Els comicis regionals castiguen Scholz i impulsen els Verds
Els socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz tenen el vent en contra entre l’electorat, tot el contrari del que els passa als Verds, els seus socis al govern tripartit, que completen els liberals. Les eleccions a Renània del Nord-Westfàlia, la prova més rellevant de l’any electoral alemany, van donar la victòria als conservadors de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit que lidera des del desembre el dretà Friedrich Merz.
Els Verds seran probablement el següent soci de la CDU a Renània, ja que els liberals van caure fins al 5,5%. En aquest mateix percentatge, mig punt per sota del mínim necessari per tenir escons, va quedar la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD).
L’impuls a escala regional dels ecologistes coincideix amb la bona valoració de dos dels ministres al govern de Scholz, la d’Exteriors i el d’Economia, Annalena Baerbock i Robert Habeck.
Les eleccions en aquest land, amb més de 18 milions de ciutadans, eren les terceres regionals d’un any que va començar amb victòria per als socialdemòcrates al Sarre, a la frontera amb França, però que fa una setmana va ensorrar el partit de Scholz en un mínim històric a Schleswig-Holstein, a tocar amb Dinamarca.
La primera etapa va ser una doble victòria per als socialdemòcrates, que van recuperar el poder al Sarre després de 22 anys de domini conservador a escala regional. A més, van vorejar una majoria absoluta, amb un 43,5%, que feia pensar en un bon any electoral per a Scholz, pocs mesos després d’arribar a la cancelleria alemanya.
D’aquest triomf es va passar fa una setmana a l’enfonsament a Schleswig-Holstein, un estat amb menys de tres milions d’habitants. L’SPD va caure al mínim històric del 16%, mentre que els Verds s’enfilaven fins al un 18% i la CDU guanyava de manera aclaparadora amb un 44%.
Són tres eleccions regionals, en tres estats federats on els conservadors lideraven fins aleshores els governs regionals amb diferents constel·lacions. La batalla a Renània era la més rellevant, tant pel pes demogràfic del land com per la seva rellevància política.
