Klimpel, el rostre humà de la tragèdia
Alemanya era ahir un paisatge de contenció i dolor, expressat en rostres compungits i poques imatges de familiars corrent a l'aeroport de Düsseldorf, el lloc de destinació del vol de Germanwings que havia sortit del Prat amb 150 persones a bord. La majoria eren alemanys, estava clar. Però la doctrina de la contenció manava sobre les emocions.
“No és moment d'especulacions, és moment d'estar al costat dels qui pateixen”, deia Angela Merkel, la cancellera del país més poderós d'Europa, de negre rigorós. La notícia de la tragèdia aèria, en la companyia low cost de Lufthansa, havia deixat en no res les imatges dominants del dia anterior, amb una Merkel somrient al costat del líder grec, Alexis Tsipras, amb qui es va tancar en un sopar de cinc hores per parlar del gran tema europeu des que va esclatar la crisi, el deute grec. L'endemà de la cita amb Tsipras ningú a Alemanya no tenia ulls ni cap per a res que no fos mirar d'entendre el que havia passat: un vol de Germanwings, la filial de la companyia estel·lar del país, amb 150 persones a bord, s'havia estavellat als Alps francesos.
Els informatius reproduïen la declaració de la cancellera, que deixava en suspens la seva agenda per estar, avui dimecres, al lloc de la catàstrofe, però també la de la conferència de premsa de l'alcalde d'un poblet perdut prop de Düsseldorf, l'aeroport de destinació del vol 4U 9525 de Germanwings.
Entre les 67 víctimes alemanyes hi havia 16 nois i dos professors de l'escola Joseph-König de Haltern, una població de l'oest del país el nom de la qual no deia res a pràcticament ningú a Alemanya. De cop, el seu alcalde, Bodo Klimpel, era el rostre més humà de la tragèdia. Les televisions havien estalviat als seus conciutadans imatges dels familiars de les víctimes, destrossats per un dolor “immens i impossible de mesurar”, en paraules de Merkel.
Encara menys es podia pensar a difondre la identitat dels qui havien mort, fins que no se'n tingués la certesa absoluta. Klimpel, un alcalde que mai no havia pensat que seria notícia d'abast nacional i encara menys ser-ho en aquestes circumstàncies de dol compartit a tot el país, donava una conferència de premsa, unes hores després de tenir constància que aquella tragèdia aèria enfonsava d'una manera especial el seu poblet. Era un dolor immens, compartit entre Alemanya, França i l'Estat espanyol, com havia expressat des de Berlín la cancellera, però que havia deixat el seu poblet enfonsat en el silenci. Havien perdut 16 nois, i dues mestres, en una comunitat on tothom coneix tothom i on tothom sentia que li
havien arrancat un dels seus.
Els mitjans alemanys reproduïen el dolor, sincer i contingut, de l'alcalde, i també el nom de la població catalana on aquells 16 noiets havien passat una setmana, dins el programa d'intercanvi entre Haltern i Llinars del Vallès. Amb tota probabilitat ningú a Alemanya no sabia de quina població catalana s'estava parlant –no era Lloret de Mar, ni Calella, ni cap de les altres poblacions identificades amb unes vacancesalemanyes a Catalunya–. Però era, sens dubte, el rostre d'aquesta jornada de dolor, enmig del mar de flors i espelmes que anaven dipositant a la porta del col·legi els companys d'escola o pares que no havien perdut els seus en la tragèdia del vol 4U 9525, de Barcelona a Düsseldorf.
D'altra banda, els cantants lírics Oleg Bryjak, originari del Kazakhstan, i l'alemanya Maria Radner, juntament amb el marit de la contralt i el seu nadó, també van morir en l'accident. Tots dos artistes havien actuat al Gran Teatre del Liceu en l'òpera de Wagner Siegfried, dissabte passat per última vegada, segons van confirmar fonts del teatre, que van expressar el seu condol i van anunciar que avui al migdia han convocat un minut de silenci. Bryjak, que era baríton i interpretava el paper d'Alberich, tornava cap a Düsseldorf, on vivia. Radner debutava al Liceu.
Germanwings, el low cost de Lufthansa
“Germanwings és una companyia molt sòlida, que ofereix un tracte molt bo als passatgers”, assegurava ahir Athina Sismanidou, professora de màrqueting i operacions a Eada Business School i experta en línies aèries de baix cost. “Gairebé podem dir que és com una mini-Lufthansa, una companyia que no et fa sentir que viatges en low cost”, explicava Sismanidou, alhora que comparava l'alemanya, per concepte, qualitat de servei i funcionament amb la catalana Vueling, també de baix cost.
Germanwings, tercera línia aèria alemanya després de Lufthansa i Air Berlin, va ser fundada per la Eurowings l'octubre del 2002 i el primer de gener del 2009 va entrar en l'òrbita de Lufthansa, que va passar a ser propietària del cent per cent de la línia aèria i la va convertir en la seva filial de baix cost.
Amb base aeroportuària a Colònia i una plantilla de 2.000 empleats, ofereix vols des d'aquesta ciutat i també des de Bonn, Berlín, Dortmund, Düsseldorf, Hamburg, Hannover i Stuttgart a més de 130 destinacions al continent europeu, el nord d'Àfrica, el Pròxim Orient, l'Àsia i l'Amèrica Central.
Germanwings disposa d'una flota de 76 avions –Airbus A319, A320 i A330 i Bombardier CRJ900 NextGen–, amb els quals va transportar 16 milions de passatgers entre el juliol del 2013 i el juliol del 2014. L'A320, el model Airbus que es va estavellar ahir a l'alta Provença, és l'aparell més gran de la seva flota i un dels més venuts en el món per a rutes de curt i mitjà radis, amb una capacitat de 174 seients.
Des del 2013, Lufthansa ha anat traspassant progressivament a Germanwings les rutes d'Alemanya –115 connexions, de les quals 52 des de l'aeroport de Düsseldorf– i d'Europa, excepte els vols que s'enlairen o aterren a Frankfurt i Munic, principals hubs de la casa mare. Germanwings opera amb un costos un 20% més baixos que Lufthansa, però superiors a la d'Eurowings, l'altra low cost de la companyia de bandera alemanya, que ja ha anunciat la fusió de les dues sota la marca Eurowings a partir d'aquesta tardor.
Mal moment
La catàstrofe aèria del 4U 9525 enxampa Lufthansa en un moment d'inflexió –a la baixa– de la que continua sent la companyia estrella del cel alemany, però que evidentment no és el que era. La setmana passada, la vaga dels seus pilots –5.400 professionals– va obligar a suspendre la meitat dels seus vols –1.500, en els trajectes alemanys i europeus, més 150 dels intercontinentals–, en els seus quatre dies de durada. Era la quarta tanda de vagues d'aquest col·lectiu, centrada en la lluita dels pilots per mantenir un sistema de jubilacions anticipades privilegiat, però que en realitat amaga el conflicte d'aquest sector contra les retallades de la direcció.
Fa un any que Lufthansa està immersa en un pla de reestructuració que, entre altres mesures, implica la supressió gradual dels vols europeus en favor de Germanwings i, a partir de la tardor, d'Eurowings, fet que agreuja les pors entre els empleats de la casa mare, que intenta, com els seus competidors, rebaixar costos de la matriu a través de les filials de baix cost.