Merkel respecta la victòria que Syriza li dedica
La fotografia dels partidaris de Syriza, la nit electoral, en què “dediquen” el seu triomf a Angela Merkel omplia ahir les portades dels mitjans alemanys. Una pancarta enmig de la nit grega amb la frase, en alemany, “Das ist eine wirklich gute Nacht, Frau Merkel” (“Aquesta és realment una bona nit, senyora Merkel”) era la més reproduïda, tant en l'edició digital del setmanari Der Spiegelcom en altres mitjans. Era una manera de dedicar l'èxit de la formació esquerrana a la líder europea, que representa, per als grecs i per a la resta d'Europa, el dogma de l'austeritat que ha portat les economies anomenades perifèriques a la desesperació. Indirectament, doncs, la cancellera ha estat l'artífex de la victòria d'una formació nascuda com a moviment de protesta, considerada fa uns mesos massa radical per obtenir una majoria, però que ha arribat al poder precisament com a reacció o antídot al diktat que representa Merkel.
“Òbviament, el govern alemany respecta el resultat de les eleccions gregues”, deia el ministre d'Afers Estrangers, Frank-Walter Steinmeier, en la primera reacció oficial de l'executiu de la cancellera a la victòria d'Alexis Tsipras. Posava l'èmfasi en la paraula òbviament, fins a extrems delators, però també en clara victòria. Com si, també a Berlín, comencessin a fer-se càrrec que el relleu era irreversible. Es respecta el resultat, però Grècia s'ha de cenyir als compromisos adquirits, era el següent missatge donat per Steinmeier, en una terminologia gairebé calcada a l'advertència, la mateixa nit electoral, que va llançar el president del Bundesbank –el banc central alemany–, Jens Weidmann: “Grècia no pot prescindir del suport dels rescats”, afegia el banquer, representant de l'ala més dura entre els seus col·legues del Banc Central Europeu (BCE).
Steinmeier es va refugiar en la diplomàcia, mentre el portaveu de Merkel, Steffen Seibert, insistia que el futur del deute grec no depèn de Berlín, sinó de les decisions de la UE i de la mateixa Atenes. Mentrestant, la premsa més popular, com Bild, dedicava a Syriza titulars al·lusius al preu del rescat: “Quant costarà aquest puny del vencedor?”, amb una fotografia del victoriós Tsipras, “el terror de la zona euro”. Alemanya pateix pels seus 80.000 milions d'euros, continuava el diari, referint-se a les aportacions al rescat grec de la primera economia –i primer contribuent– de la zona euro.
El BCE i els problemes “tècnics” cap a Atenes
El Banc Central Europeu (BCE) no s'arrisca a topar de nou amb Berlín. Així s'interpretava ahir l'explicació donada des de la seva central, a Frankfurt, al·legant “problemes tècnics” i “legals” per participar en una renegociació del deute de Grècia com vol Syriza. “No és cosa el BCE decidir si Grècia necessita una reestructuració del deute”, deia el membre del consell executiu Benoît Coeuré al diari Handelsblatt. “La qüestió concerneix l'estament polític, per molt que la troica estigui integrada pel BCE, el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea (CE)”, hi va afegir. Cinc dies després d'entrar en confrontació amb Alemanya i aprovar la compra de deute a gran escala, fins a més d'un bilió, per activar l'economia de la zona euro, el Banc Central Europeu sembla que no vulgui tornar a tenir problemes. Si més no de moment, aquest cop el president del BCE, Mario Draghi, se'n renta les mans.