„Els nostres segrestats no es diuen Ingrid, però també són morts en vida“
Gemma C. Serra, Bogotà
Marleny Orjuela i la seva organizació tenen una consigna clara: „No al rescate a sangre y fuego“. La repeteixen a la plaça Bolívar de Bogotà, cada dimarts, ara amb més tristesa que mai, després que el president Alvaro Uribe posés fi a la mediació del seu homòleg veneçolà, Hugo Chávez, amb les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia). Són les famílies de la treintena de membres de l’exèrcit i policia segrestats per la guerrilla. Víctimes més anònimes que Ingrid Betancourt, la ex-candidata presidencial captiva des de fa cinc anys. Alguns d’ells en porten deu en poder de les FARC, sense senyals de vida recent.
Resposta.- Nosaltres agraïm tots els esforços. De Chávez, en primer lloc, perquè va ser estat qui més a la vora va estar d’aconseguir-ho. Del francés (Nicolas) Sarkozy, també, perquè el seu compromís amb Betancourt ha fet d’altaveu de la nostra causa. També de la nova presidenta argentina, Cristina Fernández, que va aprofitar la seva arribada al poder per mostrar la solidaritat de tota Amèrica amb nosaltres. Però la clau la té Uribe. Només ell.
R.- No ho sé. Tots estem amb Ingrid i la seva família. Tots patim junts, encara que a nosaltes no se´ns conegui. Tots anem plegats a Caracas o a París. On sigui. Aquí més d’un diu que a la jungla no arriba la televisió francesa i que a Marulanda li és igual el „somni“ del president francés. Totes les veus són necessàries. Necessitem tot l’ajut del món. Però res no funcionarà sense la voluntat política del nostre govern.
R.- Buscar de debò la solució humanitària. Negociar. No hi ha cap conflicte armat al món que es resolgui sense negociació. No tots els segrestats es diuen Ingrid Betancourt, però tots són en perill de mort. A tots se’ls van endur vius i vius volem que ens els tornin. Les imatges de Ingrid difoses per les FARC van ser esfereìdores. Així estan tots els nostres. Morts en vida. No som enemics d’Uribe, però la seva decisió de retirar Chávez de la negociació, que funcionava, que anava endavant, ha estat un cop molt cruel, molt trist. De nou arriba Nadal, de nou continuem esperant. Molts de nosaltres, des de fa més de deu anys.
P.- Uribe va retirar Chávez de la negociació, amb vistes d’un intercanvi de 40 segrestats per 500 presos de les FARC, perquè aquest va trencar el pacte de no parlar amb els militars colombians.
R.- Va ser una reacció precipitada, unilateral. Per negociar s’ha de tractar amb totes les bandes. Chávez potser va trencar el pacte, tots sabem com és el president. Li agrada manar, va una mica a la seva. Però això no ho és tot. Els americans (EEUU) mai no van veure bé que el seu enemic s’hi fiqués. I Uribe els escolta. Diuen que és el darrer president llatinoamericà que ho fa. Així és, una altra veritat constatable.
