lunes, 13 de febrero de 2023

Giffey, la alcaldesa efímera

Berlín castiga els socialdemòcrates de Scholz

Berlín va tor­nar ahir a les urnes, un any i mig després d’unes elec­ci­ons regi­o­nals, muni­ci­pals i gene­rals que van aca­bar en caos enmig d’un munt de pro­ble­mes logístics. El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va deci­dir que calia repe­tir-les per les irre­gu­la­ri­tats detec­ta­des en uns dos-cents col·legis elec­to­rals. I el vot de càstig va ser per als soci­al­demòcra­tes del can­ce­ller Olaf Scholz. No és que la culpa del des­ga­vell fos de l’alcal­dessa, la soci­al­demòcrata Fran­ziska Gif­fey, que ales­ho­res va pujar al càrrec. Però és clar que el ciu­tadà ber­linès no con­fia ja en el par­tit que ha lide­rat tots els governs de la capi­tal des del 2001.

La victòria va ser per a Kai Weg­ner, de la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU), que va obte­nir el 28% dels vots –deu punts més que el 2021, segons les pro­jec­ci­ons de vot de les vuit del ves­pre–, men­tre que el Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) es va ensor­rar a un 18,2% –uns tres punts per sota d’ales­ho­res.

Gif­fey, a més, ha que­dat una o dues dècimes per sota dels Verds de Bet­tina Jarasch. Matemàtica­ment, és pos­si­ble una ree­dició del tri­par­tit actual entre soci­al­demòcra­tes, els Verds i l’Esquerra –amb un 12,8 %. Però pot­ser no sota lide­ratge de Gif­fey, sinó de l’eco­lo­gista Jarasch.

Ahir al ves­pre, els per­cen­tat­ges eren encara massa volàtils perquè ningú no cantés victòria. Weg­ner neces­sita un soci, que tant poden ser els verds com els soci­al­demòcra­tes. Però, si Jarasch té una opció per donar l’alcal­dia de la capi­tal als Verds, ho inten­tarà.

Men­tres­tant, la història de les elec­ci­ons caòtiques del 2021 con­ti­nua aver­go­nyint els ber­li­ne­sos. En temps de l’alcalde soci­al­demòcrata Klaus Wowe­reit, que va gover­nar entre el 2001 i el 2014, encara feia certa gràcia la seva frase apli­cada a l’estat de Berlín “pobre, però sexy”. Ales­ho­res, encara es podia jugar amb la imatge de capi­tal dife­rent, alter­na­tiva i sense pre­ten­si­ons. Ara, a la fama de ciu­tat bruta, inse­gura i amb una pre­ca­ri­e­tat crei­xent, s’hi ha afe­git la inca­pa­ci­tat d’orga­nit­zar unes elec­ci­ons, per increïble que sem­bli en la capi­tal d’una potència euro­pea.