L'espionatge amic esquitxa Berlín
Darrera actualització ( Diumenge, 17 d'agost del 2014 02:00 )Hillary Clinton, objecte “espiat per error” el 2012; John Kerry, objecte “espiat per error” un any després, i Turquia, aliat de l'OTAN espiat sistemàticament, sense data d'arrancada ni de final, sinó amb perspectives de continuïtat. Aquestes són algunes de les informacions obtingudes dels documents que, també durant anys, un doble espia alemany identificat com a Markus R. i detingut el passat juliol va filtrar des de la central del BND –serveis d'espionatge exterior– als Estats Units.
El diari Süddeutsche Zeitung, sinònim de periodisme d'investigació a Alemanya, va estirar el fil, divendres, amb el primer cas d'una escolta “casual” a Clinton, mentre era secretària d'Estat del president dels Estats Units, Barack Obama. Va passar en un viatge, en què una conversa seva amb l'exsecretari general de la ONU Kofi Annan va ser captada “per error” pel BND, deia aquest diari de Munic.
Ahir dissabte, arribava el segon carregament de filtracions de la mà de Der Spiegel, el setmanari tradicionalment encarregat des de fa dècades d'aixecar tots els escàndols polítics d'Alemanya. No només es va capturar aquesta conversa de Clinton, per coses de l'atzar, sinó també una del seu successor com a cap de la diplomàcia d'Obama, Kerry, en aquest cas per les xarxes d'observació a l'Orient Mitjà.
Les dues trucades captades potser es podrien arribar a explicar. Més complicat és el cas de Turquia, que segons Der Spiegel és objecte de seguiment sistemàtic per part del BND, malgrat que la cancellera alemanya, Angela Merkel, insisteix que és intolerable l'espionatge entre aliats.
El seguit d'informacions eren en els 218 documents que el tal Markus R. va passar a la CIA, enmig d'un escàndol que va fer que Berlín “demanés” al cap de l'espionatge dels EUA a l'ambaixada alemanya que deixés el país, el passat juliol.
Aleshores, aquesta mesura es va interpretar com una resposta contundent del govern Merkel, després de mesos de fer gestos més o menys convincents d'indignació pel fet que l'espionatge dels EUA hagués punxat el telèfon de la cancellera i emmagatzemat comunicacions de milions de ciutadans.
Ara s'esperen les explicacions del BND a aquestes noves filtracions, en aquest cas comprometedores per a Berlín, no per a Washington. Siguin o no innocents, les escoltes a Clinton i Kerry, el cas és que serveixen a Washington per enfortir la sospita que, en aquest món, tothom espia tothom.
Tot això coincideix en un moment en què Alemanya ha tret pit davant dos conflictes globals claus del moment –l'Iraq i Ucraïna– i mentre des de dins del país es reclama que el govern deixi de comportar-se com un gegant econòmic i un nan en política exterior.
El ministre d'Afers Estrangers, Frank-Walter Steinmeier, va sortir, divendres, de Brussel·les en direcció a Bagdad sense gairebé ni passar per casa –va fer una escala a Berlín, on va arribar amb l'avió oficial txec perquè el seu es va espatllar, abans de sortir amb un de nou cap a l'Iraq–. Un cop allà, va entrevistar-se amb el president autònom kurd, Masud Barzani. No va arribar a concretar si Alemanya els subministrarà armament, però va palesar aquest esperit del nou compromís alemany amb els conflictes globals.
Steinmeier serà, aquest diumenge, de nou a Berlín com a amfitrió de la trobada a quatre bandes amb els seus col·legues francès (Laurent Fabius), ucraïnès (Pavlo Klimkin) i rus (Sergéi Lavrov). És possible que de la reunió, convocada enmig de les tensions pel pas del comboi rus cap a Ucraïna, no en surti més que una declaració de principis. Aquest va ser el cas d'una anterior trobada dels quatre ministres, el mes de juliol. Per Steinmeier, però, és expressió de compromís.
L'altre gran conflicte actual, Gaza, continua fora de l'organigrama de Berlín, que defuig criticar Israel per raons de “responsabilitat històrica” vers el país màrtir de l'Holocaust.