Prohibit especular amb la tragèdia
Si algun punt de coincidència hi havia ahir, entre el món polític, les companyies afectades i fins i tot el ciutadà, és que no és moment d'especular. Les mil teories, inclòs el sabotatge o bé l'atemptat, que en un altre país podien omplir els informatius, són, a Alemanya, un terreny reservat a la premsa groga i prou.
De la mateixa manera que dimarts es va preservar de les mirades alienes els familiars de les víctimes que anaven arribant a Düsseldorf, ahir es buscava no entrar de ple en teories alimentades per la incertesa.
A l'aeroport de destí del vol 4U 9525, amb prou feines un minut de silenci, cap a les deu del matí, va servir per recordar amb dolor les víctimes, però també que la vida continua i que l'activitat al tercer aeròdrom d'Alemanya, pel que fa a trànsit aeri, no s'atura. Un minut de silenci, amb el personal de Lufthansa i de Germanwings uniformat, valia més que mil paraules. També, un petit recordatori improvisat al mig de la terminal de facturacions, amb les espelmes, alguna flor i missatges en diferents idiomes que els visitants hi deixaven.
Els únics noms que en aquests dos dies de commoció nacional omplen els diaris, els informatius i els pensaments dels ciutadans alemanys són els dels 16 nois i noies que tornaven de Llinars de Vallès en l'avió de Germanwings. Ells representen la tragèdia col·lectiva, concentrada en l'escola d'un poblet petit, Haltern am See, com també ho fan, d'una altra manera, els sis membres de la tripulació del 4U 9225, el record dels quals ha encomanat la resta de la plantilla de Germanwings, la filial pobra de Lufthansa, de cop immersos en la por de volar.
Reaccions humanes
Res a veure amb les condicions dels seus aparells, insisteixen des de la companyia aèria. Segons remarcava la companyia, es tracta de la reacció humana dels qui, no ho oblidem, també han perdut companys –de vegades, companys d'altres vols– als Alps francesos.
“A Düsseldorf, tots ens coneixem”, deia Thomas Winkelmann, president de Germanwings, al diari localExpress. “La companyia és una gran família. El personal que no es vegi amb cor de treballar aquests dies té dret a agafar-se uns dies lliures”, hi afegia.
Per la seva part, Vereinigung Cockpit (VC), el sindicat de pilots de Lufthansa, va expressar la seva “empatia màxima” pels amics i familiars de passatgers i tripulants de cabina del vol. “Demanem que s'evitin especulacions, ja que fan especialment mal. No són l'objecte de la investigació ni li són útils”, afirmava el sindicat en un comunicat.
Avió impecable, tragèdia inexplicable
El president de Lufthansa, Carsten Spohr, anava ahir d'aeroport en aeroport, oferint una declaració rere l'altra als mitjans, alemanys o internacionals, que volien sentir dels seus llavis allò que no deixava de repetir: que l'A-320 de Germanwings, la filial de baix cost de la companyia estrella, estava en estat impecable –malgrat que se li havia detectat un problema el dia abans de la jornada fatídica–; que no era un aparell vell –més de 25 anys de vols és normal– i que el pilot era un professional tan impecable com l'avió. “Lufthansa mai no estalviarà en seguretat”, deia, a l'aeroport de Düsseldorf, una de les cites del dia, de retorn del lloc de la catàstrofe, després d'haver-se trobat amb familiars de les víctimes i abans de marxar de nou cap a Barcelona, a explicar-se també des del lloc on es va enlairar el seu avió impecable, però que es va estavellar als Alps francesos.
Les paraules de Spohr sonaven una mica buides. No només a Alemanya, país on teòricament la paraula impecable es dóna per descomptada, sobretot si s'aplica a Lufthansa. És així? Paradoxalment, ahir a Düsseldorf semblaven més necessitats de trobar explicacions els mitjans internacionals que els mateixos alemanys, potser perquè, des del país, es té una imatge menys impecable del funcionament del Made in Germany, a Lufthansa o altres marques insígnia, que entre els estrangers.
La realitat no sempre s'ajusta a l'estereotip de país poderós on tot rutlla perfectament. Els alemanys ja ho saben, la resta del món se sorprèn. L'altre cap protagonista de la tragèdia, el de Germanwings, Thomas Winkelmann, omnipresent també d'aeroport en aeroport, va haver de reconèixer que no tenia ni tan sols la xifra certa de passatgers alemanys. Setanta-dos, deia, donant-la encara com a provisional, perquè tampoc no es pot saber, en aquest món globalitzat i de població canviant, quantes dobles nacionalitats hi havia entre les 150 víctimes.
Ahir a la nit, el seu equip no havia pogut ni localitzar totes les famílies. N'hi faltaven una vintena.
La premsa alemanya qüestiona l'espanyola
Alguns mitjans alemanys van assenyalar ahir el diferent tracte que es va dispensar als familiars de les víctimes que en el moment de conèixer-se l'accident van anar a demanar informació a l'aeroport del Prat i al de Düsseldorf. Una informació al web de Deutsche Welle destacava el contrast entre el tracte rebut pels familiars a l'aeroport alemany, “que van ser respectats i sense ser exposats a imatges emocionals”, amb les escenes amb corredisses de periodistes que volien captar imatges i declaracions dels familiars. El mitjà digital enllaçava amb una crònica del seu corresponsal a Barcelona, Nik Martin, que explicava com els familiars eren “molestats” fins que personal de l'aeroport els rescatava i els portava a una àrea restringida. En canvi, a Düsseldorf entraven directament a les àrees VIP reservades per a ells sense que ningú els perseguís per obtenir alguna frase o imatge d'ells. Els diaris alemanys, com els catalans, no van posar imatges de familiars a les portades. Alguns d'espanyols sí. També hi va haver mitjans que es van fixar en els tuits que aplaudien l'accident perquè hi havia catalans i alemanys. El diari digital Focus en va fer un ampli seguiment.
david marín