Rècord amunt, rècord avall
Alemanya ha sortit més ben parada de la crisi que altres països, acostuma a dir la cancellera Angela Merkel. L'èxit del seu sanejat mercat laboral es deu al fet que el país va fer els deures abans que l'enxampés la crisi, admet tot seguit la cap del govern de la primera economia europea, amb una taxa d'atur del 4,7% –segons xifres de l'Oficina Federal d'Estadística–. A la mateixa Merkel no li dol reconèixer, cada cop que en té ocasió, que bona part de la feina feta correspon a l'Agenda 2010, és a dir, a les reformes estructurals que el 2003 va encetar el seu antecessor, el socialdemòcrata Gerhard Schröder, que li van costar a ell el càrrec –i l'escissió del Partit Socialdemòcrata (SPD) del que ara és l'Esquerra, liderada por Oskar Lafontaine– i que la van col·locar a ella al poder l'any 2005. Aleshores, el nombre d'aturats vorejava els cinc milions, amb una taxa de l'11,7%. El 2014 ha tancat amb 2,1 milions d'aturats, fet que suposa un rècord d'ocupació històric, situat en 42,6 milions de persones amb feina d'un total de 44,7 milions de població activa.
És clar que no tot és tan bonic, en aquest èxit: es calcula que un de cada quatre treballadors està ocupat amb un sou baix o molt baix i que, per tant, tindrà una jubilació sota mínims. Fruit d'aquesta evidència ha estat la implantació, aquest gener, d'un salari mínim interprofessional –8,5 euros l'hora– per imposició del mateix SPD, ara soci de coalició de Merkel. Al sanejat mercat laboral alemany, s'hi ha instal·lat la paraulaprecarietat, inexistent abans de les reformes, com a cara lletja de la mateixa moneda.
Les reformes impulsades per Schröder aquell 2003 van suposar la fi d'un atur gairebé indefinit i la implantació d'uns subsidis limitats a un any –més tard ampliats a 15 mesos per als més grans de 50 anys, a 18 mesos a partir dels 55 i a un màxim de 24 mesos des dels 58–. Es va augmentar la pressió sobre l'aturat perquè acceptés ofertes laborals fora del seu lloc de residència o per sota de la seva capacitació laboral. També es va fomentar la fórmula de les minifeines (a temps parcial, fins a 40 hores mensuals i amb retribucions per sota dels 500 euros), principal motor d'aquestes futures jubilacions de pobresa, ja que, evidentment, la seva contribució a la Seguretat Social és igualment mínima.
A Merkel no li dol lloar els efectes d'aquelles retallades. Al capdavall, ella en va sortir beneficiada i el votant de la seva Unió Demòcrata Cristiana no n'està descontent. Un altre tema van ser els efectes sobre l'SPD, que encara no s'ha refet de les “retallades” en el seu electorat. Des de la derrota de Schröder, els socialdemòcrates han estat o bé socis de govern a les ordres de la cancellera –durant la primera legislatura de Merkel i l'actual– o bé partit a l'oposició, durant el segon mandat.