Eurofrenada de cavall
La mala evolució del producte interior brut (PIB) de tres de les principals economies de la zona euro, com són Alemanya (0,2% negatiu), França (0%) i Itàlia (0,2% negatiu), ha provocat una frenada monumental en l'economia de la zona euro, que no va poder situar el seu PIB més enllà del zero durant el segon trimestre d'aquest any i que en va alentir el creixement fins a situar-lo en un 0,2%, una dècima menys del que s'havia previst. Aquesta frenada gegantina s'ha produït després que els divuit socis que comparteixen la moneda única registressin durant els últims trimestres del 2013 i el primer del 2014 uns creixements constants però molt minsos.
“La solidesa de l'economia alemanya continua intacta”, assegurava ahir el ministre d'Economia i vicecanceller d'Angela Merkel, Sigmar Gabriel, després de concretar-se en dades el fre trimestral del creixement del PIB de la primera economia de la UE. “Els riscos geopolítics i l'evolució encara feble de la zona euro són qüestions temporals, que han deixat empremta en el creixement econòmic”, deia el ministre, mentre a mig Europa es reproduïa el titular més recurrent, i temut, cada cop que a Alemanya s'atura el creixement: “La locomotora europea s'encalla.”
Les advertències de fa uns dies del Banc Central Europeu (BCE) sobre els “riscos geopolítics” –és a dir, Ucraïna– es van traslladar a les xifres, en forma del 0,2% de contracció del PIB alemany en el segon trimestre de l'any. Es tracta d'un retorn a les males notícies econòmiques –l'últim cop que hi va haver contracció del PIB alemany va ser el primer trimestre del 2013, amb un 0,4%–, que coincideix amb el creixement zero francès –en aquest cas, per segon trimestre consecutiu– i mentre els veïns fins ara considerats febles –com l'Estat espanyol– parlaven de recuperació consolidada.
Gabriel ho veu com un problema temporal, però el cert és que el fre s'ha començat a percebre abans i tot de fer-se efectives les sancions i contrasancions entre Moscou i Occident. Les exportacions, el motor tradicional de l'economia alemanya, han començat a perdre ritme i les inversions han caigut dràsticament. A més, el consum no actua encara de contrapès a causa de la confluència d'una sèrie de factors que convergeixen en el mercat intern.
Entorn hostil
Una inflació mínima, uns tipus d'interès també mínims, uns sous baixos i, a més, l'anomenada Kalte Progression, la ‘progressió freda', que fa que els augments salarials acabin engolits perquè entren en el nivell superior de l'impost sobre la renda. I el consum no puja, com alerta el Bundesbank, ja que Alemanya se situa entre els països amb sous baixos dins l'òrbita del món més industrialitzat. Aquest és l'entorn que envolta el dia a dia del ciutadà alemany.
La inflació ha baixat trimestre rere trimestre –en el segon d'aquest 2014, va quedar a un nivell interanual del 0,8%, una caiguda del 0,2% respecte a l'anterior–, i ja s'invoca el fantasma de la deflació.
Lloances al sud
Pràcticament, només l'Estat espanyol (0,6%), Portugal (0,6%) i Holanda (0,5%) van ser els únics que van aportar una nota positiva a aquest escenari de risc. La CE, però, va destacar que “els fonaments són sòlids i intactes” per continuar en la recuperació i va empènyer els països a continuar en les reformes. “El risc més gran per a la recuperació és la complaença”, s'assegurava des de l'executiu comunitari, lloant allò que s'ha fet a l'Estat espanyol i a Portugal, on “la recuperació econòmica guanya fermesa”, després de “les reformes audaces que han perseguit en els últims anys”. Tanmateix, no es pensa tocar ni una coma dels objectius del dèficit i es deixa per a la tardor qualsevol possible revisió
França només veu la palla a l'ull de Brussel·les
La galdosa situació que està vivint l'economia francesa ha obligat el govern de François Hollande a revisar i rebaixar a la meitat la seva previsió de creixement per a aquest any, tot i que confia a acabar el 2014 amb un creixement del PIB del 0,5%, això sí, a costa de fer créixer el seu dèficit pressupostari “per sobre del 4%”, i incomplint l'objectiu del 3,8%, segons va reconèixer el ministre francès de Finances, Michel Sapin. De moment, però, no ha estat capaç de fer créixer ni una sola dècima el seu PIB en els sis primers mesos de l'any, que continua sent del 0%, i el creixement acumulat fins al juny se situa en un feble 0,3%. Per esbrinar les causes d'aquest alentiment, Sapin mira de portes enfora i assegura que és necessària “una resposta global d'àmbit europeu”, ja que els problemes d'una baixa inflació i un creixement feble, que dificulten la reducció del dèficit, no són només qüestions que afectin França. Sembla que responia així als suggeriments de Jens Widmann, president del Bundesbank, quan dimecres passat va dir que França “ha de donar exemple” i adoptar les reformes estructurals.