Els riscos geopolítics neguiteixen Draghi
Els núvols sobre la zona euro han estès el seu escenari més enllà de l'àmbit de la moneda única. Les sancions del món occidental contra Moscou i els conflictes regionals de Gaza, l'Iraq, Síria i Líbia es veuen com més que amenaces virtuals per a la zona euro. Els riscos geopolítics afectaran el creixement econòmic, va advertir ahir el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, després de la sessió mensual del consell executiu, que va mantenir els tipus d'interès en el seu mínim històric, el 0,15%.
La decisió respecte als tipus no era cap sorpresa. I que la confrontació entre Rússia i el món occidental és un gran perill per a l'economia global tampoc no és cap misteri. Sí que va sorprendre, però, el llenguatge tan clar a apuntar cap a aquesta direcció, just l'endemà que Vladímir Putin anunciés la prohibició o limitació per un any a les importacions dels països –UE i EUA, entre d'altres– que els han imposat sancions econòmiques.
Ucraïna espanta
El conflicte ucraïnès és una arma contra l'economia en doble direcció: d'una banda, perquè bloqueja negocis prèviament autoritzats d'armaments –com la suspensió d'una operació de l'alemanya Rheinmetall a l'exèrcit rus–, com a resultat de les sancions de la UE envers Moscou; de l'altra, perquè la resposta russa paralitzarà la importació de productes agrícoles i alimentaris de la UE, que seran substituïts, si més no parcialment, pels seus equivalents de l'Amèrica Llatina.
L'ordre polític mundial ha fet un gir impensable des de fa uns mesos. Alemanya, segon client comercial de Moscou després de la Xina, tem conseqüències en el seu creixement econòmic. Abans fins i tot de materialitzar-se les sancions, ja s'observava una disminució en el creixement, que quedarà reflectit la setmana vinent en les xifres del PIB del segon trimestre.
“La tensió entre Rússia i Ucraïna tindrà un impacte més fort a la zona euro que en altres regions del món”, va advertir Draghi, especialment preocupat per la possibilitat que els seus efectes negatius arribin al sector energètic, per l'alta dependència que tenen del gas rus economies com l'alemanya.
D'altra banda, la inflació, principal baròmetre del BCE, continua baixant i es va situar al juliol en un 0,4% respecte al mes anterior. “Les nostres expectatives és que es mantingui aquesta situació”, va afegir Draghi. És a dir, que es continuï per sota del nivell del 2%, considerat com a xifra “desitjable” per al regulador europeu.