El Bundesbank limita Mario Draghi
El banc central alemany fa valer el seu pes i situa l'Estat espanyol a un pas del rescat
Després del Consellde dijous passat, sembla clar que el BCE només actuarà en situacions extremes
A la decepció general de dijous per les promeses a mitjan termini de Mario Draghi hi va seguir ahir la reflexió alemanya: cap problema, el president del Banc Central Europeu (BCE) ha seguit la consigna del Bundesbank, no hi haurà pluja de liquiditat sense condicions ni salvament si l'Estat espanyol no demana el rescat. A Berlín van fer aquesta lectura tant els analistes com el govern, expressada per boca del seu ministre d'Economia, el liberal Philipp Rösler, de cop encantat amb les paraules de Draghi, i del seu company de partit i ministre d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle. Tant el diari progressista Süddeustche Zeitung com el conservador Frankfurter Allgemeine Zeitung destacaven la victòria de Jens Weidmann, president del Bundesbank, després d'una sessió del Consell Executiu del BCE en què van quedar palesos els límits de Draghi; o bé la revifalla del banc central alemany, que va recordar qui mana en la moneda única.
Què té, la Reserva Federal dels EUA, que no tingui el BCE? Al banc emissor nord-americà els costa poc posar en marxa la impressora del diner, el sistema més tradicional per sostenir l'economia quan els mercats pressionen. El BCE intervé en condicions extremes. És a dir, com ha fet altre cop amb Grècia, que ha salvat de la insolvència –segons el diari Die Welt d'ahir– en alleugerir-los les condicions per obtenir fins a 4.000 milions d'euros. El mateix Consell que dijous condemnava l'Estat espanyol al rescat va articular aquesta mesura especial per a Grècia, on no poden esperar fins a setembre.
Actuar in extremis és la consigna del BCE, l'única funció del qual és vigilar per l'estabilitat dels preus i no pel creixement econòmic, com ho fa la Reserva Federal. El BCE no està vinculat a cap estat, legislació ni govern, sinó a 17 estats, 17 legislacions i 17 governs. La veu dominant és l'alemanya, però no és l'única, ja que en un moment donat pot sortir, posem per cas, el Luxemburg del cap de l'Eurogrup, Jean Claude Junker, aturant el diktat d'Angela Merkel.
Els jutges de Karlsruhe
Draghi tornarà a activar la compra de deute en massa, però amb condicions estrictes, és a dir, quan l'Esta espanyol faci el que Alemanya ha exigit a Luis de Guindos cada cop que ha viatjat a Frankfurt o Berlín: que demani el rescat. I, com que això no pot passar fins a setembre, perquè totes dues parts en volen estudiar la lletra petita, hi haurà temps per saber si el Mede o fons de rescat permanent ha superat les demandes pendents al Tribunal Constitucional alemany. Els jutges de la ciutat de Karlsruhe tenen les claus perquè entri en vigor aquest mecanisme, empantanat en un grapat de demandes de grups minoritaris o un sol diputat, com el bavarès Peter Gauweiler, un dels clients més fidels del Constitucional alemany. En definitiva, és tot un exemple del que costa tirar endavant res a la zona euro dels disset països, cadascun amb les seves guerres de guerrilles.