Del setge neonazi al foc antiasilats
Un poblet idíl·lic de 2.800 habitants, enmig de l'est d'Alemanya, amb un edifici acabat de pintar i a punt d'estrenar-se, que en plena Setmana Santa crema i queda sense sostre: aquesta era la imatge que obria ahir els informatius alemanys, procedent de Tröglitz, un nom que fa un mes i mig calia buscar a Google Maps, però que ara tothom coneix. La casa cremada havia de ser un nou centre d'acollida per a un grup de 40 asilats, que de cop han quedat sense aixopluc.
D'aquest poble és l'exalcalde Markus Nierth, un home d'església sense afiliació política, que va dimitir el mes de març passat perquè l'ultradretà Partit Nacional Democràtic (NPD) havia convocat una marxa davant la porta de casa seva. Massa pressió per a aquest home tranquil, que havia acceptat el càrrec amb caràcter “honorari” i que temia per la integritat de la seva família.
El motiu d'aquella marxa del principal partit neonazi d'Alemanya era protestar contra la decisió d'acollir el grup dels 40 asilats, per als quals s'havia habilitat una casa buida de tres plantes, al cor del poble. Després d'aquella marxa, n'hi va haver d'altres, no només de neonazis de la regió, sinó també de veïns de Tröglitz contraris a rebre estrangers procedents de conflictes, que consideren aliens o trasbalsadors per al seu tranquil microcosmos.
Un mes després d'aquella dimissió i de convertir-se en el rostre visible del setge diari que pateixen polítics modestos com ell, Nierth era ahir la veu dels que demanen plantar cara a una ultradreta que és extraparlamentària, però que té força capacitat de pressió en el dia a dia de l'Alemanya profunda.
Com si volgués demostrar que la indefensió no l'arronsa, Nierth va fer una crida a obrir les portes de cada casa per als refugiats. És a dir, a no deixar que les flames donin la victòria als neonazis i impedeixin l'arribada dels asilats. L'exalcalde, que en dimitir va lamentar la falta de suport de l'àmbit polític, ha trobat ara un notable suport del govern d'Angela Merkel. En un Berlín pràcticament desert, els ministres d'Interior, Justícia i Economia –el conservador Thomas de Maizière i els socialdemòcrates Heiko Maas i Sigmar Gabriel– van enviar missatges per condemnar l'incendi, que, segons la policia, va ser clarament provocat pel compromís amb l'acollida de refugiats.
Tröglitz ja no és un poblet anònim, sinó que corre el perill d'afegir-se a la nòmina de localitats identificades amb la xenofòbia dels anys noranta. Llocs com Rostock, Mölln, Hoyerwerda i Solingen, que, en plena allau de refugiats arribats de la guerra dels Balcans, van ser escenari d'atemptats contra asilats o contra famílies turques. L'Alemanya actual té, de nou, xifres rècord de sol·licitants d'asil –200.000 l'any passat, amb tendència creixent per al 2015–. Els atacs i les marxes de protesta no són exclusius d'aquesta petita població, sinó que s'han estès a tot el país, alguns districtes de Berlín inclosos. La resposta al setge neonazi ha de ser el coratge cívic, deia Nierth. Hores després de l'atac, uns 300 veïns, amb l'exalcalde al capdavant, van desfilar davant la casa del sostre cremat, per reclamar protecció per als que arriben a Alemanya necessitats d'asil.