Els ulls de Chávez
Maduro, si
guanya, haurà d'afrontar una economia insostenible, amb un 26% d'inflació
“No es cregui les enquestes. Les fan ells. Aquest diumenge acaba el malson de
16 anys de chavisme”, diu Berta Olivares, de 68 anys, àvia de tres néts “ja
grans” a Xile, i d'un quart, “un noiet”, a Caracas. Ho diu des del taxi
compartit que travessa algunes de les barriades pobres (Limón i Catia) que
envolten la capital de Veneçuela. Un monumental embús a l'autopista del centre
ha obligat el taxista a fer la volta per la carretera vella. Barris “lletjos”,
diu Olivares, resident a Santiago de Xile des de fa 15 anys –“gairebé des del
principi d'Hugo Chávez”–, que ara és a Caracas per a votar. “El problema és a
que Limón, com a Catia o Petaré, viuen tres milions de pobres en situació
crítica, conformistes, que són feliços amb la misèria que el chavisme els regala
i temen el canvi”, diu el taxista, votant de l'opositor Henrique Capriles, com
la Berta.El paisatge a Limón no sembla precisament de felicitat. Barraques aixecades a peu de carretera, apuntalades amb fustes sobre barrancs de vertigen, entre tones de deixalles. La foto del comandante és omnipresent, amb els ulls mirant aquests milions d'habitants tan fills de Chávez com Maduro, l'exconductor de camions que es va convertir en successor designat a dit pel líder, després de setze anys de fidelitat dins l'aparell chavista.
Aquest diumenge, hi ha convocats uns 19 milions de veneçolans per elegir president i l'oposició somnia que les relliscades enfonsin en les urnes aquesta còpia dolenta del líder que és Maduro –la més patètica, la de l'ocellet que diu que se li va aparèixer en una església i que era “l'esperit del comandante”. “El carisma no és transferible”, sosté, en el Consell Electoral Nacional (CNE), la politòloga Margarita López Maya. Maduro no és Chávez i els seus ulls no arrosseguen els cors, malgrat les marxes multitudinàries d'aquests dies. “Hi ha molt inèrcia, i molta guerra interna”, diu John Magdaleno, col·lega de López Maya.
Maduro, si guanya, haurà d'afrontar una economia insostenible, amb un 26% d'inflació i en un país on Chávez ha rescatat milions de persones de la pobresa extrema però que no ha desenvolupat la seva economia perquè tot rutlla al voltant dels petrodòlars.
“A Maduro se'l menjaran, si guanya, els seus rivals interns”, explica Aixa Armas, coordinadora al Comando Bolívar, l'equip de Capriles. Entre aquests rivals hi ha el president del Parlament, Diosdado Cabello, que mai no ha pogut pair l'exconductor de camions. Mentre a la CNE es creuen els pronòstics, al Cuartel de la Montaña (o Museu de la Revolució), als afores de Caracas, continua la processó de chavistes al lloc on es van traslladar les restes de Chávez. El mateix lloc on el comandante va emprendre la seva revolució bolivariana, amb l'intent colpista del febrer del 1992 contra Carlos Andrés Pérez. “Al final no el van embalsamar. Millor, en el fons. Entre això i l'ocellet de Maduro, no sé en què hauria acabat l'espectacle“, diu Nyamar González, votant de Maduro, que aquest dissabte pujarà a la muntanya, però que reconeix que certes coses del postchavisme li fan “vergonya aliena”.