Suècia segueix els passos de Finlàndia cap a l’OTAN
Cada dia, un pas més en l’ampliació de l’OTAN: aquesta és la dinàmica adoptada per dos països que ja funcionaven com a associats a l’Aliança, però que estan fora del paraigua de l’article 5 –que estableix la defensa col·lectiva– en no ser-ne membres de ple dret.Dijous, Finlàndia va pronunciar-se clarament a favor de demanar l’adhesió, amb el suport del president i de la primera ministra. Ahir Suècia va presentar l’informe consensuat entre el govern –també socialdemòcrata– i altres forces parlamentàries. Un ingrés a l’OTAN “milloraria” la seguretat del país i la regió, n’era la conclusió principal.
Tot sembla a punt per segellar aquesta extensió, precipitada per la guerra d’Ucraïna i destinada a ser instrumentalitzada de nou per Putin com a argument “defensiu”. Finlàndia, amb 1.350 quilòmetres de frontera amb Rússia, abandonarà vuit dècades de teòrica neutralitat.
Suècia, que fa uns mesos ni pensava a sol·licitar-la, no vol quedar-ne fora. Els ministres d’Exteriors de l’OTAN es reuneixen aquest cap de setmana a Berlín, amb l’adhesió dels nòrdics com a tema prioritari. El propòsit era accelerar-ne el procés. Entre la sol·licitud formal i l’ingrés efectiu hi ha un període de màxim risc. Moscou, que suspèn a partir d’avui el subministrament d’electricitat a Finlàndia per suposats “impagaments”, els considerarà enemics, però encara no estaran aixoplugats per l’article 5 de l’OTAN, segons el qual un atac a qualsevol membre obliga la resta a defensar-lo. La sol·licitud ha de ser referendada per la totalitat dels 30 estats membres. Se suposava que això havia d’estar lligat per a la cimera del juny, a Madrid. Però, de cop, Turquia es desmarca dels socis principals, que havien donat la benvinguda virtual a Finlàndia i Suècia. Ahir el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va advertir que “no és favorable” al seu ingrés. L’argument no són els riscos defensius afegits, sinó que els nòrdics donen suport a “terroristes”; és a dir, a opositors i activistes kurds.
Erdogan és un soci estratègic essencial per a l’OTAN. Però també un líder acostumat a trencar la baralla, especialment quan es tracta de Putin. Al camí de Suècia i Finlàndia cap a l’OTAN li queden unes quantes etapes. Se suposa que els socialdemòcrates suecs faran marxa enrere demà a la resolució que van adoptar al novembre, contrària a l’adhesió. Dilluns tots dos haurien de formalitzar la sol·licitud. Fora d’aquestes formalitats, els esforços de la diplomàcia transatlàntica es concentraran a “convèncer” Erdogan. Al preu que sigui.