Els “indignats” importen més que els candidats

16/11/11 02:00 - Gemma C. Serra

És clar que conec els candidates espanyols. Rubal…tatatà, el de Zapatero, i Rajoy, el d'Aznar”, diu dubtós Johannes Pomerian, un estudiant berlinès defensor de l'acampada d'indignats alemanys de la Bundespressestrand (Platja de la Premsa Federal, en traducció literal). És a dir, la platja ciutadana que cada estiu s'instal·lava davant la Bundespressekonferenz o Conferència Federal de la Premsa, l'edifici on tenen lloc les trobades per a la premsa acreditada, nacional i estrangera. La Bundespressestrand desapareixerà aviat, perquè el solar acollirà dependències institucionals i els acampats com Pomerian seran desallotjats per la policia. El grapat d'acampats resisteixen, però, a imatge del moviment “Occupy” de Wall Street. “El moviment va arrencar d'Espanya i ara ja és global. És important que els col·legues d'allà tornin a Sol, amb o sense eleccions, amb solet o sota el gel”, afegeix l'estudiant.
Les temperatures nocturnes a Berlín –sota zero, des de novembre– fan témer que no caldrà esperar l'arribada de la policia per al desallotjament. El fred acaba d'arrencar i d'aquí a poques setmanes dels dos o tres graus sota zero actuals es pot passar als dos digits en negatiu. L'acampada, però, ha trobat fins ara més ressò mediàtic a Alemanya que la campanya espanyola, de la mateixa manera que les concentracions d'indignats del mes de maig passat, a Sol o a Catalunya, van omplir més informatius del país que el debat entre Rajoy i Rubalcaba.

“És una elecció de final cantat, no hi ha incògnites. Interessa més veure com serà el nou govern conservador que amb quin percentatge guanyarà”, comenta Dieter Wonka, corresponsal a Berlín del diari Leipziger Volskzeitung. Wonka pertany a un diari regional, però, sigui perquè a Alemanya el federalisme també es nota als mitjans de comunicació, sigui per la seva perseverança preguntadora, és el periodista més conegut –i temut– de la Bundespressekonferenz. No deixa passar una conferència sense atabalar el personatge que tingui al davant, sigui Merkel o un dels seus portaveus. “Segur que molts delegats de la CDU no saben ni que a Espanya hi ha eleccions ni que les guanyarà de carrer un partit germà”, sosté el periodista, en un apart del congrés del partit de Merkel, a Leipzig.

“Wolfgang Schäuble trobarà a faltar Elena Salgado”, diu, al seu costat, el col·lega de la televisió pública, ZDF. Els dos ministres de Finances han tingut bona relació, explica, malgrat aquests dificultosos temps de crisi i les pressions sobre Espanya. “A veure si no li acabarà passant com a Helmut Kohl, que s'entenia millor amb el socialista Felipe (González) que amb el seu coreligionari Aznar”, continua. “En moments com aquests, el que compta no és l'adscripció política, sinó el bon feeling. I Rajoy és una incognita”, conclou