Temblemos

La bombolla i el dòmino immobiliari

Gemma C. Serra

Dos termes dominen els comentaris dels experts financers aquests dies: bombolla immobiliària i efecte dòmino. El Banc Central Europeu va reaccionar a la crisi del mercat hipotecari dels Estats Units i el fantasma d’un „dilluns negre“ a les Borses injectant diners com no s’havia fet ni després de l’atemptat de l’11 de setembre. La recepta del BCE era aturar el pànic i mostrar sang freda. Passat l’ensurt, resta la pregunta de quan esclatarà la següent bombolla hipotecària, aquest cop a Europa.

Als Estats Units es produeix un terratrèmol financer anunciat, en esclatar la bombolla immobiliària alimentada per les hipoteques „subprime“, i el primer que acud a tapar forats és el Banc Central Europeu (BCE), garant de l’estabilitat a la zona euro. Per qué? Per dos motius, bàsicament: d’una banda, la implicació de part de la banca europa en aquest mercat no tan llunyà; de l’altra, per la por a la por. Es a dir, a l’efecte dòmino.

La pèrdua de confiança és el pitjor dels mals en el capriciós món de les finances, borses i bancs, no tan sols a Estats Units, on bona part dels crèdits són dels dits d’alt risc, sinó també a Europa, on aquesta fòrmula està guanyant terreny en la mesura en que s’infla i infla, també, la bombolla immobiliària i s’apugen els interessos bancaris.
El BCE, conscient d’aquesta realitat, va injectar entre dijous i dilluns de la setmana anterior més de dos-cents mil milions d’euros per garantir la liquidesa de les institucions creditícies i eliminar, o apaivagar, els efectes del terratrèmol dels EEUU. Primer van ser 94,8 mil milions, dijous dia 9; divendres següent en van venir 61,0 mil més i dilluns, 13, quan alguns temien un nou „dilluns negre“, va injectar uns altres 47,6 mil milions.
Tanta liquidesa addicional no s’havia produỉt ni quan la por es va escampar pels mercats internacionals, l’endemà dels atemptats contra les Torres Bessones -69,3 mil milions-. En aquell cop, es responia a un atac sobtat i impossible de calibrar, almenys pels mercats financers. Ara, s’ha respost a una crisi anunciada, que segons tots els experts ens expliquen ara es veia venir des de 2006, quan va començar a caure el preu de la vivienda als EEUU i, en canvi, a apujar-se els tipus d’interés.

La generositat del BCE

Rellevant és, també, el fet que aquests més de 200 mil milions canalitzats des de la central del BCE a Fránkfurt, amb ajut d’altres bancs, suposen el 70 per cent del total aportat per altres institucions monetàries mundials, inclosa la Reserva Federal dels EEUU i l’equivalent del Japó.

Quan alguna cosa esclata als Estats Units tremola Europa, perquè sap que és l’anunci del que pot passar pot després a Europa. Els uns en diuen efecte dòmino, els altres li apliquen el de contagi. Per a Ulrich Kater, anal.lista del DekaBank, la conseqüència immediata per al ciutadà corrent del que ha passat és que probablement ara li costarà més que el banc li „confiỉ“ diners per comprar-se un pis. Per a Wolfgang Gerke, conseller de la Borsa de Fránkfurt, la reacció del BCE il.lustra fins a quin punt es tem l’efecte dòmino i també el grau d’inseguretat creat per la manca de transparència dels bancs europeus que, poc a poc, han anat adquirint participació en alguns d’aquestes entitats „subprime“ que ara es veuen tan perilloses.
Es el vell problema del món bancari, aplicat aquest cop al mercat immobiliari. Si tothom retira la confiança, el joc es talla; si tothom deixa de comprar, esclata la bombolla.
El creixement de les hipoteques „subprime“ no és un problema exclusiu dels Estats Units. La bola dels  prèstecs a persones d’ingressos dubtosos va començar a rodat quan els tipus d’interés eren baixos i tothom volia comprar. Aquesta situació va afavorir que tothom es decidís a deixar de ser llogater per a passar a propietari d’un pis. Pensava que a poc que anés estirant els diners arribaria a l’estatus de propietari. Ara resulta que els tipus s’apugen, que el preu de la hipoteca també ho fa i que finalment el mercat immobiliari deixa de rutllar, perquè no hi ha compradors per a vivenda tan cara i amb hipoteques igualment més cares. Una qüestió que „sona“ molt propera a més d’un hipotecat espanyol, per exemple.
Una situació que no s’observat només al Regne Unit, prototip europeu de mercat immobiliari amb la bombolla a punt d’esclatar, i sinó que també es perfila per a Espanya,  apuntava la setmana passada „Die Welt“, com a resultat d’una enquesta entre els experts respecte als paỉsos de la zona euro en perill. Els preu de la vivenda s’havia apujat a Espanya més encara que ho va fer als Estats Units, abans que comencés el procés invers, i la ralentització observada en els últims temps d’aquest fenòmen es pot interpretar com un primer efecte d’aquesta por al creixement dels tipus d’interés. Tres milions de famílies espanyoles pateixen ja dels efectes d’aquesta necessitat de „rascar-se la butxaca“ cada cop més avall, per l’evolució de la seva hipoteca o altres crèdits.

La complicitat de la banca europea

 A aquest efecte dòmino  per al ciutadà corrent s’afegeix un altre problema més profund i ménys transparent. Els bancs europeus, neguitosos per fer-se amb una part del mercat creditici dels Estats Units, quan funciona tan bé i donava tans diners, també hi van ficar cullerada. Primer, per la via del sector hipotecari dit seriós. Després, hi van incloure la resta, fins i tot alguns d’aquests bancs especialitzats en crèdits d’alt risc. Ara resulta que la festa s’ha acabat, que no donaran els guanys que esperaven i, en canvi, sí molts de deutes.

Homebanc, un dels noms relacionats amb el terratrèmol hipotecari dels Estats Units, té entre els seus creditors el Deutsche Bank i el Commerzbank, tots dos a Alemanya, així com el BNP Paribas francès, segons „Der Spiegel“. Aquests bancs dits seriosos no volen donar xifres, de moment, dels perjudicis econòmics que els ha provocat. Ni tan sols els experts de Frànkfurt s’arrisquen a donar una xifra sobre aquesta qüestió, però poc a poc d’alguns d’aquests bancs alemanys han sortit càlculs en comptagotes prou il.lustratius: el WestLB admet haver invertit uns 1,25 mil milions d’euros en hipoteques concedides a clients dits „poc creỉbles“, el Postbank –banc postal- parla d’uns 800 milions. El Commerzbank dóna com a xifra 1,2 mil milions d’euros invertits en aquest mercat dels EEUU. Sense transparència bancària és difícil d’evaluar fins a quin punt la reacció del BCE no té a veure directament amb aquesta „complicitat“ de la banca privada europea en els „subprime“, a més de la voluntat de donar confiança al mercat.
El BCE ha injectat confiança i liquidesa, ha mantingut el pols i dominat la situació. Al marge d’això, es considera que podria tirar-se enrera la nova pujada dels tipus d’interés que s’havia pre-anunciat per al setembre, una setmana enrera
La inseguretat creada per la situació de „complicitat“ de la banca europea és immensa i la punta de l’iceberg té un nom: l’IKB, el Banc de la Indústria Alemany. En plena tempesta per l’esclat de la bombolla hipotecària dels EEUU, la fiscalia de Düsseldorf va obrir sumari contra aquest banc per sospita de frau. Acabava de presentar els seus pronòstics de guanys per a 2007, que evaluava en 280 milions d’euros, però sembla que s’havia „oblidat“ d’incloure en els pronòstics les inversions en hipoteques d’alt risc als Estats Units. Les accions del banc van caure en picat, és clar, però al marge d’això va sorgir la qüestió de quants altres bancs, que també han presentat recentment els seus bonics exercicis, no hauran de „corregir“ també aquestes xifres, com a efecte d’un terratrèmol l’epicentre del qual, fins ara, s’ha situat als Estats Units.