Empeltats d'Hugo
Nicolás Maduro, al Liceo Bolivariano Miguel Antonio Caro, sector Gato Negro, districte de Sucre, el cor del vell Caracas, malmès pel deteriorament que arrossega l'economia del país, representant del Socialisme del Segle XXI. Henrique Capriles, al Colegio Santo Tomás de Villanueva de Las Mercedes, el barri dels rics i poderosos, poblat de restaurants a preus impossibles. El candidat oficialista i l'opositor no se surten del guió ni pel que fa al lloc on van anar a votar l'un i l'altre ahir a Veneçuela per escollir el successor d'Hugo Chávez. L'home de l'aparell contra el rostre del canvi. Dos mons aparentment antagònics, però amb més similituds del que aparentment es diria. Maduro voldria ser un clon de Chávez, devot en el culte absolut al líder mort el 5 de març passat. Capriles és al pol contrari, però evidentment ha aprés del chavisme com guanyar-se el cor del votant. “Per a arribar a la presidència necessita milions de vots. No milions de dòlars a algun banc de Nova York”, diu Nicasio Álvarez, voluntari del Comando Hugo Chávez al barri de Carabobo.
Alvarez s'ha llevat amb l'anomenada Diana de Carabobo, l'implacable toc de corneta que ha ressonat a les tres de la matinada a l'Hotel Alba. Allà dormen centenars de voluntaris del postchavisme. Passen la nit a l'exHilton que Chávez va estatalitzar el 2005. Un toc de luxe bolivarià, al servei de la campanya de Maduro. “Una cosa és saltar-se la llei seca. Una altra menjar-se totes les reclamacions que hem fet sobre les irregularitats electorals del Consell Nacional Electoral de Tibisay Lucena”, diu des d'un escenari prou diferent María Corina Machado Parisca, diputada de l'opositora Mesa de Unidad (MUD). El seu és un dels noms que sonen a l'oposició com a apostes sòlides de l'equip de Capriles, si arriba a la presidència. Es la convidada estrella del còctel del director del diari El Nacional, Miguel Otero, a la seva magnífica casa dels afores de Caracas. Una casa que no té res a veure amb les estàndars veneçolanes, on s'ofereix xampany i whisky a la premsa internacional. Es la vigília de les eleccions, des de divendres impera la prohibició de beure alcohol en tot el país. Però la casa d'Otero és un món apart, un graó per sobre fins i tot dels estàndars de l'elit opositora. La diputada opositora es queixa de les irregularitats de la funcionària Lucena, un pes pesant a l'aparell de Chávez heretat per Maduro. També es queixa que la televisió estatal, Venezolana de Televisión (VTV), s'ha saltat olímpicament la llei del silenci pel que fa a la propaganda política en els dies de reflexió. Les intervencions de Maduro, missatges de Chávez recents, reportatges nostàlgics en format Hugo vive o missatges de lleialtat més enllà de la mort, amb l'etiqueta Cháveztelojuro són la constant tant a VTV com a la resta de mitjans vinculats al chavisme.
L'oposició respon des de Globovisión –canal que agonitza com a òrgan opositor, per l'imminent canvi de propietari–, el canal espanyol de la CNN i altres mitjans titllats pel chavisme d'“òrgans pagats per l'enemic” –els Estats Units–. El Comando Simón Bolívar, equip de campanya de Capriles, intervé continuament amb denúncies de presumptes irregularitats i saltant-se, de facto, la llei del silenci en reflexió. Capriles i Maduro han copiat, cadascú en el seu estil, les pràctiques de Chávez. L'opositor va mimetitzar part del discurs i gestos populistes fins aconseguir mobilitzar masses, més enllà de les elits que són el seu suport electorat originari. Maduro, “fill de Chávez” segons s'autoproclama, és una mena de fotocòpia del comandante, desproveït del carisma que aquest va tenir. “Chávez podia ser populista fins a la medul·la i convertir en llegendaris els atacs a (George W.) Bush. Però en cinc minuts es canviava el xip i passava a ser l'estadista que era. Maduro no és ni una cosa ni l'altra. Es l'home de l'aparell. I prou”, resumeix Felipe Ocariz, politòleg de Caracas, a la sala de premsa de la CNE on la funcionària Lucena donarà a conèixer els resultats dels comicis i el nom del successor del seu comandante.