a regresar a Atenas.
La presión internacional sobre Grecia es enorme y persistente, puesto que de la misión de la troika, y correspondiente informe, depende que se desbloquee el siguiente tramo de la ayuda al país, indispensable a su vez para que éste pueda pagar sus sueldos.
Para Merkel, la visita de Papandréu -quien antes de la reunión en la Cancillería hablará ante la Confederación de la Industria Alemania (BDI), como la propia canciller y los líderes de la oposición- será de nuevo ocasión para su apostolado a favor del FEEF.
La canciller ha convertido la aprobación de la reforma en trascendental, en medio del temporal de largo recorrido que envuelve la eurozona y de acuerdo a las resoluciones de la cumbre del 21 de julio, a ratificar por los Parlamentos nacionales de los 17 socios.
El FEEF debe entrar en función hasta que se articule el futuro mecanismo de rescate permanente, teóricamente a partir de 2013, pese a que en medios alemanes se afirmaba estos días que Alemania quiere acelerar ese proceso de transición.
La oposición ha rentabilizado el compromiso personal de Merkel como una suerte de "cuestión de confianza" oficiosa, ante la votación del FEEF en la cámara baja (Bundestag), el jueves.
Merkel se mostraba anoche, en una amplia entrevista con la primera cadena de televisión ARD, emitida en la franja de máxima audiencia -las 19.45 GMT-, confiada en que logrará esa aprobación con una mayoría propia, es decir, sin tener que depender de apoyos ajenos.
"Evidentemente, el gobierno siempre aspira a obtener una mayoría propia, a partir de los grupos parlamentarios que lo sustentan. Soy optimista y creo que esta vez se conseguirá", afirmaba Merkel.
Desde hace semanas se apunta la posibilidad de que la aprobación quede efectivamente condicionada al respaldo de socialdemócratas y verdes, puesto que parte de los diputados de la coalición de centro-derecha han anunciado su rechazo.
Merkel no ha condicionado la votación parlamentaria a una moción de confianza -como sí hizo, en el pasado, el canciller Gerhard Schröder cuando vio comprometido su liderazgo-.
La oposición insiste, sin embargo, que de no obtener esa mayoría propia, la coalición de Merkel, de por sí debilitada por las derrotas en serie en comicios regionales, estaría acabada.
La canciller, quien convirtió ayer su intervención televisiva en una especie de declaración de gobierno teóricamente orientada al telespectador pero con muchos mensajes a sus diputados, reforzó su apuesta por la mano dura contra los "pecadores reincidentes" de la eurozona, en materia de sobreendeudamiento.
Los países implicados deben "responder a sus obligaciones" y, de no hacerlo, "atenerse a las consecuencias". Llegado el caso, deberán "ceder parte de su soberanía", advirtió Merkel.
Con la promesa de mano dura contra reincidentes pretende la canciller vencer los temores del ciudadano común a que Alemania entre en una dinámica de rescate permanente de socios en problemas.
A estos recelos se unen los de un sector de los diputados de la coalición a que el paraguas de rescate futuro derive en una suerte de mecanismos de transferencias automáticas.
La determinación con la que Merkel defiende el FEEF es pareja a su rechazo tajante a la emisión de eurobonos, la fórmula que desearían muchos de sus socios de la eurozona y que la canciller niega una y otra vez.
A la votación del jueves en el Bundestag seguirá el viernes la correspondiente a la cámara de representación territorial (Bundesrat), donde las filas de la canciller no tienen mayoría. EFE
gc/jcb/jac

Miss Europa (schon wieder)

 

La croada de Merkel

La cancellera remou cel i terra buscant suport al fons de rescat europeu

Alternarà reunions amb delegacions locals de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), la indústria i el primer ministre de Grècia, Iorgos Papandreu, en una setmana clau

Les quatre grans agrupacions de l'empresariat del país s'han alineat amb la líder alemanya

25/09/11 02:00 - Berlin - Gemma C. Serra email protegit

La cancellera té clarque no hi ha solució europea si no guanya la partida a la lliga regional casolana

Un munt de conferències regionals de “retrobada” amb les bases de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix, més una reunió plenària amb la gran indústria alemanya, amb Iorgos Papandreu de convidat especial, amanides per contactes més o menys fora d'agenda amb els parlamentaris del Bundestag: aquest és el menú de l'atrafegada setmana que espera a la cancellera Angela Merkel, que entre dijous i divendres necessita obtenir el vistiplau parlamentari a la reforma del fons de rescat europeu.
De l'aprovació d'aquest projecte de llei en depèn, a més de la seva credibilitat com a cap de govern i líder de la CDU, el futur de les resolucions de la cimera de l'eurozona del 21 de juliol.

Serà l'esprint, a escala alemanya, de la croada de la cancellera per tirar endavant la ratificació del Fons Europeu d'Estabilització Financera (FEEF). Es tracta d'un projecte de llei que topa amb els recels d'una part dels diputats del seu grup parlamentari, que tem que obri les portes a un sistema de transferències automàtiques als països de l'eurozona amb problemes –és a dir, quan es transformi en mecanisme d'ajut permanent–. Fa setmanes que es parla del paperàs que farà la cancellera si resulta que el seu gran projecte acaba sent aprovat gràcies als vots de l'oposició socialdemòcrata-verda –que ha anunciat que hi donarà suport– i malgrat les dissidències de la coalició. Un senyal més de l'abisme entre la línia de la cancellera i les seves files, que s'afegeix a les divergències amb els seus socis de govern, els liberals. Entre els socialdemòcrates es dóna per fet que les files governamentals acabaran fent un esforç de disciplina in extremis. A la CDU, les coses no estan tan clares.

El que ha de votar primer la cambra baixa o Bundestag, el dijous 29, i ratificar l'endemà el Bundesrat, la cambra alta, no té a veure amb el segon paquet d'ajut a Grècia ni el desbloqueig dels pagaments compromesos a Atenes, a canvi de les retallades exigides per la troica –Banc Central Europeu (BCE), Comissió Europea (CE) i Fons Monetari Internacional (FMI)–. La presència a Berlín de Papandreu, dimarts, en una setmana que s'obre entre rumors de noves intervencions del BCE i amb els mercats en dansa, com sempre, donen al cúmul de cites de la cancellera una dimensió de roda clau. Enmig d'una crisi globalitzada, qualsevol sospir aixeca les pors a l'enfonsament també global.

Congrés federal

Merkel, conscient que no pot deixar cap element a l'atzar, va encetar la setmana passada una roda de visites a les delegacions regionals de la CDU. Enmig d'altres compromisos –com la visita del papa Benet XVI–, ha anat visitant els delegats per demanar el suport a l'aprovació de la reforma del paraigua de rescat, tot repetint que si s'enfonsa l'euro, també ho farà Europa. I Alemanya en patirà les conseqüències.
La cancellera sap que no hi ha solució a escala europea si no guanya la partida a la lliga regional casolana. La lluita per la cohesió interna, a la CDU, comença a les delegacions locals. En l'objectiu de Merkel està no només la votació del Bundestag, sinó també la cita amb els estats federats–al Bundesrat– i, sobretot, el congrés federal de la formació, a mitjan novembre, centrat en l'euro. Després de les derrotes en sèrie de la coalició –i la situació dels socis liberals, amenaçats de convertir-se en extraparlamentaris, a les generals previstes per al 2013–, Merkel necessita reforç. Té, però, un bon aliat: la indústria. A mitja setmana, les quatre principals agrupacions de l'empresariat i la patronal demanaven el sí al FEEF. Aquesta mateixa gran indústria serà l'amfitriona, dimarts, de Papandreu, al congrés anual del BID, la Federació de la Indústria Alemanya. Fent pinya, d'una banda. I pressionant Atenes, de l'altra.

Suport de
la indústria

Merkel té un bon aliat: la indústria. A mitja setmana, les quatre principals agrupacions de l'empresariat i la patronal, en un comunicat conjunt, demanaven el ‘sí' al fons europeu d'estabilització financera.

A velocidad vaticana

Studiogast, con Rosa Casals. Decepcionante balance de la visita de Benedicto a su país natal

"No somos de este mundo"

Cada vez son más las personas que abandonan el catolicismo en Alemania. Y el Santo Padre fue severo con ellas. No se trata de problemas estructurales, sino de falta de fe. Aquí, un balance de su gira.

Benedicto XVI, visita oficial a Alemania (22-25.09.2011)

“La Iglesia en Alemania seguirá siendo una bendición para la comunidad católica en todo el mundo, si sigue fiel y unida a los seguidores de San Pedro y los apóstoles”, así clausuró Benedicto XVI, en misa oficiada ante 100.000 personas, su gira de cuatro días por país natal.
En un discurso ante un público selecto en el Konzerthaus de Friburgo, el Papa afirmó en tono autocrítico que la Iglesia se había orientado demasiado hacia lo mundano y se aferraba a organizaciones y a costumbres adquiridas con el tiempo. Esto debe cambiar:
“Tenemos que cambiar lo mundano de la Iglesia. Nosotros no somos de este mundo”, afirmó Benedicto XVI. Esto no significa, prosiguió, que se tenga que apartar del mundo sino que, por el contrario, debe orientarse hacia la protección de los seres humanos a “servirlos por amor”.
El acto de caridad, caritas, no puede dejarse en manos de organizaciones. Los más recientes escándalos –se refería a los escándalos por abuso sexual hacia menores en establecimientos católicos- no puede cubrir por entero la sustancia de la Iglesia, decía el Santo Padre.

 

En Friburgo (25.09)

Ningún impulso para el movimiento ecuménico


El Papa fue fiel a sí mismo: en su encuentro en Friburgo con los representantes de la Iglesia ortodoxa subrayó los puntos comunes con los católicos, algo que no hizo con la Iglesia protestante alemana, con quien habló en Erfurt acerca del movimiento ecuménico. Benedicto no dio ninguna pista de qué pasos piensa dar para que estas dos grandes confesiones se acerquen. “La fe verdadera no es objeto de negociación”, dijo el Papa. Esto no sólo decepcionó a los cristianos protestantes; también los católicos esperaban más.
Con todo, el reformador Martín Lutero fue un alabado como un hombre creyente que planteó las preguntas correctas a lo largo de su camino hacia Dios. Lejos está sin embargo de una rehabilitación del entonces monje católico quien en 1517, con su llamado a la libertad para los cristianos, dividió a la Iglesia. Así lo expresó  Federico Lombardi, portavoz del Vaticano. Roma no sabe todavía si participará en la celebración de los 500 años de la Reforma en 2017. 

Patrick jubila a Gebre

Makau, nuevo plusmarquista de maratón y heredero de Gebre en su feudo, Berlín
　
Gemma Casadevall

Berlín, 25 sep (EFE).- El keniano Patrick Makau se proclamó hoy nuevo plusmarquista mundial de maratón, con un sensacional 2h.03:38 y en Berlín, la plaza cuyo héroe indiscutible fue durante años Haile Gebrselassie, cuya marca mundial rebajó su rival en 21 segundos.

Makau, de 26 años, volvía a la capital alemana como vencedor de la anterior edición, mientras que la presencia de Gebrselassie, tras un año de ausencia, era saludada como el "regreso de la sonrisa".

"Vine a Berlín para ganar. A partir de la segunda mitad de la prueba vi que podía ir a por el récord mundial. Y a partir de ahí me concentré a lograr el gran momento de mi vida", dijo tras su hazaña Makau, la nueva sonrisa maratoniana de Berlín.

La victoria y proclamación como nuevo plusmarquista fue la sensación del popular maratón berlinés, cuyo sexto puesto fue para el español Ricardo Serrano, seguido de su compatriota Pedro Nimo.

Nacido en 1985 en Manyanzwani, en el este de Kenia, Makau fue exponente de serenidad y cálculo, sobre un asfalto que conoce al milímetro, puesto que antes de vencer en esa distancia en 2010 lo hizo en el medio maratón berlinés de 2008.

Tres años después de debutar en su primer maratón, en Rotterdam, Makau alcanzó hoy la máxima gloria, que brindó a Paul Tergat, su compatriota, con quien ha compartido entrenamientos en Nairobi.
La prueba berlinesa se había presentado como un duelo entre Makau, de 26 años, y Gebrselassie, con 38 años y defensor del récord establecido en 2008, en Berlín, y hasta hoy vigente, 2h.03:59.
Así fue hasta aproximadamente la mitad de la carrera, en que ambos se mantuvieron en el grupo de cabeza. Ahí el keniano apretó el ritmo, en el kilómetro 27, y Gebre desfalleció.
Por unos minutos parecía que el etíope abandonaba, luego se repuso y hasta defendió el segundo puesto. Finalmente tiró la toalla, superados dos tercios de los preceptivos 42,195 kilómetros.
Makau se despegó de todos y siguió, soberano, en solitario y acompañado de un sol radiante desde la salida y hasta cruzar la Puerta de Brandeburgo. Todo un cambio respecto a 2010, en que entró primero con 2h.05:08 tras una carrera bajo la lluvia.
Berlín se revalidó como "capital" de los últimos cuatro récords mundiales de la distancia -2005, del keniano Paul Tergat; 2007 y 2008, Gebrselassie; y este 2011-.
Makau fue el nuevo rey bajo la Puerta de Brandeburgo, mientras el público seguía jaleando el nombre de Haile con la esperanza de verle cruzar la meta aunque fuera en algún grupo, lo que no ocurrió.
Fue una fiesta cien por cien keniana, puesto que el podio masculino quedó copado por tres atletas de esa nacionalidad: Makau, seguido de Stephen Chemley y Edwin Kimaiyo. -.
Entre las mujeres, la vencedora fue asimismo keniana, Florence Kiplagat, con 2h.19:36, con la alemana Irina Mikitenko en segunda posición y la plusmarquista británica Paula Radcliffe, en tercera.
Berlín concentró a unos 40.000 participantes, animados por el millón de ciudadanos apostados a lo largo del recorrido, esta vez bajo el sol.

Clasificación masculina:

1. Patrick Makau (Kenia) 2h.03:38

2. Stephen Kwelio Chemlany (Kenia) 2h.07:55

3. Edwin Kimaiyo (Kenia) 2h.09:50

4. Felix Limo (Kenia) 2h.10:38

5. Scott Overall (Reino Unido) 2h.10:55

6. Ricardo Serrano (España) 2h.13:32

7. Pedro Nimo (España) 2h.13:34

8. Simon Munyutu (Francia) 2h.14:20

9. Driss El Himer (Francia) 2h.14:46
10. Hendrick Ramalaa (Sudáfrica) 2h.16:00

Clasificación femenina:

1. Florence Kiplagat (Kenia) 2h.19:44

2. Irina Mikitenko (Alemania) 2h.22:18

3. Paula Radcliffe (Reino Unido) 2h.23:46

4. Atsede Habtamu (Etiopía) 2h.24:25

5. Tatjana Petrowa (Rusia) 2h.25:01

6. Anna Incerti (Italia) 2h.25:32

7. Rosaria Console (Italia) 2h.26:10

8. Valeria Straneo (Italia) 2h.26:33

9. Eri Okubo (Japón) 2h.28:49

10. Miranda Boonstra (Holanda) 2h. 29:23 EFE

gc/jag/ea

Ratzinger nos visita

El Berlín antidogma coreó a Ratzinger que no es bienvenido en Alemania de hoy
　
Gemma Casadevall

Berlín, 22 sep (EFE).- Diputados de la oposición, homosexuales, víctimas de abusos sexuales en escuelas religiosas y católicos críticos desfilaron hoy por Berlín bajo la consigna del "Keine Macht den Dogmen" -"Ningún poder a los dogmas"-, con ocasión de la primera visita de Joseph Ratzinger, como papa, a la capital de su país natal.
Un camión con remolque equipado con potente megafonía abrió paso a la marcha, la mayor de las seis convocadas contra el discurso en el Parlamento (Bundestag) de Benedicto XVI, primer papa de la historia que hablaba ante ese hemiciclo.
Una veintena de diputados -entre el centenar de parlamentarios socialdemócratas, verdes y de la Izquierda que boicoteó el discurso por considerar que rompe el principio de neutralidad religiosa- se mezcló con la festiva marcha multicolor, integrada por unos 15.000 manifestantes de toda edad y motivación.
"Estamos contra la falsa moral sexual vaticana", comentó a Efe Wiltrud Schenk, de 65 años y disfrazada de preservativo color lila.
"Las disculpas protocolarias no borrarán los 14 años de abusos sexuales sufridos como monaguillo", apuntaba Eckhard O., de 62 años, junto a una pancarta denunciando las violaciones en orfanatos.
"¿A quién cree que le está hablando Ratzinger en el Bundestag?", preguntaba, a gritos, Markus, estudiante de teología en la Universidad Humbolt, de 25 años, tratando de hacerse entender entre la megafonía y las distintas proclamas de los manifestantes.
"Pocos entre los de por sí minoritarios diputados católicos que tiene delante podrían comulgar de sus manos, porque el vaticanismo radical los excluye del sacramento", argumentaba el joven.
Las reivindicaciones no se limitaron a la calle de un Berlín cuyo porcentaje de católicos es del 9,3 % y cuya "religión" mayoritaria es la aconfesionalidad.
El primero de los anfitriones de Ratzinger, el presidente Christian Wulff, católico casado en segundas nupcias y, por tanto, excluido de los sacramentos, había reclamado en su discurso ante el papa el fin de esa disciplina excluyente.
Otro anfitrión, el alcalde-gobernador de Berlín, Klaus Wowereit, socialdemócrata, católico y homosexual, habría estado entre los manifestantes, según sus propias palabras, de no habérselo impedido los deberes de su cargo.
La canciller Angela Merkel, hija de un pastor protestante, había lanzado una llamada, el día anterior, en un acto de la Unión Cristianodemócrata (CDU), a la apertura religiosa.
Mientras Merkel, Wulff y Wowereit escuchaban a Ratzinger en el Bundestag, la marcha en la calle se movía a ritmo de una gran muñeca de cartón-piedra, representando una tiránica monja abusadora.
Al final de la manifestación, dos religiosas -de seglar- del movimiento católico "Wir sind die Kirche" -"Nosotros somos la Iglesia"- expresaban su decepción por la falta de avances en el movimiento ecuménico, seis años después de la elección de Ratzinger.
"No debería extrañarnos que haya más apóstatas que bautismos", argumentaba Christa Eichinger, algo apabullada por el bullicio, pero decidida a seguir entre la amalgama de colectivos.
Casi 500 años después de que otro alemán, Lutero, clavara en la iglesia de Wittenberg, el 31 de octubre de 1517, sus tesis, origen de la reforma protestante, los católicos críticos exigen "menos contactos rituales con el protestantismo" y un mayor impulso al ecumenismo.
"Ich bin katholisch, Und das ist gut so" -"Soy católico. Y está bien así"-, rezaba la camiseta de un muchacho, homosexual, jugando con la frase "Ich bin schwul und das ist gut so" que catapultó a Wowereit, en 2001, aún como candidato, a la alcaldía.
"El papa llegó quejándose de la creciente indiferencia religiosa. No es justo. Debería interpretar esta manifestación como prueba de respeto, al menos nosotros no le ignoramos", decía James, un transexual americano maquillado hasta las cejas a lo Freddy Mercury.
Menos respetuosa y con semblantes agresivos avanzaba una columna del llamado "Bloque negro" berlinés -izquierda radical violenta-, ante la mirada nerviosa de un poderoso contingente policial.
La marcha discurrió por un Berlín convertido en un fenomenal atasco, también por barrios algo alejados como Kreuzberg y Neuköln, de abultada población inmigrante musulmana, donde está la nunciatura en la que pernoctará hoy el papa, para seguir mañana a Erfurt (este).
"No tengo absolutamente nada contra vuestro papa. Pero podría al menos romper ese precepto y dormir en el (hotel) Adlon, como toda visita de Estado", lamentaba Ahmed, vecino del barrio, las escuelas de cuyos hijos cerraron hoy por razones de seguridad papal. EFE
gc/jcb/si
(foto) (vídeo)

"Bild" sí espera al Papa

Berlín espera a Ratzinger con gestos de protesta, también del ámbito católico
　

Gemma Casadevall

Berlín, 21 sep (EFE).- El Berlín católico y el aconfesional aguardan la primera visita de Joseph Ratzinger como papa a la capital alemana con gestos de protesta, desde la manifestación contra su discurso ante el Bundestag (Parlamento) a la convocatoria de oficios paralelos por parte del sector crítico del catolicismo.

Una reproducción de la portada del 20 de abril de 2005 del diario "Bild" con la frase "Wir sind Papst" -"Nosotros somos papa"-, estampada en formato gigante en la fachada del rotativo más leído de Europa saluda la visita de Benedicto XVI a su país natal.

El mensaje eufórico, que retoma el titular del día siguiente de su elección como sucesor de Karol Wojtyla, contrasta con las críticas previstas al discurso que pronunciará en el Parlamento, por considerarse que rompe el principio de neutralidad religiosa de la casa.

Ya en 2005, su proclamación fue recibida con decepción por parte del ámbito católico germano, que hubiera preferido que la "fumata bianca" hubiera anunciado como nuevo papa a un representante de su ala modernizadora, como el entonces presidente de la Conferencia Episcopal, el cardenal Karl Lehmann.

"Millones de católicos separados y casados de nuevo, así como millones de personas de otros grupos, esperan del papa un mensaje liberador", afirmaba al semanario "Die Zeit", el presidente alemán, Christian Wulff, católico practicante casado en segundas nupcias.

Wulff será el encargado de recibir mañana a Ratzinger, como ocurre en cualquier otro jefe de Estado de visita oficial en la capital alemana. Otro católico, el recién reelegido alcalde-gobernador de Berlín, Klaus Wowereit, socialdemócrata homosexual declarado, actuará asimismo de anfitrión de Benedicto XVI en la alcaldía.

El presidente alemán aludía en sus declaraciones a "Die Zeit" al hecho de que la Iglesia católica sigue negando la comunión -y el resto de sacramentos- a los divorciados que se vuelven a casar.
Wowereit, por su parte, ha expresado estos días sus simpatías por la manifestación de mañana y lamentado no poder participar, debido a sus obligaciones de anfitrión. Sí estarán en la marcha algunos del centenar de diputados de la oposición socialdemócrata, verdes y La Izquierda que boicotearán la sesión del Bundestag.
La concentración, convocada por colectivos homosexuales y movimientos laicistas y a la que se esperan unos 15.000 asistentes, es uno de los actos de protesta que salpicarán la visita del papa, junto con otros de la izquierda radical y diversos grupos.
Asimismo celebrarán oficios religiosos paralelos movimientos católicos críticos como -"Wir sind die Kirche" (Nosotros somos Iglesia)-, mientras que una parroquia evangélica ha anunciado su disposición a "prestar" su templo a dos párrocos homosexuales católicos suspendidos de servicio por el Vaticano.
Dicha parroquia evangélica, St. Thomas, está justamente en Kreuzberg, el barrio multiétnico por excelencia de la capital, donde Benedicto XVI pernoctará por estar en él la nunciatura berlinesa.
Entre el vecindario de Kreuzberg, con alta concentración de población inmigrante y donde encuentra la mayor mezquita de Berlín, se ha acogido como una afrenta los cortes de tráfico y restricciones derivadas de los dispositivos de seguridad del papa.
Fuera de las especificidades de ese distrito, en Berlín la población católica es minoría -un 9,3 %, sólo levemente superior al 9 % de la musulmana y muy por debajo del 30,18 % de media del país.
La Iglesia dominante es, desde tiempos de la Reforma, la evangélica, a lo que se une el periodo de aconfesionalidad que practicó la República Democrática Alemana (RDA) en el este del país.
Ratzinger tiene ante sí una compleja misión pastoral en su tercera visita a Alemania, tras el multitudinario recibimiento que tuvo en Colonia, unos meses después de suceder a Wojtyla y en ocasión del Congreso Mundial de la Juventud, o un año después, al visitar su Baviera natal, el "Land" (estado federado) más católico de Alemania. EFE
gc/rz/jac
(foto) (vídeo)

Berlin castiga Merkel (II)

Merkel resisteix en una coalició sense remei

La cancellera i el soci liberal eviten fer canvis tot i l'últim revés, a Berlín

L'oposició reclama un avenç electoral

20/09/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

1

Ni relleus en el govern ni canvi de socis: aquest era el missatge coincident de la cancellera Angela Merkel i del vicecanceller i líder dels liberals, Philipp Rösler, l'endemà que el soci menor de la coalició federal s'enfonsés a nivells de formació residual en les eleccions de la ciutat estat i capital, Berlín.

Que el Partit Liberal (FDP) tingués només un 1,8% dels vots no és motiu per pensar en recanvis, en temps de crisi global i de precarietat a tota la zona euro, on qualsevol cop de vent és susceptible de provocar una tempesta. “Mantindrem el nostre rumb i la nostra aposta per a la solució de la crisi”, va insistir Merkel, amb referència a l'eurozona. Rösler, al capdavant dels liberals des de fa quatre mesos, va insistir també que no hi haurà relleus, ni a la cúpula del partit ni en el repartiment de ministeris. No rodaran caps, si no és que un mateix es decapita.

Merkel no té altre remei que continuar endavant amb una coalició que no funciona, per evitar desestabilitzacions internes i globals: aquesta era ahir la consigna més repetida a Berlín respecte a la possibilitat d'avançar les eleccions, com vol l'oposició. La reelecció del socialdemòcrata Klaus Wowereit com a alcalde governador era gairebé una anècdota, en el context de sis de set eleccions perdudes enguany per la CDU de Merkel i els seus socis.

El que realment tem la cancellera és un atac de pànic entre els liberals, afirmava Der Spiegel. Que passin a destrossar-se entre si les diferents ales d'un partit que tem per la supervivència financera, a més de la política. L'FDP continua tenint un grup parlamentari fort al Bundestag (Parlament federal), però s'ha quedat sense escons en cinc de les set cambres regionals que s'han renovat aquest any, inclosa la de Berlín. Això ho notarà a la caixa –la font fonamental d'ingressos són, a més dels vots obtinguts, els escons– i pot precipitar moviments a la desesperada, cap a un euroescepticisme intolerable per a Merkel.

LA XIFRA

1,8

per cent

dels vots va tenir el Partit Liberal, soci del govern federal, en les eleccions regionals de diumenge a Berlín.

Els pirates s'estrenen a la cambra berlinesa

gemma c.serra

Una avantguarda dels deu primers pirates va plantar-se ahir a la cambra regional de Berlín, disposats a demostrar que són prou adults per fer política, després del 8,9% de vots obtinguts diumenge en les eleccions. Era el debut del Partit Pirata en una cambra regional alemanya on tindran no deu, sinó quinze escons. I s'hi van presentar com el que són: una tropa jove, informal, sense uniformes i amb cara d'haver celebrat fins molt tard el títol de vencedors morals dels comicis berlinesos. Els partits establerts alerten que no tenen un programa clar –fora de l'aposta per la llibertat a internet–, que la victòria de diumenge serà foc d'encenalls i que desapareixeran tal com han vingut. En canvi, alguns politòlegs, com ara Oskar Niedemeyer, adverteixen que tenen un potencial no explorat. Si aconsegueixen plantar la seva estaca en un parell de cambres regionals més, abans de les pròximes eleccions generals, poden acabar asseguts al Bundestag, d'acord amb l'exemple d'altres partits nascuts com a rebels –els Verds o L'Esquerra–, ara massa “vells” i establerts per a l'electorat jove.

Berlín castiga a Merkel (I)

Berlín enterra els liberals i mima la socialdemocràcia

Els comicis a la ciutat estat tanquen un any electoral negre per al govern de Merkel

El Partit Pirata aglutina el vot jove i entra a la cambra

El Partit Liberal, soci de la cancellera, queda reduït a un 1,9%

19/09/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

1

Les eleccions a Berlín, ciutat estat i capital, van donar la reelecció a l'alcalde-governador, el socialdemòcrata Klaus Wowereit, i un altre cop a les files d'Angela Merkel, que podria ser el toc de gràcia per al seu soci de coalició, el Partit Liberal (FDP). Wowereit, amb deu anys al capdavant del land, va obtenir la victòria amb un 28,4% i podrà governar, encara que sigui amb majoria ajustadíssima, amb els Verds –un 17,6%, segons les estimacions de la televisió pública ARD.

La sensació de les setenes i últimes regionals d'aquest any electoral alemany va ser, però, la irrupció del Partit Pirata, un partit rebel que aglutina el vot de protesta jove, que del no res parlamentari es va enfilar fins a un 8,9%.
La força d'aquesta formació va fer encara més humiliant l'1,9% del FDP, un partit històric i teòricament establert, que va caure arrossegat pel descrèdit dels seus directius i la mala maror que ha portat a la coalició de Merkel amb la seva política de dissonància persistent. Mentre que la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera perdia amb un digne 23,2% –percentatge que representa fins i tot un guany d'un punt i mig respecte a les regionals de l'any 2006–, el FDP va quedar en el seu pitjor resultat de l'any, després d'haver quedat ja fora de cinc de les set cambres regionals que s'han renovat aquest 2011.
El missatge de l'elector no podia ser més explícit. No hi ha dubte de quin és el partit que el ciutadà responsabilitza de tot el que no rutlla a la coalició de Merkel. El populisme d'última hora del seu líder i ministre d'Economia, Philipp Rösler, entossudit a dur la contrària a Merkel pel que fa a la crisi de l'eurozona, ha enfonsat encara més un partit que, del 14,6% amb què es va convertir en governamental el 2009, està ara en percentatges marginals. Wowereit, al qual quan va arrencar la campanya se li pronosticava una derrota a favor dels Verds, va sortir a saludar els simpatitzants eufòric i acompanyat, com sol fer, de la seva parella, el cirurgià Jörn Kubicki. Gairebé onze anys després d'haver-se convertit en candidat socialdemòcrata amb la frase “Sóc gai, i què?”, Wowereit representa encara el rostre del Berlín d'avui.
Els que havien estat els seus socis, el partit postcomunista de l'Esquerra, van quedar en un 11,6% –un 2% menys que el 2006–. L'alcalde-governador pot triar entre aliar-se amb els Verds o amb la CDU.
El SPD, com els Verds, va tancar a Berlín un any electoral del què surt revifat, sobretot si es té en compte la situació precària en què va quedar el 2009, després d'una legislatura en coalició amb Merkel. La CDU de la cancellera ha salvat els mobles, ja que no ha baixat en nombre de vots a la capital. Cal veure, però, com resol el problema que suposa governar la primera potència de la UE, enmig d'una crisi global i amb un soci políticament mort. El SPD li ha ofert fer-ho en minoria amb el seu suport puntual. Una fórmula arriscada a Alemanya, on no hi ha tradició de governs en minoria.

 

LA XIFRA

7 eleccions regionals s'han celebrat a Alemanya aquest any electoral, que s'ha tancat amb les de Berlín.

 

LA DATA

2001  Wowereit, de 57 anys, arriba a l'alcaldia de Berlín per la via d'un vot de censura al seu antecessor, Eberhard Diepgen.

 

El poder d'internet

G.C.Serra


La revolució pirata berlinesa no té rostre ni programa ni, fins ara, lobby. El 8,9% obtingut va ser la seva targeta de presentació i l'avís que cal prendre's seriosament el vot de protesta dels joves que fugen dels partits establerts. El líder d'aquesta formació, Andreas Baum, de 33 anys, és encara ara un rostre anònim que treballa en un centre d'atenció al client per internet i que, precisament a través de la xarxa, ha llançat amb una colla d'amics una nova formació a l'univers parlamentari alemany, com les que fins ara es coneixen ja a Escandinàvia. Teòricament, són només uns milers de militants, però els experts en demoscòpia no es posen d'acord a calibrar ni les seves possibilitats de supervivència ni el sostre d'unes formacions que creixen i es comuniquen a través del món virtual de les xarxes socials i altres plataformes.
A la seva festa, ahir, al cor de Kreuzberg, el barri multiètnic per antonomàsia de Berlín, no hi cabia ni una agulla des de molt abans de tancar-se els col·legis. Les televisions públiques, d'acord amb la tradició i la norma, van transmetre els primers resultats de les eleccions a la capital alemanya a les sis de la tarda, com sempre. A Twitter, però, se celebrava l'èxit dels pirates des de molt abans. Els adoradors de la llibertat a la xarxa no estaven ahir per sotmetre's al mandat de la paciència.

Descubriendo la piratería

Studiogast, sobre las elecciones de Berlín y el ascenso de los Piratas. Tema del Día del Journal

"Pobre, pero sexy", Berlín reelige a la socialdemocracia

La reiterada victoria del alcalde y jefe de Gobierno Klaus Wowereit en las elecciones en Berlín, así como los resultados obtenidos por los Verdes y el Partido Pirata son analizados por editorialistas.

Berlín eligió a la socialdemocracia.

La Repubblica, de Roma: “Si bien Klaus Wowereit, uno de los políticos homosexuales declarados más famosos del mundo, perdió en Berlín un par de votos, aún sigue firme en su puesto. ‘Wowi', como lo llaman sus seguidores, representa el renacimiento de la capital alemana. Representa a una Berlín ‘pobre, pero sexy', como él mismo la describe. De hecho, si bien en Berlín la cifra de desempleados y receptores de ayuda social sigue siendo alta, esa ciudad atrae, indiscutiblemente, al talento joven de toda Europa. Berlín es casi una Londres en miniatura, sin el alto costo de vida de la metrópoli británica, pero abierta y multicultural. Por eso, no sorprende que el partido de protesta que venció, además de ‘Wowi', no sea uno de extrema derecha, sino los jóvenes del partido de internet ‘Los Piratas'.”

Berlín atiza a Merkel

La coalición de Merkel promete resistir pese al naufragio electoral liberal
　
　
　
Gemma Casadevall
Berlín, 19 sep (EFE).- Las filas de la canciller alemana, Angela Merkel, se comprometieron hoy a mantenerse unidas hasta agotar la presente legislatura, pese al naufragio electoral del Partido Liberal (FDP) y la presión de la oposición por precipitar el fin de la coalición.
El 1,8 % obtenido el domingo por el FDP en las elecciones de la ciudad-estado de Berlín, séptima y última etapa de un año electoral negro para la coalición de la canciller, no desviarán al gobierno federal de su rumbo, afirmó Merkel.
Su coalición está comprometida con la "tarea histórica" de "resolver la crisis del euro", afirmó la canciller, para insistir en su consigna de que "si fracasa el euro fracasa Europa".
El Gobierno "trabaja intensamente y tiene muchas tareas para este otoño", afirmó la canciller, quien trató de zanjar la recurrente pregunta sobre las disonancias internas respecto al paraguas de rescate europeo, al asegurar que "todos los socios de la coalición conocen sus labores y las llevarán a cabo".
"Fue sin duda mi peor noche electoral como militante del FDP y probablemente la peor de la historia del partido", reconoció el cariacontecido líder del FDP y ministro de Economía, Philipp Rösler.
El líder liberal y vicecanciller asumió las riendas del partido cuatro meses atrás con el cometido de paliar su caída de popularidad, de la que hasta entonces se responsabilizaba a su antecesor y ministro de Exteriores, Guido Westerwelle.
La situación no sólo no ha mejorado, sino que el FDP se vio ayer relegado a porcentajes de fuerza marginal, como colofón a un año electoral en que quedó convertido en extraparlamentario en siete de los cinco "Länder" donde se celebraron comicios.
El FDP, formación que ha integrado 17 de los 22 gobiernos federales alemanes y marcado la política del país con figuras como Hans-Dietrich Genscher o Walter Scheel, quedó a niveles de grupos residuales del estilo del Partido de los Protectores de los Animales (un 1,5 %), como ironizó el líder del SPD, Sigmar Gabriel.
Desde el SPD y los Verdes se ha apremiado a la canciller a poner fin a una coalición teóricamente entre fuerzas afines, pero que ha funcionado mal desde su arranque, en las generales de 2009, y lastrado con ello la política alemana y también la europea.
Rösler, como Merkel, respondió afirmando su determinación a luchar "más que nunca" por seguir por el camino trazado y se ratificó en sus pronunciamientos sobre el rescate griego que en los últimos días le valieron varias amonestaciones de la canciller.
El líder liberal defendió sus declaraciones acerca de una posible insolvencia "ordenada" griega, cuestión que enojó a la canciller y fue interpretada como un guiño euroescéptico electoralista.
"Somos un partido esencialmente europeísta", afirmó Rösler, para descartar la posibilidad de un relevo en la cúpula del FDP o entre los ministros del partido, después de que semanas atrás se diera por segura la retirada de Westerwelle de Exteriores.
Rösler trató así de exhibir fortaleza tras el nuevo naufragio, mientras el SPD festejaba la reelección del alcalde-gobernador Klaus Wowereit, quien tras diez años en el cargo se alzó ayer como primera fuerza con un 28,3 %, frente al 23,4 % de la CDU.
Exultante, pese a que su SPD perdió un 2,5 % respecto a 2006 y que la CDU, por contra, subió un 2,1 %, Wowereit dejó abierto quién será su próximo socio, cuestión en la que entran en juego los Verdes -que obtuvieron un 17,6 %- o los cristianodemócratas.
Se permitió, asimismo, dejar en el aire si luchará por ser el próximo candidato frente "los Stones", en alusión a los presuntos aspirantes del SPD, Peer Steinbrück y Franz-Walter Steinmeier, en un juego de palabras con el "Stein" de su apellido, que significa piedra en alemán.
No podrá contar con quienes fueron hasta ahora sus socios, la Izquierda, que bajó a un 11,7 % y perdió algunos de sus bastiones del antiguo sector este de la capital alemana.
La sensación de estos comicios fueron Los Piratas, que de la nada se dispararon al 8,9 %.
La formación, liderada por el experto informático Andreas Baum, el "patriarca" del partido con 33 años, atrajo parte del voto joven y de protesta que antes representaron Verdes y La Izquierda.
Baum y los suyos se comprometieron a hacer "política en serio", a superar los "despistes propios de los recién llegados" y a no sucumbir a los intentos que arrinconamiento a que, presumiblemente, serán sometidos por las formaciones establecidas, como tuvieron que soportar en sus inicios los Verdes o La Izquierda. EFE
gc-jcb/pdp
(foto) (audio)

Dinamarca, tras Breivik

Dinamarca gira a l'esquerra i tanca una dècada de dretes

La socialdemòcrata Helle Thorning-Schmidt guanya les legislatives i liderarà el nou govern

El Partit Popular passarà a l'oposició després de marcar la política danesa dels últims anys

16/09/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

La socialdemocràcia danesa va imposar-se en les eleccions legislatives de Dinamarca, liderada per una dona, Helle Thorming-Schmidt, i amb un programa que promet augmentar la pressió fiscal a les fortunes i les pensions més altes.
Tot apunta ara a una nova constel·lació de govern de quatre partits, dominada pels socialdemòcrates i amb participació dels Verds i els centristes, que posarà fi a deu anys de coalicions conservadores apuntalades per la ultradreta, com el que liderava ara el primer ministre liberal, Lars Løkke Rasmussen. Thorming-Schmidt podrà conquerir el poder al front d'una coalició que, segons els pronòstics de la televisió pública danesa en tancar els col·legis electorals, disposarà de 90 escons, mentre que la de Rasmussen en tindrà 85.
Dinamarca girarà així presumiblement full a una dècada marcada per la influència de l'ultradretà Partit del Progrés en la gestió de govern.
A Helle Thorming-Schmidt, de 44 anys, li correspondrà l'honor de ser la primera dona que lidera un govern en aquest país i el repte de rellançar la socialdemocràcia danesa. La seva formació va passar a l'oposició el 2001, després de la derrota de Poul Nyrup Rasmussen, i des d'aleshores ha acumulat resultats catastròfics. La líder socialdemòcrata és un personatge atípic dins la seva pròpia formació. No és de família humil, sinó de classe mitjana-alta i li agrada vestir roba de marca, qüestió no sempre ben acceptada per les bases. Irònicament es podria dir que Thorming-Schmidt trenca la dinastia dels Rasmussen, que va encetar el seu coreligionari –Poul Nyrop–, que va seguir el liberal Anders Fogh Rasmussen i, després d'aquest, el “tercer” Rasmussen, Lars Løkke.

Aquest haurà estat l'últim cap d'un govern danès apuntalat per l'ultradretà Partit Popular.

La seva influència, ni que fos com a soci menor de govern, ha comportat un enduriment continuat de les lleis d'immigració durant els últims anys, que han fet fer un tomb al que havia estat reconegut com un model de societat oberta i integradora.

L'últim exponent d'aquesta influència del Partit Popular danès ha provocat les queixes dels socis de la Unió Europea, principalment de la veïna Alemanya, amb la reimplantació dels controls fronterers a l'espai Schengen. Una mesura que ara passarà a ser una pilota al terrat del govern de Thorming-Schmidt.

LA DATA

22.07.11

primeres eleccions legislatives a Escandinàvia després de l'atemptat del noruec Anders Behring Breivik.

El populisme xenòfob es desinfla

Dilluns, el populista Partit del Progrés noruec, que aglutina el vot xenòfob a Noruega, va ser el gran perdedor de les municipals. Ahir els va tocar als seus homòlegs danesos, el Partit Popular, que passarà de ser la força que ha apuntalat els governs conservadors dels últims anys a l'oposició. La ultradreta danesa es manté com a tercera força, darrere de socialdemòcrates i liberals, però perdrà la influència política que ha portat Dinamarca a endurir les lleis d'estrangeria i imposar els controvertits controls fronterers. És prematur parlar d'un “efecte Breivik”, en al·lusió a l'autor del doble atemptat d'Oslo i l'illa d'Utoya, el xenòfob i fonamentalista cristià Anders Behring Breivik. L'autor d'una matança amb 77 víctimes, la majoria adolescents, havia militat en la ultradreta, fet que hauria influït en l'ànim de l'electorat d'aquestes formacions. Les municipals noruegues de dilluns i les legislatives daneses d'ahir van ser les primeres eleccions a Escandinàvia després de la matança. Caldrà veure si, a mitjà termini, es confirma la tendència a la baixa del populisme en les democràcies avançades del nord d'Europa

Merkel ratifica

Merkel s'atrinxera en el “no” als eurobons

16/09/11 02:00 - berlín - Gemma C. Serra email protegi

 

La cancellera Angela Merkel no ha esperat ni a veure què aporten de nou les propostes anunciades dimecres pel president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, per a l'emissió d'eurobons. Ahir dijous, davant els poderosos consorcis aplegats al Saló de l'Automòbil de Frankfurt, Merkel va repetir el seu rebuig a aquesta fórmula, que qualifica d'“equivocada”.

Res no l'ha apartada del que s'ha convertit en una mena de consigna d'estat per a la cancellera alemanya, potser per convicció, potser perquè és conscient que qualsevol moviment en direcció a un “sí” als eurobons posa encara més en perill la unitat de les seves files, davant l'aprovació al Parlament federal, el Bundestag, dels acords presos en la cimera de l'eurozona per a la reforma del fons de rescat europeu. A la seva coalició hi ha massa dissidència contra tot mecanisme que impliqui transferències automàtiques als països amb problemes.

Merkozy estrangula a Grecia

 

Més pressió per a Grècia

Merkel, Sarkozy i Papandreu lluiten contra una fallida segons alguns inevitable

Refermen la idea de mantenir el país hel·lè dins l'euro

15/09/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra

L'eix francoalemany es va activar de nou ahir per aturar una fallida que molts sentencien com a inevitable, la de Grècia, que es tem que arrossegaria l'eurozona al precipici. Vint minuts de conversa telefònica tripartida entre la cancellera Angela Merkel, el president Nicolas Sarkozy i el primer ministre Iorgos Papandreu van posar punt final a una jornada de tensions, amb senyals positius de les borses malgrat les noves amenaces de les agències de qualificació.

Merkel i Sarkozy van sentenciar, a través d'un comunicat, la seva convicció que Grècia continuarà a la zona euro i que s'han d'implementar els acords de la cimera de l'eurozona del 21 de juliol per al segon rescat grec, mentre que Papandreu prometia de nou que farien tot el que se'ls exigeix –és a dir, retallar dràsticament la despesa–, a canvi del vistiplau als ajuts.

La teleconferència va ser precedida per un doble crit d'auxili des d'Atenes. D'una banda, pràctic, demanant que s'accelerin els tràmits per donar llum verd al segon paquet d'ajut pactat; de l'altra, psicològic, en reclamar que s'aturin els pronunciaments catastrofistes sobre una insolvència imminent.

Grècia necessita l'aprovat de Berlín i París perquè es facin efectius uns ajuts de 160.000 milions d'euros, pas que està condicionat a l'aprovació dels parlaments nacionals implicats. Per aconseguir-ho, Grècia ha de demostrar que ha fet els deures, és a dir, que ha complert les exigències de retallades de la UE.

La demanda de Papandreu d'aturar els auguris tremendistes era una al·lusió directa a l'allau de declaracions inoportunes, per exemple, del ministre d'Economia alemany i líder del Partit Liberal, Philipp Rösler, que apuntava a una “insolvència ordenada” de Grècia. Les amonestacions públiques de Merkel no han fet callar Rösler, que en una carrera qualificada de suïcida continuava ahir sense obeir els dictats de la “mestressa”.

Merkel no aconsegueix que els liberals segueixin la seva disciplina. El partit de Rösler és a la corda fluixa, amb uns sondejos que el situen en percentatges extraparlamentaris, però en comptes d'acovardir-se respon amb una obstinació que posa en perill la coalició de Merkel. Una crisi –o una ruptura– de la coalició de la primera potència europea és l'últim que necessita l'eurozona, amenaçada per totes bandes.

Rösler es va permetre, això sí, un únic senyal d'obediència, des de Roma, quan va ratificar el seu rebuig als eurobons. És a dir, d'acord, aquí sí, amb el dictat de Merkel, però en contra del pronunciament favorable de la Comissió Europea, que va ser un dels senyals que van fer disparar en positiu les borses.
Papandreu, mentrestant, ha de centrar els esforços a convèncer la troica –UE, BCE i FMI– que retallarà despeses, privatitzarà i tirarà endavant unes reformes que generaran en tres anys 78.000 milions d'euros. Atenes està entre l'espasa i la paret, mentre les borses pugen o baixen segons com bufen els rumors. Qualsevol respir inoportú pot precipitar l'atac definitiu a Grècia, que necessita guanyar la cursa contrarellotge del seu segon rescat.

Jugando a la petanca con Grecia

Alemanya juga al doble llenguatge sobre la insolvència de l'Estat grec

Merkel es manifesta convençuda que Atenes complirà, mentre que els seus socis parlen d'expulsió del club de l'euro

La cancellera analitza amb Barroso el rescat

13/09/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

Els missatges contradictoris poder ser tan verinosos per als mercats financers com els anuncis d'insolvència, tal com es va palesar ahir amb l'enfonsament de les borses mentre el govern alemany s'atrinxerava en el missatge oficial: es parteix de la base que Grècia complirà els seus compromisos i que la troica internacional (CE, BCE i FMI) ho constatarà en aquest mateix sentit, en un pas previ imprescindible per donar llum verd al nou tram del rescat. Amb aquest missatge, el portaveu del govern d'Angela Merkel, Steffen Seibert, insistia en la variant més o menys salvadora per a Grècia, malgrat els missatges en direcció contrària dels socis de la cancellera.

Per al ministre d'Economia i líder del Partit Lliberal (FDP), Philipp Rösler, ha arribat l'hora de no imposar-se “prohibicions” respecte de cap reflexió ni de plantejar una insolvència controlada. És a dir, res, de moment, que trenqui els esquemes dels acords dels líders de l'eurozona, el 21 de juliol passat. Pel primer ministre de Baviera i president de la Unió Socialcristiana bavaresa (CSU), Horst Seehofer, no es pot descartar l'exclusió de l'eurozona dels països persistentment endeutats. En casos extrems, se sobreentén, i només si es demostra que malgrat totes les mesures empreses no se'n surten. És a dir, si Grècia no supera l'avaluació de la troica.

Els pronunciaments dels líders del dos partits aliats de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel donen una idea de per on van realment els pensaments i els escenaris que s'avaluen per al cas grec, per damunt de la insistència de la cancellera a voler “salvar” Grècia. Aquest cap de setmana, Merkel va demanar “paciència” al ciutadà, al mateix temps que Der Spiegel afirmava que el Ministeri de Finances prepara un pla per fer front a la insolvència grega. El ministre Wolfgang Schäuble ja està pensant com reaccionar a una situació que afectarà principalment el BCE, la banca privada i les asseguradores, segons el setmanari.

A final de mes

Els socis de Merkel perden la paciència i la cancellera, les possibilitats de maniobrar, més enllà de fer el paper de moderadora.
A la visita a Berlín de José Manuel Durão Barroso ahir no va seguir cap pronunciament destacable, més enllà d'un comunicat de tres paràgrafs en què s'insistia en el propòsit de veure aprovada la reforma del paraigües de rescat a final de mes. Aquesta qüestió, pel que fa a Alemanya, pot dependre del suport de l'oposició, ateses les dissidències a la coalició de Merkel.

El BCE accentua la compra de bons

El Banc Central Europeu va accelerar la setmana passada la compra de deute, fins a 13.960 milions d'euros, principalment de bons dels estats espanyol i italià. Amb aquesta nova intervenció va voler imprimir solidesa a les economies “problemàtiques”. Fora d'aquesta lectura, a Alemanya es va veure en el comunicat de la intervenció del BCE la ratificació dels “motius” gens secrets de l'economista cap de la casa, Jurgen Stark, per deixar el càrrec. La compra de deute ha obert un cisma al si del BCE. Fa uns mesos es va retirar de la presidència del Bundesbank Axel Weber, un altre enemic de les intervencions.

Merkel, en zona enemiga

Les eleccions al land de Merkel donen una empenta a l'SPD

La cancellera rep l'enèsima sotragada en les urnes

Els lliberals desapareixen de l'arc parlamentari de Mecklemburg

05/09/11 02:00 - Berlín - Gemma C. Serra email protegit

 

Mecklemburg-Pomerània Occidental, el land de l'est alemany on va créixer Angela Merkel, va donar ahir un altre disgust electoral a les files de la cancellera i una empenta als socialdemòcrates. Les eleccions regionals van donar la victòria al seu primer ministre, Erwin Sellering, del Partit Socialdemòcrata (SPD), amb una repuntada de sis punts fins col·locar-se en el 36,6% (segons les dades de la televisió pública ZDF a les 20.00), mentre que la Unió Cristianodemòcrata de Merkel va caure al 23,3%, el seu pitjor resultat en aquest land.
Sellering, que fins ara governava en coalició amb la CDU, podrà triar entre mantenir aquesta constel·lació o buscar-se com a soci L'Esquerra, una formació d'arrels postcomunistes. Els liberals, socis de govern de Merkel, van enfonsar-se en un 2,8%, de manera que queden fora de l'arc parlamentari, el contrari que els va passar als Verds, que d'extraparlamentaris van disparar-se al 8,5%. La socialdemocràcia esclatava d'eufòria, la coalició de Merkel patia una nova sotragada electoral, mentre el conjunt de les forces democràtiques coincidien a lamentar el 5,5% obtingut per l'ultradretà Partit Nacional Democràtic (NPD), que continuarà al Parlament regional malgrat haver perdut un 2,2%.
Les eleccions en aquest land eren les sisenes regionals de l'any, en què la CDU de Merkel ha perdut un land rere l'altre, tret de Saxònia-Anhalt. El final de campanya va veure's enterbolit per la mort del pare de Merkel, el pastor protestant Horst Kasner.
La propera cita serà a Berlín, on es dóna per feta la reelecció del socialdemòcrata Klaus Wowereit, que governa ara L'Esquerra. La situació de les files de Merkel no és dramàtica, però sí que ho és la dels liberals. Des de fa dies es parla d'una retirada del ministre d'Afers Estrangers, Guido Westwerwelle, a qui es responsabilitza del mal funcionament de la coalició de Merkel.