Pegida busca un nou ‘führer'
Els islamòfobs de Pegida van tornar als carrers de Dresden, la Florència de l'est d'Alemanya. Cinc dies després de la dimissió del seu líder, Lutz Bachmann, per haver publicat missatges racistes a les xarxes socials i per haver-hi penjat una foto seva en què imitava el Führer, Adolf Hitler, els anomenats Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident van congregar 17.000 simpatitzants a la seva ciutat feu. Una mica per sota del seu rècord –les 25.000 persones que van reunir en la manifestació anterior, el 12 de gener–, però clarament disposats a demostrar que no se'ls pot donar per derrotats, per molt que la indiscreta fotografia de Bachmann amb bigotet de Führer i les crides contra els “pocavergonyes” exiliats refermin que són uns fanàtics i no ciutadans del carrer com ells asseguren.
Potser per no arriscar-se massa, la direcció del moviment va optar per traslladar la convocatòria al diumenge, en comptes de fer-la dilluns, el dia habitual. Una setmana enrere, l'havien hagut de cancel·lar per por d'atemptats terroristes i contramanifestants de tot tipus.
La d'ahir era la manifestació número tretze des que aquest moviment va néixer, l'octubre passat, a Dresden. L'impulsaven Bachmann i una sèrie de personatges sense afiliació política coneguda com ara la seva número dos i portaveu, Kathrin Oertel, que va tenir l'honor d'obrir la marxa, com si volguessin deixar clar que Pegida no queda decapitada. Que la portaveu –un prototip de dona rossa alemanya, fins i tot massa rossa per al país– sigui qui porti les regnes de la formació encara caldrà veure-ho.
No és el primer cop que Oertel representa Pegida. Bachmann, des del principi, va fer veure que el seu no era un lideratge únic i acostumava a anar acompanyat de la portaveu. Els mitjans alemanys ho atribuïen als antecedents delictius que acumulava. Bachmann és un conegut als tribunals per estafes, agressions físiques i tràfic de drogues, enmig de negocis que se'n van anar en orris. No és clar si la iniciativa islamòfoba formava part d'una reorientació cap a la política populista o era un intent per entrar en el negoci de la propaganda neonazi.
La marxa d'ahir coincidia amb els preparatius dels actes en memòria de la víctimes dels bombardejos que van arrasar Dresden el 13 de febrer del 1945. Una operació de càstig dels aliats, que va provocar més de 30.000 víctimes civils i que va deixar l'estigma de “ciutat màrtir” a la Florència de l'est, com se la coneixia des del barroc.