Haider, la taca que no marxa
Gemma C. Serra
Hi ha noms que són sinònim de xenofòbia i amenaça ultradretana a Europa. Jean Marie Le Pen, a França, o Jörg Haider, a Àustria, són dos d’aquests personatges a qui de tant en tant es dóna per políticament acabats, però que sempre s’entossudeixen a ressucitar. Com una taca d’oli que no acaba de marxar en el panorama políticament correcte europeu.
Del president del Front Nacional francès, amb 80 anys, no s’espera que pugui donar cap ensurt més com el que va protagonitzar el 2002, quan va lluitar en la segona volta de les presidencials franceses contra Jacques Chirac. Haider, amb 58 anys, dinàmic, sempre perfectament bronzejat i amb un somriure d’orella a orella, encara pot fer mal. Encara aconsegueix que les seves proclames islamofòbiques, per exemple, o els elogis a la política econòmica de Hitler resonin per tota Europa.
De cop, quan tothom el feia ressignat a la seva categoria de polític local, avisa que deixa la reraguarda per lluitar a les generals austríaques del proper setembre. Sembla que la seva reserva espiritual de la regió de Caríntia, d’on és president, se li ha fet petita i vol tornar a Viena.
Les eleccions de setembre van ser provocades per la ruptura de la gran coalició del socialdemòcrata Alfred Gusenbauer. El SPÖ del canceller sortint ha quedat afeblit, el fins ara soci seu conservador, ÖVP, es frega les mans pensant que té la carrera guanyada. I els partits petits se sentent cridats a ser la clau de la governabilitat al germà gran.
Haider, l’home que va fer tremolar Europa el 2000, quan la seva formació –aleshores, el Partit Lliberal, FPÖ- va esdevenir força de govern, troba que ha arribat el moment de sortir del seu racó regional. El seu partit es diu ara l’Aliança per al Futur d’Austria, BZÖ, i només té cara i ulls a Caríntia. Però ell confia en el seu carisma per tornar a provar sort. Al capdavall, l’UE d’avui ha adoptat línies de mà dura contra la immigració, per exemple, que ell mateix hauria beneỉt. Ja no és l’Europa que el va voler arraconar, que va congelar les relacions amb Viena per la presència del FPÖ al govern.
Haider vol provar sort amb el BZÖ, la força nascuda com una escissió del FPÖ, un partit que manté paral.lelament la línia populista de dretes que va teni amb ell al capdavant, però sense un líder amb el seu magnetisme.
El anal.listes no tenen clar quines perspectives d’èxit té Haider. De fet, Haider encara no ha fet oficial la seva candidatura a canceller. Però la simple presència del seu nom a les llistes farà que es torni a parlar de l’hereu del nazisme austríac. Una taca d’oli que arrenca de Caríntia i que es veu a tota Europa.