El BCE torna a decebre
Draghi descarta la compra directa de bons i insta l'Estat espanyol a demanar ajut a través del fons de rescat
Mario Draghi va decebre ahir els qui s'havien pres el seu compromís de fer
“tot el que calgui per preservar l'euro” com un anunci d'injeccions de
liquiditat. I va fer que se sentissin ratificats, per contra, tots aquells que
advertien que no hi haurà compra massiva de deute, ni espanyol ni italià, mentre
Alemanya digui “nein”.La cara del president del BCE, en la conferència de premsa de Frankfurt anunciada com a clau, era una mena d'abans i després respecte a la mostrada a Londres, set dies abans. Del punt arrogant d'aleshores –“farem el que calgui i, cregui'm, serà suficient”– havia passat al realisme compungit, després del consell executiu del BCE en què, segons va admetre, va guanyar la pressió de “certs països”. És a dir, el Bundesbank, com a braç monetari del govern d'Angela Merkel.
“Els interessos que pesen sobre el deute sobirà d'alguns països no són acceptables”, va reconèixer. “L'euro és irreversible”, hi va afegir per si algú començava a pensar el contrari. Ara bé, la solució trigarà “unes setmanes”, fins que el BCE dissenyi els mecanismes pertinents.
Dit d'una altra manera, cap reactivació immediata del programa de compra de deute del BCE. I, d'altra banda, cap expectativa de què el BCE financi el fons de rescat permanent (Mede), ni encara menys que se'l doti d'una llicència bancària que augmenti els seus recursos actuals de mig bilió d'euros. La norma no ho permet, va insistir Draghi, per afegir que qualsevol mesura “no convencional” s'ha de cenyir estrictament a les condicions previstes.
El Mede, ara per ara, ni tan sols no ha entrat en acció i és competència dels estats posar-lo en marxa, no del BCE, va explicar Draghi, que malgrat això va instar els governs a accelerar aquest procés. I, en aquest punt, el president del BCE va afirmar que, si algun estat –com podria ser l'espanyol– necessita ajuda en forma de compra de bons per alleugerir la pressió sobre el deute, pot demanar-la, però a través del fons de rescat. “Cap país ho ha fet fins ara”, va subratllar. En definitiva, ahir les paraules de Draghi semblaven dictades des del Bundesbank.
G.C.S
Les Parole del president del BCE van desfermar una altra caiguda de
l'euro davant el dòlar –1,2155, en el tancament de Frankfurt– i de les borses de
la zona euro, especialment l'espanyola i la italiana. Mario Draghi va ensorrar
les expectatives i el resultat immediat va ser l'esperat.
Els laments dels mercats, així com els neguits dels països que estan contra
les cordes, s'estavellen contra les vacances d'un gremi insalvable: el Tribunal
Constitucional alemany. Allà van anar a parar una colla de demandes –del grup
parlamentari l'Esquerra, el diputat bavarès Peter Gauweiler i un col·lectiu
entorn de l'exministra de Justícia Herta Daubler Gmelin– contra el pacte fiscal
i el fons de rescat (Mede). Dos projectes aprovats pel Parlament alemany però
que el president Joachim Gauck no signarà fins que tingui el llum verd dels
jutges.
Sense sentència no hi ha firma i sense firma no pot entrar en vigor, per més
que a Brussel·les es parli del Mede com un caixer automàtic llest per actuar. La
cita per al Constitucional és el 12 de setembre.