lunes, 16 de marzo de 2020

Bajando la persiana

Alemanya s’aïlla enmig del tancament general a la UE

Allò que dos dies abans Angela Merkel no tro­bava oportú ni neces­sari és una rea­li­tat avui, a par­tir de les vuit del matí: les fron­te­res ale­ma­nyes amb França, Àustria, Luxem­burg, Suïssa i Dina­marca estan tan­ca­des per als viat­gers cor­rents. Una mesura, anun­ci­ada ahir pel minis­tre d’Inte­rior, Horst See­ho­fer, que implica l’aïlla­ment de facto ale­many.
“Encara no hem arri­bat al punt màxim de con­ta­gis. Tant a Ale­ma­nya com als països veïns hem de témer més con­ta­gis en els pròxims dies”, va dir See­ho­fer, després d’acla­rir que la mesura s’havia pres d’acord amb la can­ce­llera. El tan­ca­ment fron­te­rer no afec­tarà ni el trans­port de mer­ca­de­ries ni el pas de ciu­ta­dans que tre­ba­llin en un dels països esmen­tats. Amb això es garan­teix tant el sub­mi­nis­tra­ment de mer­ca­de­ries com la cir­cu­lació d’aquells ciu­ta­dans que han de tre­ba­llar, que tin­dran un docu­ment acre­di­ta­tiu d’aquesta neces­si­tat labo­ral.
Ale­ma­nya, en aquest con­text, va una mica a cavall dels seus estats veïns. Àustria i Polònia ja havien anun­ciat el tan­ca­ment de les seves fron­te­res, així com Dina­marca i la República Txeca. Altres països del nord d’Europa, com Noru­ega, han optat fins i tot per tan­car els aero­ports.
La reducció dels con­tac­tes humans s’ha d’apli­car també a l’entorn fami­liar, reco­ma­nava ahir la can­ce­llera, que fins ara només havia par­lat de limi­tar la vida social. Ale­ma­nya, la pri­mera potència euro­pea, amb 82 mili­ons d’habi­tants, no ha dic­tat el con­fi­na­ment de tota la població. El nom­bre de casos con­fir­mats de con­tagi s’havia ele­vat ahir als 4.328. Hi ha hagut dotze morts, dada que es con­si­dera un cost humà encara mode­rat, com­pa­rat amb altres països euro­peus.
Ale­ma­nya es vol aïllar, cons­ci­ent que fins ara el seu sis­tema sani­tari està fun­ci­o­nant bé, però que no es pot expo­sar a una sobre­sa­tu­ració. La situ­ació és deli­cada a Bavi­era, al sud, i al Rin del Nord-Westfàlia, a l’oest, que és on es con­cen­tren la majo­ria dels con­ta­gis, 886 i 1.407, res­pec­ti­va­ment.
Avui no hi haurà clas­ses ni actes públics arreu del país, ja siguin grans o petits. La decisió de tan­car fron­te­res la va anun­ciar See­ho­fer, bavarès i que, a més, ha pas­sat uns dies d’aïlla­ment per por d’haver-se con­ta­giat en una reunió de feina. El mateix minis­tre, de 70 anys i, per tant, entre els grups de risc, va expli­car ahir que l’anàlisi havia donat nega­tiu –“gràcies a Déu”–. La seva com­pa­rei­xença ahir, envol­tat de col·labo­ra­dors i oberta als mit­jans, era la pri­mera després de dies allu­nyat de la vida pública.
No era l’única notícia des­ta­cada ahir a Ale­ma­nya. Al matí, la premsa domi­ni­cal havia sorprès el ciu­tadà amb una infor­mació segons la qual el pre­si­dent dels EUA, Donald Trump, vol acon­se­guir en exclu­siva d’un labo­ra­tori ale­many una vacuna con­tra el coro­na­vi­rus.
La notícia va sal­tar al diari Die Welt, i el labo­ra­tori asse­nya­lat era Cure­Vac, del sud del país, que tre­ba­lla en coo­pe­ració amb l’Ins­ti­tut Paul Ehr­lich, ads­crit al Minis­teri de Sani­tat.
El minis­teri va con­fir­mar que el govern estava “molt interes­sat” en el desen­vo­lu­pa­ment d’aquesta vacuna “per a Ale­ma­nya i per a Europa”. El labo­ra­tori va negar qual­se­vol intenció d’entrar en “liti­gis comer­ci­als”. Cure­Vac té una dele­gació als Estats Units, on segons Die Welt s’havia fet una reunió a prin­ci­pis de març en presència del vice­pre­si­dent Mike Pence.
































Merkel obre la guardiola


“Ni Bun­des­liga ni esco­les ni dis­co­teca, però crèdits als qui hau­ran de tan­car la botiga. Ara veu­rem si la maleïda aus­te­ri­tat tenia una part posi­tiva”, diu Hel­ger Sch­nei­der, ser­ra­ller en un dels mer­cats del barri ber­linès de Kreuz­berg, que dis­sabte pas­sat bullia d’acti­vi­tat. “Aquest cap de set­mana encara podeu anar al Berg­hain. Apro­fi­teu, que ja veu­rem si el tor­na­reu a veure obert”, acon­se­lla a dues ita­li­a­nes. Un con­sell que poques hores després era paper mullat: les auto­ri­tats ber­li­ne­ses havien acce­le­rat les pro­hi­bi­ci­ons. Des del mateix dis­sabte que­da­ven tan­cats tots els locals per a més de 50 per­so­nes. Inclòs el Berg­hain, el club més històric de la nit ber­li­nesa.
Dis­sabte, un dia de sol esplèndid a Berlín, sem­blava que tot­hom volia fer petar la but­xaca. Al mer­cat o al súper. A par­tir de dilluns tan­quen esco­les, guar­de­ries, pis­ci­nes, dis­co­te­ques, tea­tres i sales de con­cert. No per ordre d’Angela Merkel, sinó de les auto­ri­tats de la ciu­tat estat i capi­tal. La coa­lició de con­ser­va­dors i soci­al­demòcra­tes de la can­ce­llera només “acon­se­lla” evi­tar els con­tac­tes soci­als. A par­tir d’aquesta reco­ma­nació –repe­tida per Merkel a diari–, cada land o govern regi­o­nal emet la seva ordre. “Hi ha qui es quei­xava aquests dies del fede­ra­lisme, que impe­deix deci­si­ons d’abast naci­o­nal. De moment, els con­sells del govern fede­ral són escol­tats sense resistència a escala regi­o­nal. No fer-ho pot tenir un preu polític molt alt, si l’epidèmia s’estén”, comen­tava Yas­min Fahimi, dipu­tada i exse­cretària gene­ral del Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD), en un dels dar­rers actes públics de la seva for­mació, dijous pas­sat.
Berlín, gover­nat per un tri­par­tit entre l’SPD, els Verds i l’Esquerra, ha estat dels dar­rers governs regi­o­nals a decre­tar el tan­ca­ment d’esco­les i guar­de­ries. A la capi­tal i ciu­tat estat ale­ma­nya hi havia ahir 265 casos con­fir­mats de con­tagi i cap víctima mor­tal. Molt dife­rent és la situ­ació de Bavi­era, el land que fins ara ha adop­tat les mesu­res més dràsti­ques, o Renània del Nord-Westfàlia, el més poblat del país, tots dos amb governs con­ser­va­dors. A Bavi­era hi havia 886 con­ta­gis, men­tre que a Renània se n’havien con­fir­mat 1.407. En tots dos estats fede­rats hi hagut els pri­mers morts –del total de 12 al país–. La ciu­ta­da­nia recla­mava ordres clares. No va cal­dre que el poderós Bayern de Munic ni cap dels clubs de la conca del Ruhr renana –com el Borus­sia Dort­mund– entres­sin en qua­ran­tena per dic­tar-se la sus­pensió de la Bun­des­liga. Tam­poc que ho “reco­manés” el govern de Merkel. Després d’uns dies de dub­tes, en què sem­blava que cada land ani­ria pel seu cantó, la lliga ale­ma­nya va pren­dre la decisió de dei­xar el poble sense fut­bol.
Del govern de Merkel no es volen ordres que qüesti­o­nin les com­petències regi­o­nals. Si més no, fins ara, on el cost humà de la pandèmia no és com­pa­ra­ble al d’estats on s’ha decre­tat l’alarma naci­o­nal –fins ahir hi havia uns 4.328 con­ta­gi­ats i 12 morts–. A la coa­lició de la can­ce­llera se li reserva el paper de cal­mar els ànims econòmics. Les bor­ses estan en cai­guda lliure, s’anun­cia una recessió i tot indica que ha arri­bat l’hora de tren­car la guar­di­ola.
Olaf Scholz, minis­tre de Finan­ces, soci­al­demòcrata i fins ara defen­sor de l’esta­bi­li­tat pres­su­postària, va anun­ciar diven­dres una línia de crèdits “sense límits” per a les empre­ses cas­ti­ga­des per aquesta crisi. El seu col·lega d’Eco­no­mia, Peter Alt­ma­ier, con­ser­va­dor, ha arti­cu­lat una reforma express que per­meti com­pen­sar amb fons públics la pèrdua del sou al tre­ba­lla­dor que s’enviï al règim de jor­nada reduïda. Es volen evi­tar insolvències i aco­mi­a­da­ments.
“Tenim totes les armes damunt la taula”, va dir Scholz. La idea és apli­car al tei­xit empre­sa­rial uns meca­nis­mes sem­blants als que Merkel va posar a dis­po­sició de la banca amb la crisi de l’euro del 2008. La can­ce­llera ha obert la porta a fle­xi­bi­lit­zar el pacte d’esta­bi­li­tat i crei­xe­ment euro­peu davant una situ­ació “extra­or­dinària” que, admet, “ningú no sabem com aca­barà”. Tants anys de prac­ti­car el dogma del dèficit zero dona a Ale­ma­nya el marge d’actu­ació –i de superàvit– neces­sari. Hi ha uns nivells d’ocu­pació rècord –45 mili­ons de per­so­nes amb feina, amb 82 mili­ons de ciu­ta­dans– i la taxa d’atur és del 5%. La caixa està plena, en un país de sous i pen­si­ons més bai­xos que en altres socis de la UE i on l’aus­te­ri­tat s’ha traduït en una pre­ca­rit­zació labo­ral crei­xent. La cursa per la suc­cessió de Merkel també ha que­dat en sus­pens: s’ha ajor­nat el congrés con­ser­va­dor que havia d’ele­gir el nou líder, a finals d’abril. La can­ce­llera és ara omni­pre­sent, s’ha reac­ti­vat, quan se la donava per pre­ju­bi­lada. Ha obert la guar­di­ola. I sem­bla que la vol admi­nis­trar per­so­nal­ment.