Un Hitler de regal

Gemma C. Serra - Berlín

“No hi veig la notícia ni la necessitat. Jo he tingut el meu Mein Kampf des de sempre al prestatge de la llibreria de casa. Mai no ha estat prohibit, ningú no em va demanar mai que el retirés, ni els aliats durant l'ocupació. Tampoc cap dels meus fills no ha tingut mai cap interès a llegir-lo”, explica Ingrid Pescher, de 89 anys, veïna d'Oberhausen-Könighardt, un de tants extraradis de Rin del Nord. Acaba d'escoltar al Tageschau –l'informatiu de la televisió pública Ard– la notícia de la reedició de l'ideari d'Adolf Hitler, per primer cop en 70 anys. I també la recomanació de la ministra de Cultura, Johanna Wanka, que es llegeixi a les escoles. L'objectiu és que els nois d'avui no perdin de vista la monstruositat del pensament nazi i com aquella ideologia es va plasmar en la maquinària que va fer possible l'Holocaust.

“Tots en teníemun a casa. Després de la guerra el vam amagar o hi vam conviure sense problemes”

Es tracta d'una edició comentada, que multiplica per dos les 800 pàgines de l'original, ja que cada plana del text del Führer va acompanyada d'una altra, contextualitzadora, amb un total de 3.500 comentaris. “Un altre absurd: el lector que ho vulgui saltarà el comentari. O s'avorrirà de llegir”, sentencia Pescher, que presumeix de devorar tota mena de llibres i es considera una lectora intel·ligent.
La reedició comentada del Mein Kampf surt a la venda demà a Alemanya, coincidint amb la fi del bloqueig que durant els darrers 70 anys ha imposat el land de Baviera al text. Un equip d'experts de l'Institut d'Història Contemporània (IfZ) de Munic s'ha encarregat de preparar-ne els comentaris, tasca que els ha ocupat sis anys i que vol explicar la monstruositat de l'ideari nazi a les generacions actuals.
“A l'època nazi tots en teníem un al prestatge. Alguns el van amagar, per por, després de la guerra. D'altres hi hem conviscut sense problemes”, continua aquesta ciutadana alemanya, que no recorda qui el va comprar, a casa seva, o si potser el van rebre de regal. “Era un obsequi habitual”, diu. Els nou milions d'exemplars que es van vendre des de l'arribada de Hitler al poder, el 1933, fins a la capitulació del Tercer Reich continuen repartits entre prestatges com el seu, més o menys a la vista, o han estat adquirits per camins diversos per vells nazis nostàlgics o neonazis d'arreu del món. Qui s'entreté a buscar-ne un exemplar, amb la finalitat que sigui, en pot trobar sense grans entrebancs a llibreries de vell i també és relativament fàcil baixar-se'l per Internet. Una mica de raó sembla tenir aquesta ciutadana alemanya en estranyar-se de la notícia. La nova edició, amb una tirada de menys de 4.000 exemplars, es posarà a la venda per 59 euros. Està destinada a ser una mena de sensació de la temporada, tot i que la intenció de l'IfZ –l'editorial del llibre– no és convertir-la en un best-seller, explica Christian Hartmann, historiador i director de l'equip d'experts de la institució.“És una obra nascuda del fracàs, escrita des de la presó per un Hitler a qui havien desmantellat el seu primer intent colpista, a Munic”, continua. Des de la seva cel·la de la penitenciaria de Landsberg, a Baviera, va escriure un pamflet en què deixa clars quins són els enemics que cal eliminar –els jueus i els comunistes–, quina és la seva ambició política –guanyar per a Alemanya Lebensraum, espai vital– i també la disposició a envair Europa. La primera edició, el 1926, es va vendre amb comptagotes. Ni tan sols l'impacte posterior del Partit Nacional Socialista va anar acompanyat d'un gran èxit editorial. Fins que l'ideari nazi no va esdevenir una mena de doctrina d'Estat, a partir de 1933, no va arribar de manera massiva als prestatges dels alemanys, fossin o no militants convençuts.

Drets de Baviera

El desbloqueig de la reedició és fruit de les lleis alemanyes sobre els drets d'autor. Hitler es va suïcidar el 30 d'abril del 1945 al seu búnquer de Berlín. No tenia fills ni altres hereus legals, de manera que el dipositari d'aquests drets va ser, per decisió dels aliats, Baviera. En 70 anys, els governs del land van optar per mantenir la prohibició de reeditar el Mein Kampf. Ara s'ha decidit que qualsevol reedició ha d'anar acompanyada de comentaris que el contextualitzin. Un cop aixecat el bloqueig, Alemanya vol assegurar-se que les seves llibreries no es convertiran en aparell difusor d'objectes de culte neonazis. Alemanya és una democràcia madura on, a diferència d'altres països europeus, la ultradreta no hi ha fet peu com a formació parlamentària a escala federal. No ha entrat al Bundestag, cosa que no vol dir que no hi hagi un teixit propici a aquesta ideologia, com ho demostren les més de 200 camaraderies locals repartides pel país.
“Hitler recollia en el seu llibre part del pensament antisemita i nacionalista de l'època i l'enfocava des d'una perspectiva ordenada, criminal i perversa”, advertia Hartmann en una trobada amb corresponsals estrangers. Ni la democràcia més ben blindada contra la ultradreta pot permetre's jugar amb aquestes teories. Menys encara al país d'on va partir l'Holocaust. Una cosa és no retirar del prestatge el Mein Kampf original que ningú no recorda –o no vol recordar– d'on va treure. L'altra, convertir-lo en regal, a l'aparador d'una llibreria.