Els islamòfobs desafien Merkel
Uns 5.000 manifestants en direcció a la Porta de Brandenburg de Berlín, amb pancartes a favor de la tolerància i en contra de la xenofòbia. La catedral de Colònia a les fosques, la nit de Reis, en senyal de solidaritat. I uns 18.000 ciutadans dits corrents, amb banderes alemanyes, aplegats en una esplanada del centre de Dresden, la capital de Saxònia, que, setmana rere setmana, avergonyeix el país amb les marxes dels Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident (Pegida). Aquestes eren les imatges antagòniques que oferia ahir Alemanya, partida per un fenomen sortit com del no-res i que desafia el poder de la cancellera Angela Merkel.
Les condemnes de la cap del govern, la nit de Cap d'Any, i les crides als seus compatriotes a no seguir les convocatòries de Pegida sembla que no van tenir efecte a Dresden. O no en van tenir prou, si més no, vista la nova concentració ciutadana en aquesta ciutat, amb un percentatge molt baix de musulmans –només un 0,4%–, que tem perdre les essències de la cultura judeocristiana per aquesta nebulosa amenaça que anomenen islamització.
“Respecte i tolerància també cap al nostre poble”, deia una de les pancartes dels congregats, pintada damunt els colors de la bandera alemanya. “Tenim un govern extorsionat per l'esquerra”, sostenia un dels oradors, que desafiaven alhora Merkel i la pluja gelada d'aquest primer dilluns del 2015.
El poder de convocatòria de Pegida espanta els partits tradicionals i és objecte d'estudi dels experts. Hi ha qui ho veu com un mer apèndix del populisme de dretes, barrejat amb euroescepticisme, ultradreta convencional i descrèdit de la democràcia. Hi ha qui ho percep com un mal endèmic, no només alemany, que surt a a la llum un cop més, per sort fins ara sense violència ni vessament de sang. Una arma de doble tall, perquè vol dir que és més difícil combatre'l o condemnar-lo.
País d'immigració
“El missatge de la cancellera va ser molt important. Clar i contundent, enmig dels que dins del seu partit expressen comprensió cap a Pegida perquè temen que se'ls escapin votants cap a la dreta. Però amb un missatge no n'hi ha prou, ni que sigui de la cancellera”, explicava el cap del Consell per a la Migració, Werner Schiffauer, des de Berlín. Tants anys de no voler acceptar Alemanya com a “país d'immigració”, com fins fa poc passava a la Unió Cristianodemòcrata de Merkel, han deixat “molts rastres” en la societat, afegia aquest expert, que ahir presentava el seu informe sobre Pegida.
“No parlar alemany correctament, o fer-ho amb accent, fa que se't vegi com un estranger. Fins i tot si tens el passaport alemany però ets una dona amb el mocador musulmà al cap se t'identificarà com un estranger”, prosseguia Schiffauer. La clara condemna de Merkel contra tot tipus de xenofòbia i les crides a no donar suport a les convocatòries de Pegida no tenen prou impacte per esborrar “dècades de política no inclusiva” vers l'estranger, assenyalava al seu costat Andreas Zick, cap de l'Institut de Mediació en Conflictes i Violència de la Universitat de Bielefeld. La política d'integració necessita “instruments de llarg recorregut”, no missatges puntuals, segons aquests experts.
Ni tan sols contramanifestacions com les que ahir es van produir a Berlín, Stuttgart, Kassel i Colònia, per mirar de neutralitzar la veu de Pegida, són garanties de solució. “Amb aquestes convocatòries es corre el risc de polaritzar, en comptes de guarir un mal social”, a parer de Zick.
A ningú no hauria d'estranyar tant un fenomen com Pegida o les altres variants que sorgeixen a tot Alemanya, indicava Ahmet, periodista turcoalemany, nascut a la capital i amb els dos passaports –el d'origen i l'adquirit–. El panorama d'ahir no era només el de les contramanifestacions a tot el país, sinó també el de convocatòries “agermanades” dels islamòfobs –com Legida, a Leipzig, o Bärgida, a Berlín–, amb molt menys personal, però amb ambició de treure Pegida més enllà de Dresden.
‘Alemanya es desintegra'
“Amb el cas Sarrazin va quedar clar per on van les coses”, hi afegia. L'al·lusió es dirigeix al polític socialdemòcrata, exsenador de Finances al govern regional de Berlín i exdirectiu del Bundesbank (banc central alemany) Thilo Sarrazin. El seu llibre Alemanya es desintegra, clarament islamòfob, es va convertir en carn d'escàndol i best seller absolut el 2010, amb 1,4 milions d'exemplars venuts. “El partit no es va atrevir a expulsar-lo i ell es va fer multimilionari amb el seu pamflet”, recorda el periodista. Sarrazin hi dibuixava un escenari apocalíptic i pronosticava una Alemanya islamitzada en qüestió de poques dècades. “No era un representant de l'extrema dreta. Era un polític socialdemòcrata. I els que compraven els llibres no eren neonazis, que no llegeixen. Eren ciutadans corrents”, va concloure.