jueves, 19 de marzo de 2020

Año Nuevo en marzo

Merkel demana disciplina a la pitjor crisi des de 1945

“Això va de debò. Pren­guin-s’ho seri­o­sa­ment. Des de la reu­ni­fi­cació ale­ma­nya, no, des de la Segona Guerra Mun­dial no havíem vis­cut cap moment sem­blant en què el nos­tre país depen­gui tant de l’actu­ació comuna i solidària.” Angela Merkel, des de la tele­visió pública, va repe­tir ahir el que des de fa una set­mana està dient pràcti­ca­ment cada dia, en una roda de premsa rere una altra: res­pec­tin els pro­to­cols d’actu­ació de les auto­ri­tats i escol­tin els experts. Ara ho va fer, però, en el for­mat de mis­satge a la nació, que la can­ce­llera es reserva exclu­si­va­ment per al seu tra­di­ci­o­nal dis­curs de Cap d’Any i que els seus ante­ces­sors només van emprar en situ­a­ci­ons molt excep­ci­o­nals. Merkel, en els 14 anys que fa que és al càrrec, mai no havia sen­tit la neces­si­tat de tren­car l’exclu­si­vi­tat del mis­satge de Cap d’Any tele­vi­sat. Fins ara. No es tracta de “caure en el pànic”, sinó d’acon­se­guir que la sani­tat pública ale­ma­nya –“que és excel·lent, una de les millors del món”– no es vegi des­bor­dada per la situ­ació. Les xifres ofi­ci­a­les de con­ta­gis (8.200) i de vícti­mes mor­tals (12) són encara mode­ra­des, com­pa­ra­des amb el que passa en altres països euro­peus, però els experts de l’Ins­ti­tut Robert Koch, a les dades del qual es remet el govern de Merkel, han adver­tit que, si no es res­pec­ten els pro­to­cols d’actu­ació esta­blerts, d’aquí a dos o tres mesos hi poden haver 10 mili­ons d’infec­tats en un país de 82 mili­ons d’habi­tants.
“Hem d’actuar amb cor i seny per sal­var vides. I no hi ha excep­ci­ons per a ningú”, va dir Merkel. El seu govern ha acor­dat una actu­ació coor­di­nada amb els líders ter­ri­to­ri­als –als quals cor­res­pon exe­cu­tar les mesu­res adop­ta­des en matèria sanitària, edu­cació i ser­veis públics–, que implica el tan­ca­ment par­cial de la vida pública. No hi ha ordre de con­fi­na­ment. Poden con­ti­nuar oberts bancs, boti­gues d’ali­men­tació, farmàcies i altres esta­bli­ments con­si­de­rats neces­sa­ris. Però no hi haurà escola, ni esbarjo ni altres acti­vi­tats per un temps inde­ter­mi­nat. En alguns mit­jans s’inter­pre­tava aquest mis­satge com l’últim avís abans de donar l’ordre de con­fi­na­ment, com han fet altres països.
“Mili­ons de per­so­nes com vostès no poden anar a tre­ba­llar, els seus fills no van a l’escola ni a la guar­de­ria, tea­tres, cine­mes i comerços estan tan­cats. Ens fal­ten els con­tac­tes a què estem acos­tu­mats”, va asse­gu­rar, en un to serè però con­tun­dent, d’acord amb el seu cos­tum.
Efec­tes “més durs”
“Sé com és de dramàtic veure’s limi­tat”, va con­ti­nuar, al·ludint al que ella mateixa va patir, quant a manca de lli­ber­tat de movi­ments, al ter­ri­tori de l’Ale­ma­nya comu­nista, on va créixer i estu­diar. Mesu­res com ara les apro­va­des aquesta set­mana “només són legítimes en democràcia tem­po­ral­ment”. Tan­car les fron­te­res de la UE i implan­tar con­trols amb els països veïns ha estat dur. Les con­seqüències econòmiques “seran encara més dures”.
Merkel va repe­tir allò habi­tual aquests dies entre molts líders euro­peus: “Farem tot el que cal­gui”, també econòmica­ment, per superar la situ­ació.