Auschwitz i la veu dels últims supervivents
Auschwitz recuperarà avui la veu dels seus últims supervivents, 70 anys després d'aquell 27 de gener en què les portes del camp d'extermini nazi es van obrir amb l'entrada de l'exèrcit soviètic, el primer a arribar al que havia estat l'exponent més gran i terrible de la maquinària assassina nazi.
“El que Auschwitz significa ens continua omplint de vergonya. Van ser alemanys els que van provocar aquella ruptura amb la civilització”, deia la canceller Angela Merkel, en un acte celebrat a Berlín organitzat pel Comitè Internacional d'Auschwitz, previ a les commemoracions d'avui en aquesta ciutat polonesa.
La veu dels supervivents
La veu de la líder alemanya va quedar, però, una mica en segon terme. També a la capital alemanya el més important ahir era escoltar, potser per última vegada, els testimonis vius d'un horror sense precedents en la història dels crims contra la humanitat. Marian Turski, un d'aquells supervivents, va tocar la fibra dels presents explicant el destí dels seus familiars morts a les cambres de gas. “Sóc un dels molts supervivents a qui encara acompanya la pregunta de «Per què jo? Per què hi vaig sobreviure jo i no altres membres de la meva família?». Finalment he trobat la resposta: estic viu per poder explicar el que va passar”, va dir aquest periodista polonès, nascut el 1926, en nom dels que, com ell, van veure morir els seus familiars a Auschwitz.
Tres-cents d'aquests darrers supervivents seran avui també en la cerimònia que se celebrarà a la immensa esplanada on els nazis es van construir aquest camp d'extermini nazi, a uns 60 quilòmetres de Cracòvia. Recordaran el destí dels 7.000 presos que van alliberar aquell dia els soldats soviètics i també els milers que van morir en les “marxes de la mort”, quan els nazis van voler evacuar els campaments, i dels 1,1 milions de presos assassinats en els cinc anys d'existència del camp.
“No podem oblidar la nostra responsabilitat amb els milions de víctimes de l'Holocaust”, va dir Merkel, que va aprofitar l'ocasió per rebutjar tot signe de xenofòbia en la societat actual. Sigui l'antisemitisme, sigui la islamofòbia, sigui el rebuig, el menyspreu o les agressions als que arriben a Alemanya la recerca d'asil.
Auschwitz és la vergonya que continua perseguint l'Alemanya d'avui. La gran majoria de les víctimes eren jueves, el col·lectiu que el nazisme hauria volgut exterminar per complet –com es va palesar en la Conferència de Wannsee, el 1942, en què els buròcrates d'Adolf Hitler van planejar la “solució final” per a onze milions de jueus–. Es calcula que, fins al final del Tercer Reich, el maig del 1945, havien mort a mans del règim uns 5,6 milions de jueus. I es recorda, també, que no eren els únics “enemics” que Hitler va voler aniquilar. La llista dels perseguits abastava presos polítics, homosexuals, gitanos i els que tenien malalties hereditàries, psíquiques o físiques.
Auschwitz ha esdevingut el màxim exponent de l'horror que el Reich va practicar en centenars de camps de concentració. El seu alliberament és, també, el símbol de la fi d'uns crims contra la humanitat que no es poden encabir en definicions ni en paraules.
Onze líders europeus, entre els quals el president alemany, Joachim Gauck, seran avui a Auschwitz. Hi faltarà el president rus, Vladímir Putin, tot i ser el representant actual de l'exèrcit alliberador d'aleshores. La seva absència evidencia algunes ferides obertes, però sobretot l'ombra de l'actual conflicte que separa Europa, el d'Ucraïna. El líder del Kremlin no va ser convidat a la cerimònia, enmig del nou conflicte que sacseja Europa.