Erdogan mobilitza Colònia
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Uns 30.000 seguidors de Recep Tayyip Erdogan, sotmesos a la pluja i la tenalla policial, van convertir-se ahir en la veu de l'absent president turc a Alemanya. Va ser una mena de partida d'escacs entre els forts dispositius de seguretat i el principi de la llibertat d'expressió implícit a tota democràcia, inclòs quan aquesta beneficia qui retalla drets civils bàsics a Ankara.
A Colònia havien arribat des de bon matí desenes d'autocars i cotxes particulars procedents de tot el país, on viuen uns tres milions i mig de ciutadans d'origen turc, el
col·lectiu més gran de població d'arrels estrangeres d'Alemanya. El partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) d'Erdogan va ser també la primera força en el vot de la immigració turca, en les presidencials del 2014, i a Colònia es comptava, fins i tot, amb una demostració de força més potent de la que es va viure ahir.
Banderes amb la mitja lluna, com a element omnipresent damunt la gran esplanada prevista per
a la concentració, consignes defensant la reacció d'Erdogan a l'intent de cop d'Estat del passat dia 15, i crítiques dels oradors que pujaven a la tarima contra la “hipocresia” occidental, que primer busca l'apropament a Erdogan, sigui arran de la crisi migratòria o com a soci a l'OTAN, i després s'arruga si actua amb contundència contra els colpistes.
“Turquia és avui més forta que el 15 de juliol”, era el missatge d'Erdogan, llegit per un representant de l'organització, als concentrats. El president turc va agrair-los el suport i recordar que, aquella nit del cop, van ser molts també els turcs que a Alemanya van manifestar-se contra els colpistes davant l'ambaixada i els consolats. La manifestació d'aquest
diumenge evidencia el lligam entre els turcs residents a Alemanya i el país d'origen.
Va ser l'única presència del líder turc a Colònia, a mig camí entre el propòsit inicial d'emetre un missatge per les pantalles gegants i la prohibició del Tribunal Constitucional de fer-ho, sota l'amenaça de dissoldre immediatament la concentració. Totes dues parts van salvar així la cara, tant Erdogan com l'estat de dret alemany.
El convocant de la concentració era la Unió de Demòcrates Europeus Turcs (UETD), propera a l'AKP del president turc. La policia de Colònia havia preparat un operatiu al més hermètic possible i advertit contra la intervenció d'homes forts del govern d'Erdogan, com volia Ankara, finalment
es va arribar a l'acord que aquesta presència es limitaria a la del ministre de l'Esport i la Joventut, Suat Klic, que va passat més aviat desapercebut, enmig de la colla d'animadors més o menys professionals i representants de la UETD que van pujar a l'escenari.
L'operatiu policial el formaven 2.700 agents, gairebé tan vistosos com les banderes turques. L'objectiu era neutralitzar qualsevol intent de les contramanifestacions convocades tant des de l'esquerra com des de la ultradreta per filtrar-se en la convocatòria de la UETD.
Els poc més de 250 neonazis que van arribar-se a l'estació, amb la intenció de protestar contra la “islamització” del país, van acabar dissolts per la policia. Els 700 manifestants de l'esquerra van fer sentir la seva denúncia per les violacions dels drets humans, de premsa i de l'oposició, a certa distància.
Per part local, hi havia el propòsit polític de deixar en evidència les provocacions d'Erdogan, que dissabte, des d'Ankara, havia assegurat que a Alemanya els ciutadans turcs no poden exhibir la bandera del seu país ni tampoc manifestar-se.
Les dues coses són mentida. Les banderes turques són element ben present als balcons de qualsevol ciutat alemanya i la manifestació d'ahir, malgrat el clima d'alarma gihadista que domina, havia estat autoritzada.
La purga d'Erdogan després de l'intent colpista ha posat fins i tot el seu gran aliat a l'OTAN, els EUA, en alerta. El general Joseph Votel deia aquesta setmana que es pot complicar la cooperació entre els dos països. A escala europea, costa creure que es mantingui l'acord migratori de Turquia i la UE. Merkel va ser la gran impulsora d'un acord consistent a pagar a Turquia perquè es quedés els refugiats sirians. L'estratègia de la cancellera ja era qüestionada. El gir fet per Erdogan la fa inviable.
Munic, el polvorí bavarès de Merkel
Colònia era aquest diumenge el centre d'atenció policial i polític a Alemanya. A Munic, mentrestant, en presència d'Angela Merkel i la cúpula bavaresa va celebrar-se l'acte en record de les nou víctimes del tiroteig comès per un alemany d'origen iranià de 18 anys. Les víctimes del bany de sang eren totes d'origen estranger i principalment de religió musulmana. L'autor, un noi que es creia connectat amb Adolf Hitler (tots dos van néixer un 20 d'abril) i ari –l'Iran és la pàtria original d'aquesta raça–. No hi havia rerefons gihadista, sinó més aviat una mena d'assassinat múltiple semblant al comès per noruec ultradretà Anders Breivik cinc anys enrere.
L'atac va tenir lloc enmig de dos atemptats gihadistes, el d'un refugiat afganès en un tren de passatgers i el del sirià a les portes d'un festival a l'aire lliure. Cap dels dos va deixar víctimes mortals, fora dels autors, i van ser comesos per persones que havien arribat com a refugiats. Merkel s'ha hagut d'empassar les crítiques de la classe política bavaresa i especialment del cap del govern del land, Horst Seehofer. Les pressions sobre Merkel des de Baviera, per on entren la majoria dels refugiats a Alemanya, eren ja insostenibles. Ahir, a la cerimònia religiosa i a l'acte al Parlament regional, a Merkel la va rebre el discurs de Seehofer a la televisió reclamant més seguretat i un enduriment de les lleis d'asil.
Uns 30.000 seguidors de Recep Tayyip Erdogan, sotmesos a la pluja i la tenalla policial, van convertir-se ahir en la veu de l'absent president turc a Alemanya. Va ser una mena de partida d'escacs entre els forts dispositius de seguretat i el principi de la llibertat d'expressió implícit a tota democràcia, inclòs quan aquesta beneficia qui retalla drets civils bàsics a Ankara.
A Colònia havien arribat des de bon matí desenes d'autocars i cotxes particulars procedents de tot el país, on viuen uns tres milions i mig de ciutadans d'origen turc, el
col·lectiu més gran de població d'arrels estrangeres d'Alemanya. El partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) d'Erdogan va ser també la primera força en el vot de la immigració turca, en les presidencials del 2014, i a Colònia es comptava, fins i tot, amb una demostració de força més potent de la que es va viure ahir.
Banderes amb la mitja lluna, com a element omnipresent damunt la gran esplanada prevista per
a la concentració, consignes defensant la reacció d'Erdogan a l'intent de cop d'Estat del passat dia 15, i crítiques dels oradors que pujaven a la tarima contra la “hipocresia” occidental, que primer busca l'apropament a Erdogan, sigui arran de la crisi migratòria o com a soci a l'OTAN, i després s'arruga si actua amb contundència contra els colpistes.
“Turquia és avui més forta que el 15 de juliol”, era el missatge d'Erdogan, llegit per un representant de l'organització, als concentrats. El president turc va agrair-los el suport i recordar que, aquella nit del cop, van ser molts també els turcs que a Alemanya van manifestar-se contra els colpistes davant l'ambaixada i els consolats. La manifestació d'aquest
diumenge evidencia el lligam entre els turcs residents a Alemanya i el país d'origen.
Va ser l'única presència del líder turc a Colònia, a mig camí entre el propòsit inicial d'emetre un missatge per les pantalles gegants i la prohibició del Tribunal Constitucional de fer-ho, sota l'amenaça de dissoldre immediatament la concentració. Totes dues parts van salvar així la cara, tant Erdogan com l'estat de dret alemany.
El convocant de la concentració era la Unió de Demòcrates Europeus Turcs (UETD), propera a l'AKP del president turc. La policia de Colònia havia preparat un operatiu al més hermètic possible i advertit contra la intervenció d'homes forts del govern d'Erdogan, com volia Ankara, finalment
es va arribar a l'acord que aquesta presència es limitaria a la del ministre de l'Esport i la Joventut, Suat Klic, que va passat més aviat desapercebut, enmig de la colla d'animadors més o menys professionals i representants de la UETD que van pujar a l'escenari.
L'operatiu policial el formaven 2.700 agents, gairebé tan vistosos com les banderes turques. L'objectiu era neutralitzar qualsevol intent de les contramanifestacions convocades tant des de l'esquerra com des de la ultradreta per filtrar-se en la convocatòria de la UETD.
Els poc més de 250 neonazis que van arribar-se a l'estació, amb la intenció de protestar contra la “islamització” del país, van acabar dissolts per la policia. Els 700 manifestants de l'esquerra van fer sentir la seva denúncia per les violacions dels drets humans, de premsa i de l'oposició, a certa distància.
Per part local, hi havia el propòsit polític de deixar en evidència les provocacions d'Erdogan, que dissabte, des d'Ankara, havia assegurat que a Alemanya els ciutadans turcs no poden exhibir la bandera del seu país ni tampoc manifestar-se.
Les dues coses són mentida. Les banderes turques són element ben present als balcons de qualsevol ciutat alemanya i la manifestació d'ahir, malgrat el clima d'alarma gihadista que domina, havia estat autoritzada.
La purga d'Erdogan després de l'intent colpista ha posat fins i tot el seu gran aliat a l'OTAN, els EUA, en alerta. El general Joseph Votel deia aquesta setmana que es pot complicar la cooperació entre els dos països. A escala europea, costa creure que es mantingui l'acord migratori de Turquia i la UE. Merkel va ser la gran impulsora d'un acord consistent a pagar a Turquia perquè es quedés els refugiats sirians. L'estratègia de la cancellera ja era qüestionada. El gir fet per Erdogan la fa inviable.
Munic, el polvorí bavarès de Merkel
Colònia era aquest diumenge el centre d'atenció policial i polític a Alemanya. A Munic, mentrestant, en presència d'Angela Merkel i la cúpula bavaresa va celebrar-se l'acte en record de les nou víctimes del tiroteig comès per un alemany d'origen iranià de 18 anys. Les víctimes del bany de sang eren totes d'origen estranger i principalment de religió musulmana. L'autor, un noi que es creia connectat amb Adolf Hitler (tots dos van néixer un 20 d'abril) i ari –l'Iran és la pàtria original d'aquesta raça–. No hi havia rerefons gihadista, sinó més aviat una mena d'assassinat múltiple semblant al comès per noruec ultradretà Anders Breivik cinc anys enrere.
L'atac va tenir lloc enmig de dos atemptats gihadistes, el d'un refugiat afganès en un tren de passatgers i el del sirià a les portes d'un festival a l'aire lliure. Cap dels dos va deixar víctimes mortals, fora dels autors, i van ser comesos per persones que havien arribat com a refugiats. Merkel s'ha hagut d'empassar les crítiques de la classe política bavaresa i especialment del cap del govern del land, Horst Seehofer. Les pressions sobre Merkel des de Baviera, per on entren la majoria dels refugiats a Alemanya, eren ja insostenibles. Ahir, a la cerimònia religiosa i a l'acte al Parlament regional, a Merkel la va rebre el discurs de Seehofer a la televisió reclamant més seguretat i un enduriment de les lleis d'asil.