Anàlisi
El valor simbòlic d'un premi
Gemma Casadevall
Fa quatre dies el seu nom ni comptava entre els candidats al Nobel. Abans-d'ahir va entrar en les apostes; vint-i-quatre hores abans que l'Acadèmia Sueca comuniqués el seu guanyador a Alemanya ja es preparaven els rams de flors per a Herta Müller. És un Nobel d'alt valor simbòlic en un any en què el món celebra el vintè aniversari de la caiguda del Teló d'Acer, deia Angela Merkel.
L'oportunitat política és evident, com ho és que la discreció no ha estat el fort dels acadèmics d'Estocolm. Fora d'això, el premi ha servit per rellançar una autora que fa vint-i-dos anys -és a dir, abans de la caiguda del Mur- va irrompre amb força en el mercat alemany amb Niederungen i que després ha anat publicant periòdicament, sense ser poc més que una presència més o menys constant, però silenciosa, a les llibreries. Fins que ara, amb Atemschaukel, es va col·locar entre els finalistes al Deutsche Buchpreis, el premi a la millor novel·la alemanya de l'any, que es dóna la setmana vinent, a la Buchmesse de Frankfurt.
Tots dos llibres, el que va publicar el 1987 -l'any que va deixar Romania- i el d'ara parlen del microcosmos de minories alemanyes a l'est d'Europa. El primer, a la Romania on va néixer, el segon, al món dels deportats alemanys a la Unió Soviètica, després de la Segona Guerra Mundial.
No tots els alemanys són alts, rossos i rics, ni tots han crescut entre els 82 milions d'habitants de la primera potència europea, ens recorda la Nobel d'aquest any. Herta Müller -menuda i morena, a més- forma part d'una de les minories alemanyes de l'est d'Europa, la romanesa, a qui els va tocar el rebre per partida doble amb la caiguda del nazisme. Odiats, en tant que alemanys. I en la més tenebrosa dictadura de Nicolae Ceausescu i la Securitate. La biografia de Herta Müller recorre alguns dels noms terribles lligats a aquest període. Per exemple, Timisoara, el lloc on va estudiar, ciutat sinònim de la revolta contra els Ceausescu i també de la brutalitat del règim.
La grandesa literària de Müller surt de les tenebres on va viure fins al
1987, el món que, com deia ahir, no l'abandona encara que el Teló d'Acer
s'enfonsés ara fa vint anys. Herta Müller rebrà el 10 de desembre, a Estocolm,
el tretzè Nobel que rep un autor en llengua alemanya. Se suma així a la nòmina
de premiats com ara Elfriede Jelinek, austríaca, i Günter Grass, nascut a
Gdansk, actual Polònia, entre els més recents. Comparteix llista, també, amb
Elias Canetti, búlgar, però escriptor en llengua alemanya. Müller hi
representarà la veu dels que no van triar l'alemany com a mera opció literària,
sinó que aquest ja era l'idioma de casa seva, una minoria doblement castigada i
en un entorn d'hostilitat.