Scholz busca 88 Leopards
Durant setmanes, semblava que Olaf Scholz no obriria la gàbia dels Leopard 2. Ucraïna insistia que els moderns tancs de llicència alemanya eren imprescindibles per a la seva defensa. I els aliats occidentals pressionaven el canceller, ja que qualsevol lliurament dels carros de combat made in Germany a tercers necessita el permís de Berlín.
Scholz es defensava recordant que Alemanya és el primer contribuent en termes absoluts de la Unió Europea (UE) quant a ajut econòmic, humanitari i militar a Ucraïna. La percepció, però, era que el líder de la primera potència europea dubtava, s’amagava o tenia por d’una escalada de la potència nuclear que és Rússia.
El mateix dia que va donar llum verd als subministraments, el 24 de gener, va comparèixer al Parlament. En el torn de preguntes, el canceller va demanar-se amb certa ironia quants dels aliats que tant havien insistit a transferir tancs n’aportarien dels seus.
Una setmana després, el seu ministre de Defensa, Boris Pistorius, va presentar a la caserna d’Augustdorf, a l’oest d’Alemanya, els primers Leopard 2 dels 14 que Alemanya s’ha compromès a lliurar. Teòricament, però, el que espera Volodímir Zelenski dels aliats europeus no són 14 tancs, sinó dos batallons, el que vol dir 88 unitats. Tots han de ser de la mateixa tongada per garantir-ne l’operativitat, tenint en compte que els soldats ucraïnesos han de rebre la instrucció adequada per fer-los anar. Els Abrams promesos pels EUA i els Challenger del Regne Unit no van en el mateix paquet.
De moment, només Polònia ha igualat el compromís d’Alemanya: n’aportarà 14 unitats. De Varsòvia van procedir les màximes crítiques contra la indecisió de Scholz. Si més no, aquest aliat no s’ha quedat enrere, sinó que va demanar permís per subministrar-ne dels seus tan bon punt el canceller alemany hi va donar autorització.
Són dotze els països que s’han ofert a contribuir al subministrament dels tancs. Entre aquests, Espanya, Portugal, els Països Baixos i Finlàndia, a més de Noruega, que no és soci de la UE, però sí de l’OTAN. Tant Madrid com Lisboa han mostrat repetidament la seva disposició a contribuir-hi. Però encara estan en procés de revisió els que tenen en actiu i amb capacitat per entrar en servei. Una cosa és tenir-ne, una altra que no estiguin emmagatzemats, fora de servei o destinats a una missió internacional.
Segons el setmanari Der Spiegel, dels més de 300 de l’exèrcit alemany, només 19 estan disponibles. Quan hagi lliurat els 14 compromesos, no en tindrà per a la instrucció dels propis soldats.
El setmanari sosté, en el darrer número, a la venda des de dissabte passat, que Scholz ha estat trucant personalment els socis més fidels per demanar-los xifres vinculants, no només voluntats.
El ministre Pistorius ha mantingut un parell de tandes de videoconferències amb altres socis, sense que, de moment, se’n coneguin resultats. El ministre de Defensa ja ha anunciat que n’encarregarà de nous per substituir-los. En paral·lel, Scholz ha autoritzat al fabricant dels Leopard 1, antecessor del 2, a posar al dia els que tingui disponibles per lliurar-los a Ucraïna sense despullar el seu exèrcit de la versió més actualitzada i operativa.
També en paral·lel, Noruega ha encarregat a Alemanya 54 Leopard 2 nous de trinca, sense precisar-ne quants dels que ja té aniran a Ucraïna.