La ultradreta obre la “cacera” contra el refugiat
A les 516 denúncies per les agressions de cap d'any segueixen accions de càstig contra estrangers
La mateixa ciutat que, des de fa deu dies,
s'identifica amb les desenes de dones que van ser víctimes d'abusos
sexuals i atacs en plena nit de cap d'any, Colònia, va passar a acaparar
titulars ahir com a exponent del sentit de la “justícia venjadora”
ultradretana. Grups de fins a 25 caps rapats, hooligans i altres
energúmens es van llançar als carrers d'aquesta ciutat el cap de setmana
passat, després de citar-se per les xarxes socials, disposats a
“castigar” els estrangers. Les víctimes van ser dos pakistanesos i un
sirià, que van patir ferides de diversa consideració.
“No tolerarem que incendiaris extremistes instrumentalitzin aquells actes intolerables”, va dir el ministre de Justícia, Heiko Maas. “És evident que hem d'investigar a fons i prendre mesures contra atacs com els de cap d'any. Però també ho és que hem de protegir els refugiats majoritàriament pacífics que arriben al nostre país buscant refugi”, hi va afegir el portaveu del govern d'Angela Merkel, Steffen Seibert, en la conferència de premsa de cada dilluns.
Els fets de Colònia no només avergonyeixen aquesta ciutat i les seves autoritats, sinó que també han complicat encara més la situació de Merkel, pressionada des de fa mesos, principalment pels seus socis de govern bavaresos –la dretana Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)–, perquè tanqui l'aixeta a l'acollida de refugiats. “Sembla que algú estava esperant que succeís alguna cosa com els atacs de Colònia per passar a l'atac”, va dir Maas, del Partit Socialdemòcrata (SPD), l'altre soci de la gran coalició alemanya.
Des dels atacs, els insults a internet al col·lectiu musulmà s'han multiplicat. El Consell dels Musulmans d'Alemanya ho va denunciar en explicar la seva decisió de tallar el número de telèfon per estalviar-se missatges xenòfobs. “Estem vivint una nova dimensió de l'odi”, explicava el seu president, Aiman Mazyek, en un diari local.
La investigació policial del que va passar la nit del 31 de desembre avança amb comptagotes. Se sap que els homes concentrats davant l'estació eren principalment nord-africans i s'han obert investigacions contra dinou sospitosos, deu dels quals eren sol·licitants d'asil. El nombre de denúncies puja a 516, de les quals 237 són per agressions sexuals. A Hamburg hi ha dos centenars més de denúncies, per casos semblants.
“La policia de Colònia va cometre errors molt greus”, va dir el ministre de l'Interior del land de Renània del Nord-Westfàlia, Ralf Jäger. Ningú s'explica que no demanessin reforços, en una nit en què al país sencer, com a bona part d'Europa, s'estava en alerta pel temor d'atemptats del terrorisme islàmic. Ningú entén per què no es va reaccionar en veure aquella concentració d'homes, beguts o no, nord-africans o no, a Colònia. Encara menys que l'endemà, com ha sortit ara a la llum, el comunicat policial de Colònia descrivís com a “tranquil·la” la nit de cap d'any i com a “bona” l'actuació de les forces de seguretat del país.
“No tolerarem que incendiaris extremistes instrumentalitzin aquells actes intolerables”, va dir el ministre de Justícia, Heiko Maas. “És evident que hem d'investigar a fons i prendre mesures contra atacs com els de cap d'any. Però també ho és que hem de protegir els refugiats majoritàriament pacífics que arriben al nostre país buscant refugi”, hi va afegir el portaveu del govern d'Angela Merkel, Steffen Seibert, en la conferència de premsa de cada dilluns.
Els fets de Colònia no només avergonyeixen aquesta ciutat i les seves autoritats, sinó que també han complicat encara més la situació de Merkel, pressionada des de fa mesos, principalment pels seus socis de govern bavaresos –la dretana Unió Socialcristiana de Baviera (CSU)–, perquè tanqui l'aixeta a l'acollida de refugiats. “Sembla que algú estava esperant que succeís alguna cosa com els atacs de Colònia per passar a l'atac”, va dir Maas, del Partit Socialdemòcrata (SPD), l'altre soci de la gran coalició alemanya.
Des dels atacs, els insults a internet al col·lectiu musulmà s'han multiplicat. El Consell dels Musulmans d'Alemanya ho va denunciar en explicar la seva decisió de tallar el número de telèfon per estalviar-se missatges xenòfobs. “Estem vivint una nova dimensió de l'odi”, explicava el seu president, Aiman Mazyek, en un diari local.
La investigació policial del que va passar la nit del 31 de desembre avança amb comptagotes. Se sap que els homes concentrats davant l'estació eren principalment nord-africans i s'han obert investigacions contra dinou sospitosos, deu dels quals eren sol·licitants d'asil. El nombre de denúncies puja a 516, de les quals 237 són per agressions sexuals. A Hamburg hi ha dos centenars més de denúncies, per casos semblants.
“La policia de Colònia va cometre errors molt greus”, va dir el ministre de l'Interior del land de Renània del Nord-Westfàlia, Ralf Jäger. Ningú s'explica que no demanessin reforços, en una nit en què al país sencer, com a bona part d'Europa, s'estava en alerta pel temor d'atemptats del terrorisme islàmic. Ningú entén per què no es va reaccionar en veure aquella concentració d'homes, beguts o no, nord-africans o no, a Colònia. Encara menys que l'endemà, com ha sortit ara a la llum, el comunicat policial de Colònia descrivís com a “tranquil·la” la nit de cap d'any i com a “bona” l'actuació de les forces de seguretat del país.
Suècia va tapar agressions sexuals
Suècia ha obert una
investigació sobre un cas d'agressions sexuals a càrrec d'un suposat
grup de joves immigrants l'estiu passat durant un festival juvenil a
Estocolm, uns fets que la policia va amagar. Segons el Dagens Nyheter,
el principal diari del país, informes interns del cap de la policia
d'Estocolm ja avisaven de nombrosos episodis d'aquesta mena durant el
festival We are Sthlm, que havien tingut lloc també l'any passat. Els
informes parlaven de joves que tocaven i magrejaven noies, uns episodis
que van anar augmentant i que es van atribuir a una quinzena de
refugiats afganesos que formaven part d'una banda. Segons el Dagens
Nyheter, les autoritats policials van ocultar els fets per evitar que
afavorissin Demòcrates de Suècia, partit ultradretà i el tercer més
votat al país. El primer ministre Stefan Löfven va lamentar ahir
la “doble traïció” a les noies per no haver investigat els fets.