Steinmeier invita a merendar

La diplomàcia alemanya topa amb Ucraïna

18/08/14 02:00 - BERLÍN - GEMMA C. SERRA

Laurent Fabius, Pavlo Klimkin, Frank-Walter Steinmeier i Sergei Lavrov, ministres d'Afers Estrangers de França, Ucraïna, Alemanya i Rússia, respectivament, ahir a BerlínFoto: EPA / /MAURIZIO GAMBARINI.

1

“No hi ha garantia que la reunió acabi en resultats. Si més no, en resultats com els que nosaltres voldríem”, va dir ahir el cap de la diplomàcia alemanya, Frank-Walter Steinmeier, en obrir la reunió amb els seus homòlegs rus i ucraïnès, Sergéi Lavrov I Pavlo Klimkin, respectivament, en presència del francès, Laurent Fabius.

La frase era més que una advertència de l'amfitrió que vol curar-se en salut: les notícies que arribaven aquest diumenge des de la zona en conflicte estaven als antípodes de l'aire idíl·lic de la Villa Borsig on se celebrava la trobada dels quatre ministres, la residència per a convidats oficials del ministeri d'Afers d'Estrangers, a la vora del llac de Tegel i pràcticament als afores de la capital alemanya.

Des de Kíev, s'assegurava que Rússia continuava lliurant armament i fins i tot tropes de refresc als separatistes prorussos, a més de denunciar nous intents d'invasió militar per part de Moscou. Els rebels, per la seva banda, afirmaven que havien abatut dos avions de combat. I per si faltaven elements allunyats de l'escenari desitjable per Berlín, feia un mes de la catàstrofe aèria del MH17, amb gairebé 300 persones a bord, sense que se n'hagin aclarit les responsabilitats ni tampoc haver aconseguit la identificació de totes les víctimes.

Molta mala maror sobre la cita a Berlín que, a més, venia precedida per l'aspiració de Kíev d'aconseguir suport armamentístic de la UE. Steinmeier insistia que de la cita dels quatre ministres el que havia de sortir era, eminentment, una treva duradora que possibiliti obrir la via diplomàtica. És a dir, exactament el mateix que buscaven aquests quatre mateixos ministres, el passat juliol, en una altra reunió a Berlín que va acabar amb una declaració “de principis” a favor d'aquesta treva duradora que el dia a dia trenca, per totes bandes.

“Si totes les bandes diuen que estan disposades a dialogar, seria irresponsable no aprofitar aquesta oportunitat de converses”, va dir Steinmeier, abans de retirar-se a negociar, amb els seus col·legues a la vora de l'idíl·lic llac berlinès, teòricament escenari adequat per apropar posicions. La cancellera, Angela Merkel, parla gairebé a diari per telèfon sigui amb el president rus, Vladímir Putin, a Moscou, sigui amb el president d'Ucraïna, Petró Poroshenko, a Kíev. Es tracta de no tancar cap via, diu Merkel.

.

Hillary, objeto espiado

L'espionatge amic esquitxa Berlín

17/08/14 02:00 - BERLÍN - GEMMA C. SERRA

Darrera actualització ( Diumenge, 17 d'agost del 2014 02:00 )Hillary Clinton, objecte “espiat per error” el 2012; John Kerry, objecte “espiat per error” un any després, i Turquia, aliat de l'OTAN espiat sistemàticament, sense data d'arrancada ni de final, sinó amb perspectives de continuïtat. Aquestes són algunes de les informacions obtingudes dels documents que, també durant anys, un doble espia alemany identificat com a Markus R. i detingut el passat juliol va filtrar des de la central del BND –serveis d'espionatge exterior– als Estats Units.

El diari Süddeutsche Zeitung, sinònim de periodisme d'investigació a Alemanya, va estirar el fil, divendres, amb el primer cas d'una escolta “casual” a Clinton, mentre era secretària d'Estat del president dels Estats Units, Barack Obama. Va passar en un viatge, en què una conversa seva amb l'exsecretari general de la ONU Kofi Annan va ser captada “per error” pel BND, deia aquest diari de Munic.

Ahir dissabte, arribava el segon carregament de filtracions de la mà de Der Spiegel, el setmanari tradicionalment encarregat des de fa dècades d'aixecar tots els escàndols polítics d'Alemanya. No només es va capturar aquesta conversa de Clinton, per coses de l'atzar, sinó també una del seu successor com a cap de la diplomàcia d'Obama, Kerry, en aquest cas per les xarxes d'observació a l'Orient Mitjà.

Les dues trucades captades potser es podrien arribar a explicar. Més complicat és el cas de Turquia, que segons Der Spiegel és objecte de seguiment sistemàtic per part del BND, malgrat que la cancellera alemanya, Angela Merkel, insisteix que és intolerable l'espionatge entre aliats.

El seguit d'informacions eren en els 218 documents que el tal Markus R. va passar a la CIA, enmig d'un escàndol que va fer que Berlín “demanés” al cap de l'espionatge dels EUA a l'ambaixada alemanya que deixés el país, el passat juliol.

Aleshores, aquesta mesura es va interpretar com una resposta contundent del govern Merkel, després de mesos de fer gestos més o menys convincents d'indignació pel fet que l'espionatge dels EUA hagués punxat el telèfon de la cancellera i emmagatzemat comunicacions de milions de ciutadans.

Ara s'esperen les explicacions del BND a aquestes noves filtracions, en aquest cas comprometedores per a Berlín, no per a Washington. Siguin o no innocents, les escoltes a Clinton i Kerry, el cas és que serveixen a Washington per enfortir la sospita que, en aquest món, tothom espia tothom.

Tot això coincideix en un moment en què Alemanya ha tret pit davant dos conflictes globals claus del moment –l'Iraq i Ucraïna– i mentre des de dins del país es reclama que el govern deixi de comportar-se com un gegant econòmic i un nan en política exterior.

El ministre d'Afers Estrangers, Frank-Walter Steinmeier, va sortir, divendres, de Brussel·les en direcció a Bagdad sense gairebé ni passar per casa –va fer una escala a Berlín, on va arribar amb l'avió oficial txec perquè el seu es va espatllar, abans de sortir amb un de nou cap a l'Iraq–. Un cop allà, va entrevistar-se amb el president autònom kurd, Masud Barzani. No va arribar a concretar si Alemanya els subministrarà armament, però va palesar aquest esperit del nou compromís alemany amb els conflictes globals.

Steinmeier serà, aquest diumenge, de nou a Berlín com a amfitrió de la trobada a quatre bandes amb els seus col·legues francès (Laurent Fabius), ucraïnès (Pavlo Klimkin) i rus (Sergéi Lavrov). És possible que de la reunió, convocada enmig de les tensions pel pas del comboi rus cap a Ucraïna, no en surti més que una declaració de principis. Aquest va ser el cas d'una anterior trobada dels quatre ministres, el mes de juliol. Per Steinmeier, però, és expressió de compromís.

L'altre gran conflicte actual, Gaza, continua fora de l'organigrama de Berlín, que defuig criticar Israel per raons de “responsabilitat històrica” vers el país màrtir de l'Holocaust.

Una película de espías sin buenos ni malos

El espionaje de Merkel, comprometido por las escuchas a Hillary Clinton y Kerry

Gemma Casadevall

Berlín, 16 ago (EFE).- El espionaje alemán quedó hoy comprometido por revelaciones que apuntan que escuchó "por error" conversaciones de Hillary Clinton y John Kerry y que hizo un seguimiento sistemático a Turquía, en contradicción con la afirmación de la canciller germana, Angela Merkel, de que entre aliados no se espía.
Un mes después de pedir al jefe de la CIA que abandonase Alemania por prácticas de espionaje "entre amigos" y de la detención de un doble espía alemán que filtró a EE.UU. documentos internos, los servicios secretos de la canciller se han visto obligados a dar explicaciones sobre su propias escuchas.
Primero fueron las informaciones difundidas ayer viernes por el diario "Süddeutsche Zeitung" y las emisoras públicas NDR y WDR, según las cuales el BND -espionaje exterior- había captado una conversación telefónica de Clinton, cuando era secretaria de Estado de EE.UU., con el exsecretario general de la ONU Kofi Annan.
A esta escucha aparentemente "fortuita", cuya existencia reveló un análisis de los documentos filtrados por el doble espía citado, siguieron hoy sábado otras informaciones, ahora del semanario "Der Spiegel", que indican que no se trató de un caso excepcional.
Al menos en otra ocasión hubo una escucha "por error", asimismo comprometedora, al sucesor de Clinton y actual secretario de Estado, John Kerry, mientras que Turquía, miembro de la OTAN desde 1952, está entre los "objetivos prioritarios" del espionaje alemán.
A falta de explicaciones del BND, los propios medios que han difundido estas informaciones parten del hecho de que las escuchas de llamadas vía satélite a Kerry y Clinton se produjeron a través de su red de observación en regiones en conflicto.
La de Kerry habría sido en 2013, a través de la red de escuchas en Oriente Medio, mientras que la de su antecesora se produjo al parecer en un viaje de Clinton, en 2012, a propósito de la situación en Siria. 

Tanto "Der Spiegel" como "Süddeutsche Zeitung" inciden en que se trató de escuchas fortuitas que, inexplicablemente, no fueron borradas a continuación como habría sido lo correcto.

También apuntan a que este tipo de situaciones se han producido anteriormente -incluso durante décadas- y que, al margen de su presunta gravedad, han dado a Kerry el as que precisaba, cuando su homólogo alemán, Frank Walter Steinmeier, le instó a aclarar los casos de espionaje masivo por parte de EE.UU sobre sus aliados.
La fuente de esas comprometedoras informaciones son los 218 documentos que filtró a EE.UU. el agente identificado por los medios como Markus R., detenido por orden de la Fiscalía Federal en julio y que ha confesado parte de los cargos que se le achacan.
Fortuitos o no -en el caso de Turquía-, estas acciones comprometen al BND y refuerzan la opinión entre la oposición de que ni Merkel ni su Gobierno quieren ahondar en el asunto, puesto que también sus servicios de espionaje realizan esas prácticas.
Las informaciones periodísticas entran así en el delicado tema de las escuchas -al teléfono móvil de Merkel, por un lado, y a las comunicaciones de millones de ciudadanos, por el otro- que han minado las relaciones de Berlín con EE.EE, su gran aliado transatlántico. Merkel insistió entonces, y ha repetido cada vez que se le preguntó, que el espionaje entre aliados es intolerable.
Sin embargo, hasta ahora Washington no ha dado respuestas sólidas a las reiteradas peticiones de esclarecimiento presentadas por la Fiscalía Federal que investiga al doble espía o la comisión creada en el Parlamento Federal (Bundestag) a ese efecto.
La existencia de esas escuchas, aisladas o no, explicaría ahora por qué Berlín o la canciller no han puesto mayor contundencia en esas peticiones, se apunta en medios alemanes, mientras el opositor partido Los Verdes exigía hoy el esclarecimiento total del asunto.
Los Verdes, como La Izquierda, han apremiado insistentemente a la concesión de asilo en Alemania al antiguo experto de la Agencia Nacional de Seguridad (NSA) de EE.UU, Edward Snowden, para que contribuya a esas investigaciones. Desde el Gobierno se ha recordado asimismo con insistencia que existen acuerdos bilaterales de extradición, lo que impide cualquier intento de garantizar a Snowden -actualmente exiliado en Rusia- que no sería entregado a EE.UU. EFE
gc/cho

El eurofreno

Eurofrenada de cavall

15/08/14 02:00 - BERLÍN - GEMMA C.SERRA

La mala evolució del producte interior brut (PIB) de tres de les principals economies de la zona euro, com són Alemanya (0,2% negatiu), França (0%) i Itàlia (0,2% negatiu), ha provocat una frenada monumental en l'economia de la zona euro, que no va poder situar el seu PIB més enllà del zero durant el segon trimestre d'aquest any i que en va alentir el creixement fins a situar-lo en un 0,2%, una dècima menys del que s'havia previst. Aquesta frenada gegantina s'ha produït després que els divuit socis que comparteixen la moneda única registressin durant els últims trimestres del 2013 i el primer del 2014 uns creixements constants però molt minsos.

“La solidesa de l'economia alemanya continua intacta”, assegurava ahir el ministre d'Economia i vicecanceller d'Angela Merkel, Sigmar Gabriel, després de concretar-se en dades el fre trimestral del creixement del PIB de la primera economia de la UE. “Els riscos geopolítics i l'evolució encara feble de la zona euro són qüestions temporals, que han deixat empremta en el creixement econòmic”, deia el ministre, mentre a mig Europa es reproduïa el titular més recurrent, i temut, cada cop que a Alemanya s'atura el creixement: “La locomotora europea s'encalla.”

Les advertències de fa uns dies del Banc Central Europeu (BCE) sobre els “riscos geopolítics” –és a dir, Ucraïna– es van traslladar a les xifres, en forma del 0,2% de contracció del PIB alemany en el segon trimestre de l'any. Es tracta d'un retorn a les males notícies econòmiques –l'últim cop que hi va haver contracció del PIB alemany va ser el primer trimestre del 2013, amb un 0,4%–, que coincideix amb el creixement zero francès –en aquest cas, per segon trimestre consecutiu– i mentre els veïns fins ara considerats febles –com l'Estat espanyol– parlaven de recuperació consolidada.

Gabriel ho veu com un problema temporal, però el cert és que el fre s'ha començat a percebre abans i tot de fer-se efectives les sancions i contrasancions entre Moscou i Occident. Les exportacions, el motor tradicional de l'economia alemanya, han començat a perdre ritme i les inversions han caigut dràsticament. A més, el consum no actua encara de contrapès a causa de la confluència d'una sèrie de factors que convergeixen en el mercat intern.

Entorn hostil

Una inflació mínima, uns tipus d'interès també mínims, uns sous baixos i, a més, l'anomenada Kalte Progression, la ‘progressió freda', que fa que els augments salarials acabin engolits perquè entren en el nivell superior de l'impost sobre la renda. I el consum no puja, com alerta el Bundesbank, ja que Alemanya se situa entre els països amb sous baixos dins l'òrbita del món més industrialitzat. Aquest és l'entorn que envolta el dia a dia del ciutadà alemany.

La inflació ha baixat trimestre rere trimestre –en el segon d'aquest 2014, va quedar a un nivell interanual del 0,8%, una caiguda del 0,2% respecte a l'anterior–, i ja s'invoca el fantasma de la deflació.

Lloances al sud

Pràcticament, només l'Estat espanyol (0,6%), Portugal (0,6%) i Holanda (0,5%) van ser els únics que van aportar una nota positiva a aquest escenari de risc. La CE, però, va destacar que “els fonaments són sòlids i intactes” per continuar en la recuperació i va empènyer els països a continuar en les reformes. “El risc més gran per a la recuperació és la complaença”, s'assegurava des de l'executiu comunitari, lloant allò que s'ha fet a l'Estat espanyol i a Portugal, on “la recuperació econòmica guanya fermesa”, després de “les reformes audaces que han perseguit en els últims anys”. Tanmateix, no es pensa tocar ni una coma dels objectius del dèficit i es deixa per a la tardor qualsevol possible revisió

França només veu la palla a l'ull de Brussel·les

La galdosa situació que està vivint l'economia francesa ha obligat el govern de François Hollande a revisar i rebaixar a la meitat la seva previsió de creixement per a aquest any, tot i que confia a acabar el 2014 amb un creixement del PIB del 0,5%, això sí, a costa de fer créixer el seu dèficit pressupostari “per sobre del 4%”, i incomplint l'objectiu del 3,8%, segons va reconèixer el ministre francès de Finances, Michel Sapin. De moment, però, no ha estat capaç de fer créixer ni una sola dècima el seu PIB en els sis primers mesos de l'any, que continua sent del 0%, i el creixement acumulat fins al juny se situa en un feble 0,3%. Per esbrinar les causes d'aquest alentiment, Sapin mira de portes enfora i assegura que és necessària “una resposta global d'àmbit europeu”, ja que els problemes d'una baixa inflació i un creixement feble, que dificulten la reducció del dèficit, no són només qüestions que afectin França. Sembla que responia així als suggeriments de Jens Widmann, president del Bundesbank, quan dimecres passat va dir que França “ha de donar exemple” i adoptar les reformes estructurals.

Pre-sufrimiento alemán

Alemanya tem l'alentiment econòmic fins i tot abans que s'apliquin les sancions

13/08/14 02:00 - BERLÍN - GEMMA C.SERRA

La cancellera Merkel amb el ministre alemany d'Economia, Philipp Roesler, al Bundestag Foto: MAURIZIO GAMBARINI / AFP.

1

Alemanya ha començat a patir els efectes del refredament econòmic fins i tot abans de l'entrada en vigor de les contrasancions imposades per Rússia, com a resposta a les mesures d'Occident contra la línia de Vladímir Putin vers Ucraïna. De fa dies es pronostica a Berlín una “mala notícia anunciada” per demà, quan l'Oficina Federal d'Estadística (Destatis) publiqui les xifres del creixement del PIB del segon trimestre. Després del 0,8 % registrat els primers tres mesos de l'any, quan no es preveia un enfrontament amb Rússia com el que s'ha esdevingut –o no en les dimensions que està tenint–, es parla ara d'un clar encongiment, fins a nivells que podrien ser mínims o fins i tot negatius.

“En el segon trimestre s'ha produït un afebliment, causat tant per l'evolució de la zona euro, encara massa tèbia, com pels esdeveniments geopolítics”, avançava ahir el ministeri d'Economia, en el seu informe mensual, sense concretar dades.

El terme “efectes geopolítics” era també el que emprava el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, en alertar la setmana passada dels nous riscs que planen sobre la zona euro.

La recuperació de les economies perifèriques és encara massa feble per compensar la nova recessió italiana o l'estancament francès, quan encara falta veure què acabarà passant amb els efectes de l'intercanvi de sancions i contrasancions entre la UE i Rússia. Demà, di-jous, Destatis concretarà aquestes pors en xifres i amb això es precipitaran previsiblement els pronòstics respecte a què passarà quan les sancions comencin a reflectir-se en els balanços econòmics.

En aquest context, la patronal alemanya va aprofitar per carregar contra la darrera aposta del Bundesbank –el banc emissor–, que és partidari d'aprovar convenis salarials amb augments del
3% per afavorir el consum i aprofitar la solidesa de l'economia alemanya.

El president de la patronal, Ingo Kramer, va advertir ahir mateix contra els augments generalitzats, amb l'argument que això perjudicarà la competitivitat alemanya. Actualment, a Alemanya es paguen sous relativament baixos i no hi ha cap raó per canviar-ho, va dir. Alemanya s'ha de mantenir com a locomotora europea, hi va afegir, també pel que fa a la bona salut del mercat laboral i als nivells rècord d'ocupació.

Tripartito max-mix para la Agenda

http://dw.de/p/1CtAz                            Turquía, México y Estado Islámico, con Carlos de Vega

De nuevo cuño: los riesgos geopolíticos

Els riscos geopolítics neguiteixen Draghi

08/08/14 02:00 - BERLÍN - GEMMA C. SERRA

Mario Draghi, president del BCE, durant la roda de premsa d'ahir, a Frankfurt Foto: D.R. / AFP.

1

Els núvols sobre la zona euro han estès el seu escenari més enllà de l'àmbit de la moneda única. Les sancions del món occidental contra Moscou i els conflictes regionals de Gaza, l'Iraq, Síria i Líbia es veuen com més que amenaces virtuals per a la zona euro. Els riscos geopolítics afectaran el creixement econòmic, va advertir ahir el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, després de la sessió mensual del consell executiu, que va mantenir els tipus d'interès en el seu mínim històric, el 0,15%.

La decisió respecte als tipus no era cap sorpresa. I que la confrontació entre Rússia i el món occidental és un gran perill per a l'economia global tampoc no és cap misteri. Sí que va sorprendre, però, el llenguatge tan clar a apuntar cap a aquesta direcció, just l'endemà que Vladímir Putin anunciés la prohibició o limitació per un any a les importacions dels països –UE i EUA, entre d'altres– que els han imposat sancions econòmiques.

Ucraïna espanta

El conflicte ucraïnès és una arma contra l'economia en doble direcció: d'una banda, perquè bloqueja negocis prèviament autoritzats d'armaments –com la suspensió d'una operació de l'alemanya Rheinmetall a l'exèrcit rus–, com a resultat de les sancions de la UE envers Moscou; de l'altra, perquè la resposta russa paralitzarà la importació de productes agrícoles i alimentaris de la UE, que seran substituïts, si més no parcialment, pels seus equivalents de l'Amèrica Llatina.

L'ordre polític mundial ha fet un gir impensable des de fa uns mesos. Alemanya, segon client comercial de Moscou després de la Xina, tem conseqüències en el seu creixement econòmic. Abans fins i tot de materialitzar-se les sancions, ja s'observava una disminució en el creixement, que quedarà reflectit la setmana vinent en les xifres del PIB del segon trimestre.

“La tensió entre Rússia i Ucraïna tindrà un impacte més fort a la zona euro que en altres regions del món”, va advertir Draghi, especialment preocupat per la possibilitat que els seus efectes negatius arribin al sector energètic, per l'alta dependència que tenen del gas rus economies com l'alemanya.

D'altra banda, la inflació, principal baròmetre del BCE, continua baixant i es va situar al juliol en un 0,4% respecte al mes anterior. “Les nostres expectatives és que es mantingui aquesta situació”, va afegir Draghi. És a dir, que es continuï per sota del nivell del 2%, considerat com a xifra “desitjable” per al regulador europeu.

Elecciones turcas en Cuadriga

Erdogan, eterno?

http://www.dw.de/cuadriga-elecciones-en-turqu%C3%ADa-erdogan-eterno/av-17840352

Con Víctor Bórquez

Recep Tayyip Erdogan parte como claro favorito en las elecciones presidenciales del próximo domingo. Después de más de diez años como primer ministro, Erdoğan no puede volver a ocupar el cargo, por lo que busca mantener su influencia en el gobierno como presidente. Las consecuencias pueden aventurarse de las protestas del año pasado. Numerosos políticos de la oposición y periodistas fueron difamados, perseguidos y encarcelados. Protestas sociales como la del Parque Gezi fueron reprimidas con brutalidad. El islam conservador se abre paso en la legislación pública.

Yasmina Al-Gannabi - Periodista y documentalista especializada en asuntos relacionados con el mundo árabe. Estudió ciencias de la comunicación en la Universidad de Tubinga y ha completado un documental sobre personas de origen libio, inválidas de guerra llegadas a Alemania para recibir ayuda.

Martina Sabra - es periodista y evaluadora de proyectos de desarrollo sociopolitíco. Cuenta con más de 20 años de experiencia en Oriente Medio y el Norte de África. Ha cursado Estudios Islámicos y de Filología Hispánica y Árabe en las universidades de Münster, Granada, Damasco y Bonn. 

Gemma Casadevall - Periodista española nacida en Barcelona y establecida en Berlín desde 1992. Ha ejercido como corresponsal en Alemania para "Diario de Barcelona", "Avui" y "El Mundo". Desde 1999 foma parte del equipo de la Agencia EFE en Berlín, cuya cobertura abarca Alemania, Escandinavia y Polonia.

Angie, por la puerta lateral

Los ratoncitos de "Lohengrin" se comieron al cocodrilo de "Tannhäuser"

Berlín, 1 ago (EFE).- El Festival Richard Wagner de Bayreuth (Baviera) cerrará hoy la primera ronda de la temporada con el "Ocaso de los Dioses", la pieza final del "Anillo del Nibelungo" de Frank Castorf que ha sido ya profusamente abucheada por el público, fascinado en cambio por el "Lohengrin" de Hans Neuenfels.
El coro de ratoncitos de colores ideados por Neuenfels se ganó el favor del público, que aplaudió frenéticamente la reposición de esta producción, el jueves, después de haberla acogido entre protestas la temporada de su estreno, en 2010.
Lentamente el tradicionalista festival bávaro se han acomodado a la idea de Neuenfels, que a su vez ha suavizado algunos elementos hasta convertir en triunfal una escenografía que disfraza al coro dirigido por Eberhard Friedrich como roedores de laboratorio.
Las criaturas del "Lohengrin" han sido felizmente adoptadas por la familia wagneriana, que asimismo recibió con fuertes ovaciones a su director musical, Andris Nelsons.
En cambio sigue sin encajarse el "Anillo" de Castorf, por mucho que también ahí se ovacione a la batuta de Kirill Petrenko o las voces de los solistas.
La primera pieza de la tetralogía, el "Oro del Rhin", fue aceptada aún sin grandes protestas, pero a partir de ahí el público empezó a perder la paciencia ante las provocaciones de Castorf, que ya en su estreno, en 2013 y coincidiendo con el bicentenario del nacimiento de Wagner, desató una tormenta de abucheos.
Con "La Valkiria" se escucharon los primeros signos de abierto descontento hacia la versión del "Anillo" que discurre entre plantas petroleras, moteles y ambientes poscomunistas, a lo que siguió la pieza de más difícil digestión, "Sigfrido".
Tal como ya ocurrió en 2013, la aparición en el momento cumbre de la pieza de cocodrilos articulados, primero tratando de copular y luego engullendo mobiliario o incluso al Ave del Bosque, desató la tempestad.
Se llegará así hoy al "Ocaso", última pieza de la tetralogía, con un muy buen balance en el apartado musical y suerte desigual para las escenografías de esa temporada 103 de Bayreuth.
La temporada se abrió el día 25 con la reposición de "Tannhäuser" marcada por una interrupción por avería técnica en el primer acto y abucheos a su creador, Sebastian Baumgarten.

Con "El Holandés Errante", asimismo un reestreno, se aplaudió con creces la batuta de Christian Thielemann y algo más discretamente el concepto de la producción de Jan Philipp Gloger.
Con el "Sigfrido" volvió la furia del público hacia Castorf, en presencia además de la más ilustre asidua del festival, la canciller Angela Merkel, que este año no acudió a la apertura de la temporada pero sí a la tercera pieza del "Anillo", más el "Lohengrin".
El hecho de que no haya producciones nuevas -algo habitual en Bayreuth, en la temporada siguiente del estreno de un "Anillo"- ha deslucido un poco la presencia mediática y asistencia de público al festival, que por primera vez ofreció entradas "último minuto" por internet para algunas galas.
Con el "Ocaso" de Castorf se cierra el primer ciclo de las siete piezas programadas en esta temporada -"Tannhäuser", "Holandés", "Lohengrin", más las cuatro del "Anillo"-.
Como ya ocurrió en el estreno del año pasado, el dramaturgo berlinés no ha salido aún a saludar al término de las tres primeras piezas, pero se ha por hecho que lo hará tras el "Ocaso". EFE
gc/cat

Merkel recuperó con "Sigfrido" la tradicional visita a Bayreuth

La canciller alemana, Angela Merkel, recuperó hoy para la representación de "Sigfrido" su tradicional visita al Festival Richard Wagner de Bayreuth (Baviera), después de que este año rompiera con su costumbre de asistir a la apertura de temporada de ese certamen.

La jefa del Gobierno acudió al teatro levantado sobre la Verde Colina a título privado, con el mismo vestido de gala azul que en años anteriores y acompañada de su esposo, Joachim Sauer, tan asiduo a ese festival desde hace más de veinte años como la propia canciller.

Merkel recibió a su llegada los aplausos del público asistente, hoy más numerosos que en los días precedentes ya que se sabía que era el día en que acudiría la canciller.

Fuentes del festival habían indicado que la canciller tenía la intención de cumplir con su tradicional visita, en esta ocasión para poder asistir a las últimas piezas del "Anillo del Nibelungo", que el año pasado no pudo ver por razones de agenda.

El Festival Richard Wagner se abrió el pasado viernes, día 25, con la reposición del controvertido "Tannhäuser" de Sebastian Baumgarten, que había sido sistemáticamente abucheado desde su estreno, en 2011, y repitió suerte en esta temporada, la última para esa producción en Bayreuth.

Fue una apertura deslucida, por tratarse de una reposición que nunca había gustado, y además accidentada, ya que a los veinte minutos de abrirse el primer acto hubo que desalojar la sala durante casi una hora para subsanar una avería en una plataforma del escenario, algo inaudito en ese elitista festival.

A la poco exitosa apertura siguió otra reposición, la del "Holandés Errante", de Jan Philipp Gloger y con Christian Thielemann a la batuta, que reconcilió al público con el festival sobre todo al apartado musical.

Lo mismo ocurrió con las dos primeras piezas del "Anillo" de Frank Castorf, que en su estreno el año pasado -coincidiendo con el bicentenario del nacimiento de Wagner- desató una tempestad de abucheos hacia la producción y ovaciones hacia la música.

 "El Oro del Rhin" y "La Valkiria", las dos primeras piezas, recibieron en su regreso a Bayreuth frenéticos aplausos destinados a la batuta de Kirill Petrenko y sus solistas.

Castorf este año no ha subido aún al escenario para someterse al juicio del público y se espera que lo haga, como ocurrió en el año de su estreno, al término de "El Ocaso de los Dioses", la última pieza de la tetralogía.

El año pasado al dramaturgo berlinés se le castigó con casi media hora de inclementes abucheos, a lo que él respondió con gestos arrogantes hacia el público. Completan ese año la programación de Bayreuth otra reposición, el "Lohengrin" de Hans Neuenfels, que asimismo en su estreno, en 2010, tuvo una mala recepción del público y la crítica pero que en los años pasados se ha ido ganando a Bayreuth con su coro de ratoncitos de colores. EFE

gc