Kafka, el magnetisme de l’angoixat
Gemma C. Serra
La regla inquebrantable segons la qual no hi ha aniversari rodó sense recuperació editorial d’un autor ha donat, en el cas de Kafka i el mercat alemany, com a mínim dues bones sorpreses: una biografia de Reiner Stach de 729 pàgines que es llegeix com una novel.la i una altra, més lleugereta, de Louis Begley, que es fica al cap de l’autor. Tot plegat, a punt de complir-se l’aniversari del neixament de l’autor, el 3 de juliol de 1883, a Praga, i enmig de l’habitual fetitxisme d’altres publicacions que aprofiten „l’estiuet Kafka“ per recuperar fotografies d’un rostre tan magnètic com la seva pròpia obra.
„Die Jahre der Erkenntnis“ –„Els anys del coneixement“- és el títol de l’obra de Stach, editada per S. Fischer, en realitat la segona part del primer volum consagrat a l’autor, que va aparéixer sis anys enrera amb el títol „Die Jahre der Entscheidungen“ –„Els anys de les decisions“-. En total, més de 1.400 pàgines, que arrenquen d’un capítol traduïble com „A casa els Kafka“, on Stach fa exactament això: entrar en la vida d’aquesta família jueva de Praga. El primer volum acabava el 1915, poc després que Kafka trenqués amb Felice Bauer, la promesa episòdica –en el sentit que li va donar repetidament bitllet d’anada i tornada-, després d’una mena de tribunal sumaríssim entre ella, la seva germana Erna i la seva amiga, Grete Bloch, un altre amor que va entrar i sortir un parell de vegades a la seva vida. Un munt de cartes de Kafka a Bloch delataven la fragilitat del seu compromís amb Felice, qui alhora tenia un altre munt de cartes que feien impossible continuar somniant amb una solidesa matrimonial.
Stach recupera ara el fil d’aquell tribunal que aparentment va ser l’origen de la seva novel.la „El procés“ i continua amb la seva novel.la sobre retrobaments, nous amors –Milena Jesenska, Julie Wohryzek- i finalment la mort de l’autor, el 1924, a tuberculosi, amb Dora Diamant com a darrera companya. No és una novel.la d’amors, sinó una reconstrucció entretinguda i profonda de l’univers de Kafka en el seu sentit global. Com si el propi Stach hagués estat a casa els Kafka.
Stach recupera ara el fil d’aquell tribunal que aparentment va ser l’origen de la seva novel.la „El procés“ i continua amb la seva novel.la sobre retrobaments, nous amors –Milena Jesenska, Julie Wohryzek- i finalment la mort de l’autor, el 1924, a tuberculosi, amb Dora Diamant com a darrera companya. No és una novel.la d’amors, sinó una reconstrucció entretinguda i profonda de l’univers de Kafka en el seu sentit global. Com si el propi Stach hagués estat a casa els Kafka.
Begley, en només 335 pàgines, opta per un camí diferent. No reconstrueix, sinó que interpreta. El títol de la seva biografia apunta en aquest sentit: „Die ungeheure Welt, die ich im Kopf habe“ –„El món monstruós que porto al cap“-, publicat en la seva versió alemanya per Deutsche Verlag-Anstalt . Begley es fica al cervell de l’home angoixat, aparentment tímit, el buròcrata que no va veure publicades les seves obres essencials i qui un cop mort va revel.lar-se com una personalitat gairebé tan magnètica –i no només per a les seves dones- com la seva pròpia obra.
La recuperació de Kafka no es limita a les biografies més o menys exhaustives de l’autor. L’editorial Rowohlt ha tret també d’acord amb les regles del calendari „Kafka’s Welt“ –„El món de Kafka“-, un compendi de Harmut Binder format per 1.200 fotografies, siguin del llegat que va salvar el seu amic, Max Brod, siguin d’altres procedències. Una mica més reduìt, el prestigiós Klaus Wagenbach reedita „Franz Kafka. Bilder aus seinem Leben“ –„F.K., llibres de la seva vida“- una revisió una mica menys iconogràfica i més entenedora de l’escriptor.