En este cuadro regresa al poder el viejo Partido Conservador, conducido por un empresar que es dueño de casi todo el Paraguay.

En una coproducción de Deutsche Welle y la Televisión Pública de Paraguay analizan la realidad paraguaya y de América del Sur después de las elecciones en Venezuela y Paraguay, el jefe de los observadores de UNASUR, Salomón Lerner, el diplomático Eladio Loizaga, Asesor de RREE del Partido Colorado, Marcelo Lacci, analista político italiano y Gemma Casadeval, periodista observadora de las elecciones en Venezuela y Paraguay. En la conducción Gonzalo E. Cáceres de DW y Cristina Martínez de TV Pública del Paraguay.
lunes, 29 de abril de 2013
Desde Asunción, para las Claves de Gonzalo en la Dw.Tv
domingo, 28 de abril de 2013
Pensando en ella
Los verdes giran a la izquierda pese a los sondeos que les asocian a Merkel
Gemma Casadevall
La cúpula bicéfala verde -sus presidentes Claudia Roth y Cem Özdemir- y el dúo que encabeza la lista electoral -Jürgen Trittin, exministro de Medio Ambiente, y Katrin Göring Eckadt- apostaron por el retorno al poder de una alianza roji-verde como la que lideró, entre 1998 y 2005, el socialdemócrata Gerhard Schröder.
El pronunciamiento a favor de esa coalición, como reinstauradora de la justicia social que consideran le falta a la Alemania de Merkel, dominó el congreso, que recibió entre ovaciones al líder socialdemócrata, Sigmar Gabriel.
La apuesta decidida por esa alianza no es algo que deba darse por descontado en un partido con reputación de díscolo frente a las consignas de su propia cúpula.
Era la primera vez que un líder del Partido Socialdemócrata Alemán (SPD) era aclamado en un congreso de los Verdes, formación que tras la derrota de Schröder sufrió lo suyo para rehabilitarse ante el electorado, después de los recortes imprimidos al tejido social en la etapa roji-verde.
Fue uno de los congresos más disciplinados que se recuerdan en la formación, que respaldó sin fisuras las mociones de la cúpula, de sesgo más izquierdista -subida fiscal a los ingresos más altos, del 42 % actual al 49 %, o implantación de una tasa al patrimonio.
Se aprobó, asimismo, la introducción de un salario mínimo interprofesional y medidas contra la precariedad laboral y contra la especulación inmobiliaria, factores que hasta poco apenas afectaban al ciudadano y que irrumpieron con fuerza en la Alemania de hoy.
El congreso insistió en la denuncia de la creciente brecha social de la que responsabiliza a Merkel y dedicó espacios más o menos rutinarios a sus temas de siempre, como la defensa medioambiental.
El objetivo es, en palabras de Trittin, lograr el relevo del actual Gobierno entre la Unión Cristianodemócrata (CDU) de Merkel y el Partido Liberal (FDP) y colocar el "sello verde" a la política directriz de primera economía europea.
Trittin, como Özdemir y Roth, rechazaron toda posible alianza postelectoral con la CDU de Merkel y sobre todo con su hermanada Unión Socialcristiana de Baviera (CSU), partido sacudido por múltiples escándalos de amiguismo y corrupción.
Por encima de las proclamas contra Merkel y de lealtad al Partido Socialdemócrata, los sondeos apuntan a una coalición entre la CDU/CSU y los Verdes como modelo plausible tras las generales de septiembre.
Es una alianza inexplorada, ya que hasta ahora Alemania ha conocido, a escala federal, coaliciones de centro-derecha, entre socialdemócratas y liberales, grandes coaliciones o roji-verdes.
Hoy por hoy, las encuestas no apuntan a una mayoría suficiente ni para la coalición de centro-derecha de Merkel (al FDP se le ve en la cuerda floja del 5 %, mínimo para obtener representación parlamentaria) ni para una alianza roji-verde, en buena medida por la escasa popularidad del candidato socialdemócrata, Peer Steinbrück.
El SPD rechaza categóricamente reeditar una gran coalición como la que lideró Merkel en su primera legislatura y que hundió a los socialdemócratas en la peor crisis de electorado de su historia.
Este factor, unido a las afinidades entre Merkel y la candidata verde Katrin Göring Eckadt, miembro del Consejo de la Iglesia Evangélica alemana y representante del sector más conservador del ecopacifismo, han dado alas a esa teórica fórmula contranatura. EFE
gc/acm
(foto)
sábado, 27 de abril de 2013
Recomponiendo el discurso
Los Verdes alemanes reclaman justicia fiscal contra la creciente brecha social
Gemma Casadevall
Berlín, 27 abr (EFE).- Los Verdes alemanes abrieron su carrera por las próximas elecciones generales reclamando justicia fiscal y subidas impositivas a los ingresos altos, contra la creciente brecha social de la que responsabilizan al gobierno de Angela Merkel. "Alemania necesita una distribución justa de su riqueza", para frenar "el rumbo alocado" de una potencia económica en que "la prosperidad se concentra cada vez en menos manos", sentenció la líder del partido, Claudia Roth, ante el congreso del partido.
La primera economía europea es arquetipo de una "brecha social creciente", añadió Roth, mientras su compañero de liderazgo y copresidente, Cem Özdemir, abogaba por el regreso a la coalición roji-verde para derribar al gobierno de centro-derecha de Merkel.
Ambos líderes dieron así el pistoletazo oficial de salida de los Verdes en la lucha por regresar a las funciones de gobierno apuntalados en la misma constelación que lideró el último canciller socialdemócrata de Alemania, Gerhard Schröder, entre 1998 y 2005.
Las elecciones generales del 22 de septiembre deben marcar ese regreso a la "justicia social" a la que aludieron ambos líderes, en un congreso en que contó como invitado con el líder del Partido Socialdemócrata (SPD), Sigmar Gabriel.
Roth, en su estilo vibrante, y Özdemir, moderado, representaron la voluntad compartida de volver a la revolución roji-verde que marcó el camino del adiós a la energía atómica que Merkel tumbó, primero, y luego recuperó, en medio de la catástrofe de Fokushima.
La presencia de Gabriel tenía aire de compromiso, puesto que el candidato que luchará por arrebatar el poder a la canciller no es el líder del SPD, sino el exministro de Finanzas Peer Steinbrück.
Los sondeos no apuntan a una victoria socialdemócrata-verde, en parte debido al déficit de credibilidad de Steinbrück, ministro en la primera legislatura de Merkel, y luego arquetipo de político que cobra altos emolumentos en tertulias televisivas o foros económicos.
Tampoco se pronostica una reedición de la alianza entre la Unión Cristianodemócrata (CDU) de Merkel, la Unión Socialcristiana de Baviera (CSU) y el Partido Liberal (FDP), ya que se atribuye a éste porcentajes por debajo del 5 %, mínimo para obtener escaños.
Las constelaciones más plausibles, según las encuestas, son una gran coalición como la que lideró Merkel entre 2005 y 2009 o una alianza entre la CDU/CSU y los Verdes, fórmula hasta ahora inexplorada en un gobierno federal en Alemania.
Los dos cabeza de lista de los Verdes, Jürgen Trittin y Katrin Göring Eckadt, han rechazado esa posibilidad, lo mismo que Roth y Özdemir, y asegurado que no gobernarán con una formación -la CSU- sacudida por escándalos de corrupción y amiguismo.
"No nos aliaremos al partido de los amigos", afirmó Trittin, en alusión al término con que durante décadas se identificó a la CSU -"amigos", en español- y que ahora volvió a la palestra por nuevas sospechas sobre el partido hermanado con la CDU.
A cinco meses de las generales, el caballo de batalla de los Verdes es la justicia fiscal y el rechazo a una alianza considerada contranatura.
La formación ecopacifista aboga justo por aquello que rechazan de plano estos días explícitamente tanto Merkel como el líder de la CSU, Horst Seehofer, además del FDP, Philipp Rösler: una subida de los impuestos.
El congreso de los Verdes respaldó la moción de su cúpula, partidaria de una subida de la tasa a los ingresos más altos del 42 % actual al 49 %, así como la implantación de un impuesto al patrimonio, hasta ahora inexistente en Alemania.
Los Verdes pretenden, además, que los ricos aporten un 1,5 % de su patrimonio, hasta un volumen global estimado en 100 mil millones de euros, para la reducción del endeudamiento público.
No todos estos puntos van a ser compartidos por el SPD, su teórico compañero de batalla para derribar a Merkel.
"Somos dos formaciones distintas, unidas por principios comunes, lo que no significa que suscribamos todo el listado de temas", admitió Gabriel, ante los más de 800 delegados de los Verdes y en representación del ausente Steinbrück. EFE
gc/mcd
domingo, 21 de abril de 2013
martes, 16 de abril de 2013
Los excluidos, el gran protagonista
Verificar, missió impossible
La falta d'observadors imparcials complica ara la tasca de recompte de vots que reclama l'oposició
16/04/13 02:00 - CARACAS -
Gemma C.Serra
email protegit
“Sempre vam dir que tard o d'hora el chavisme es penediria d'haver rebutjat
els observadors. Les queixes a posteriori són difícils d'aclarir si no hi
ha hagut un notari que aixequés acta sobre el terreny de joc. Ara no els
passarem factura, però ja m'entén, oi?”, comentava un dels “acompanyants”
internacionals destacats a Caracas per al seguiment electoral.
Les reflexions, anònimes, de l'acompanyant es produïen enmig de la tensió generada en el Consell Nacional Electoral (CNE), on de cop la protagonista no era la seva presidenta, la mediàtica i poderosa Tibisay Lucena, sinó un dels “segons”, el rector Vicente Díez. A Lucena li va correspondre presentar la victòria sota mínims del postchavisme. A Díez, la declaració sobre la necessitat de “verificar” els resultats.
“Sí, és clar que ens necessitaran a nosaltres, els estaments imparcials”, deia l'acompanyant britànic, al costat de l'enviat de l'OEA, Bill Richardson. L'OEA, un dels tres grans estaments d'observació electoral internacional juntament amb el Carter Center i la UE, s'havia afegit als acompanyants amb una mínima representació, però no havia desplegat observadors a tot el país per falta d'autorització.
La pregunta de com es farà aquest recompte de vots que reclama Henrique Capriles, si durant l'E-Day –el dia de les eleccions– no hi va haver els ulls imparcials dels observadors, era ahir la pregunta del milió. La central de l'OEA ja ha aixecat el dit oferint-se a participar-hi, mentre Unasur insisteix que el paper correspon al CNE. És a dir, a l'òrgan chavista responsable, segons Capriles, de moltes de les irregularitats que denuncia. A Veneçuela el vot és electrònic, però inclou un comprovant, en paper, que és la base per al recompte. D'aquesta manera, es podrà fer un recompte manual, però difícilment es podrà arribar a establir quants dels 235.000 vots que falten a Capriles són fruit de les coaccions a l'elector que denuncien els opositors.
“Si Capriles vol demostrar que ell és el futur i el canvi que Veneçuela necessita, ha de deixar de perdre el temps demanant revisions i preparar-se per a la pròxima elecció”, afirmava ahir Roberto Rodríguez, coordinador del Comando Hugo Chávez a la barriada de La Candelaria.
Les reflexions, anònimes, de l'acompanyant es produïen enmig de la tensió generada en el Consell Nacional Electoral (CNE), on de cop la protagonista no era la seva presidenta, la mediàtica i poderosa Tibisay Lucena, sinó un dels “segons”, el rector Vicente Díez. A Lucena li va correspondre presentar la victòria sota mínims del postchavisme. A Díez, la declaració sobre la necessitat de “verificar” els resultats.
“Sí, és clar que ens necessitaran a nosaltres, els estaments imparcials”, deia l'acompanyant britànic, al costat de l'enviat de l'OEA, Bill Richardson. L'OEA, un dels tres grans estaments d'observació electoral internacional juntament amb el Carter Center i la UE, s'havia afegit als acompanyants amb una mínima representació, però no havia desplegat observadors a tot el país per falta d'autorització.
La pregunta de com es farà aquest recompte de vots que reclama Henrique Capriles, si durant l'E-Day –el dia de les eleccions– no hi va haver els ulls imparcials dels observadors, era ahir la pregunta del milió. La central de l'OEA ja ha aixecat el dit oferint-se a participar-hi, mentre Unasur insisteix que el paper correspon al CNE. És a dir, a l'òrgan chavista responsable, segons Capriles, de moltes de les irregularitats que denuncia. A Veneçuela el vot és electrònic, però inclou un comprovant, en paper, que és la base per al recompte. D'aquesta manera, es podrà fer un recompte manual, però difícilment es podrà arribar a establir quants dels 235.000 vots que falten a Capriles són fruit de les coaccions a l'elector que denuncien els opositors.
“Si Capriles vol demostrar que ell és el futur i el canvi que Veneçuela necessita, ha de deixar de perdre el temps demanant revisions i preparar-se per a la pròxima elecció”, afirmava ahir Roberto Rodríguez, coordinador del Comando Hugo Chávez a la barriada de La Candelaria.
“Imitar l'exemple de Chávez”
“Capriles ha d'acceptar els resultats com sempre ho va fer Chávez. Veneçuela
té un òrgan transparent i eficient. No necessita supervisors forans”, insistia
Wilfredo Penco, representant uruguaià de l'Unasur, plenament identificat amb la
consigna chavista que el CNE “es pot vigilar” a si mateix.
lunes, 15 de abril de 2013
El día después, la fiesta de la Telefonschalte (x 6)
Para el Journal de la DW, mañana, tarde y noche
Desde la 8 planta del Hotel Alba, Caracas ya es postchavista

El día despúes, en todas sus variantes y al calor de las urnas menos chavistas de lo que Tibisay hubiera querido mostrar al mundo.
A las 06.30 (13.00), apenas tras el primer café. Con Alejandra Correa
Cómo se pasó la noche, qué nos dijo Tibisay, el gran momento de la oposición.
A las 10.30 (17.00), recién desayunada como Dios manda. Con Alejandra

Qué perspectivas de actuación tiene la oposición, qué dicen los veedores. La diferencia entre los acompañantes -o club de fans- la observación electoral.
Y Capriles, llamando a un cacelorazo que clame al cielo
A las 17.30 (20.00), con los cacelorazos de Capriles de fondo. Ya llegó Silvia
Qué dice la oposición, cómo manejará el poschavismo esta victoria por la mínima. Qué posibilidades de recurso tiene Capriles frente al aparato de T
A las 21.30 (00.00), el patio se calmó, tensión en la calle. Seguimos con Silvia

Cómo se escuchó el cacerolazo que aún sigue, aires de toque de queda en la calle. Nadie salga del hotel, nadie quede con nadie.
Silvia conoce el patio, la enviada empieza a conocerlo.
A las 23.30 (02.00). Cómo se las arreglará ahora el poschavismo. De nuevo Silvia.

Caracas, ante el día después. El temor a la insumisión frente al control de la calle. Es responsable llamar a la movilización?
El poschavismo despliega el miedo a la calle, su teórico terreno.
A las 00.30 (03.00). Cerramos el chiringuito, hasta mañana. Buenas noches, Silvia
Buenas noches, desde Caracas. La enviada se repliega, en dirección a Paraguay, vía Buenos Aires.
Cómo no echarte de menos
Empeltats d'Hugo
Maduro voldria ser un clon de Chávez i Capriles ha aprés del ‘chavisme' com guanyar el cor del votant
15/04/13 02:00 - Gemma C. Serra
Nicolás Maduro, al Liceo Bolivariano Miguel Antonio Caro, sector Gato Negro, districte de Sucre, el cor del vell Caracas, malmès pel deteriorament que arrossega l'economia del país, representant del Socialisme del Segle XXI. Henrique Capriles, al Colegio Santo Tomás de Villanueva de Las Mercedes, el barri dels rics i poderosos, poblat de restaurants a preus impossibles. El candidat oficialista i l'opositor no se surten del guió ni pel que fa al lloc on van anar a votar l'un i l'altre ahir a Veneçuela per escollir el successor d'Hugo Chávez. L'home de l'aparell contra el rostre del canvi. Dos mons aparentment antagònics, però amb més similituds del que aparentment es diria. Maduro voldria ser un clon de Chávez, devot en el culte absolut al líder mort el 5 de març passat. Capriles és al pol contrari, però evidentment ha aprés del chavisme com guanyar-se el cor del votant. “Per a arribar a la presidència necessita milions de vots. No milions de dòlars a algun banc de Nova York”, diu Nicasio Álvarez, voluntari del Comando Hugo Chávez al barri de Carabobo.
Alvarez s'ha llevat amb l'anomenada Diana de Carabobo, l'implacable toc de corneta que ha ressonat a les tres de la matinada a l'Hotel Alba. Allà dormen centenars de voluntaris del postchavisme. Passen la nit a l'exHilton que Chávez va estatalitzar el 2005. Un toc de luxe bolivarià, al servei de la campanya de Maduro. “Una cosa és saltar-se la llei seca. Una altra menjar-se totes les reclamacions que hem fet sobre les irregularitats electorals del Consell Nacional Electoral de Tibisay Lucena”, diu des d'un escenari prou diferent María Corina Machado Parisca, diputada de l'opositora Mesa de Unidad (MUD). El seu és un dels noms que sonen a l'oposició com a apostes sòlides de l'equip de Capriles, si arriba a la presidència. Es la convidada estrella del còctel del director del diari El Nacional, Miguel Otero, a la seva magnífica casa dels afores de Caracas. Una casa que no té res a veure amb les estàndars veneçolanes, on s'ofereix xampany i whisky a la premsa internacional. Es la vigília de les eleccions, des de divendres impera la prohibició de beure alcohol en tot el país. Però la casa d'Otero és un món apart, un graó per sobre fins i tot dels estàndars de l'elit opositora. La diputada opositora es queixa de les irregularitats de la funcionària Lucena, un pes pesant a l'aparell de Chávez heretat per Maduro. També es queixa que la televisió estatal, Venezolana de Televisión (VTV), s'ha saltat olímpicament la llei del silenci pel que fa a la propaganda política en els dies de reflexió. Les intervencions de Maduro, missatges de Chávez recents, reportatges nostàlgics en format Hugo vive o missatges de lleialtat més enllà de la mort, amb l'etiqueta Cháveztelojuro són la constant tant a VTV com a la resta de mitjans vinculats al chavisme.
L'oposició respon des de Globovisión –canal que agonitza com a òrgan opositor, per l'imminent canvi de propietari–, el canal espanyol de la CNN i altres mitjans titllats pel chavisme d'“òrgans pagats per l'enemic” –els Estats Units–. El Comando Simón Bolívar, equip de campanya de Capriles, intervé continuament amb denúncies de presumptes irregularitats i saltant-se, de facto, la llei del silenci en reflexió. Capriles i Maduro han copiat, cadascú en el seu estil, les pràctiques de Chávez. L'opositor va mimetitzar part del discurs i gestos populistes fins aconseguir mobilitzar masses, més enllà de les elits que són el seu suport electorat originari. Maduro, “fill de Chávez” segons s'autoproclama, és una mena de fotocòpia del comandante, desproveït del carisma que aquest va tenir. “Chávez podia ser populista fins a la medul·la i convertir en llegendaris els atacs a (George W.) Bush. Però en cinc minuts es canviava el xip i passava a ser l'estadista que era. Maduro no és ni una cosa ni l'altra. Es l'home de l'aparell. I prou”, resumeix Felipe Ocariz, politòleg de Caracas, a la sala de premsa de la CNE on la funcionària Lucena donarà a conèixer els resultats dels comicis i el nom del successor del seu comandante.
domingo, 14 de abril de 2013
Para Estacion Sur, desde el Alba
Crónica con Alejandra, a horas de la jornada electoral
http://www.funkhauseuropa.de/suche/index.phtml
Para la Dw, en el E-Day de Maduro
Telefonschalte, con Alejandra Correa

Una jornada electoral que empieza a toque de corneta en el Alba y termina en la CNE de Tibisay
A las 17.00 (10.30 venezolanas)
Mirando la tele mientras vota Maduro

Nicolás votó y habló y habló, otra de las costumbres heredadas de Hugo, con la difrencia de que el carisma ni se hereda ni es transferible.
A las 20.00 (13.30 venezolanas)
Seguimos mirando la tele, votó Capriles

Capriles también habló y habló, de acuerdo a la costumbre de Hugo, con el desafío no resuelto de imitar actitudes sin clonarse.
A partir de ahí, a esperar a Tibisay
Una jornada electoral que empieza a toque de corneta en el Alba y termina en la CNE de Tibisay
A las 17.00 (10.30 venezolanas)
Mirando la tele mientras vota Maduro
Nicolás votó y habló y habló, otra de las costumbres heredadas de Hugo, con la difrencia de que el carisma ni se hereda ni es transferible.
A las 20.00 (13.30 venezolanas)
Seguimos mirando la tele, votó Capriles
Capriles también habló y habló, de acuerdo a la costumbre de Hugo, con el desafío no resuelto de imitar actitudes sin clonarse.
A partir de ahí, a esperar a Tibisay
Desde el Alba, de nuevo
Els ulls de Chávez
14/04/13 02:00 -
Gemma C. Serra
email protegit
Maduro, si
guanya, haurà d'afrontar una economia insostenible, amb un 26% d'inflació
El paisatge a Limón no sembla precisament de felicitat. Barraques aixecades a peu de carretera, apuntalades amb fustes sobre barrancs de vertigen, entre tones de deixalles. La foto del comandante és omnipresent, amb els ulls mirant aquests milions d'habitants tan fills de Chávez com Maduro, l'exconductor de camions que es va convertir en successor designat a dit pel líder, després de setze anys de fidelitat dins l'aparell chavista.
Aquest diumenge, hi ha convocats uns 19 milions de veneçolans per elegir president i l'oposició somnia que les relliscades enfonsin en les urnes aquesta còpia dolenta del líder que és Maduro –la més patètica, la de l'ocellet que diu que se li va aparèixer en una església i que era “l'esperit del comandante”. “El carisma no és transferible”, sosté, en el Consell Electoral Nacional (CNE), la politòloga Margarita López Maya. Maduro no és Chávez i els seus ulls no arrosseguen els cors, malgrat les marxes multitudinàries d'aquests dies. “Hi ha molt inèrcia, i molta guerra interna”, diu John Magdaleno, col·lega de López Maya.
Maduro, si guanya, haurà d'afrontar una economia insostenible, amb un 26% d'inflació i en un país on Chávez ha rescatat milions de persones de la pobresa extrema però que no ha desenvolupat la seva economia perquè tot rutlla al voltant dels petrodòlars.
“A Maduro se'l menjaran, si guanya, els seus rivals interns”, explica Aixa Armas, coordinadora al Comando Bolívar, l'equip de Capriles. Entre aquests rivals hi ha el president del Parlament, Diosdado Cabello, que mai no ha pogut pair l'exconductor de camions. Mentre a la CNE es creuen els pronòstics, al Cuartel de la Montaña (o Museu de la Revolució), als afores de Caracas, continua la processó de chavistes al lloc on es van traslladar les restes de Chávez. El mateix lloc on el comandante va emprendre la seva revolució bolivariana, amb l'intent colpista del febrer del 1992 contra Carlos Andrés Pérez. “Al final no el van embalsamar. Millor, en el fons. Entre això i l'ocellet de Maduro, no sé en què hauria acabat l'espectacle“, diu Nyamar González, votant de Maduro, que aquest dissabte pujarà a la muntanya, però que reconeix que certes coses del postchavisme li fan “vergonya aliena”.
jueves, 11 de abril de 2013
El rostro que avergüenza a Alemania
Els neonazis posen la justícia alemanya en evidència
El procés contra una assassina d'immigrants s'empantanega amb una xarxa solidària de presos ultres
Són pocs, però ben avinguts. Els 10.000 neonazis violents que es calcula que hi ha a Alemanya –país de 82 milions d'habitants– no abandonen els coreligionaris. Hi ha una xarxa anomenada AD Jail Crew (AD, per Aryan Defense, Equip de la Presó, fundat el 20 d'abril del 2012, aniversari de la mort d'Adolf Hitler) que es comunica amb els presos i els ofereix ajuda mitjançant anuncis en clau publicats en revistes de motards.
Entre les persones a qui s'adreça un dels seus membres –identificat com a Bernd, de 38 anys i entre reixes a Colònia– hi ha Beate Zschäpe, l'única supervivent del grup Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), responsable de la mort entre el 2000 i el 2007 de vuit immigrants turcs, un de grec i una agent de la policia.
L'existència de la xarxa solidària per als presos va sortir a la llum aquest dimarts al diari sensacionalista Bild i sense que, fins ara, s'hagi pogut aclarir fins a quin punt era efectiu aquest ajut ni tampoc si Zschäpe va rebre mai cartes de Bernd a la presó on està en règim d'aïllament total.
Una incògnita més en la història vergonyant de l'NSU, un grup de neonazis l'existència del qual era coneguda per la policia des del final dels anys 90, però que per a l'opinió pública no va existir fins que, el novembre del 2011, els dos companys de Zschäpe es van suïcidar a trets en un cotxe caravana. Immediatament després, ella va fer volar la casa on vivien tots dos i aleshores va anar a la policia.
Es va obrir així la caixa dels trons. Resulta que el grup era el responsable d'uns assassinats en sèrie que mai no s'havien investigat, perquè es consideraven “crims entre màfies estrangeres”. I va resultar, també, que part del material arxivat sobre el grup s'havia destruït, sense que ningú sàpiga exactament per què.
La cancellera, Angela Merkel, va pronunciar la paraula “vergonya” i va haver d'admetre que a Alemanya existeix un terrorisme ultradretà.
Un any i mig després dels avergonyiments públics, algunes dimissions policials i promeses de fer-ho millor, la justícia s'enreda en les seves potes i impedeix l'entrada al judici a mitjans turcs i grecs, amb l'argument que les places reservades a la premsa (50) ja estaven adjudicades.
Gestions diplomàtiques
Ni les protestes d'Ankara ni tampoc les solucions ofertes per col·legues
periodistes alemanys, disposats a cedir-los els seus llocs a la sala, han
desbloquejat la situació. El govern insisteix que no pot fer-hi res, perquè és
cosa de la justícia. Però el ministre d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle,
intensifica les gestions diplomàtiques perquè, com a mínim, sí que hi entri el
cos consular turc i grec.
El judici comença el dimecres dia 17. De la “vergonya” per les negligències o connivència policial s'ha passat a la incredulitat per les explicacions de la justícia. I, enmig de tot això, el Bild surt amb la història de la xarxa solidària i els missatges xifrats.
A Alemanya no es permet la presència de càmeres dins dels judicis. A Zschäpe no se l'ha vista ni escoltada des que va ingressar a la presó preventiva. L'expectació creix. I el degoteig d'informacions sobre els neonazis alemanys o les negligències de la policia és diari.
El judici comença el dimecres dia 17. De la “vergonya” per les negligències o connivència policial s'ha passat a la incredulitat per les explicacions de la justícia. I, enmig de tot això, el Bild surt amb la història de la xarxa solidària i els missatges xifrats.
A Alemanya no es permet la presència de càmeres dins dels judicis. A Zschäpe no se l'ha vista ni escoltada des que va ingressar a la presó preventiva. L'expectació creix. I el degoteig d'informacions sobre els neonazis alemanys o les negligències de la policia és diari.
LA XIFRA
10.000 neonazis violents es calcula que viuen a Alemanya, en un país de 82
milions d'habitants.
lunes, 8 de abril de 2013
La fría Angie y el gélido ex KGB
Merkel planta cara a Putin i surt en defensa de les ONG
La cancellera alemanya insta el president rus a deixar treballar les entitats civils estrangeres al seu país
Ahir, Merkel va aprofitar que Alemanya esperava Putin amb les ungles esmolades per llançar un parell de crítiques sense perdre els nervis. Molt d'acord amb el seu estil. Rússia ha de deixar créixer una societat civil forta, perquè d'aquest factor en depèn el benestar social. Les ONG han de poder fer la seva feina, també a Rússia, va dir la cancellera a Putin, en la inauguració de la Fira Industrial de Hannover, a la qual el president rus assistia com a convidat d'honor. Les paraules de la cancellera responien al setge imposat per Moscou a les activitats de les ONG estrangeres a Rússia, incloses l'alemanya Fundació Konrad Adenauer –propera a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que lidera Merkel– i la Friedrich Ebert, dels socialdemòcrates.
En els últims dies, les seus d'aquestes organitzacions van ser objecte de ràtzies, com moltes altres que treballen a Rússia, una qüestió que va desfermar una allau de crítiques entre les pròpies files de la cancellera i de la resta de la classe política alemanya.
Putin té la pell tan gruixuda i la sang tan freda com la cancellera, i estava preparat per a aquesta mena de retrets. Rússia és un exemple de solidesa econòmica enmig de la feblesa mundial, i especialment l'europea, va recordar ell a l'amfitriona, que evidentment no va estar-se tampoc d'elogiar les excel·lents relacions comercials bilaterals.
Popularitat
Merkel va estar a l'altura del que s'esperava d'ella i es va guanyar els
aplaudiments generals amb un discurs fet a mida per a un any electoral com és
aquest 2013 per a Alemanya. Davant d'un auditori principalment format per
representants de l'àmbit industrial a Hannover, va tenir l'ocasió per llimar les
asprors que haurien pogut provocar a la part russa aquestes crítiques i, una
vegada més, Merkel va demostrar com s'ho empesca per saber mantenir la seva gran
popularitat a casa.
Un contrast amb els bons temps de l'amic Gerd
La fredor bilateral entre Merkel i Putin, ahir a Hannover, era encara més evident si es compara amb els temps del socialdemòcrata Gerhard Schröder a la cancelleria. Aleshores, el president rus i el canceller alemany eren aliats i amics, dins i fora de l'escenari polític. Putin ja va assistir a una inauguració de la Fira de Hannover el 2005, amb Schröder d'amfitrió. És a dir, uns mesos abans que el llavors canceller tirés la tovallola, desgastat per la impopularitat de les seves retallades socials, i convoqués les eleccions anticipades que va guanyar Merkel.
Schröder va rebre Putin com l'amic que era, van repartir-se petons i abraçades entre Doris, l'esposa del canceller, i el president rus, que sovint havia estat hoste del matrimoni en sopars semiprivats al domicili familiar de Hannover (l'adreça privada dels Schröder). A la tardor següent va perdre les eleccions contra Merkel i, uns mesos després, Schröder va passar a encapçalar el consell de vigilància de Gazprom, el consorci rus del qual depenen els subministraments de gas a Alemanya. A Hannover es deia ahir que Putin potser aprofitaria per deixar-se caure a casa del seu amic, que justament ahir feia 69 anys.
domingo, 7 de abril de 2013
Angie, la amiga de los animales
Merkel defiende a las ONG frente al acoso de Putin
Gemma Casadevall
Berlín, 7 abr (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, hizo hoy equilibrios entre la defensa de la sociedad civil en Rusia y los elogios a las jugosas relaciones comerciales bilaterales con Moscú, ante un Vladímir Putin que exhibió poderío económico en medio de las críticas al acoso que sufren las ONG en su país.
Las ONG son motor "de innovación y motivación" y conviene apostar por este puntal del bienestar que es la sociedad civil, dijo la canciller en el discurso inaugural de la Feria Industrial de Hannover (norte de Alemania), a la que Rusia acude como país invitado con un despliegue de 170 empresas.
"Tenemos que intensificar el diálogo, desarrollar nuestras respectivas perspectivas y conseguir que las ONG, que en Alemania conocemos como motor de innovación, tengan su oportunidad también en Rusia", añadió.
Merkel saldó con este par de frases, las más aplaudidas de su discurso, su compromiso con las ONG, tras el alud de críticas por los registros realizados en las sedes de organizaciones extranjeras en Moscú, incluida la Fundación Konrad Adenauer, afín a la Unión Cristianodemócrata (CDU) que preside la canciller.
El presidente ruso, Vladímir Putin, en el discurso anterior, había incidido en la necesidad de reforzar las relaciones comerciales bilaterales, en medio de una crisis en que "la economía mundial y la europea siguen mostrándose lamentablemente muy frágiles".
Frente a la debilidad económica europea y mundial, Rusia presenta un endeudamiento estatal "controlable", tiene unas buenas reservas de oro y, pese a algún punto negro, como la excesiva inflación, admitió el presidente, está en disposición de invertir.
Fueron dos discursos cortos, en medio de una ceremonia volcada en exhibir la fortaleza del ámbito industrial y que empezó con casi una hora de retraso y en medio de fuertes medidas de seguridad.
La visita de Putin a Hannover había quedado empañada por las protestas en Alemania contra las acciones sobre las ONG, tanto desde las filas gobernantes -incluido el Partido Liberal (FDP), socio de Merkel- como de la oposición.
Las operaciones en Moscú siguen a la ley promulgada el año pasado que obliga a registrarse como "agentes extranjeros" a las ONG que reciben financiación del exterior.
Grupos de manifestantes de organizaciones de defensa de los derechos humanos y del partido Los Verdes se concentraron para protestar por el proceder de Moscú ante el pabellón en el que Putin y Merkel inauguraron la feria.
Los ánimos estaban bastante caldeados ya la semana pasada y, además, Putin había defendido en una entrevista a la televisión pública alemana ARD, el viernes, estas acciones como parte del "lógico control" de su país sobre las ONG.
Los registros afectaron a las principales ONG extranjeras e incluyeron, por parte alemana, tanto a la ya mencionada de las filas conservadoras como a su equivalente socialdemócrata, la Friedrich Ebert.
Esta cuestión afectó la de por sí poco cálida relación entre Merkel y Putin, quien en 2005, aún con su amigo y aliado político, el socialdemócrata Gerhard Schröder, fue aclamado ya como invitado de honor en el mayor escaparate mundial del sector.
Por encima de los disensos actuales, Merkel hizo gala de su habitual sangre fría y se esforzó en mostrar cordialidad, salpicada de esas críticas, frente a su algo incomodado invitado.
Berlín es un excelente socio comercial para Moscú, con una balanza comercial que en 2012 movió -en uno u otro sentido- 80.500 millones de euros, lo que significa un incremento del 6,9 % respecto al año anterior, según cifras difundidas en la feria.
Merkel y Putin tendrán una segunda ocasión de mostrar armonía o disenso mañana, en el recorrido de apertura por el recinto, tras una ceremonia en memoria de las víctimas del nazismo.
Será en el cementerio de Hannover, donde están enterrados 386 trabajadores forzosos soviéticos que el régimen nazi entregó a sus empresas colaboradoras.
Entre lo simbólico y lo económico, se espera que ambos líderes pronuncien alguna declaración más cercana a la agenda política multilateral del momento. EFE
gc/acm
(foto)
sábado, 6 de abril de 2013
Vladímir nos visita
Merkel recibe a Putin en medio de disensos bilaterales
Gemma Casadevall
Berlín, 6 abr (EFE).- La canciller alemana, Angela Merkel, recibirá este domingo al presidente ruso, Vladímir Putin, en una cita teóricamente volcada a mostrar el poderío industrial de Rusia pero empañada por un alud de disensos bilaterales e internacionales.
Los dos líderes inaugurarán mañana la Feria Industrial de Hannover, la mayor del mundo y en la que Rusia desplegará 176 expositores, y recorrerán el lunes el recinto en la protocolaria ronda de apertura del evento.
Organizaciones cívicas, Amnistía Internacional y formaciones ecopacifistas han convocado ya para el domingo protestas para afear el proceder de Moscú en materia de derechos humanos, un "clásico" en toda visita de Putin, ahora agudizado por las recientes razias a organizaciones no gubernamentales (ONG) en Rusia.
El asunto va más allá de las protestas en la calle, ya que la propia Merkel está comprometida a abordar la situación con el mandatario ruso, en tanto que una de las fundaciones afectadas por los registros es la Konrad Adenauer Stiftung, afín a la Unión Cristianodemócrata (CDU) que preside la canciller.
Merkel ya abordó esa cuestión, por teléfono, con Putin, según explicaron fuentes gubernamentales unos días atrás, y se propone incidir de nuevo en ello en la visita a Hannover.
A las críticas que deba escuchar de su anfitriona se suman las del Gobierno regional de Baja Sajonia -del que es capital Hannover-, integrado por una coalición entre socialdemócratas y verdes, estos últimos convocantes de las protestas del domingo.
El propio Putin justificó los registros a las ONG -además de la Konrad Adenauer se vio afectada su equivalente socialdemócrata, la Friedrich Ebert Stiftung-, en una entrevista emitida ayer por la televisión pública alemana ARD, por la necesidad de mantener "el control" sobre sus actividades.
Al mismo tiempo, proclamaba su compromiso con la "apertura democrática", pero advirtiendo que cada país establece sus propios cánones en lo que a seguridad y orden público se refiere.
El presidente ruso no quiere que la cuestión empañe su visita a la feria de Hannover, donde Rusia acude este año como país invitado, lo que derivado en un despliegue sin precedentes de su empresariado por el mayor escaparate del mundo del sector.
Pero lo cierto es que las relaciones entre Merkel y Putin, más allá de disensos puntuales, distan mucho de aquella "amistad entre hombres" que mantuvo el presidente con su antecesor en la Cancillería, el socialdemócrata Gerhard Schröder.
En su etapa en el poder -de 1998 a 2005-, ambos líderes exhibieron armonía bilateral en lo público y lo privado -Schröder se convirtió en miembro del consejo de vigilancia de Gazprom tras su derrota electoral ante Merkel, por intervención de Putin-.
Hannover es la patria chica de Schröder, quien mañana cumple 69 años, y su domicilio familiar en esa ciudad de provincias fue escenario de unas cuantas visitas de Putin al entonces canciller.
De ese trato de favor mutuo de entonces se ha pasado a una frialdad que ni la canciller ni el presidente tratan de disimular, a lo que se suman las críticas abiertas que Merkel ha dirigido a Putin en reiteradas ocasiones, en lo relativo a los derechos humanos en su país.
Frente a esos disensos, están las fuertes relaciones comerciales entre Rusia y Alemania -principalmente, en lo que respecta al suministro de gas- así como la necesidad de mantener el diálogo en el ámbito internacional, por encima del abismo en torno al conflicto sirio y la cercanía de Moscú respecto a Bachar al-Assad.
Siria y la escalada de tensiones y amenazas de Corea del Norte centrarán la atención política multilateral de la visita de Putin, además de los importantes contratos comerciales que el presidente quiere conseguir para su empresariado. EFE
gc/jac
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)


