Els experts i les seves pors
Acadèmics i gurus econòmics recorden a Alemanya els riscos que corre si nega suport al sud
De cop, els experts donen la raó al govern. És cert que la força d'Alemanya no és il·limitada, com fa un mes va dir la cancellera Angela Merkel, també amb relació a les seves capacitats d'acció i d'insistir en el seu no als eurobons. I és cert que la crisi persistent d'Europa posa en perill el seu factor estabilitzador tradicional, l'economia alemanya, que depèn de la bona salut de la resta. Per ara, Merkel, això últims, no ho ha dit, però al darrere dels pronunciaments conjunts amb Francois Hollande de fer tot el que calgui per salvar l'euro hi ha un missatge subliminar en aquest sentit.
Alemanya i les seves exportacions han estat les grans guanyadores de la implantació de la zona euro, com repeteix tota la classe política del país amb responsabilitat de govern, actual o passada. Però amb la seva força no n'hi ha prou.
“Europa s'apropa a una catàstrofe de dimensions imprevisibles”, afirmaven 17 experts europeus, entre el quals hi ha Lars Feld, un dels anomenats “cinc savis” que assessoren el govern de Merkel, en un document difós divendres passat. Un altre expert, Kai Carstensen, de l'institut econòmic IFO, considerat un referent pel que fa a les anàlisis conjunturals, calculava en 770.000 milions d'euros els costos que per a Alemanya, en el pitjor dels casos, poden comportar les aportacions a les mesures i fons de rescat europeus, a més de la contribució pròpia al BCE. De cop, a Alemanya s'ha començat a parlar seriosament d'un possible efecte dominó, mentre el Bundesbank trencava la disciplina no escrita de donar suport a les decisions del BCE.
Alemanya i les seves exportacions han estat les grans guanyadores de la implantació de la zona euro, com repeteix tota la classe política del país amb responsabilitat de govern, actual o passada. Però amb la seva força no n'hi ha prou.“Europa s'apropa a una catàstrofe de dimensions imprevisibles”, afirmaven 17 experts europeus, entre el quals hi ha Lars Feld, un dels anomenats “cinc savis” que assessoren el govern de Merkel, en un document difós divendres passat. Un altre expert, Kai Carstensen, de l'institut econòmic IFO, considerat un referent pel que fa a les anàlisis conjunturals, calculava en 770.000 milions d'euros els costos que per a Alemanya, en el pitjor dels casos, poden comportar les aportacions a les mesures i fons de rescat europeus, a més de la contribució pròpia al BCE. De cop, a Alemanya s'ha començat a parlar seriosament d'un possible efecte dominó, mentre el Bundesbank trencava la disciplina no escrita de donar suport a les decisions del BCE.
Ara que, finalment, Mario Draghi s'havia dignat a parlar de reprendre el programa de compra de deute, resulta que el Bundesbank adverteix que, amb això, es “malcrien” els estats amb problemes. Quan es troben dos experts, apareixen deu opinions, totes molt fonamentades i creïbles, acostumen a dir a Alemanya. És un mica com el que passa quan es demana una segona opinió a un metge, que en comptes d'aclarir-nos res, ens provoca més confusió.
La confrontació de parers sobre com cal actuar davant la crisi de la zona euro, de si excloure Grècia del club, de si enviar l'Estat espanyol al rescat global i de si cal activar l'aparell comprador de deute del BCE, ha adoptat un format de disciplina olímpica entre els “entesos” i la cúpula financera.
El BCE havia estat comprant deute problemàtic des del maig de 2010 i per uns 210.000 milions d'euros, segons les dades oficials. És a dir, no es tracta d'una operativitat anòmala ni contrària als estatuts de la casa, por molt que des del mes de març passat s'hagués interromput el programa de facto.
Draghi, com el govern alemany, s'havia atrinxerat en la consigna que aquesta no és la feina del BCE. El canvi de postura del president del BCE respon, en opinió dels experts de l'IFO i del “savi”, a la por que Alemanya no pugui assumir, efectivament, el pes de tot plegat.
Està a les portes de la recessió, Alemanya? Per als experts, no. De moment, només es percep un afebliment o una pèrdua de dinamisme en el creixement. Amb unes estimacions de creixement del PIB d'enguany del 0,6 %, el marge per passar d'afebliment a encongiment, però, és prou petit.
La confrontació de parers sobre com cal actuar davant la crisi de la zona euro, de si excloure Grècia del club, de si enviar l'Estat espanyol al rescat global i de si cal activar l'aparell comprador de deute del BCE, ha adoptat un format de disciplina olímpica entre els “entesos” i la cúpula financera.
El BCE havia estat comprant deute problemàtic des del maig de 2010 i per uns 210.000 milions d'euros, segons les dades oficials. És a dir, no es tracta d'una operativitat anòmala ni contrària als estatuts de la casa, por molt que des del mes de març passat s'hagués interromput el programa de facto.
Draghi, com el govern alemany, s'havia atrinxerat en la consigna que aquesta no és la feina del BCE. El canvi de postura del president del BCE respon, en opinió dels experts de l'IFO i del “savi”, a la por que Alemanya no pugui assumir, efectivament, el pes de tot plegat.
Està a les portes de la recessió, Alemanya? Per als experts, no. De moment, només es percep un afebliment o una pèrdua de dinamisme en el creixement. Amb unes estimacions de creixement del PIB d'enguany del 0,6 %, el marge per passar d'afebliment a encongiment, però, és prou petit.