El bochorno de la casa

 Schröder, l’excanceller sense sobresou ni despatx

L’excanceller Schröder, en una compareixença al Bundestag pel gasoducte Nord Stream 2, el 2020 O. MESSINGER / EFE.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Expul­sarà el Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) d’Olaf Scholz com a mili­tant Ger­hard Schröder, el can­ce­ller que va gover­nar Ale­ma­nya entre Hel­mut Kohl i Angela Merkel? El pròxim 15 de juny s’exa­mi­na­ran les catorze deman­des d’expulsió pre­sen­ta­des con­tra qui va pre­si­dir el par­tit entre el 1999 i el 2004 i va ocu­par la can­ce­lle­ria entre el 1998 i el 2005. No és clar si Schröder, de 78 anys, es defen­sarà per­so­nal­ment. Tam­poc quants pri­vi­le­gis i honors li que­da­ran dels que encara con­serva. Després de mesos d’igno­rar les exigències –inclo­ses les de Scholz– perquè tren­qui amb Vladímir Putin, l’excan­ce­ller ha entrat en cai­guda lliure. Dijous, el Par­la­ment ale­many li va reti­rar el man­te­ni­ment d’un des­patx propi, que cos­tava a l’any uns 419.000 euros. Va ser per ini­ci­a­tiva de l’SPD i els seus socis de coa­lició, verds i libe­rals. En paral·lel, l’Euro­cam­bra va dema­nar que se l’inclo­gui en la llista de san­ci­o­nats pels lli­gams amb empre­ses con­tro­la­des per Putin. Diven­dres, una d’aques­tes empre­ses, la petro­li­era Ros­neft, va anun­ciar que Schröder no reno­varà com a cap del seu con­sell d’admi­nis­tració, càrrec que ocu­pava des del 2017. No queda en la pre­ca­ri­e­tat. La seva jubi­lació com a excan­ce­ller és d’uns 7.000 euros men­su­als. Manté el seu càrrec al con­sell de Nord-Stream, el gaso­ducte que ell i el pre­si­dent rus van dei­xar lli­gat l’abril de 2005, uns mesos abans de la der­rota de Schröder con­tra Merkel. Va ser un cas espec­ta­cu­lar de porta giratòria. La relació entre Putin i Schröder tenia molts ten­ta­cles, fins i tot pri­vats. Se suposa que el líder del Krem­lin va faci­li­tar al seu amic i a la que era ales­ho­res la seva dona, la peri­o­dista Doris Kopf, l’adopció de dos fills rus­sos.

Al marge de qüesti­ons pri­va­des o por­tes giratòries, que man­tingués els seus càrrecs als gegants energètics rus­sos era un pro­blema per a Scholz i per al pre­si­dent ale­many, Frank-Wal­ter Stein­me­ier, minis­tre de la can­ce­lle­ria en temps de Schröder.

El gaso­ducte Nord Stream és la peça clau en la dependència energètica d’Ale­ma­nya res­pecte de Rússia. El minis­tre d’Eco­no­mia, el verd Robert Habeck, és ara mateix el polític més ben valo­rat del país, en part pels esforços duts a terme en pocs mesos per reduir la dependència de les impor­ta­ci­ons de gas, petroli i carbó rus­sos. Ha acon­se­guit abai­xar el per­cen­tatge del gas expor­tat de Rússia del 55 % al 35%. Però Ale­ma­nya no pot renun­ciar encara a uns sub­mi­nis­tra­ments que van créixer amb Schröder i que Merkel va ampli­fi­car, men­tre alen­tia el desen­vo­lu­pa­ment de les reno­va­bles.

Tot això no és aigua pas­sada a Ale­ma­nya, enmig d’una guerra que impli­carà recessió i pre­ca­ri­e­tat energètica. Nord-Stream, amb seu a Suïssa, té un expe­di­ent de sus­pensió de paga­ments, de manera que pocs bene­fi­cis econòmics pot donar encara a Schröder. La reti­rada del dret a un des­patx pagat pel Par­la­ment –un dret reco­ne­gut a tots els excan­ce­llers, inclosa Merkel– tam­poc no tindrà efec­tes pràctics. Molt més greus poden ser les con­seqüències d’una inclusió en la llista dels san­ci­o­nats, si la Comissió Euro­pea (CE) res­pon favo­ra­ble­ment a la demanda de l’Euro­cam­bra. Pot impli­car la con­ge­lació del seu patri­moni, esti­mat en uns 20 mili­ons d’euros.

Sí es sí

 Finlàndia confirma la seva sol·licitud d’ingrés a l’OTAN

La primera ministra finlandesa, Sanna Mari, i el president, Sauli Niinisto, en la compareixença d’ahir al Palau Presidencial, a Hèlsinki MAURI RATILAINEN / EFE.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

“La porta de l’OTAN està oberta per a Finlàndia i per a Suècia”, deia ahir a Berlín el secre­tari d’Estat dels EUA, Antony Blinken. “Acti­va­rem un procés d’ingrés acce­le­rat”, hi afe­gia l’amfi­tri­ona de la reunió dels minis­tres d’Exte­ri­ors de l’Aliança, l’ale­ma­nya Anna­lena Baer­bock. Tots dos, el repre­sen­tant del “germà gran” transatlàntic i de la minis­tra de la pri­mera potència euro­pea, van donar així l’abraçada de ben­vin­guda als països nòrdics. Unes hores abans, Finlàndia havia fet ofi­cial des de Hèlsinki que farà la sol·lici­tud d’ingrés, pro­ba­ble­ment a prin­ci­pis d’aquesta set­mana.
Finlàndia era fins ara el soci euro­peu més “pro­per” a Rússia, no només pels 1.340 quilòmetres de fron­tera ter­res­tre com­par­tida amb el veí, sinó també per simi­li­tuds soci­als o cul­tu­rals i per la fluïdesa de les comu­ni­ca­ci­ons entre els països. D’aquesta posició ha pas­sat a acce­le­rar el camí cap a l’OTAN, vist que Rússia ha dei­xat de ser un bon veí.El pre­si­dent, Sauli Nii­nisto, i la cap del govern de Hèlsinki, la soci­al­demòcrata Sanna Marin, van com­parèixer ahir per comu­ni­car que dema­na­ran l’ingrés a l’Aliança Atlàntica. La decisió ha de pas­sar només pel vot del Par­la­ment, on només un par­tit, l’Aliança d’Esquer­res, con­ti­nua sense expres­sar-hi el seu suport.La guerra a Ucraïna és un “canvi radi­cal” en la segu­re­tat euro­pea, segons Hèlsinki, que jus­ti­fica el gir de 180 graus a la línia de la neu­tra­li­tat mili­tar man­tin­guda durant gai­rebé vui­tanta anys. “Tot ha can­viat, no podem con­fiar que el veí rus serà pacífic. No volem més guer­res a Finlàndia”, va dir Marin.
Suècia, sense fron­tera ter­res­tre amb Rússia, pot­ser hau­ria pre­fe­rit seguir en la neu­tra­li­tat mili­tar actual. Però vista la pressa fin­lan­desa tam­poc no ha vol­gut que­dar-ne fora.
Tot sem­bla a punt perquè l’anell de l’Aliança s’arro­do­neixi a l’entorn de l’Àrtic, després d’haver incor­po­rat el 2004 el Bàltic, amb l’ingrés de tres anti­gues repúbli­ques soviètiques –Letònia, Lituània i Estònia–. Noru­ega ja n’és mem­bre de ple dret, tot i no ser-ho de la UE. I Dina­marca, que per­tany a totes dues grans orga­nit­za­ci­ons, pro­ba­ble­ment aban­do­narà al juny l’ano­me­nada clàusula d’excepció de Defensa, apro­vada el 1993, que la deixa fora dels drets i deu­res defen­sius de la UE. Copen­ha­guen, amb govern soci­al­demòcrata com Finlàndia, Suècia i Noru­ega, també veu la guerra d’Ucraïna com la cons­ta­tació que la segu­re­tat del país ha can­viat.
Suècia i Finlàndia ja eren “mem­bres de l’OTAN sense car­net de soci”, en parau­les de l’ale­ma­nya Baer­bock. Tot apunta a la des­a­pa­rició en qüestió de mesos del sis­tema d’adhe­si­ons o asso­ci­a­ci­ons a la carta nòrdi­ques.
Queda per resol­dre la qüestió turca, el blo­queig amb què amenaça aquest país els nous socis nòrdics, amb l’acu­sació que acu­llen i pro­te­gei­xen al seu ter­ri­tori ter­ro­ris­tes kurds –és a dir, acti­vis­tes i mem­bres del Par­tit dels Tre­ba­lla­dors del Kur­dis­tan (PKK)–. Ningú, ni a Hèlsinki ni a Berlín o a Esto­colm, sap exac­ta­ment com es resoldrà aquest blo­queig. Però tots sem­blen veure clar que la incor­po­ració de l’espai nòrdic aca­barà de pren­dre forma i calen­dari en la cimera de l’OTAN de finals de juny, a Madrid.

Una de urnas

Els comicis regionals castiguen Scholz i impulsen els Verds

El candidat de la CDU, Hendrik Wuest, celebra la victòria del partit a Dusseldorf EFE.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Els soci­al­demòcra­tes del can­ce­ller Olaf Scholz tenen el vent en con­tra entre l’elec­to­rat, tot el con­trari del que els passa als Verds, els seus socis al govern tri­par­tit, que com­ple­ten els libe­rals. Les elec­ci­ons a Renània del Nord-Westfàlia, la prova més relle­vant de l’any elec­to­ral ale­many, van donar la victòria als con­ser­va­dors de la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU), el par­tit que lidera des del desem­bre el dretà Fri­e­drich Merz.

La CDU ja lide­rava el govern d’aquest land i segu­ra­ment defen­sa­ran aquesta posició. Va que­dar en pri­mera posició amb un 35,2% dels vots, segons les pro­jec­ci­ons de vot de la tele­visió ale­ma­nya ZDF. El Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) de Scholz va tor­nar a ser segon, amb un 27,7%, tres punts menys que en les ante­ri­ors regi­o­nals. I els Verds van dis­pa­rar-se fins al 18%, gai­rebé dotze punts més que el 2017.    És el segon ascens espec­ta­cu­lar con­se­cu­tiu per als eco­lo­gis­tes, que un diu­menge abans havien que­dat en segon lloc amb el mateix per­cen­tatge, al dar­rere de la CDU i al davant de l’SPD, en les regi­o­nals cele­bra­des al petit estat de Sch­leswig-Hols­tein.

Els Verds seran pro­ba­ble­ment el següent soci de la CDU a Renània, ja que els libe­rals van caure fins al 5,5%. En aquest mateix per­cen­tatge, mig punt per sota del mínim neces­sari per tenir escons, va que­dar la ultra­dre­tana Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD).

L’impuls a escala regi­o­nal dels eco­lo­gis­tes coin­ci­deix amb la bona valo­ració de dos dels minis­tres al govern de Scholz, la d’Exte­ri­ors i el d’Eco­no­mia, Anna­lena Baer­bock i Robert Habeck.

Les elec­ci­ons en aquest land, amb més de 18 mili­ons de ciu­ta­dans, eren les ter­ce­res regi­o­nals d’un any que va començar amb victòria per als soci­al­demòcra­tes al Sarre, a la fron­tera amb França, però que fa una set­mana va ensor­rar el par­tit de Scholz en un mínim històric a Sch­leswig-Hols­tein, a tocar amb Dina­marca.

La pri­mera etapa va ser una doble victòria per als soci­al­demòcra­tes, que van recu­pe­rar el poder al Sarre després de 22 anys de domini con­ser­va­dor a escala regi­o­nal. A més, van vore­jar una majo­ria abso­luta, amb un 43,5%, que feia pen­sar en un bon any elec­to­ral per a Scholz, pocs mesos després d’arri­bar a la can­ce­lle­ria ale­ma­nya.

D’aquest tri­omf es va pas­sar fa una set­mana a l’enfon­sa­ment a Sch­leswig-Hols­tein, un estat amb menys de tres mili­ons d’habi­tants. L’SPD va caure al mínim històric del 16%, men­tre que els Verds s’enfi­la­ven fins al un 18% i la CDU gua­nyava de manera acla­pa­ra­dora amb un 44%.

Són tres elec­ci­ons regi­o­nals, en tres estats fede­rats on els con­ser­va­dors lide­ra­ven fins ales­ho­res els governs regi­o­nals amb dife­rents cons­tel·laci­ons. La bata­lla a Renània era la més relle­vant, tant pel pes demogràfic del land com per la seva rellevància política.

Renania no perdona

Scholz topa en las urnas con la fortaleza conservadora y el auge verde

Gemma Casadevall 

Berlín, 15 may (EFE).- Las elecciones regionales del "Land" de Renania del Norte-Westfalia, el más poblado de Alemania, dieron un nuevo toque de advertencia al Partido Socialdemócrata (SPD) del canciller Olaf Scholz, que se topó con la fortaleza de los conservadores y el despegue de los Verdes.
La Unión Cristianodemócrata (CDU), partido que lidera la actual coalición regional con los liberales, obtuvo un 35,2 % de los votos, un ascenso de dos puntos respecto a los comicios de 2017, según las proyecciones de voto de la televisión pública alemana ZDF, una hora después del cierre de los locales.
El SPD de Scholz obtuvo un 27,7 %, tres puntos menos que en las anteriores regionales, lo que tal vez no es un gran descalabro, comparado con el hundimiento sufrido por el partido del canciller hace una semana en el pequeño estado de Schleswig Holstein, en que cayó a mínimos históricos.
Sin embargo, le aleja de la perspectiva de recuperar el dominio que tuvo en el pasado en este poderoso "Land", con 18 millones de ciudadanos y del que procede, además, el líder de la CDU, el derechista Friedrich Merz, jefe de la oposición en el Parlamento federal (Bundestag).
Los Verdes quedaron en tercera posición, con un 18 %, y son los vencedores morales de los comicios. No solo porque subieron casi 12 puntos respecto a las regionales de 2017, sino porque además serán un factor clave para la formación del siguiente gobierno, tal vez como socio menor de la CDU.
A los hasta ahora aliados de la CDU en ese "Land", el Partido Liberal (FDP), se les sitúa en el 5,5 %, medio punto por encima del listón mínimo para obtener escaños, un 5 %. Asimismo en la cuerda floja está la ultraderechista Alternativa para Alemania (AfD), con un porcentaje parecido al liberal y después de haber quedado relegado a extraparlamentario en Schleswig Holstein.
El pulso por el puesto de jefe del gobierno estaba entre el conservador Hendrik Wüst y el socialdemócrata Thomas Kutschaty, quien fue ministro de Justicia del "Land" entre 2010 y 2017.
Ambos lucharon por ganar presencia, desde su posición compartida de políticos hasta hace poco escasamente conocidos por sus conciudadanos.
Wüst lleva apenas seis meses al frente del gobierno regional, al que accedió tras retirarse del puesto Armin Laschet, el derrotado candidato conservador a las últimas elecciones generales. El paso de Kutschaty por el departamento de Justicia fue más bien discreto.

 
FORTALEZA ECOLOGISTA FRENTE A DEBILIDAD LIBERAL

 
Las regionales renanas se presentaban como un pulso entre el SPD de Scholz, cinco meses después de llegar a la Cancillería, y la CDU que lidera desde diciembre Merz, exrival interno de la línea centrista que representó Angela Merkel.
Pero al margen de cuál acabe siendo la nueva constelación de gobierno regional, los comicios renanos confirmaron el alza de los Verdes. Ello se produce cuando dos de sus ministros en la coalición de Scholz -la de Exteriores Annalena Baerbock y el de Economía, Robert Habeck-, son ahora mismo los políticos mejor valorados del país.
A los liberales les ocurre exactamente lo contrario. Al pobre resultado obtenido en ese "Land" se suma la escasa popularidad de su líder y ministro de Finanzas en el tripartito de Scholz, Christian Lindner.

ETAPA REINA DEL AÑO ELECTORAL ALEMÁN

Unos 13 millones de electores estaban convocados a las urnas para elegir la nueva cámara regional del "Land" que, con 18 millones de habitantes, concentra casi una cuarta parte de la población alemana. Era la última y más dura etapa en el recorrido electoral del primer semestre del año.
La serie de elecciones se había abierto con una victoria inapelable del SPD en el Sarre, que apeó a la CDU del poder regional al obtener un 43,5 % y rompió así una racha de 22 años de dominio conservador en ese "Land", fronterizo con Francia.
A ese triunfo le siguió hace una semana el derrumbe sufrido por los socialdemócratas en Schleswig Holstein, junto a Dinamarca. La CDU, que ya lideraba el gobierno regional, obtuvo ahí 43,4 %, mientras que los Verdes se dispararon al 18,3 % y relegaron así al tercer puesto al SPD, que cayó al mínimo histórico del 16 %.
El electorado de Schleswig Holstein asestó además un fuerte golpe a la ultraderechista AfD, que por primera vez desde 2017 quedó fuera de una cámara regional, al obtener un 4,4 %. EFE
gc/amg
(foto) (audio) 

Siguiente etapa nórdica

Finlàndia no s’arronsa amb l’OTAN tot i l’amenaça de Putin

Un grup de soldats de l’OTAN fan unes maniobres militars a la localitat de Golab, a prop de Pulawy (Polònia) WOJTEK JARGILO / EFE.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

El tren­ca­ment per eta­pes de la neu­tra­li­tat fin­lan­desa va tenir ahir tres esce­na­ris: Hèlsinki, on els soci­al­demòcra­tes de la pri­mera minis­tra Sanna Marin van pro­nun­ciar-se per ingres­sar a l’OTAN; Berlín, amb la reunió dels minis­tres d’Afers Estran­gers de l’Aliança en presència dels titu­lars de Finlàndia i Suècia, i el fil telefònic entre Hèlsinki i Mos­cou, amb una tru­cada entre els pre­si­dents res­pec­tius, Sauli Nii­nistö i Vladímir Putin.

El líder del Krem­lin va adver­tir el pre­si­dent nòrdic que “renun­ciar a la neu­tra­li­tat” tindrà con­seqüències; Nii­nistö va res­pon­dre que la invasió d’Ucraïna ja implica “un canvi per a la segu­re­tat” del seu país i que dema­nar l’ingrés a l’OTAN res­pon a la volun­tat de reforçar-la. Finlàndia, amb 5,5 mili­ons d’habi­tants i una superfície gai­rebé tan gran com Ale­ma­nya, ha optat per plan­tar cara a un veí poderós que acaba d’envair-ne un altre i amb 1.350 quilòmetres de fron­tera comuna. La neu­tra­li­tat fin­lan­desa era més aviat pro forma, en tant que mem­bre de la Unió Euro­pea (UE) i país “asso­ciat” a l’OTAN. Ara enter­rarà aquesta ambigüitat.

La sol·lici­tud d’ingrés es for­ma­lit­zarà pre­vi­si­ble­ment dilluns o dimarts –molt pro­ba­ble­ment en paral·lel amb la sueca–. Abans de fer-se efec­tiva, Finlàndia ja va encai­xar ahir les pri­me­res con­seqüències. La filial de la com­pa­nyia russa Inter RAO va tallar els sub­mi­nis­tra­ments d’elec­tri­ci­tat a Finlàndia, i s’espera que Gaz­prom inter­rompi les impor­ta­ci­ons de gas.

Hèlsinki afirma que el país està pre­pa­rat per afron­tar-ho. I la cap del govern, Marin, compta amb un con­sens polític pràcti­ca­ment unànime a favor de l’OTAN. Nii­nistö ha actuat d’inter­lo­cu­tor amb el pre­si­dent dels EUA, Joe Biden –en for­mat pre­sen­cial, amb visi­tes a Was­hing­ton, o tru­ca­des telefòniques–, men­tre que la pri­mera minis­tra ha tre­ba­llat perquè la soci­al­de­mocràcia trenqués la tra­di­ci­o­nal ambi­valència envers Mos­cou.

“Pertànyer a l’OTAN és la millor opció per garan­tir la segu­re­tat de Finlàndia”, va dir ahir, davant el congrés del par­tit, que va decan­tar-se per l’adhesió amb 53 vots a favor i cinc en con­tra. Amb el sí soci­al­demòcrata, l’únic par­tit par­la­men­tari que encara no s’ha pro­nun­ciat sobre la qüestió és l’Aliança d’Esquer­res, un dels socis mino­ri­ta­ris de Marin.

El canvi d’ori­en­tació de Finlàndia ha estat ful­mi­nant. La guerra a Ucraïna ha enfon­sat el con­cepte de la neu­tra­li­tat afa­vo­ri­dora, en un país demogràfica­ment pobre que té a 200 quilòmetres de la seva fron­tera la segona gran capi­tal russa, Sant Peters­burg. Tres de cada qua­tre ciu­ta­dans d’aquest país és ara par­ti­dari de l’ingrés, segons enques­tes recents.

Putin s’ha esforçat a amenaçar amb tota mena de con­seqüències en cas de con­su­mar-se una ampli­ació de l’OTAN, ara cap a l’Àrtic. Noru­ega ja era mem­bre de l’Aliança, però no de la UE, fet que com­ple­tava el pano­rama ambi­va­lent del nord euro­peu.

Tot això passa en un con­text domi­nat per la soci­al­de­mocràcia, el par­tit al govern a Finlàndia, Suècia, Noru­ega i Dina­marca, deci­dits a rear­mar-se per atu­rar Putin.

Entre el G-7 i la incògnita turca

La ministra alemanya d’Afers Estrangers, la verda Annalena Baerbock, va tenir poca feina per tancar la reunió entre els col·legues del G-7 amb una declaració de suport a Ucraïna. Però tenia tot seguit una trobada molt més complexa, amb els ministres de l’OTAN i dominada per la mala maror turca. El G-7 “no reconeixerà mai un canvi de fronteres imposat per una guerra d’agressió”, va dir Baerbock, en tancar la reunió de les grans potències –els EUA, el Canadà, el Japó, el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya.

La mateixa ministra rebia hores després a Berlín els col·legues de l’OTAN, més Finlàndia i Suècia. El que havia de ser una reunió de benvinguda als nòrdics estava esquitxat per l’advertiment del president turc, Recep Tayyip Erdogan, que qualificava d’“error” aquestes adhesions. De cop, el fantasma del bloqueig turc es va estendre sobre l’Aliança. Qualsevol ingrés necessita la ratificació dels 30 membres de l’OTAN.

“Estem disposats a parlar amb Suècia i Finlàndia. Però no acceptem el seu suport a terroristes”, advertia el ministre d’Afers Estrangers turc, Mevlüt Çavusoglu, en entrar a la reunió de Berlín. Per suport a terroristes entén Turquia l’acollida als països nòrdics d’activistes i membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Alianzas nórdicas

 Suècia segueix els passos de Finlàndia cap a l’OTAN

Els ministres d’Exteriors del G-7, reunits ahir al nord d’Alemanya, van reiterar el seu suport a Ucraïna “fins a la victòria” GEORG WENDT / EFE.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Cada dia, un pas més en l’ampli­ació de l’OTAN: aquesta és la dinàmica adop­tada per dos països que ja fun­ci­o­na­ven com a asso­ci­ats a l’Aliança, però que estan fora del parai­gua de l’arti­cle 5 –que esta­bleix la defensa col·lec­tiva– en no ser-ne mem­bres de ple dret.Dijous, Finlàndia va pro­nun­ciar-se clara­ment a favor de dema­nar l’adhesió, amb el suport del pre­si­dent i de la pri­mera minis­tra. Ahir Suècia va pre­sen­tar l’informe con­sen­suat entre el govern –també soci­al­demòcrata– i altres for­ces par­la­mentàries. Un ingrés a l’OTAN “millo­ra­ria” la segu­re­tat del país i la regió, n’era la con­clusió prin­ci­pal.

Tot sem­bla a punt per sege­llar aquesta extensió, pre­ci­pi­tada per la guerra d’Ucraïna i des­ti­nada a ser ins­tru­men­ta­lit­zada de nou per Putin com a argu­ment “defen­siu”. Finlàndia, amb 1.350 quilòmetres de fron­tera amb Rússia, aban­do­narà vuit dècades de teòrica neu­tra­li­tat.

Suècia, que fa uns mesos ni pen­sava a sol·lici­tar-la, no vol que­dar-ne fora. Els minis­tres d’Exte­ri­ors de l’OTAN es reu­nei­xen aquest cap de set­mana a Berlín, amb l’adhesió dels nòrdics com a tema pri­o­ri­tari. El propòsit era acce­le­rar-ne el procés. Entre la sol·lici­tud for­mal i l’ingrés efec­tiu hi ha un període de màxim risc. Mos­cou, que suspèn a par­tir d’avui el sub­mi­nis­tra­ment d’elec­tri­ci­tat a Finlàndia per supo­sats “impa­ga­ments”, els con­si­de­rarà ene­mics, però encara no esta­ran aixo­plu­gats per l’arti­cle 5 de l’OTAN, segons el qual un atac a qual­se­vol mem­bre obliga la resta a defen­sar-lo. La sol·lici­tud ha de ser refe­ren­dada per la tota­li­tat dels 30 estats mem­bres. Se supo­sava que això havia d’estar lli­gat per a la cimera del juny, a Madrid. Però, de cop, Tur­quia es des­marca dels socis prin­ci­pals, que havien donat la ben­vin­guda vir­tual a Finlàndia i Suècia. Ahir el pre­si­dent turc, Recep Tayyip Erdo­gan, va adver­tir que “no és favo­ra­ble” al seu ingrés. L’argu­ment no són els ris­cos defen­sius afe­gits, sinó que els nòrdics donen suport a “ter­ro­ris­tes”; és a dir, a opo­si­tors i acti­vis­tes kurds.

Erdo­gan és un soci estratègic essen­cial per a l’OTAN. Però també un líder acos­tu­mat a tren­car la bara­lla, espe­ci­al­ment quan es tracta de Putin. Al camí de Suècia i Finlàndia cap a l’OTAN li que­den unes quan­tes eta­pes. Se suposa que els soci­al­demòcra­tes suecs faran marxa enrere demà a la reso­lució que van adop­tar al novem­bre, contrària a l’adhesió. Dilluns tots dos hau­rien de for­ma­lit­zar la sol·lici­tud. Fora d’aques­tes for­ma­li­tats, els esforços de la diplomàcia transatlàntica es con­cen­tra­ran a “convèncer” Erdo­gan. Al preu que sigui.

Treptow no será lo que era

 

Berlín recorda la capitulació, a l’ombra d’Ucraïna i la por de provocacions russes

El canceller Olaf Scholz, durant el discurs televisat que va fer ahir amb motiu del 77è aniversari de la capitulació nazi EFE.

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

El Nie wie­der (‘mai més’) amb què tot ale­many iden­ti­fica la fi de la Segona Guerra Mun­dial va venir aquest cop per la via tele­vi­sada, amb el mis­satge del can­ce­ller Olaf Scholz en l’ani­ver­sari de la capi­tu­lació del Ter­cer Reich. Jun­ta­ment amb el record als 60 mili­ons de morts arreu del món, vícti­mes de la guerra impul­sada per Adolf Hit­ler, el can­ce­ller ale­many va aler­tar de la “fal­si­fi­cació infame de la història” impul­sada per Vladímir Putin. És a dir, el propòsit del líder del Krem­lin de con­ver­tir el Dia de la Victòria con­tra l’Ale­ma­nya nazi, el 8 de maig del 1945, en la glo­ri­fi­cació d’una guerra que “ensorra ciu­tats sen­ce­res”, “assas­sina homes, dones i nens” i ataca “fins i tot els qui bus­quen refugi”.

Ale­ma­nya garan­teix “la màxima soli­da­ri­tat amb Ucraïna”, però no “actuarà en soli­tari” ni prendrà deci­si­ons que “afec­tin la seva capa­ci­tat defen­siva”, va pro­me­tre el can­ce­ller. A més de recor­dar els 100.000 mili­ons d’euros que pensa inver­tir el seu govern per posar a punt l’exèrcit del país, va insis­tir que no es farà cap pas que suposi “con­ver­tir l’OTAN en part impli­cada en la guerra”.

Scholz va adme­tre que aquest 8 de Maig no era com el d’altres anys. I, efec­ti­va­ment, el 77è ani­ver­sari de la capi­tu­lació nazi va ser de tot menys un ritual. De cop, el pas­seig fins al monu­ment del parc de Trep­tow en memòria dels milers de sol­dats soviètics cai­guts en la bata­lla de Berlín es feia molt difícil. A Trep­tow, a l’antic sec­tor est ber­linès, hi ha la impo­nent estàtua de 30 metres d’alçada d’un sol­dat soviètic, amb una nena en braços i amb una creu gam­mada als peus, der­ro­tada per la seva espasa. Fins ara era una mena de símbol o reco­nei­xe­ment a l’Exèrcit Roig. Va ser el pri­mer dels exèrcits ali­ats a entrar a Berlín, on es van dei­xar la vida 80.000 sol­dats soviètics, dels quals uns 7.800 estan enter­rats a Trep­tow.

Les auto­ri­tats ber­li­ne­ses havien pro­hi­bit aquest cop les ban­de­res tant rus­ses com ucraïneses per evi­tar con­fron­ta­ci­ons en un total de quinze punts con­si­de­rats “com­pli­cats”. Entre els quals, tant a Trep­tow com en un monu­ment molt més cèntric, a tocar de la Porta de Bran­den­burg, també en honor de l’Exèrcit Roig. Allà hi ha dos tancs model T-34, un dels quals havia apa­re­gut sota una ban­dera ucraïnesa uns dies abans.

L’ambai­xa­dor ucraïnès, Andrij Mel­nik, va ser rebut al monu­ment del Tier­gar­ten amb alguna escri­das­sada. El diplomàtic ha estat de tot menys diplomàtic, amb crítiques cons­tants a la gestió d’Olaf Scholz i els seus minis­tres.

Scholz, com el pre­si­dent Frank-Wal­ter Stein­me­ier, s’ha esforçat a apai­va­gar les crítiques con­tra el que el pre­si­dent Volodímir Zelenski qua­li­fica de “política amiga” cap a Mos­cou de suc­ces­sius governs ale­manys.

Stein­me­ier es va que­dar amb les ganes de visi­tar Ucraïna fa unes set­ma­nes, ja que l’entorn del pre­si­dent ucraïnès li va dir que la seva presència no era “ben­vin­guda”. Una con­versa telefònica entre Stein­me­ier i Zelenski, dijous pas­sat, va ser­vir per tren­car el gel. Però sobre Stein­me­ier con­ti­nua pesant la mala maror pel fet d’haver estat minis­tre de la can­ce­lle­ria, amb el soci­al­demòcrata Ger­hard Schröder, i d’Afers Estran­gers, amb la con­ser­va­dora Angela Merkel. El pri­mer va crear el gaso­ducte Nord Stream amb el seu amic i aliat de Vladímir Putin, men­tre que l’excan­ce­llera va ampliar la dependència energètica ale­ma­nya de Rússia.

L’Ale­ma­nya de Scholz és ara el prin­ci­pal con­tri­bu­ent euro­peu a la defensa d’Ucraïna. Té aco­llits uns 600.000 refu­gi­ats ucraïnesos i tre­ba­lla con­tra rellotge per aco­mi­a­dar-se del gas, el petroli i el carbó rus­sos. Però les feri­des de tants anys de “com­plaença” amb Putin couen, enmig de la des­trucció que viu Ucraïna.

Impronunciable Befreiung

Scholz, del nunca más al nazismo a la condena al "falseamiento infame" de Putin 

Gemma Casadevall

Berlín, 8 may (EFE).- El canciller alemán, Olaf Scholz, recordó hoy la Capitulación del Tercer Reich como el día de la "liberación" tras el régimen nazi que provocó 60 millones de muertos y pidió aplicar el "nunca más" de ese 8 de mayo de 1945 al "falseamiento infame de la historia" promovido por Vladímir Putin.
"Apoyamos a Ucrania contra el agresor", afirmó Scholz, en un mensaje televisado en ocasión del 77 aniversario de la Capitulación, firmada la noche del 8 al 9 de mayo de 1945. Ucrania necesita "la máxima solidaridad", continuó, para advertir que "el miedo no debe paralizarnos".
Alemania no adoptará "decisiones en solitario", afirmó, sino que toda decisión será adoptada "en acuerdo estrecho con nuestros aliados europeos y transatlánticos"; y la capacidad defensiva del país no quedará mermada, sino reforzada, añadió, en alusión a los 100.000 millones de euros acordados por su Gobierno para poner al día a su Ejército.
"La lección del 8 de mayo es que no debe haber otra guerra mundial. Mucho menos entre potencias nucleares", aseveró, en un mensaje en que pronunció hasta cuatro veces el "Nie wieder" -"nunca más"-, a la guerra, al genocidio ni a la dictadura y que terminó con esa misma frase, a modo de "legado" del aniversario.
Con su mensaje a sus compatriotas dejó claro Scholz que éste no era un aniversario más de la Capitulación del Tercer Reich. Europa vuelve a estar en guerra, esta vez entre dos países que en la II Guerra combatieron juntos al nazismo, recordó.

DEL SUEÑO DE LA PAZ A LA PESADILLA EN EUROPA

El mensaje del canciller estuvo precedido por un discurso del presidente del país, Frank Walter Steinmeier, que acusó a Putin de haber roto la paz europea para implantar "la pesadilla" de una "guerra brutal e ilegítima", desde su posición de "potencia atómica".
"El sueño de una casa común europea y en paz se rompió", afirmó Steinmeier en un acto de la Confederación de Sindicatos Alemanes (DGB) y en un aniversario que, efectivamente, no podía ser como anteriores conmemoraciones, ya que la Ucrania actual pesaba sobre cualquier recuerdo.
Por su parte, la presidenta del Parlamento (Bundestag), la asimismo socialdemócrata Bärbel Bas, viajó a Kiev en su calidad de segunda máxima representante del país -tras Steinmeier-.

Bas se convirtió así en la primera figura de alto rango del país que visitaba Ucrania desde el inicio de la invasión rusa, el 24 de febrero pasado. Su viaje siguió a la conversación mantenida el pasado jueves entre Steinmeier y el presidente ucraniano, Volodímir Zelenski, tras semanas de tensiones entre Berlín y Kiev.
El punto álgido de esos disensos fue el desaire al presidente alemán, quien vio frustrado su propósito de viajar con sus homológos polaco y bálticos a Kiev, al serle trasladado que no era bienvenido ahí. La afrenta diplomática se produjo en abril, pero la tormenta bilateral viene de mucho antes.
A Steinmeier se le identifica con la línea tibia -o hasta cómplice, para Kiev- frente a Moscú mantenida por sucesivos gobiernos alemanes. Fue ministro de la Cancillería bajo su correligionario, el socialdemócrata Gerhard Schröder, y luego titular de Exteriores durante dos legislaturas de la conservadora Angela Merkel. 

TENSIÓN ANTE LOS MONUMENTOS AL EJERCITO ROJO

Junto a los actos oficiales, había hasta 50 convocatorias coincidiendo con el aniversario entre el domingo y el lunes, en que se esperan marchas organizadas por grupos prorrusos y ultraderechistas.

Uno de los puntos de concentración habituales en todo 8 de mayo es el monumento al ejército soviético del Tiergarten, en las inmediaciones de la Puerta de Brandeburgo, así como el parque de Treptow, en el antiguo sector comunista, donde se rinde homenaje a los 80.000 soldados soviéticos caídos en la batalla de Berlín, unos 7.000 de los cuales están enterrados en ese lugar.
La policía berlinesa había prohibido en unos quince puntos de la capital la exhibición de banderas rusas y ucranianas para evitar confrontaciones. El embajador ucraniano, Andrij Melnyk, quien prácticamente a diario critica en público a Scholz, fue recibido entre abucheos al acudir al monumento del Tiergarten para depositar una corona de flores a los caídos ucranianos.
Para el lunes se ha preparado un dispositivo policial especial, ya que se ha anunciado una marcha desde los dos tanques "T.34" del monumento del Tiergarten a la imponente estatua de Treptow, de 30 metros de alto, de un soldado soviético aplastando con su espada una cruz gamada.
La Capitulación se firmó por parte de Alemania la noche del 8 al 9 de mayo, en Karlshorst, en las afueras de Berlín. El 30 de abril, Adolf Hitler se había suicidado en su búnker y dos días después un soldado del ejército soviético, el primero entre los aliados que entró en la capital, colgó su bandera sobre el Reichstag. EFE gc/ie    (radio) (foto)