sábado, 14 de mayo de 2022

Alianzas nórdicas

 Suècia segueix els passos de Finlàndia cap a l’OTAN

Cada dia, un pas més en l’ampli­ació de l’OTAN: aquesta és la dinàmica adop­tada per dos països que ja fun­ci­o­na­ven com a asso­ci­ats a l’Aliança, però que estan fora del parai­gua de l’arti­cle 5 –que esta­bleix la defensa col·lec­tiva– en no ser-ne mem­bres de ple dret.Dijous, Finlàndia va pro­nun­ciar-se clara­ment a favor de dema­nar l’adhesió, amb el suport del pre­si­dent i de la pri­mera minis­tra. Ahir Suècia va pre­sen­tar l’informe con­sen­suat entre el govern –també soci­al­demòcrata– i altres for­ces par­la­mentàries. Un ingrés a l’OTAN “millo­ra­ria” la segu­re­tat del país i la regió, n’era la con­clusió prin­ci­pal.

Tot sem­bla a punt per sege­llar aquesta extensió, pre­ci­pi­tada per la guerra d’Ucraïna i des­ti­nada a ser ins­tru­men­ta­lit­zada de nou per Putin com a argu­ment “defen­siu”. Finlàndia, amb 1.350 quilòmetres de fron­tera amb Rússia, aban­do­narà vuit dècades de teòrica neu­tra­li­tat.

Suècia, que fa uns mesos ni pen­sava a sol·lici­tar-la, no vol que­dar-ne fora. Els minis­tres d’Exte­ri­ors de l’OTAN es reu­nei­xen aquest cap de set­mana a Berlín, amb l’adhesió dels nòrdics com a tema pri­o­ri­tari. El propòsit era acce­le­rar-ne el procés. Entre la sol·lici­tud for­mal i l’ingrés efec­tiu hi ha un període de màxim risc. Mos­cou, que suspèn a par­tir d’avui el sub­mi­nis­tra­ment d’elec­tri­ci­tat a Finlàndia per supo­sats “impa­ga­ments”, els con­si­de­rarà ene­mics, però encara no esta­ran aixo­plu­gats per l’arti­cle 5 de l’OTAN, segons el qual un atac a qual­se­vol mem­bre obliga la resta a defen­sar-lo. La sol·lici­tud ha de ser refe­ren­dada per la tota­li­tat dels 30 estats mem­bres. Se supo­sava que això havia d’estar lli­gat per a la cimera del juny, a Madrid. Però, de cop, Tur­quia es des­marca dels socis prin­ci­pals, que havien donat la ben­vin­guda vir­tual a Finlàndia i Suècia. Ahir el pre­si­dent turc, Recep Tayyip Erdo­gan, va adver­tir que “no és favo­ra­ble” al seu ingrés. L’argu­ment no són els ris­cos defen­sius afe­gits, sinó que els nòrdics donen suport a “ter­ro­ris­tes”; és a dir, a opo­si­tors i acti­vis­tes kurds.

Erdo­gan és un soci estratègic essen­cial per a l’OTAN. Però també un líder acos­tu­mat a tren­car la bara­lla, espe­ci­al­ment quan es tracta de Putin. Al camí de Suècia i Finlàndia cap a l’OTAN li que­den unes quan­tes eta­pes. Se suposa que els soci­al­demòcra­tes suecs faran marxa enrere demà a la reso­lució que van adop­tar al novem­bre, contrària a l’adhesió. Dilluns tots dos hau­rien de for­ma­lit­zar la sol·lici­tud. Fora d’aques­tes for­ma­li­tats, els esforços de la diplomàcia transatlàntica es con­cen­tra­ran a “convèncer” Erdo­gan. Al preu que sigui.