Merkel II: mandat arriscat

La cancellera alemanya obre legislatura amb un soci exigent

29/10/09 00:00 - Gemma C. Serra

La reelecció d’Angela Merkel semblava que seria un passeig, però li van sortir un parell de llànties. Un mes i un dia després de guanyar els comicis generals, i després de passar-se tres setmanes lligant un pacte de coalició, a la cancellera se li van escapar nou vots. Entre la seva Unió (la CDU i la bavaresa CSU) i el Partit Liberal (FDP) tenen al nou Parlament 332 diputats, però només la van votar 323 –amb 285 vots en contra i 4 abstencions–, tot i que teòricament tothom era al seu lloc.

A la cancellera no li sortien els comptes, com tampoc els surten els números als líders dels lands governats per la Unió, que pateixen pels efectes de la gran aposta de les rebaixes fiscals en la recaptació.

Merkel ha cedit a les impaciències dels liberals, que han fet de la baixada impositiva un culte i que han forçat la cancellera a incloure en el pacte de coalició una descàrrega que la mateixa cap del govern admet com a arriscada: 21.000 milions d’euros l’any vinent i 24.000 milions el 2013. És a dir, abaixar impostos a costa de l’endeutament.

Els lands tremolen pels efectes del regal fiscal i el mateix president del país, Horst Köhler, va renyar ahir, en plena cerimònia de la reelecció, la cancellera i presidenta del seu partit. A ella i al seu nou soci els va advertir que tenen l’obligació de contenir l’endeutament i de no jugar amb un creixement econòmic encara virtual.
Merkel, de 56 anys i consolidada com la dona més important del planeta, segons la revista Forbes, se la juga en aquesta segona legislatura. Ja no és una incògnita, amb el plus de simpaties pel nouvingut, ni té l’excusa que lidera una gran coalició forçada per l’aritmètica electoral. Té de soci el seu aliat natural.

Teòricament, el seu segon al govern és Guido Westerwelle, l’ambiciós líder liberal, que, d’acord amb la tradició no escrita alemanya, s’ha convertit en vicecanceller i ministre d’Exteriors. A Westerwelle no se’l mesurarà d’acord amb el model del verd Josckha Fischer, que va revolucionar el ministeri, sinó per un altre precedent molt més compromès: Hans-Dietrich Genscher, de l’FDP, el més històric entre els ministres que han passat pel departament.

Westerwelle és el segon del nou govern alemany, però qui portarà el pes de la casa serà Wolfgang Schäuble, a qui es coneix com “el poder en cadira de rodes” des que el 1990 un atemptat en un acte de la CDU el va deixar paralític. A Schäuble, dretà, intel·ligent i acostumat a superar els cops de la vida, li correspondrà tirar endavant el ministeri de Finances, la perla de la legislatura.

Una mica de tot
Al govern hi ha una mica de tot, com en les famílies. Un gai declarat a Exteriors (Westerwelle); un home de ferro a Finances (Schäuble); un aristòcrata descendent d’un oficial nazi que va atemptar contra Hitler a Defensa (Karl-Theodor zu Guttenberg), i el primer ministre d’origen asiàtic en un govern alemany a Sanitat (Philipp Rösler). I per damunt de tots Angie, la noieta de l’Est.