Merkel pide contención para evitar el pico de los 19.200 contagios
Gemma Casadevall
Merkel pide contención para evitar el pico de los 19.200 contagios
Gemma Casadevall
Navalni rep l’alta després del misteriós enverinament
Assegut en un banc del que podria ser qualsevol parc o bosc berlinès, prim, sol i amb la mirada reflexiva i alhora desafiant: aquesta era la imatge que va transmetre ahir Aleksei Navalni, l’opositor rus que va ser víctima d’un intent d’enverinament molt a l’estil dels que han patit altres enemics del Kremlin.
Ja no està ingressat a La Charité, la clínica universitària berlinesa que el va tornar a la vida, després de caure fulminat en un vol intern per Rússia mitjan agost. Ha passat 32 dies a aquest centre, 16 dels quals, en coma induït.
L’equip de metges berlinesos, experts de l’exèrcit i altres analistes francesos i suecs han confirmat en aquest període que el verí administrat era Novitxok, l’agent nerviós de patent russa que pot causar la mort en dosis mínimes.
Moscou continua sense voler saber res del cas, nega tenir-hi cap vincle, també els comunicats mèdics de qualsevol especialista occidental i desafia l’opositor, ara que s’ha refet, a tornar a casa. “És lliure, com qualsevol ciutadà rus, de tornar al seu país”, deia ahir un portaveu del Kremlin.
“De moment”, a Berlín
El govern alemany no vol donar detalls d’on està, quina protecció rep o què pensa fer. Des que va arribar a Berlín, en un trasllat organitzat per una ONG però autoritzat per l’executiu d’Angela Merkel, ha reclamat explicacions a Moscou. La mateixa cancellera va desafiar “les autoritats russes” –és a dir, el president Vladímir Putin– a aclarir “l’intent d’assassinat amb verí” de Navalni. I, enmig del conflicte, es va arribar a qüestionar el futur del Nord Stream II, el gasoducte pràcticament acabat que ha de portar gas rus a Alemanya.
Un projecte que va engegar l’excanceller socialdemòcrata Gerhard Schröder, aliat personal, polític i econòmic de Putin i que ara sembla poc realista imaginar que es pugui encallar, entre altres coses perquè hi ha contractes jurídicament vinculants amb socis d’altres països europeus.
Navalni s’ha comunicat, des que va sortir del coma, a través de la xarxa social Instagram. Ahir, a més de la seva fotografia al bosc berlinès, va penjar també explicacions sobre el seu propòsit de “concentrar-se” en la rehabilitació física i mental. Des del seu entorn es va voler aclarir que es quedarà, “de moment”, a la capital alemanya
Alemania vuelve a los niveles de contagio de abril y renuncia a alegrías en masa
Gemma Casadevall
El neonazisme s’estén dins de la policia alemanya
Quants casos de comportaments ultradretans dins de la policia alemanya han de sortir a la llum perquè deixin de tractar-se com a “fets aïllats”? El desmantellament d’una xarxa de trenta agents que compartien en xats de grup imatges d’Adolf Hitler, símbols nazis o d’un refugiat a la cambra de gas ha deixat en evidència l’argument del Ministeri d’Interior, segons el qual no és “convenient” investigar si hi ha comportaments racistes generalitzats a la policia.
“Cal investigar en profunditat, a tot el país i a cada comissaria, aquests casos”, deia ahir el president del Departament Federal de la Policia d’Investigacions Criminals, Holger Münch. Vint-i-quatre hores abans, la notícia del dia a Alemanya era la suspensió del servei i l’expedient obert contra agents del land de Renània del Nord-Westfàlia, el més poblat del país, per haver participat, més o menys activament, en almenys cinc xats de continguts neonazis.
El mateix Münch recordava ahir que només en els últims tres anys s’han descobert sis casos de tendències ultres entre la policia a diferents punts del país. El més greu, fins ara, han estat les amenaces dirigides contra polítics esquerrans o cabaretistes d’origen immigrant que van ser enviades des d’ordinadors policials a Hesse, el land on hi ha Frankfurt. Anaven signades amb les sigles “NSU 2.0”, que remeten al grup neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista, autor dels assassinats de nou immigrants entre el 2000 i el 2007. Del grup només en queda una supervivent –Beate Zschäpe–, que compleix cadena perpetua; els seus dos companys van suïcidar-se assetjats per la policia després d’un atracament. Però el fet que s’adoptin les seves sigles és una proclamació d’intencions.
El ministre de l’Interior, el conservador bavarès Horst Seehofer, ha rebutjat fins ara investigar possibles corrents racistes o ultradretans en la policia. Una qüestió que han reclamat tant l’oposició com els socis de coalició socialdemòcrates.
Seehofer ho considera arriscat en un moment en què el cos policial està sotmès a tensions addicionals –com ara les protestes contra les restriccions per la pandèmia–, enmig d’una creixent hostilitat i agressions de grups radicals –preferentment esquerrans, però també dels anomenats conspiranoics o negacionistes del coronavirus.
Deixar sense investigar els corrents neonazis dins la policia vol dir accentuar la creixent desconfiança en les forces de seguretat, adverteix, en canvi, Münch. La ministra de Justícia federal, la socialdemòcrata Christine Lambrecht, reclama la investigació sense restriccions i amb totes les conseqüències sobre el “racisme policial”.
Berlín, la conquista de espacio urbano para la bicicleta como remedio en tiempos de covid
La CDU guanya i els Verds pugen en els únics comicis d’aquest any a Alemanya
Unes eleccions municipals en un land dels 16 que té el país no es poden considerar un baròmetre a escala nacional. Però el fet que les d’ahir al Rin del Nord-Westfàlia, amb 14 milions d’electors, fossin l’únic gran test a les urnes a Alemanya en aquest any, enmig de la pandèmia, va donar una dimensió especial a aquests comicis.
La Unió Cristianodemòcrata (CDU) es va mantenir com a primera força amb un 36% –segons els sondejos de la televisió pública regional WDR–, el que vol dir una caiguda lleugera de l’1,7% respecte a les anteriors municipals. I els Verds van guanyar sis punts fins a escalar al 19%, mentre que el Partit Socialdemòcrata (SPD) va perdre’n quatre, però es manté com a segona força, amb un 23%. Un cop per a un partit que, en el passat, va ser la força dominant en un land conegut com el “cor roig” de l’oest del país, però que actualment pateix les conseqüències del desmantellament de la seva regió minera –la conca del Ruhr– i la indústria metal·lúrgica.
Armin Laschet, cap del govern regional i aspirant a candidat conservador a les generals de 2021, pot respirar. El seu land és el més afectat per la pandèmia a Alemanya –amb 62.000 contagis, dels 259.400 de tot el país–, però no hi ha hagut vot de càstig a la CDU.
Laschet ha comès uns quants errors en la gestió de la crisi, com ara haver aixecat les restriccions abans que ningú en un intent per reactivar l’economia d’aquesta regió deprimida de l’oest del país. A la decisió la va seguir una allau de nous contagis, a mitjan juliol, quan bona part de la resta del país semblava que començava a controlar la situació.
El resultat d’ahir a escala municipal li permet, però, mantenir en peu la lluita per presidir la CDU i ser el candidat del bloc conservador per defensar la cancelleria, amb Merkel ja retirada.
Segona volta
La primera decisió depèn només del congrés de la CDU, al desembre, mentre que per a la segona s’ha de comptar també amb la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), el seu partit germà, el líder del qual, Markus Söder, és enemic declarat de Laschet.
El Verds, per la seva banda, consoliden la seva empenta com a únic partit, entre els primers, que va guanyar vots en comptes de perdre’n. Però no van prendre la segona posició a l’SPD, partit que no mostra símptomes de guanyar posicions des de la designació com a candidat per a les generals de 2021 d’Olaf Scholz, actual ministre de Finances i vicecanceller, de perfil tan centrista com Merkel, però en la formació rival.
Les d’ahir eren les primeres grans eleccions, en el land més poblat del país, des de l’esclat de la pandèmia. Es van prendre totes les mesures d’higiene i distanciament possibles. El vot per correu es va disparar fins al 30% (26% en les anteriors municipals). I qui va optar pel vot presencial al col·legi electoral, havia de portar el bolígraf de casa.
Els Verds aspiraven a conquerir alcaldies d’alguna ciutat important, com ara Aquisgrà o Wuppertal. Hauran d’esperar, però, a la segona volta –el dia 27– per cantar o no victòria.
Fora de la lluita per les alcaldies, i del focus mediàtic, va quedar la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que va obtenir un discret 6%.
La Staatskapelle de Barenboim cumple los 450 bajo el signo de la excepcionalidad
Gemma CasadevallLa CE busca un pacto migratorio presionada por la catástrofe de Moria y la demanda alemana
Gemma Casadevall
El govern rus està obligat a aclarir “l’intent d’assassinat per enverinament” de qui és “el principal opositor” al govern del Kremlin, Aleksei Navalni. Amb aquesta contundència es va expressar la cancellera Angela Merkel, després de confirmar els metges de la clínica berlinesa de la Charité que el rival polític del president Vladímir Putin va ser objecte d’un atemptat amb l’agent nerviós Novichok.
El mateix verí de Skripal
La mateixa substància que es va emprar el 2018 contra l’exagent rus Serguei Skripal a Anglaterra, entre altres casos destacats. Un verí mortal desenvolupat als anys seixanta a la Unió Soviètica i que continua actiu en la Rússia de Putin. Navalni va ingressar el 22 d’agost en aquesta clínica berlinesa, per intervenció de l’ONG Cinema for Peace, i amb el vistiplau del govern de Merkel. Havia caigut fulminat en un vol rus després de prendre’s un te a un aeroport, una acció que ja aleshores va recordar el cas Skripal. Les autoritats russes van intentar impedir que es traslladés Navalni a Alemanya des del precari hospital siberià on el van atendre d’entrada. El govern alemany, la família de l’opositor i l’ONG –una organització molt influent a Alemanya, que ja havia actuat en casos semblants– van aconseguir posar-lo en bones mans a la Charité, l’hospital de referència de Berlín.
Ara Merkel vol una reacció conjunta contra el Kremlin. Abans de comparèixer per a la seva breu però contundent declaració sobre el cas Navalni, va reunir-se amb els principals ministres de la seva gran coalició: Exteriors, Defensa, Interior, Finances i Justícia. En paral·lel, es va informar els grups parlamentaris de la cambra baixa (Bundestag), es va convocar l’ambaixador rus a Exteriors i es va contactar la Unió Europea (UE), l’OTAN i l’Organització per la Prohibició d’Armes Químiques.
La cancellera Merkel busca el màxim suport, després d’haver defensat sempre el diàleg amb Moscou. Una peça clau en els grans conflictes actuals –sigui Síria, Ucraïna o Bielorússia–. Però també per als interessos de Berlín, especialment el qüestionat gasoducte Nord Stream 2, que la cancellera defensa malgrat les crítiques internacionals i de l’oposició al projecte per garantir el subministrament de gas rus a Europa.
Merkel considera que el govern rus “està obligat” a aclarir qui ha intentat matar Navalni. Però no acusa directament el Kremlin d’haver-ho fet. Moscou respon oferint la “col·laboració” en la investigació d’un atemptat amb un verí “clàssic” per matar. Qui ha demostrat “inequívocament” la presència de Novichok al cos de Navalni no han estat ni els metges de Sibèria ni els de la Charité, sinó els experts en armes químiques de l’exèrcit alemany.