Merkel tanca l'agost amb una ofensiva diplomàtica entre els socis de la UE
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va encetar la seva ofensiva diplomàtica amb tota discreció, un sopar de treball sense cobertura en els mitjans de comunicació, dijous passat, amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Avui passarà a un format en tripartit molt mediàtic, a l'illa italiana de Ventotene i a bord del portaavions Garibaldi amb el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi. Dos dies després anirà a les repúbliques bàltiques; d'allà passarà a Varsòvia (on hi ha una cimera del Grup de Visegrad, que integren Polònia, Hongria, Eslovàquia i República Txeca) i entre divendres i dissabte rebrà a Berlín sis líders europeus, els d'Holanda, Suècia, Dinamarca, Eslovènia, Bulgària, Àustria i Croàcia.
A la ronda hi falta Espanya, massa embolicada en la seva pròpia política interna. I també el Regne Unit, tema clau si es tracta de parlar del futur de la UE, com es farà en la cimera de Bratislava, el 16 de setembre. Cal tenir en compte, però, que Merkel ja va tenir la seva estrena amb la premier, Theresa May, al juliol, en una trobada destinada a posar fil a l'agulla a la sortida britànica del bloc comunitari.
Des d'aquella reunió amb May les coses han canviat, també per a Merkel. L'endemà de la trobada entre les dues líders va tenir lloc l'atemptat de Niça (Costa Blava), el 14 de juliol, en què un camió va envestir una multitud que celebrava el dia de la festa nacional francesa i va causar la mort a 85 persones. Un dia després, l'intent de cop d'estat a Turquia. I cap a finals de mes, dos atemptats gihadistes a Baviera en pocs dies de diferència, comesos per dos refugiats, sense altres víctimes mortals que els mateixos autors de l'atac, però políticament explosius, perquè van desfermar la por al gihadisme ocult entre els contingents de peticionaris d'asil arribats a Alemanya –1,1 milions l'any passat.
El tema que concentra totes les preocupacions de la cancellera és el terrorisme, l'extensió del radicalisme islàmic dins la UE i les seves “infiltracions” entre els col·lectius de refugiats. Oficialment, Merkel continua defensant l'acord entre la UE i Turquia per aturar les onades de refugiats cap a Grècia. A escala interna, es treballa amb un “pla B”, va informar aquest dissabte el setmanari Der Spiegel, per si s'enfonsa el pacte subscrit entre Brussel·les i Ankara, amb segell de Berlín.
La inestabilitat interna de Turquia va tenir el seu màxim exponent en l'intent de cop d'estat del 15 de juliol. Els atemptats com el perpetrat dissabte a la nit a Gaziantep mostren fins a quin punt és incontrolable la situació al país. A més, el comportament quasi dictatorial del president turc, Recep Tayyip Erdogan, fan impracticable qualsevol intent de redreçar el diàleg. Berlín es mou en terreny pantanós. “No volem portar els problemes interns de Turquia als nostres carrers”, va dir el ministre alemany de l'Interior, Thomas de Maizière, en declaracions ahir al diari Bild i en al·lusió a un possible extensió dels conflictes interns, en el col·lectiu de més de tres milions de ciutadans d'origen turc que viuen a Alemanya. “Turquia és un soci estratègic, tant a l'OTAN com en la crisi dels refugiats”, insisteix el portaveu de Merkel, Steffen Seibert, cada cop que es qüestiona la relació “especial” de Berlín amb el país.
Ahir era dia de mostrar solidaritat, enmig del bany de sang en què va convertir-se un casament a Gaziantep. Més enllà dels missatges de tota la comunitat internacional sota l'impacte de la matança és evident que l'acord amb Turquia no rutlla i que, per part europea, es veu com un remei pitjor que la malaltia l'aspiració turca d'aconseguir l'alliberament de visats als seus ciutadans.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va encetar la seva ofensiva diplomàtica amb tota discreció, un sopar de treball sense cobertura en els mitjans de comunicació, dijous passat, amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Avui passarà a un format en tripartit molt mediàtic, a l'illa italiana de Ventotene i a bord del portaavions Garibaldi amb el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi. Dos dies després anirà a les repúbliques bàltiques; d'allà passarà a Varsòvia (on hi ha una cimera del Grup de Visegrad, que integren Polònia, Hongria, Eslovàquia i República Txeca) i entre divendres i dissabte rebrà a Berlín sis líders europeus, els d'Holanda, Suècia, Dinamarca, Eslovènia, Bulgària, Àustria i Croàcia.
A la ronda hi falta Espanya, massa embolicada en la seva pròpia política interna. I també el Regne Unit, tema clau si es tracta de parlar del futur de la UE, com es farà en la cimera de Bratislava, el 16 de setembre. Cal tenir en compte, però, que Merkel ja va tenir la seva estrena amb la premier, Theresa May, al juliol, en una trobada destinada a posar fil a l'agulla a la sortida britànica del bloc comunitari.
Des d'aquella reunió amb May les coses han canviat, també per a Merkel. L'endemà de la trobada entre les dues líders va tenir lloc l'atemptat de Niça (Costa Blava), el 14 de juliol, en què un camió va envestir una multitud que celebrava el dia de la festa nacional francesa i va causar la mort a 85 persones. Un dia després, l'intent de cop d'estat a Turquia. I cap a finals de mes, dos atemptats gihadistes a Baviera en pocs dies de diferència, comesos per dos refugiats, sense altres víctimes mortals que els mateixos autors de l'atac, però políticament explosius, perquè van desfermar la por al gihadisme ocult entre els contingents de peticionaris d'asil arribats a Alemanya –1,1 milions l'any passat.
El tema que concentra totes les preocupacions de la cancellera és el terrorisme, l'extensió del radicalisme islàmic dins la UE i les seves “infiltracions” entre els col·lectius de refugiats. Oficialment, Merkel continua defensant l'acord entre la UE i Turquia per aturar les onades de refugiats cap a Grècia. A escala interna, es treballa amb un “pla B”, va informar aquest dissabte el setmanari Der Spiegel, per si s'enfonsa el pacte subscrit entre Brussel·les i Ankara, amb segell de Berlín.
La inestabilitat interna de Turquia va tenir el seu màxim exponent en l'intent de cop d'estat del 15 de juliol. Els atemptats com el perpetrat dissabte a la nit a Gaziantep mostren fins a quin punt és incontrolable la situació al país. A més, el comportament quasi dictatorial del president turc, Recep Tayyip Erdogan, fan impracticable qualsevol intent de redreçar el diàleg. Berlín es mou en terreny pantanós. “No volem portar els problemes interns de Turquia als nostres carrers”, va dir el ministre alemany de l'Interior, Thomas de Maizière, en declaracions ahir al diari Bild i en al·lusió a un possible extensió dels conflictes interns, en el col·lectiu de més de tres milions de ciutadans d'origen turc que viuen a Alemanya. “Turquia és un soci estratègic, tant a l'OTAN com en la crisi dels refugiats”, insisteix el portaveu de Merkel, Steffen Seibert, cada cop que es qüestiona la relació “especial” de Berlín amb el país.
Ahir era dia de mostrar solidaritat, enmig del bany de sang en què va convertir-se un casament a Gaziantep. Més enllà dels missatges de tota la comunitat internacional sota l'impacte de la matança és evident que l'acord amb Turquia no rutlla i que, per part europea, es veu com un remei pitjor que la malaltia l'aspiració turca d'aconseguir l'alliberament de visats als seus ciutadans.
